Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzades sobre el terreny 300 línies d'autobús urbà de 18 ciutats. A més, opinen 3.000 usuaris : Puntualitat i informació, principals deficiències dels autobusos urbans

El servei que presten ha millorat molt en quatre anys. La freqüència mitjana és de 16 minuts i el preu del viatge comprant un abonament de diversos viatges, 0,55 euros

Drets i deures de l'usuari

/imgs/20071001/img.tema-portada.06.jpgEls tècnics d’aquesta revista van intentar pagar el bitllet ordinari amb la fracció màxima que fixa cada servei per analitzar, així, si es respecta aquest dret. La fracció màxima en el conjunt de l’estudi oscil·la entre els cinc i els vint euros. Així, en vuit de les 18 ciutats de l’estudi (la Corunya, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, Valladolid, Vitòria i Saragossa) no es podia pagar amb un bitllet que fos més gran de cinc euros. Així i tot, a Madrid, Múrcia i Sevilla es van registrar problemes quan el tècnic va intentar pagar amb aquesta quantitat, ja que el conductor de l’autobús sol·licitava que per favor paguessen amb monedes o directament exigia l’import exacte (així va ser en el 87% dels trajectes efectuats a Sevilla). Únicament en sis ciutats de l’estudi (la Corunya, Alacant, Bilbao, Oviedo, València i Valladolid) no es va posar cap entrebanc al tècnic d’aquesta revista per a pagar amb la fracció màxima permesa.

Un altre detall important és que les tarifes dels diferents títols de viatge estiguen visibles. L’import del bitllet ordinari estava especificat en el 72% dels 300 autobusos que es van agafar. Per contra, només en el 28% es van trobar cartells informatius sobre l’exempció de preus a xiquets, jubilats o persones amb discapacitat. A més, en cap dels vehicles analitzats a la Corunya, Còrdova, Granada i Sant Sebastià es facilitaven indicacions als passatgers per a saber què s’ha de fer en situacions de perill o en un accident.

En cada un dels autobusos les finestretes d’emergència estaven perfectament indicades. No obstant això, un de cada quatre autobusos mancava (o no es van observar) de martells per a trencar les finestretes en cas d’evacuació. Així mateix, en vuit de cada deu autobusos es va trobar, almenys, un extintor, proporció molt superior a la de farmacioles (a penes un de cada tres disposava d’aquest element a la vista dels passatgers).

Nou de cada deu autobusos analitzats estaven adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, encara que en algunes capitals la proporció era menor. És el cas de Pamplona, València (en el 21% dels vehicles no s’han pres mesures), Valladolid (no està adaptat el 18% dels vehicles) o Sevilla (el 15% està sense adaptar). Una vegada a l’interior de l’autobús, es va observar que el 96% dels autobusos comptaven amb una zona habilitada per a persones discapacitades. En el 85% d’aquests espais hi ha un botó per a sol·licitar la parada a una altura adequada, a més d’un cinturó d’amarrament. La situació és pitjor per a les persones amb discapacitat visual, ja que un de cada quatre autobusos no compta amb cap dispositiu acústic que facilite l’ús d’aquest servei a aquest col·lectiu.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions