Factures domèstiques

Respecten la normativa, però pensen poc en l'usuari

Si entenem les factures domèstiques, podrem ajustar el nostre consum i alhora reduir la despesa energètic i d'altres serveis
1 Març de 2001
Img temap 114

Respecten la normativa, però pensen poc en l'usuari

/imgs/20010301/tema01.jpg
Quan decidim reduir en la mesura possible les despeses de la nostra llar, ens trobem que algunes, com les que estan relacionades amb l’electricitat, l’aigua, el gas i la telefonia, semblen irreductibles. Cada dos o tres mesos rebem a les nostres llars lierses factures, i el més habitual és que les abonem sense reflexionar sobre la quantitat a què ha ascendit el nostre consum, llevat quan la quantitat ens sembla excessiva en comparació amb rebuts anteriors. Aquest comportament es deu, en part, a com d’indesxifrables resulten aquestes factures, en les quals no sempre apareix la informació més rellevant per al consumidor de manera clara i comprensible. Sens dubte, esdevé difícil determinar quina part d’aquestes despeses és imprescindible i quina podríem controlar.

CONSUMER ha analitzat, des de la perspectiva de legalitat jurídica i des d’un enfocament d’utilitat per a l’usuari, una dotzena de factures (tres de companyies elèctriques, dos de subministradores de gas, quatre d’operadores de telefonia i tres d’empreses de gestió de l’aigua). S’han detectat diferències importants en els criteris de presentació de les dades, fins i tot en factures de companyies del mateix sector. I s’ha comprovat que, malgrat que totes les factures compleixen amb els requisits legals, resulten poc clares, escassament àgils i atractives en la seva presentació, si bé hi ha excepcions.

Per sectors, les factures que millor han superat l’examen de CONSUMER han estat les de les empreses energètiques: electricitat i gas. Les pitjors van ser les de l’aigua, i les de telefonia es queden en un terme mig. Per empreses, han destacat positivament Iberdrola (electricitat) i Jazztel (telefonia) i han demostrat unes factures menys acceptables Telefónica i Aljarafesa (Sevilla) i Aigües de Barcelona (aquestes dues últimes subministradores d’aigua).

La lectura d’aquests documents de cobrament resulta confusa per l’absència de contrasts i taules i per unes mides de lletres excessivament petites. Si bé desglossen amb detall els conceptes de la factura, sovint no expliquen els conceptes que es cobren. I no totes presenten gràfics amb l’historial de consum de les últimes factures, encara que la majoria ofereix el consum mitjà en pessetes d’algun període de facturació, molt útil per comparar l’evolució del consum. D’altra banda, totes les factures inclouen un telèfon d’atenció al client, però en rares ocasions la trucada és gratuïta per a l’usuari i en el 75% dels casos l’horari d’aquest servei està limitat a una franja horària, quan el que seria ideal és un servei de 24 hores. Un altre gran defecte de les factures estudiades és que sovint l’import total que cal abonar s’ha de buscar entre d’altres moltes xifres i informacions, quan aquesta és la dada que més interessa als consumidors, per la qual cosa s’hauria de ressaltar.

Electricitat

Malgrat que és un servei que presten lierses companyies a Espanya, l’usuari encara no pot escollir l’empresa que li subministra electricitat, la qual se li imposa en funció d’un únic criteri: la zona geogràfica on està ubicat el seu domicili. A més, totes les empreses ofereixen preus fixos, establerts pel Govern. Per aquests dos motius, l’estalvi que puguem aconseguir en la despesa per electricitat anirà lligat a una elecció encertada del tipus de tarifa i un consum raonable.

Hi ha lierses tarifes (1,0 per a petits locals; 2,0 per a un habitatge normal; 2,0 N per als qui estan subscrits a la tarifa nocturna; 3,0 per a empreses…). La més habitual a les llars és la tarifa 2,0. Dins d’aquesta tarifa, podem contractar de 0,77 a 15 quilowatts.

Calcular el cost


El titular de la factura que es mostra com a exemple té contractats 4,4 quilowatts.

  • Potència contractada: quantitat fixa, es paga en funció de la potència contractada. S’abona sempre, encara que no hàgim consumit gens. Si utilitzem alhora liersos aparells elèctrics i la nostra potència contractada no és suficient, “l’automàtic” saltarà. 4,4 kW (potència contractada pel titular) x 242 pessetes (preu del kW al mes, quantitat fixada pel Govern) x 2 (mesos)= 2.130 pessetes.
  • Energia consumida: quantitat variable, depèn de l’electricitat consumida. 306 kWh (electricitat consumida) x 13,18 (preu del kW al mes, fixat pel Govern) x 2 (mesos) = 4.201 pessetes.
  • Impost sobre electricitat: quantitat variable que cal pagar segons el consum. Serveix per subvencionar la mineria del carbó. Fórmula fixa: 4,864% (impost d’electricitat) x s/6.331 pessetes (resultat de sumar la despesa de la potència contractada més la de l’energia consumida) x 1,05113 (coeficient fix) = 324 pessetes.
  • Lloguer dels equips de mesura: quantitat fixa. En canvi, l’empresa està obligada a realitzar el manteniment i les reparacions del comptador. 108 pessetes (tarifa del lloguer del comptador i de l’interruptor) x 2 mesos = 216 pessetes.
La nostra anàlisi de les factures de les elèctriques
  • Fecsa (Grup Endesa). A Catalunya, Terol i Osca Compleix la normativa. Factura clara, amb desglossament detallat del consum, encara que només l’import total hi figura en euros. Tres telèfons d’atenció al client (gestions, avaries i euro). Ofereix l’adreça de la pàgina web de l’empresa, però no l’adreça electrònica. El millor gràfic de l’historial de consum. Es troba a faltar informació explicativa dels conceptes facturats. No hi apareix el consum mitjà en pessetes ni en kWh/dia del període de facturació, però sí les últimes factures en pessetes i en kWh/dia. Servei d’atenció al client les 24 hores.
  • Iberdrola. País Basc, Cantàbria, Navarra, La Rioja, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid, Comunitat Valenciana, Múrcia i Extremadura Compleix la normativa. Factura clara, amb desglossament detallat de la facturació (també en euros). Telèfon d’atenció al client, 24 hores. Gràfic amb l’historial de consums. Assenyala l’adreça de la seva pàgina web, però no hi ha cap adreça electrònica. La informació explicativa de la factura es recull a la part posterior, tot i que no en totes les que s’han analitzat. No apareix el consum mitjà en pessetes del període de facturació, encara que sí l’import mitjà diari de les últimes factures.
  • Sevillana de Electricidad (Grup Endesa). Andalusia, excepte Cadis capital i Badajoz Compleix la normativa. Factura clara, amb desglossament detallat de la facturació encara que només hi figura en euros l’import total. Número gratuït de telèfon d’atenció al client. Es troba a faltar informació explicativa dels conceptes facturats. No indica adreça de pàgina web ni de correu electrònic. No apareix el consum mitjà anual en pessetes, però sí la despesa mitjana diària del període de facturació. Els consums realitzats fins a un any abans es mostren de forma numèrica, sense gràfics. No indica l’horari del servei d’atenció al client.

Gas

/imgs/20010301/tema_luz.jpg
El gas natural es canalitza fins al domicili de l’usuari i s’abona generalment cada dos mesos en funció de la tarifa i el consum. El gas no sempre arriba a la nostra llar amb la mateixa qualitat, en algunes regions és més pur i el seu poder calorífic varia. Per això, el Govern fixa les tarifes del gas en tèrmies (unitat de mesura de calor). Les subministradores apliquen a la quantitat de gas consumida pels clients el factor de conversió del poder calorífic. Aquesta xifra és diferent en cada regió, i es multiplica pels metres cúbics de gas consumits. Així, sempre ens cobren el mateix per cada tèrmia, independentment de la qualitat del gas. Les tarifes per a usos domèstics són la D1 (per a habitatges sense caldera de calefacció inliidual), la D2 (per a cases amb calefacció inliidual per caldera de gas) i la D3, per a grans consums, com la calefacció col·lectiva d’una comunitat de veïns.

La nostra anàlisi de les factures del gas

  • GasAndalucía. Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla Clara, amb desglossament detallat de la facturació encara que l’import total només hi figura en euros. Tres telèfons d’atenció al client (informació i gestions, lectures i urgències), però no informa de la franja horària d’aquest servei. Assenyala l’adreça de la seva pàgina web, però no la del correu electrònic. Gràfic amb l’historial de consum de l’últim any. Es troba a faltar informació explicativa dels conceptes facturats. No hi apareix el consum mitjà en pessetes ni en kWh/dia del període de facturació, encara que sí l’anual (només en pessetes).
  • Gasnalsa. Vitòria Clara, amb desglossament detallat de la facturació, tot i que l’import total només s’hi assenyala en euros. Quatre telèfons d’atenció al client (central, atenció al client, lectures i avaries i emergències). Gràfic amb l’historial de consums de l’últim any. Utilitza la part posterior de la factura per a recomanacions. Es troba a faltar informació explicativa dels conceptes facturats. No indica web ni correu electrònic. No assenyala el consum mitjà en pessetes ni en kWh/dia del període de facturació, ni tampoc l’anual. No informa de la franja horària del servei d’atenció al client.
Calcular el cost

En el preu, hi intervenen tres factors. Si seguim l’exemple de la factura que s’adjunta:

  • Terme fix: quantitat fixa, 903 pessetes, que es paga encara que no hàgim consumit gas.
  • Consum de gas: s’abona en funció del gas consumit. 12 m³ (quantitat consumida) x 86,49 ptes./m3 (preu calculat per l’empresa en cada zona) x 1,014 (factor de conversió, diferent en cada zona, segons la puresa del gas) = 1.052 pessetes.
  • Lloguer del comptador: depèn del cabal màxim (m3/hora) de gas que pot arribar a l’habitatge. 170 pessetes (lloguer del comptador) x 2 mesos = 340 pessetes.

Telèfon

/imgs/20010301/tema_telf.jpg
Les tarifes, a diferència del que passa amb les elèctriques i les del gas natural, varien d’una operadora a una altra. Podem escollir l’operadora amb la qual volem efectuar les trucades. Depenent del tipus de trucada i l’empresa contractada, estalviarem fins a un 50% en el preu d’algunes connexions. Però vuit de cada deu consumidors espanyols encara operen exclusivament amb Telefónica, i només un 10% utilitza, a més de Telefónica, una altra companyia.

La nostra anàlisi de les factures telefòniques

  • Jazztel
    Una de les millors quant a claredat i transparència de la informació, per detallada i desglossada. Tant l’import total com la base imposable es desglossen en els conceptes que els componen. S’inclou historial de consum, explicació de la factura per esquema i detall de zones internacionals. La informació de desglossament de trucades, molt clara: separa les trucades interprovincials de les de fix a mòbil i ofereix informació del preu mitjà de cada tipus de trucada. A la part posterior, dóna consells per interpretar la factura. No informa de l’horari del servei d’atenció al client.
  • Retevisión
    Desglossa els serveis facturats i la base imposable de l’IVA. Conté historial de consum, explicació de la factura esquematitzada i desglossament per tipus de trucades. A la part posterior indica instruccions per interpretar la factura. Ofereix un gràfic que representa el consum en cada període de facturació. Atenció al client, 24 hores. Lletra de factura massa petita. Informació cronològica sobre el consum, seria millor seguir criteris més útils, com una liisió per tipus de trucada. El detall de consum no apareix al primer full.
  • Uni2
    Desglossa els serveis facturats (per trucades interprovincials i trucades a mòbils). Distingeix el total de la base imposable i l’IVA i informa de la conversió a euros. Telèfon gratuït d’atenció al client, però no indica la franja horària de funcionament. La seva pàgina web resulta molt útil per analitzar el consum. Molt bona la selecció dels 10 números més trucats i el seu cost. També ofereix un gràfic de l’historial dels consums (detallat en els sis últims mesos). Lletra petita que dificulta la lectura. Falten colors que millorin els contrasts i instruccions per entendre la factura.
  • Telefónica
    Desglossa la quota per període i l’import dels serveis contractats, incloent-hi el de tots els tipus de trucada i d’altres consums i descomptes. S’inclou l’import mitjà de consum diari. La segona pàgina detalla les trucades automàtiques. liersos telèfons d’atenció al client als quals adreçar-se. S’inclou adreça de pàgina web. Factura molt detallada però monòtona, a causa de l’absència de colors i contrasts. Es veu de manera molt clara l’import que cal abonar. L’ordre de les trucades, cronològic. Sense gràfic de l’historial de consum. Es troba a faltar informació sobre quina és la companyia de telèfon mòbil a la qual va adreçada cada trucada.
Calcular el cost

A la majoria dels rebuts de les lierses operadores hi ha una part fixa i una altra que depèn del consum. Cada empresa ofereix les seves pròpies fórmules de descompte.

  • Quota d’abonament: quantitat fixa, denominada també tipus de servei o “quota”. S’abona en algunes companyies, encara que no s’hagin realitzat trucades. Si, a més, s’ha contractat algun altre servei que es cobra, també es recull en aquest apartat de la factura. 1.542 ptes. (lloguer de la línia) x 2 mesos = 3.084 pessetes.
  • Consum de trucades: depèn del consum. Es recull la despesa total de cada tipus de trucada. En les factures d’algunes companyies es desglossen les connexions interprovincials, internacionals i a mòbils i s’ofereix informació útil (la durada, el cost…).

Aigua

/imgs/20010301/tema_agua.jpg
El subministrament domèstic de l’aigua ofereix preus molt diferents d’una ciutat a una altra. Les tarifes depenen de l’empresa que opera al lloc de residència de l’usuari, que no pot escollir proveïdor. Per tant, l’estalvi en aquesta factura trimestral està lligat a un ús racional de l’aigua.

Quota d’inversió: per al manteniment del clavegueram o infraestructures hidràuliques.

La nostra anàlisi de les factures de l’aigua

  • Aljarafesa (Sevilla) Compleix la normativa. Servei d’atenció al client, de 9 a 21 hores. Factura poc atractiva i monòtona, per l’absència de colors i contrasts. Desglossament detallat de la facturació, encara que no hi ha cap import en euros. Es troba a faltar informació explicativa dels conceptes facturats. Poca claredat i lletra de mida minúscula a la part inferior de la factura. Sense web ni correu electrònic. No apareix el consum mitjà de cap període de temps. No hi ha gràfic amb l’historial de consums de l’últim any.
  • Aigües de Barcelona Compleix la normativa. Desglossament detallat de la factura, encara que l’import final només hi figura en euros. Telèfon d’atenció al client de 8 a 20 hores, encara que un telèfon d’avaries funciona les 24 hores. Informa a la part posterior sobre atenció al client. Disseny poc atractiu, sense colors ni quadres que separin els conceptes. No recull informació explicativa dels conceptes facturats. Sense web ni correu electrònic. No ofereix el consum mitjà d’algun període ni gràfic amb historial de consums.
  • Emalgesa (Algeciras) Compleix la normativa. Desglossament detallat de la facturació encara que l’import final només hi figuri en euros. A la part posterior, informació sobre el pagament i consells sobre el comptador. Disseny poc atractiu. Lletra petita de difícil lectura. Es troben a faltar explicacions dels conceptes facturats. Sense web ni correu electrònic. No ofereix el consum mitjà de cap període de temps ni gràfic amb l’historial de consum. Factura poc atractiva. Sense informació sobre el servei d’atenció al client.
Calcular el cost

Dos tipus de tarifa: domèstica i industrial. A la factura que analitzem la tarifa és domèstica i es divideix en blocs. El preu de l’aigua augmenta a mesura que se supera cada bloc, es penalitza l’ús excessiu de l’aigua.

  • Quota de servei: quantitat fixa, en funció del calibre (diàmetre) de la canonada principal que proveeix l’habitatge. Es divideix, en aquest cas, en abastament (aigua que entra al domicili) i sanejament (aigua que es rebutja pel desguàs).
    Abastament: 2.538 pessetes.
    Sanejament: 2.106 pessetes.
  • Quota de consum: depèn del consum. Es pot presentar dividida: abastament i sanejament.
  • Abastament
    Bloc I: 20 m³ (quantitat consumida) x 33 ptes. (preu del m³, fixat per l’empresa) = 660 ptes. Bloc II: 13 m³ (quantitat que passa de la que s’admet al bloc I) x 100,5 ptes. (preu del m³ al bloc II) =1.307 ptes.
  • Sanejament
    Bloc I: 20 m³ (quantitat consumida) x 23,5 ptes. (preu del m³, fixat per l’empresa subministradora) = 470 ptes. Bloc II: 13 m³ (quantitat que passa de l’admesa al bloc I) x 73,5 ptes. (preu del m³ al bloc II) = 949 ptes.

Els electrodomèstics, grans responsables de la despesa d'energia

  • Calefacció, aigua calenta i cuina representen el 24% de la despesa. La temperatura a casa no ha de superar els 22 graus. Tampoc convé prolongar les dutxes ni utilitzar aigua a temperatura elevada en excés.
  • El frigorífic, un 21% de la despesa elèctrica. Deixar la porta oberta o obrir-la innecessàriament n’augmenta el consum. La despesa pujarà un 5% per cada grau de més que el frigorífic refredi.
  • El televisor és el tercer aparell que més gasta: el 12%. Convé mantenir-lo apagat quan no se li presta atenció.
  • La rentadora, el 5% de la despesa energètica, més que el rentaplats, que representa només l’1%. En tots dos casos, cal evitar posar-los en marxa si no és a càrrega completa.
  • D’altres electrodomèstics, com vídeos, aspiradores… suposen el 13% de la despesa de llum.
  • Alguns aparells consumeixen poc, però en estar endollats permanentment la seva despesa acaba sent elevada. Per això, apaguem els que disposen de mode d’espera (stand by) quan no els fem servir.
  • Aïllar la casa ajuda a estalviar fins a un 40% de la despesa energètica.

Trucs per estalviar

A la cuina

  • Utilitzeu casseroles i paelles de diàmetre més gran que la placa o zona de cocció i tapeu les cassoles per no desaprofitar calor. La cocció serà més ràpida i us estalviareu fins a un 20% d’energia. Si un recipient deixa al descobert dos o tres centímetres de la zona de cocció, perd part de l’energia consumida.
  • L’olla exprés consumeix menys energia i estalvia temps.
  • Aprofiteu la calor residual apagant el foc 5-10 minuts abans de retirar el recipient (tres minuts abans en la vitroceràmica).

Forn

  • Mantingueu ben tancat el forn mentre cuineu i procureu no obrir-lo, podeu perdre fins al 20% de la calor acumulada.
  • Utilitzeu el rellotge programador o avisador.
  • Els forns microones aconsegueixen un gran estalvi de temps i energia respecte als forns i plaques convencionals.

Rentadora i assecadora

  • Utilitzeu programes de rentat a temperatures reduïdes. Una bugada a 60ºC en lloc de 90ºC redueix la despesa energètica a gairebé la meitat.
  • No les poseu en marxa si no estan plenes. Reduireu el consum d’aigua, detergent i energia i allargareu la vida de l’electrodomèstic.
  • Si compreu una rentadora nova, escolliu-la amb centrifugat d’alta velocitat, ja que un centrifugat a 1.200 rpm (revolucions per minut) en comptes de 700 rpm redueix el consum de l’assecadora en un 20%.

Frigorífic i congelador

  • Comproveu que tanquen sense dificultat i de manera adequada.
  • No introduïu aliments calents, deixeu-los refredar fora.
  • Si el comprareu nou, escolliu un model eficient i ecològic. Consumeixen menys energia.

Il·luminació

  • Substituïu les bombetes tradicionals per làmpades de baix consum: estalviareu fins al 80% d’energia elèctrica. D’altra banda, les làmpades halogenades, malgrat que resulten més cares, fan més llum que les tradicionals, consumeixen el mateix i la durada de vida és de dues a tres vegades superior.
  • Els tubs fluorescents duren fins a 10 vegades més que les bombetes tradicionals i són molt eficients energèticament. Es recomanen per a llocs que necessiten més llum durant més temps. Si teniu una làmpada fluorescent apagada menys de 20 minuts, surt a compte deixar-la encesa.
  • Les làmpades electròniques de baix consum (LBC) duren fins a vuit vegades més que les tradicionals i consumeixen la quarta part.

Calefacció

  • En adquirir un habitatge, presteu atenció a la seva orientació. Com més hores de llum tingueu, menys diners gastareu en calefacció.
  • Durant el dia, pugeu les persianes: el sol proporcionarà llum i calor a la vostra llar. Al capvespre, tanqueu les cortines i baixeu les persianes: reduireu la pèrdua de calor.
  • Si canvieu les finestres, que les noves siguin de doble envidrament.
  • Instal·lant juntes o rivets a les portes i finestres, reduireu les fugues de calefacció en un 10%. Un habitatge ben aïllat estalvia fins a un 30% en calefacció.
  • Per ventilar una habitació, n’hi ha prou amb 10 minuts.

Aigua calenta

  • Instal·leu el termos dins de l’habitatge i prop dels punts d’ús: cuina, bany.
  • Dutxeu-vos en comptes de banyar-vos: consumireu la quarta part d’aigua i energia.
  • Col·loqueu una vàlvula mescladora a la sortida del termos. D’aquesta manera, obtindreu l’aigua calenta a una temperatura constant: més comoditat i menys consum.
  • Si reguleu el termos per sobre dels 60ºC, malgastareu energia i en reduireu la durada.

Rentaplats

  • Seleccioneu un programa d’acord amb el grau de brutícia de la vaixella.
  • Aprofiteu al màxim la capacitat del rentaplats. Si l’ompliu, reduireu el consum d’aigua, detergent i energia, i allargareu la vida de l’electrodomèstic. Si renteu “a mitja càrrega”, utilitzeu el programa econòmic.
  • Si compreu un rentaplats, escolliu un model eficient. Consumeixen menys aigua i detergent i estalvien un 20% d’energia.
Quant em costa, amb electricitat...
  • Escalfar un got de llet al microones: 0,37 pessetes.
  • Una bombeta incandescent durant 1 hora d’ús: 1,03 pessetes.
  • Una càrrega completa del rentaplats: 24 pessetes.
  • Rostir un pollastre: 23,95 pessetes.
  • Fregir un ou: unes 2,50 pessetes si la cuina és elèctrica i al voltant d’una pesseta si es tracta d’un aparell de gas.
  • Dutxar-se: una dutxa de cinc minuts costa entre 65 i 90 pessetes si l’escalfador és elèctric, i entre 25 i 50 pessetes si és de gas.
  • Planxar: una hora de planxa, segons l’aparell, pot costar al voltant de 25 pessetes.
  • Rentadora: un rentat normal costa al voltant de les 45 pessetes.
  • Calefacció: una hora de calefacció costa entre 60 i 85 pessetes amb electricitat