Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Drets del pacient : Perquè són importants, convé conèixer-los

Ignorem què signifiquen conceptes com "consentiment informat" i dret a la lliure elecció i a la confidencialitat

El dret a la salut

/imgs/20030301/img.informe.02.jpg
La Constitució estableix en l’article 43 el dret dels ciutadans a la protecció de la salut i l’obligació dels poders públics a organitzar i tutelar la salut pública mitjançant les mesures preventives i les prestacions i els serveis necessaris. Aquest dret constitucional va ser regulat per la Llei General de Sanitat 14/1986. Ambdues normes consideren la protecció de la salut com un dret del ciutadà i no com un deure, amb l’excepció del control d’epidèmies o la prevenció de riscs per a la col·lectivitat, que són un deure actiu dels poders públics i un deure passiu del ciutadà.

Però, a més, el mes de gener de 2000 va entrar en vigor al nostre país el conveni del consell d’Europa sobre els drets de l’home i la biomedicina, que estableix un marc comú per a la protecció dels drets i la dignitat humana en l’aplicació de la biologia i la medicina. No obstant això, tot i que es tracta d’un tema sobre el qual hi ha una legislació molt extensa, tot el que es relaciona amb la salut continua causant maldecaps als ciutadans. Durant 2002, l’Associació de Defensa del Pacient (ADEPA) i l’Associació de Víctimes de Negligències Sanitàries (AVINESA), van recollir 11.300 denúncies i reclamacions per suposades negligències mèdiques, dèficit d’atenció, llistes d’espera o per mal funcionament del servei d’ambulàncies. En opinió d’ADEPA, aquesta xifra es pot elevar fins a 55.000 reclamacions si se sumen les que es van presentar davant del Defensor del Poble, el ministeri de Sanitat o les conselleries de sanitat de les comunitats autònomes. No obstant això, a Espanya es denuncia molt per sota de la mitjana europea, i només ho fa entre un 25% i un 30% dels afectats. Segons ADEPA, no sempre es respecten els drets dels pacients, circumstància que s’agreuja quan aquests són ancians o incapacitats, que difícilment tenen ni el coneixement ni l’ànim de denunciar o reclamar, sobretot, en els serveis d’urgències.

Què és el consentiment informat?

Prestar consentiment és un dret del malalt, mentre que informar és un deure del metge que ha de ser plasmat en un document. El consentiment informat és un acte en què el metge explica al pacient la naturalesa de la seva malaltia, els seus efectes, i els riscs i beneficis dels procediments terapèutics prevists per a la seva recuperació, i en què li sol·licita a continuació l’aprovació per a ser sotmès a aquests procediments.

Aquesta informació es recull en un document en què el pacient autoritza la intervenció i el metge informa sobre els detalls d’aquesta operació: riscs, complicacions, diagnòstic, pronòstic i alternatives de tractament. L’escrit anirà signat pel pacient (amb el DNI) i pel metge (amb el nombre de col·legiat). El consentiment informat és obligatori en cas d’avortament, trasplantament, donació d’òrgans, assaigs clínics i tècniques invasives que puguin suposar risc per al pacient.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions