Poca informació en la venda de productes per a aprimar-se i per a evitar la caiguda dels cabells
La nostra imatge ens preocupa. Mirar-nos al mirall i tractar de sentir-nos sempre més joves i guapos és un sentiment de plena actualitat. Per a aconseguir-ho, molts recorren a productes que en teoria pretenen millorar alguns d’aquests suposats defectes. La majoria de vegades són solucions de fàcil accés perquè es poden trobar en farmàcies i parafarmàcies.
EROSKI CONSUMER va voler comprovar la informació que s’ofereix i quin tipus d’articles es recomanen en aquests establiments davant de dues preocupacions clàssiques: aprimar-se i evitar la caiguda dels cabells. Entre febrer i març es van visitar un total de 125 farmàcies i parafarmàcies en 18 ciutats: Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, la Corunya, Granada, Logronyo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. En cada establiment es van fer dues proves: d’una banda, una dona demanava un tractament per a perdre uns quilos amb rapidesa i, d’una altra, un home feia el mateix per frenar la caiguda dels cabells que notava des d’uns mesos enrere.
Com a conclusió, s’ha comprovat la facilitat amb què es pot accedir a diferents tractaments relacionats amb la caiguda dels cabells i la pèrdua de pes a les farmàcies i parafarmàcies. No obstant això, el personal d’aquests establiments no efectua un estudi global de la situació del client, una fet que ajuda a determinar exactament les causes que influeixen en els dos problemes. De manera que pot passar que el tractament no s’adeqüi al problema real del client i els resultats no es produeixin. Així, de vegades s’aconsellen tractaments dels quals no s’ofereix informació detallada: ni sobre la composició dels productes ni sobre els possibles efectes secundaris o les reaccions al.lèrgiques.
Les preocupacions pel pes tenen nom de dona. Segons un estudi elaborat per les societats per a l’estudi de l’obesitat (SEEDO) i d’endocrinologia i nutrició (SEEN), el 85% de les persones que es posen en mans d’un nutricionista per aprimar-se són dones. Baixar de pes quan la situació personal i l’estat de salut ho exigeixen és un bon objectiu. Quan es vol aprimar-se, el més encertat és anar a un metge especialista perquè efectuï un diagnòstic exacte del cas i en determini una solució. Però en les visites d’EROSKI CONSUMER a les 125 farmàcies i parafarmàcies, tan sols en un 12% dels establiments analitzats van preguntar a la dona que volia perdre uns quilos de manera ràpida si abans d’anar a la farmàcia o parafarmàcia havia visitat un metge (va ocórrer en tots els locals visitats a Còrdova) i només en un de cada tres casos van recomanar anar a la consulta d’un metge o dietista.
Portar una alimentació sana i fer exercici són les veritables solucions contra els quilos de més. Per això, EROSKI CONSUMER va voler saber si en les visites fetes es recomanaven una sèrie de pautes saludables: en més de la meitat de les visites van aconsellar practicar exercici a la setmana i en la majoria també van recomanar portar una dieta saludable i sense excessos.
EROSKI CONSUMER va comprovar l’escassa informació que les farmàcies i parafarmàcies recullen de l’usuari per a aconsellar-li un tractament. El personal d’aquests establiments ha d’assessorar i aconsellar en matèries relacionades amb la salut, proporcionant informació veraç, científica i avaluada de cada producte. Abans d’oferir un producte per a aprimar-se, almenys s’hauria de fer un diagnòstic correcte de la situació del client: avaluar el seu Índex de Massa Corporal (IMC), com a referència objectiva més utilitzada per a determinar on se situa el llindar del sobrepès i l’obesitat, i també preguntar els seus hàbits dietètics i de vida. Malgrat la teoria, en la pràctica es va comprovar que solament en un 7% de les visites efectuades s’interessaven per l’Índex de Massa Corporal (IMC) abans de recomanar un tractament, i en pràcticament cap no mesuraven ni pesaven la persona en qüestió: només es va fer en una farmàcia de Bilbao. Això sí, en vuit establiments (cinc farmàcies i tres parafarmàcies) de la Corunya, Granada, Logronyo, Múrcia, Valladolid i Vitòria comptaven amb els serveis d’una nutricionista que passava consulta una vegada per setmana, de pagament. Sobre els hàbits dietètics, només en un de cada tres casos preguntaven pel tipus d’aliments que menjava el suposat client i, en un de cada quatre, si picava entre hores o ingeria aliments rics en greixos. A més, només en una de cada set visites s’interessaven per la freqüència amb què menjava els diferents grups d’aliments i ingeria aigua. Finalment, en una de cada deu vegades preguntava si el suposat client prenia begudes ensucrades.
Càpsules i concentrats per a beure
En tots els establiments visitats van oferir un tractament per a aprimar-se. Cap farmàcia o parafarmàcia es va negar a procurar-ne.
En línies generals, en les 125 visites es van oferir dos tipus de productes: càpsules o pastilles en el 69% dels casos i un concentrat per a beure en el 23%. D’altra banda, d’una manera molt menys freqüent van vendre barretes (8%), infusions o tisanes i ampolles (5% en tots dos casos) i cremes (3%). Les farmàcies es decantaven en una proporció més alta que les parafarmàcies per les càpsules o pastilles (un 73% davant d’un 63%), mentre que aquestes últimes preferien els concentrats per a beure (un 30% davant d’un 18%).
El preu mitjà del tractament varia en funció del tipus de producte. Els dos més oferts (càpsules o pastilles i concentrats per a beure) costaven de mitjana 34 i 37 euros respectivament, mentre que els menys freqüents es venien a una mitjana de 81 euros les cremes, 78 euros les barretes, 36 euros les infusions o tisanes i 34 euros les ampolles. Aquestes xifres es refereixen a una unitat de producte.
Els arguments més utilitzats per a vendre’ls: el producte era considerat com el més efectiu i ràpid per a perdre pes (en el 89% dels casos), era una tractament natural i sense efectes secundaris (en el 39%) i era el més demanat i conegut pel públic en general (en un 17%). I els seus suposats beneficis? En el 46% dels casos, eliminen greixos i en el 10% respectivament redueixen líquids o són assaciants.
Una altra informació pertinent que han de donar els dependents de les farmàcies i parafarmàcies als clients sobre els tractaments que els venen té a veure amb les contraindicacions o els possibles efectes secundaris. Així ho van fer detalladament en un 60% dels casos, però d’aquests, tres de cada quatre vegades asseguraven que no n’hi havia cap. A més, tan sols en el 46% de les visites van explicar de què es componen els productes.
En un de cada cinc casos el producte més recomanat van ser les càpsules d’Alli. De les 26 vegades en què les van aconsellar, només en tres ho van fer en parafarmàcies.
Segons l’Agència Europea del Medicament, és un medicament indicat per a la pèrdua de pes en adults amb sobrepès (això sí, amb un IMC igual o superior a 28) que cal prendre en combinació amb una dieta lleugerament hipocalòrica i baixa en greix. És de venda lliure (sense recepta) i el component principal és l'”orlistat”. Administrar 60 mg d’aquesta substància tres vegades al dia suposa l’absorció d’aproximadament un 25% del greix de la dieta, si bé no està exempt de contraindicacions i efectes secundaris, principalment d’origen gastrointestinal: augment del nombre de defecacions, femta tova i oliosa, incontinència fecal, flatulències, hemorroides i gastritis.
No obstant això, la informació oferta pels dependents de les farmàcies i parafarmàcies que van aconsellar el producte és bàsica: es limitaven a explicar que aquestes càpsules ajuden a baixar pes només si es complementava amb una dieta baixa en greixos. Així mateix, els beneficis que se li atorguen són l’eficàcia per a perdre pes i el fet de ser un producte molt demanat i conegut.
Quant als efectes secundaris, en gairebé la meitat dels casos (46%) en què es van recomanar aquestes càpsules el personal que atenia el tècnic de la revista va dir que no tenien efectes secundaris. De les deu vegades en què en van dir algun, en quatre deien que produïa descomposició; en tres, gasos, manca de vitamines i moviments intestinals sobtats; i en dos, avisaven que no s’havia de prendre si la persona anava restreta o tenia alguna patologia. Només un dependent desaconsellava prendre el producte més de 6 mesos i en un altre establiment van avisar que hi ha persones amb al.lèrgia a aquest component. No obstant això, els fullets informatius que van facilitar en una de cada quatre visites són molt més detallats i ofereixen una llista de les persones que no l’haurien de prendre: per exemple, els menors de 18 anys, les embarassades o els lactants.
El cabell té un gran pes estètic i, especialment, la seva absència. D’això, en són molt conscients els homes: prop de la meitat de la població masculina pateix de calbesa.
Al mercat hi ha molts productes que asseguren ajudar a reduir la caiguda dels cabells o a millorar la salut capil.lar. En aquest sentit, EROSKI CONSUMER es va apropar a 125 farmàcies i parafarmàcies en les quals un suposat client (sempre un home) es feia passar per algú preocupat perquè els últims mesos notava que perdia cabells. La intenció era conèixer quin tipus de tractaments oferien, igual com la informació que sol.licitaven els dependents per a fer el diagnòstic.
El més encertat en aquests casos és anar a un dermatòleg perquè faci una anàlisi minuciosa dels cabells i del cuir cabellut, i que esbrini les causes de la pèrdua. Malgrat la recomanació de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia que els professionals adequats per al diagnòstic i el tractament d’aquesta situació són els dermatòlegs, és molt comú apropar-se a les farmàcies i parafarmàcies per buscar solucions. Per això, EROSKI CONSUMER va comprovar que només un 13% dels establiments analitzats van preguntar si abans d’acudir a l’establiment s’havia visitat un dermatòleg, només en un 15% van aconsellar anar al metge i no va arribar a l’1%, respectivament, els que van recomanar fer un estudi dels cabells o acudir a un especialista en aquest camp que visitava l’establiment setmanalment.
Diagnosticar sense conèixer la causa
Abans d’oferir un tractament, de primer cal fer un diagnòstic correcte de la situació del client avaluant des de quant de temps fa que nota aquesta pèrdua de cabells, si els nota diferents (més fràgils, febles, amb caspa…), si hi ha antecedents familiars de calbesa o alopècia, quins són els seus hàbits de vida i d’alimentació o si es troba actualment en situacions de nerviosisme, malaltia o pateix problemes de son.
En la pràctica, no arriben a quatre de cada deu establiments on es va preguntar al suposat client des de feia quant notava una pèrdua més gran de cabells abans de recomanar-li cap tractament. Tan sols ho van fer en 46 centres: set a Bilbao, els sis visitats a Còrdova, cinc a Sevilla, quatre de la Corunya, Màlaga i València; tres a Logronyo, Valladolid i Saragossa, respectivament; dos de Barcelona i de Sant Sebastià i un de Madrid, Oviedo i Pamplona, respectivament.
És fonamental saber que l’alopècia pot tenir diverses causes: genètica o relacionada amb situacions d’estrès, depressió o estats carencials de minerals o vitamines. Per tant, abans de tractar el problema és primordial determinar-ne la causa. En la investigació, es va comprovar que en un 90% de les visites fetes no es va preguntar al tècnic de la revista si prenia alguna medicació; només en dues de cada deu vegades s’interessaven per antecedents familiars d’alopècia; i únicament en una mica més d’una de cada tres vegades, el dependent preguntava per alguna situació de tensió o nerviosisme com la principal causa d’una pèrdua de cabells.
Un problema diferent però un modus operandi similar: igual que en els productes recomanats per a aprimar-se, en tots els establiments visitats van oferir un tractament per a frenar la caiguda dels cabells i cap no es va negar a procurar algun producte. Les propostes eren diverses, però els dependents de les 125 farmàcies i parafarmàcies visitades recomanaven especialment càpsules o pastilles (en un 49% dels casos), xampús (45%) i ampolles (37%). En la majoria, els productes de via oral són complements alimentaris que aporten nutrients que es poden obtenir amb una dieta equilibrada.
El preu mitjà dels tres productes més freqüents (xampús, ampolles i càpsules) era de 45, 66 i 52 euros, respectivament, mentre que els menys habituals (màscares i escumes) es venien a una mitjana de 41 euros i 23, cada un. En la meitat dels casos, el tractament durava aproximadament 3 mesos. Els arguments més utilitzats per a vendre aquest tipus de tractaments eren bàsicament quatre: perquè el consideraven el més efectiu (en un 38% del total dels casos), perquè frena la caiguda dels cabells (en un 14%), perquè enforteix el cuir cabellut (en un 10%) o pel baix preu (en un 9%). Fins i tot van proporcionar arguments d’allò més curiosos i cridaners, com ara que “fa créixer borrissol”, “a poc a poc es recupera el cabell perdut”, o “el millor és no comprar aquests productes i estalviar per fer-se un microempelt”. Una altra informació pertinent sobre aquests productes té a veure amb les contraindicacions o els possibles efectes secundaris. En set de cada deu establiments, el dependent va assegurar que no tenia efectes secundaris; en un de cada cinc casos no va explicar res o es limitava a dir que es llegís el prospecte; i en tan sols un 7% es van detallar les contraindicacions negatives. Es va considerar fonamental que expliquessin la composició del producte i les reaccions al.lèrgiques. Tot i això, només en el 33% dels casos van explicar què contenia el producte.
Els productes més recomanats
Els xampús, les ampolles i les càpsules de la marca Pilexil (en gairebé una de cada quatre vegades), igual com els xampús i les ampolles de Dercos (en un de cada cinc casos) van ser les opcions més recomanades. De les 54 vegades en què van aconsellar els dos articles, només en 16 ho van fer en parafarmàcies. En línies generals, les farmàcies i parafarmàcies que aconsellaven aquestes dues marques es limitaven a explicar que el tractament de Pilexil ajuda a frenar la caiguda dels cabells, i que manté els que encara queden. D’altra banda, els xampús i les ampolles de Dercos es van vendre com un enfortidor dels cabells que en retarda i atura la caiguda.
Però, i els efectes secundaris? El personal consultat va insistir que cap dels dos productes recomanats tenia efectes secundaris; això sí, en un 57% dels casos va caldre preguntar -ho. Es tracta de xampús i locions que tenen diferents compostos: en el cas de Dercos, el component principal és ‘aminexil’. S’ha demostrat que afavoreix la cura dels cabells i disminueix les possibles causes que en poden accelerar el deteriorament i la caiguda. La fórmula de Pilexil conté vitamines, minerals i aminoàcids, nutrients que es poden obtenir per mitjà d’una dieta equilibrada.
Com a anàlisi complementària, EROSKI CONSUMER ha estudiat vuit pàgines web on es poden trobar productes relacionats amb la pèrdua de pes i de cabells sense sortir de casa. Concretament, la revista va estudiar Claudebell.es, Veafarma.es, Shytobuy.com.es, Parafarmaciaonline.es, Vitalmarket.es, Parafarmaciadescuento.es, Hipermercadonatural.com i Herbonat.com. I és que la Xarxa permet una compra anònima, còmoda i fàcil per al client, però no sempre recomanable per a la salut.
Aquestes pàgines solen oferir complements alimentaris i medicaments sense recepta (només en la meitat de les pàgines analitzades s’esmenta que, en compliment de la Llei, la web no pot vendre medicaments) en tota mena de formats: càpsules, pastilles, locions… A les vuit pàgines estudiades abunden les frases cridaneres que inciten a la compra, reclams que asseguren que només venen productes naturals, així com imatges de persones sanes i primes. A més, gairebé totes les webs analitzades ofereixen productes amb descomptes, promocions o regals.
Tanmateix, la manca d’informació d’aquestes pàgines també és una constant que ha de fer desconfiar el consumidor. És comú que es detalli com actua en l’organisme el producte seleccionat, quins són els objectius que finalment s’aconseguiran o el temps d’ús recomanat. Però en tres de les vuit pàgines (a Claudebell.es; Vitalmarket.es i Parafarmaciaonline.es) no s’esmenta en cap moment els possibles efectes secundaris que poden tenir els productes.
En cas de dubte o de problema amb la compra d’un producte, resulta essencial que aquestes pàgines web mostrin qui en són els creadors o fundadors (tal com es va observar en sis de les vuit pàgines), que facilitin un correu electrònic o un telèfon directe de contacte (ocorre en totes les webs analitzades), un servei d’atenció al client o garanties de venda (present en cinc pàgines estudiades) o que s’informi que el pagament en línia és segur.
Internet és un aparador ampli i de vegades perillós i desconegut, encara més si es tracta d’adquirir productes que poden afectar la nostra salut. Per això, el més fiable és visitar un metge perquè ens recepti el tractament adequat.