Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzades sobre el terreny 300 línies d'autobús urbà de 18 ciutats. A més, opinen 3.000 usuaris : Puntualitat i informació, principals deficiències dels autobusos urbans

El servei que presten ha millorat molt en quatre anys. La freqüència mitjana és de 16 minuts i el preu del viatge comprant un abonament de diversos viatges, 0,55 euros

A l'autobús

/imgs/20071001/img.tema-portada.05.jpg
Un dels aspectes que s’ha tingut en compte en l’estudi és si l’autobús s’acosta correctament a la vorera de la parada per facilitar la recollida i el descens dels passatgers. Per comprovar-ho s’ha diferenciat entre els que no s’acosten per causes alienes al conductor, principalment per la presència de vehicles estacionats a la zona, i els que no ho fan sense cap motiu aparent. Un de cada quatre autobusos de la Corunya, dos de cada deu de Pamplona i Granada i dos dels 25 estudiats a València no es van acostar a la vorera tot i que no hi havia cap obstacle que ho impedís.

El 95% dels autobusos no van obrir les portes fins que el vehicle es trobava completament aturat, i en una proporció semblant no van arrancar fins a haver tancat completament les portes. Els usuaris també agraeixen que el conductor espere i no reinicie la marxa fins que hagen acabat d’acomodar-se. Tanmateix, en el 60% dels autobusos visitats es va comprovar com el conductor es reincorporava a la via sense que els passatgers s’haguessen ubicat correctament. Aquesta situació es va constatar en tots els autobusos visitats a la Corunya i Oviedo, igual com en nou de cada deu de Granada, Sant Sebastià i Valladolid. Els més acurats en aquest aspecte van ser els conductors de València i Vitòria.

Si hi ha una cosa que desagrada especialment el passatger durant el trajecte és sentir-se sacsejat, a causa d’una conducció agressiva. En dos de cada deu autobusos el conductor va accelerar o va frenar bruscament, proporció semblant a la detectada en l’estudi realitzat al 2003. Aquest fet fins i tot va arribar a tenir lloc en sis de cada deu autobusos de Sant Sebastià, com també en la meitat dels trajectes estudiats a Granada, Logronyo i Vitòria.

En el 97% dels trajectes es va constatar que el conductor respectava els senyals de circulació. Menor va ser el compliment de la prohibició de conversar mentre es condueix. En dos de cada deu autobusos es va observar que el conductor sí que ho feia, per bé que en gran manera era per respondre a usuaris que tenien dubtes sobre les parades de la línia. Els conductors, en general, van oferir als passatgers un tracte correcte.


Equipament

Tots els autobusos de l’estudi comptaven amb un dispositiu visual, generalment un element lluminós que s’encén i que anuncia que s’ha sol·licitat la parada. La majoria d’autobusos també disposen de sistemes visuals (generalment pantalles lluminoses) que anuncien el nom de les parades del trajecte, un element de gran utilitat tant per als passatgers que desconeixen el recorregut com per a les persones amb problemes auditius. Hi destaquen positivament les ciutats de Sant Sebastià, Bilbao, Màlaga, Saragossa, Madrid, Vitòria i Sevilla, on tots els autobusos tenen monitors o pantalles lluminoses. Així mateix, a València ja s’ha instal·lat aquest sistema en set de cada deu autobusos.

L’estat de conservació i netedat dels autobusos del país és millorable i és en aquest apartat on els ciutadans tenen bona part de la responsabilitat. Dos de cada deu suspenen en aquest apartat.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions