Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Àrees de servei: analitzades 145 en més de 7.500 quilòmetres de carreteres : Quasi la meitat suspenen l'examen de qualitat i seguretat

Inexistència de zona de descans, marginació als usuaris en cadires de rodes i manca de recollida selectiva de deixalles, deficiències principals

No totes les carreteres són iguals

D’entre les rutes realitzades, la que millors resultats obté per a les seves àrees de servei és la del Mediterrani AP-7 entre Barcelona i València, amb un 92% d’aprovats i un “bé” de mitjana global, seguida de les situades en el recorregut València-Almeria amb un 73% d’aprovats i un altre “bé” de mitjana final. El 75% de les àrees de servei del trajecte Madrid-Sant Sebastià van aprovar, però la mitjana va ser només d'”acceptable”. En l’altre extrem, la proporció més alta d’àrees de servei amb un suspens es va trobar en el vial que uneix Madrid amb Màlaga, amb només un 23% d’aprovats i un “malament” de mitjana, i en l’itinerari que comunica Madrid amb Lugo i la Corunya, amb un escàs 37% d’aprovats i un altre “malament” de mitjana. Parlant en general, els punts forts de les àrees de servei són la qualitat i diversitat dels serveis, i la senyalització (ambdós, amb un “bé” de mitjana), mentre que la higiene i el manteniment, l’accessibilitat per a usuaris en cadires de rodes i la seguretat tenen prou coses a millorar, ja que només van aconseguir un “regular”.

El que ha de millorar

Alguns dels aspectes crítics de les àrees de servei són la inexistència d’àrees de descans a l’aire lliure (més de la meitat no n’ofereixen) i de font d’aigua potable a lliure disposició del públic (no n’hi havia en el 55% d’àrees), la implantació insatisfactòria de la recollida selectiva de fems (el 63% de les àrees no tenen contenidors específics per a cada tipus de residu), la marginació a què se sotmet els usuaris de cadires de rodes (un exemple: la meitat de les gasolineres no disposen de lavabos adaptats) i la manca de zones per a no fumadors als restaurants (el 71% dels visitats a les àrees de servei no en disposen). Però això no és tot: només el 28% d’aquestes àrees compten amb una zona de jocs per a nens, en el 65% no hi ha passos de zebra a l’aparcament, en vuit de cada deu no hi ha sistema de videovigilància a l’aparcament i en quatre de cada deu no es van veure senyals de limitació de velocitat en l’àrea de servei.

Altres aspectes manifestament millorables: en una de cada quatre àrees de servei els lavabos estaven bruts, en la meitat les cabines de telèfon no permeten l’ús de targetes, en una de cada cinc (d’entre les poques que en disposaven) la zona de jocs infantils estava descuidada i en una proporció semblant el seu ús podia comportar perill, en una de cada cinc el restaurant no ofereix menú del dia als clients, i en aquesta mateixa proporció no hi ha aparcaments diferenciats per a vehicles pesants. A més, en una de cada sis àrees de servei es van detectar perills potencials, com ara excés de trànsit desordenat, o camions i autobusos fent maniobres o manca de tanca que separi el trànsit de la zona de vianants, i en una de cada cinc es van observar perills en la zona de jocs infantils: gronxadors oxidats o trencats, torçats o massa vells.

Preus superiors a l’habitual

Aquest informe ha servit també per a constatar el que ja és sabut: els preus que hi ha a les àrees de servei són superiors als que l’usuari està acostumat a pagar en establiments semblants (botigues, bars, restaurants) fora d’aquestes. Les dades indiquen que el menú del dia en un restaurant d’aquests espais per a descans de l’automobilista costa 9 euros de mitjana, i arriba fins als 11 euros de mitjana en l’AP-7, que uneix Barcelona amb València, si bé es queda en menys de 8 euros de mitjana en el tram entre València i Almeria. Els més barats cobraven 6 euros i el més car, quasi 19 euros; aquesta cridanera diversitat de preus es va trobar fins i tot en un mateix recorregut, Madrid-Màlaga, per la qual cosa convé conèixer els preus que hi ha en aquests restaurants abans d’aturar-se en les àrees de servei per a menjar.

També es va comprovar quant costava un refresc al bar o cafeteria d’estes àrees de servei: el preu mitjà va ser d’1,5 euros. Els més cars es van veure en les rutes Bilbao-Barcelona i Barcelona-València (1,7 euros de mitjana) i els més econòmics (1,1 euros de mitjana) en el trajecte que uneix València i Almeria. El bar que el venia més barat exigia 0,9 euros i el més car, 2 euros. Finalment, l’opció de consum més modesta que té el viatger, adquirir una ampolla d’1,5 litres d’aigua en la botiga de la gasolinera, també va ser cara: va significar un cost mitjà d’1,1 euros; el recorregut amb preu mitjà més car (1,3 euros) va ser el de Barcelona-València i el més car que es va pagar va ser d’1,5 euros, mentre que el més barat va representar 0,6 euros de desembors. En tots els casos, són preus molt superiors als que fixen la majoria dels comerços per una simple ampolla d’aigua mineral.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte