Nova llei de garanties en la venda de béns de consum

Positiva, però ambigua

Els usuaris hauran de demostrar els defectes de fabricació dels productes una vegada passats els sis primers mesos
1 Novembre de 2003
Img listado informe

Positiva, però ambigua

/imgs/20031101/informe01.jpg
Des que el passat 11 de setembre va entrar en vigor la nova Llei 23/2003, de 10 de juliol, de garanties en la venda de béns de consum, són moltes les veus que s’han aixecat en contra seva. Presentada com una ampliació de la garantia legal en la venda de determinats béns de consum de fins a dos anys enfront dels sis mesos actuals, la seva formulació conté termes ambigus que fan témer a les associacions de consumidors que el client es confongui, perquè pot pensar que les seves compres estaran sempre protegides durant dos anys. Diverses associacions de consumidors adverteixen que la nova llei conté aspectes interessants però amaga trampes que afecten greument els consumidors. Consideren, així mateix, que el fet que els consumidors, transcorreguts els sis primers mesos, hagin de demanar proves per a demostrar les fallades dels béns suposarà un desembossament econòmic que pot no compensar. Sectors com el dels vehicles han aplaudit la norma, però reconeixen que hi ha massa llacunes i termes “subjectius” que poden provocar “molts plets”, segons els responsables de l’Associació Nacional de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC). La llarga fase de promulgació de la llei ja ha enfrontat totes les parts implicades en el comerç de l’automòbil, des del fabricant fins al venedor, el taller i fins i tot la botiga de recanvis. I és que la nova llei ha obert una batalla entre els tallers i les botigues de recanvis. En el cas que una peça instal·lada sigui defectuosa, els tallers podrien reclamar no només el canvi de la peça, sinó també el preu de la mà d’obra de muntar i desmuntar la peça en qüestió, un aspecte al qual les botigues de recanvis s’oposen.
L’equip d’assessores legals de CONSUMER ha analitzat la nova Llei, prestant especial atenció als seus aspectes més nous o problemàtics.

Preguntes i respostes

/imgs/20031101/informe02.jpg
Quins béns regula aquesta llei?
La Llei de Garanties s’aplica sobre els béns mobles de consum privat; és a dir, els béns de consum: des d’un electrodomèstic fins a un vehicle, passant per mobles, objectes de tota mena, obres d’art i tot. Pel propi concepte en queden eliminats els servicis i els béns immobles.

A partir de quina data entra en vigor?
La llei ha entrat en vigor en el nostre país l’11 de setembre del 2003, per la qual cosa els objectes adquirits abans d’aquesta data no hi queden emparats.

Quines novetats introdueix?
La diferència principal enfront de la legislació anterior rau en el període de garantia dels productes i en les obligacions del venedor durant el temps que dura la garantia. Així, per als béns de consum nous, aquesta s’amplia de sis mesos a dos anys, mentre que per als productes de segona mà, la garantia serà d’un any. Durant els primers sis mesos de garantia d’un producte nou es pressuposa que el dany ve de fàbrica i el venedor ha d’assumir totes les despeses de la reparació, tant les peces i el trasllat, com les hores de treball. El temps de la garantia queda en suspens durant el temps que el producte o l’objecte estigui en reparació.

Com defineix la llei un producte en bon estat?
La llei considera que un consumidor ha de sentir-se satisfet amb el producte adquirit si compleix els requisits següents: que el producte s’ajusti a la descripció donada pel venedor i que tingui les qualitats manifestades a través d’una demostració o model. També ha de servir per a allò que està indicat tant en el llibre d’instruccions com en les indicacions verbals que hagi pogut fer el venedor o en un vídeo demostratiu. També serveix com a ús habitual la publicitat, les indicacions que apareguin reflectides en una etiqueta, o un ús que es desprengui de les característiques pròpies del producte. Fins i tot, si el consumidor n’ha sol·licitat un ús especial i el venedor li ha assegurat que el bé adquirit li l’oferirà, així ha de ser. A més, el producte que es compra ha de presentar la qualitat i el comportament adequat. Així, una olla de pressió ha de cuinar més de pressa que una olla tradicional.

A qui obliga la llei?
La llei obliga els venedors de béns de consum, d’una banda i, els consumidors com a destinataris finals, de l’altra. És a dir, en queden exclosos els contractes que es duen a terme entre particulars, ja que la llei només preveu la compravenda entre un venedor professional i un consumidor.

Quan s’aplica?
Aquesta nova llei s’aplicarà sempre que es compri un bé de consum, és a dir, qualsevol objecte o producte de consum privat. En queden exclosos els béns adquirits en una venda judicial (subhasta de béns confiscats). Tampoc estan sotmesos a aquesta llei la distribució d’aigua o gas no envasats per a la seva venda.

A qui pot reclamar el consumidor en cas de fallada en el producte?
El primer responsable del producte és el venedor. Tanmateix, el consumidor pot recórrer directament al fabricant o a l’importador, si recórrer al venedor li suposa una càrrega. Per exemple, si durant unes vacances lluny de casa s’ha adquirit una càmera de fotos digital que no respon al que ofereix la botiga, per al consumidor resulta més fàcil recórrer al fabricant o a l’importador que a l’establiment en què la va comprar.

Davant d’una fallada en el producte, quines possibilitats té el consumidor?
En el cas que el producte no respongui a les característiques anunciades, el consumidor pot optar entre la reparació del bé o la substitució d’aquest, tret que això resulti impossible o desproporcionat. Si la reparació o substitució no són possibles, o resulten desproporcionades, el consumidor pot optar per una rebaixa adequada en el preu o per la resolució del contracte, és a dir, la devolució del preu. El consumidor no podrà exigir la substitució quan es tracti de béns de segona mà o béns impossibles de substituir. Per exemple, no es pot exigir substitució si el bé ja no es fabrica o no en queden existències, si s’adquireix un vehicle de segona mà ni, per la impossibilitat que comporta, es pot substituir una obra d’art, una antiguitat o un disseny de roba exclusiu. La substitució serà desproporcionada quan es tracte d’un petit defecte de reparació fàcil o senzilla. La reparació serà desproporcionada quan sigui antieconòmica, és a dir, més cara la reparació que el valor del bé.

De quant de temps disposa el consumidor per a reclamar?
El consumidor ha d’anar a denunciar la fallada en un termini de dos mesos des que la va detectar. En aquest sentit, si el problema ha aparegut en els sis mesos després de la compra del producte, el venedor n’ha de fer efectiva la garantia, ja que en aquest període de temps es dóna per fet que el problema ve de fàbrica. En canvi, si han passat aquests sis mesos, és el consumidor qui ha de demostrar que la fallada ve d’origen i que no ha sigut provocada per un mal ús del producte.

/imgs/20031101/informe03.jpg
Què ocorre si el defecte reparat reapareix passat el període de garantia?
La llei estableix que durant els sis mesos posteriors al lliurament del bé reparat el venedor respondrà de les faltes que en van motivar la reparació, i es presumirà que es tracta de la mateixa falta quan es reprodueixin defectes del mateix origen que els reparats inicialment. Per a poder fer efectiva aquesta garantia de la reparació el consumidor ha de guardar el comprovant de la reparació i del servei tècnic que, al seu dia, va reparar el producte.

Si després d’una reparació o de la substitució d’un producte, encara torna a fallar, quines altres opcions té el consumidor?
La nova llei recull aquestes possibilitats: si el consumidor va escollir la substitució d’un producte amb fallada, per un altre d’igual, pot sol·licitar-ne al venedor la reparació, sempre que no sigui desproporcionada, la rebaixa en el preu o la devolució dels diners. D’altra banda, si davant d’una fallada en un producte es va elegir la reparació, el consumidor en pot exigir un canvi, una rebaixa en el preu o la devolució de tots els diners desembossats.
Però la llei no especifica ni la quantia ni el tipus de rebaixa en el preu que el venedor ha de fer al consumidor en el cas que aquesta sigui l’opció elegida. Així, les dues parts que intervenen en la compravenda estan obligades a arribar a acords que satisfacin a tots dos.

Què cal fer si el garant es nega a reparar, rebaixar el preu o tornar els diners, al·legant que la falta del bé es deu a un mal ús per part del consumidor o es tracta d’una exigència desproporcionada?
Si estem dins dels sis primers mesos, cal exigir la reparació i sol·licitar un full de reclamacions i insistir fins a arribar a judici i tot. Es presumeix que la falta existia. Però si ja han transcorregut els sis primers mesos, estem en el cas contrari. És el consumidor qui ha de provar que el producte es va adquirir amb la falta. En qualsevol cas, el consumidor haurà de negociar i si no està d’acord amb la rebaixa que li ofereix el venedor pot recórrer a un taxador per a determinar el preu del producte després de la reparació i sol·licitar una rebaixa de preu en aquest sentit.

Novetats referents al Llibre d’instruccions i a una mala instal·lació.
Una altra novetat de la llei és que si un consumidor fa un mal ús d’un producte, perquè el llibre d’instruccions és incorrecte, la llei de garanties protegeix el consumidor i en pot exigir la reparació o la substitució. De la mateixa manera, si la fallada es produeix per una mala instal·lació provocada tant per les instruccions errònies del manual, com pels tècnics enviats pel venedor, també aquest n’és responsable.

En cas de reparació o de trasllat a un servei tècnic, què ha de pagar el consumidor?
No res. Durant el període en què és efectiva la garantia el venedor o productor s’ha de fer càrrec del cost dels desplaçaments, de les peces i del temps de la reparació. A més, mentre el producte s’estigui en el servei tècnic se suspèn el temps de garantia. És a dir, no corre el rellotge. D’altra banda, al marge d’exigir l’aplicació de la garantia (la reparació, el canvi, la rebaixa de preu o la devolució dels diners), el consumidor pot exigir una indemnització pels danys o perjudicis derivats de l’avaria i el temps de reparació, Per exemple, si un usuari adquireix una nevera i s’espatlla a la setmana de compra, a més de sol·licitar que es faci efectiva la garantia, aquest usuari pot exigir una indemnització pels aliments que s’han fet malbé davant del mal funcionament de l’electrodomèstic.

Què és la garantia comercial?
La garantia comercial és aquella que el fabricant, distribuïdor o venedor donen i que sempre ha de superar la que ofereix la llei, ja que aquesta s’entén com un mínim exigible pel consumidor. També és una eina de màrqueting de les empreses. No obstant això, a partir de la nova llei, aquesta garantia ha de complir uns requisits, com ara deixar clar a què s’aplica, l’objecte o producte que té la garantia esmentada i el nom i l’adreça de qui l’ofereix.

El cas particular dels vehicles de segona mà i dels tallers de reparació

Els cotxes de segona mà estan sotmesos a esta llei?
Sí, tots els productes de segona mà tenen un període de garantia mai inferior a un any, sempre que la compravenda es faci a un venedor professional, i no entre particulars. Per a poder respondre als possibles problemes en el sector dels cotxes d’ocasió, l’Associació Nacional de Venedors de Vehicles a Motor, Reparació i Recanvis (GANVAM) ha preparat un model de contracte de compravenda de vehicles usats. En aquest apareixen dades sobre l’estat del vehicle, així com la identificació, la data de la primera matriculació, les revisions de ITV fetes i les que té pendent, i generalitats sobre el seu estat com ara el nombre de quilòmetres i l’estat de desgast d’alguns elements com, per exemple, els pneumàtics.

Els tallers de reparació de vehicles, estan sotmesos a aquesta llei?
Estem davant d’una més de les ambigüitats que presenta la nova llei. Segons l’Associació de Tallers de Madrid, els tallers de reparació “queden fora de les competències de la Llei de garanties de béns de consum i queden sotmesos al decret nacional regulador de l’activitat de tallers i a les adaptacions d’aquest decret fetes per cada comunitat autònoma”. No obstant això, si una reparació comporta el canvi d’una peça, per exemple els pneumàtics, aquest producte sí que està sotmès a la llei de garanties i el venedor n’ha de respondre.