Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: QUAN EL MÀXIM DE SUCRE SE SUPERA EN UN SOL GLOP

AMB LA CALOR, EL CONSUM DE BEGUDES ENSUCRADES ES DISPARA. MOLTES LLAUNES DE REFRESCOS CONTENEN EL DOBLE DE LA QUANTITAT DE SUCRE QUE RECOMANA L'OMS. PER AIXÒ, EL SEU CONSUM CONTINUAT ES VINCULA AMB DIABETIS I MALALTIES CARDIOVASCULARS. I UN MITE QUE CAL BANDEJAR DAVANT LA DESHIDRATACIÓ A L'ESTIU: L'ÚS DE BEGUDES ISOTÒNIQUES NO SEMPRE ÉS EL MILLOR. ELS ESPECIALISTES RECOMANEN ERRADICAR-LES DE LA DIETA I, A L'HORA DE REFRESCAR-SE, OPTAR PER L'AIGUA.

Prioritat: reduir-ne el consum

GettyImages 1135829024

José López Miranda va ser conscient del risc del sucre quan, acabat de llicenciar als anys noranta, va viure un parell d’anys als EUA: “Llavors ja patien una epidèmia d’obesitat i els problemes cardiovasculars que implica s’havien disparat. Veure persones amb obesitat mòrbida era habitual. Doncs bé, això ja està passant a Espanya, i si no hi fem res ens anirà molt malament”. Molts especialistes advoquen per ensenyar des de la infància la riquesa dels diferents sabors d’aliments i begudes sense emmascarar-los amb el gust dolç.

Com va passar amb el tabac, fins ara la mesura més efectiva per a reduir el consum de begudes ensucrades ha estat gravar-les amb impostos i taxes. A Catalunya, l’augment del preu de les llaunes entre un 5% i un 10% ha tingut un resultat espectacular. L’impost especial va començar a aplicar-se al maig de 2017 i el primer any es va reduir el consum d’aquests refrescos un 22%, segons un estudi del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Aquesta recerca, basada en l’anàlisi de les vendes setmanals de 105 productes en 160 botigues de Catalunya, constatava una reducció més alt de les vendes en zones amb índexs d’obesitat superiors.

L’estudi assenyalava que “l’impost ha aconseguit l’objectiu a curt termini”, i afegia: “les dades mostren una caiguda del consum de begudes ensucrades en sis litres per setmana, producte i botiga respecte de les “light”/zero”. Reduir el consum d’hidrats de carboni simples, al costat d’altres mesures (exercici físic, prendre menys sal i no fumar) “té més efecte en la salut de la població que qualsevol medicament”, explica López Miranda. Però bandejar les begudes ensucrades és un repte difícil perquè el seu consum no es percep com una cosa nociva i, per tant, és un hàbit acceptat socialment.

NO NOMÉS SÓN BEGUDES DE COLA

Quantes persones es plantegen optar per refrescos més sans quan surten fora a menjar o a prendre alguna cosa? D’alternatives, n’hi ha: aigua amb gas i llimona, cafè amb gel, cervesa sense alcohol, suc de tomàquet, te amb gel i llimona… López Miranda recorda que els refrescos ensucrats són molt recents en l’alimentació humana: “Tenen poc més d’un segle, i no hem d’oblidar que, encara que els extraguem de fonts naturals, són totalment artificials i el nostre cos no està dissenyat per a prendre’ls”. Encara que la mala fama se l’emporten els refrescos com la cola, altres begudes que de vegades es presenten com a opcions més saludables tampoc no ho són, perquè tenen els mateixos efectes perjudicials en la salut humana. Els batuts o nèctars, per exemple, contenen tanta glucosa i fructosa com un brioix industrial; una beguda energètica de 500 mil.lilitres conté 18 terrossos de sucre (72 g) i un bric individual de suc de fruites inclou sis terrossos (24 g).

“ZERO” O “LIGHT”, NOMÉS DE TANT EN TANT

La denominació dels refrescos que incorporen edulcorants artificials en comptes de sucre respon a criteris de màrqueting: l’etiqueta “light” està més enfocada al consum femení i la marca “zero”, al masculí. La seva composició és bàsicament la mateixa. Els edulcorants que fan servir amb més freqüència són sacarina, aspartam, sucralosa i acesulfam K. Encara que circulen mites sobre els efectes perjudicials d’aquestes substàncies químiques en la salut, els especialistes asseguren que, en les quantitats autoritzades, són segures per al consum.

Però, al marge de la seva seguretat, aquestes begudes representen una bona opció enfront de les convencionals? Segons José López Miranda, convé tenir clar que “la millor manera d’hidratar-se és beure aigua, cafè o te, i si excepcionalment es pren un refresc, ha de ser sempre sense sucre”. No passa res per prendre una beguda zero o “light” de tant en tant, però acostumar-se a aquests refrescos condueix a patrons d’alimentació inadequats, apunten els especialistes. Es deu al conegut com a efecte halo o efecte sacarina, que consisteix a introduir en la dieta elements en principi saludables (en aquest cas, la beguda sense sucre), però compensar-ho amb aliments rics en calories. Així, una persona pot beure un refresc zero i, al costat, prendre una pizza amb 2.000 calories.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions