Reciclatge de residus i consciència ambiental: enquesta a 1.000 persones

Oli de cuina i medicaments: els residus que menys se separen a casa

Les dones de 55 anys o més són les més preocupades pels hàbits de reciclatge, però són els joves els qui separen millor els residus a casa
1 Novembre de 2012
Img tema de portada listado

Oli de cuina i medicaments: els residus que menys se separen a casa

/imgs/20121101/tema1.jpg
El principal amic i enemic del planeta som nosaltres mateixos. Cada europeu genera 513 quilos d’escombraries a l’any i només se’n recicla el 24%. I a Espanya, la situació encara és pitjor: 547 quilos per càpita, dels quals tan sols se’n recicla el 15%.

EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer la intenció o la percepció que els enquestats afirmaven tenir sobre els seus propis hàbits de reciclatge, i també del seu nivell de consciència ambiental. Per fer-ho, va entrevistar un total de 1.000 persones més grans de 20 anys en 9 comunitats autònomes: Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc. La conclusió principal de l’enquesta és que no tots els residus se separen a casa en la mateixa proporció, i que encara queda una causa pendent amb els olis de cuina i els medicaments. Els valencians destaquen negativament com els enquestats amb els pitjors nivells de reciclatge. L’argument més utilitzat per justificar aquest mal costum és que a la seva zona no hi ha un servei de recollida d’aquest tipus de residus.

A més, un 96% dels entrevistats disposa de contenidors de superfície prop del seu domicili. Aquest és el sistema implantat majoritàriament, a diferència dels contenidors soterrats (en gaudeixen un 8% dels entrevistats), la recollida porta a porta (PaP) (un 4%) i la recollida pneumàtica (un 2%). A més, només un 4% considerava que tenia un punt net prop del domicili. En aquest sentit, és important destacar que en el cas del PaP, els qui diuen que disposen d’aquest sistema no es refereixen al genuí (aquell en què el servei municipal passa per cada domicili un dia i una hora concrets per retirar les diverses fraccions de residus), sinó a la recollida de residus voluminosos. I és que són poques les localitats espanyoles que disposen d’un sistema PaP genuí, i es troben a Catalunya, Astúries, Mallorca, Guipúscoa i alguns barris de València. Així, el perfil de la persona que es preocupa més pels seus hàbits de reciclatge és el d’una dona de 55 anys o més. No obstant això, això no significa que ho faci correctament. Són els enquestats més joves els qui generalment dipositen les escombraries al contenidor oportú.

Com s'ha fet
  • /imgs/20121101/tema2.jpg
    Mostra: les 1.000 llars es componien, en un de cada tres casos, de dues persones; i en un de cada quatre, respectivament, de tres i quatre membres. Només un 12% dels entrevistats vivia sol.
  • Mètode: enquesta telefònica.
  • Perfil: un de cada dos entrevistats era dona i l’edat mitjana de l’entrevistat era de 49 anys.
  • Experts: set experts en matèria de residus van col.laborar en l’anàlisi de la informació. Des de l’administració van aportar informació a l’àrea de gestió de residus de l’Ajuntament de Vitòria, capital espanyola amb el títol d’European Green Capital 2012. Des de la gestió de residus a Espanya, van col.laborar Ecovidrio, Ecoembes i SIGRE, a més d’un gestor autoritzat de residus no perillosos sense ànim de lucre anomenat Bioservice. També hi van participar dues ONG mediambientals, Amics de la Terra i Ecologistes en Acció.

Oli de cuina, medicines i aparells electrònics, assignatures pendents

/imgs/20121101/tema3.jpg
Durant la nostra enquesta, pocs van confessar no separar habitualment els residus que generen al domicili. Per fraccions, els olis de cuina són els que menys se separen: un de cada tres enquestats va reconèixer no fer-ho. Aquesta proporció augmenta a la Comunitat Valenciana, on la meitat dels entrevistats va dir no separar-los. Els motius? La suposada absència d’un servei de recollida d’aquest tipus de residus, la incomoditat d’emmagatzemar-los i l’escassa quantitat d’oli que afirmaven emmagatzemar eren els principals. A Espanya, es calcula que cada consumidor genera a l’any uns quatre litres d’oli domèstic usat i, en total, es mouen 180 milions de litres d’oli vegetal usat anuals. Més de la meitat acaba a les clavegueres i contamina rius i terres.

Un fet semblant passa amb les medicines: més d’un de cada cinc dels enquestats van confirmar que no ho fan, tot i que llençar-les a les escombraries o a l’aigüera genera contaminació de rius i que els seus principis actius són absorbits pels cultius o els animals. De nou, són els valencians els qui hi destaquen negativament (un de cada tres no separa els medicaments que no li serveixen). Per sexes, són els homes els qui menys separen: un de cada quatre no ho fa, enfront d’una de cada cinc dones. I per edats, les persones amb 55 anys o més són les més conscienciades (només un 12% no porta els medicaments al Punt SIGRE, enfront del 38% dels que tenen entre 20 i 34 anys que no ho fan).

Els aparells elèctrics i electrònics tampoc no se separen tant com caldria: un de cada cinc entrevistats ho va confessar així. Valencians, andalusos i manxecs són els que menys ho fan. Per sexes, les diferències són palpables: elles separen més (80% de les enquestades) que ells (75%).

Els motius que esgrimeixen per no dividir de la resta de les escombraries aquest tipus de residus tenen a veure bàsicament perquè a la seva zona no hi ha un servei de recollida (se’n queixen, especialment, els balears i madrilenys) o perquè no generen prou per a haver de reciclar. La ferralla electrònica és un problema cada dia més gran. El volum d’aquest tipus de residu creix entre un 16% i un 28% cada cinc anys, el triple que les deixalles domèstiques. Quan aquests tipus d’aparells es llencen, esdevenen residus molt contaminants perquè contenen brom, cadmi, fòsfor o mercuri, molt nocius per a la salut i per al medi ambient.

Consumidors que reciclen malament Medicaments Tèxtil i calçat Olis de cuina Aparells elèctrics i electrònics Piles i bateries
TOTAL 18,7% 16,6% 12,6% 12,4% 10,5%
Consumidors que reciclen malament Envasos lleugers Paper i cartró Vidre Residus orgànics biodegradables
TOTAL 9,2% 7,3% 6,7% 2,5%

BASE: Entrev. utilitzen contenidors de superfície o soterrats i/o recollida pneumàtica per a separar els residus

Més edat, més hàbits de reciclatge

No tots els residus se separen als domicilis en la mateixa proporció. Segons els resultats de l’enquesta elaborada per EROSKI CONSUMER, mentre que els residus orgànics biodegradables, el paper i cartró, el vidre i els envasos lleugers es reciclen en més de nou de cada deu casos, el tèxtil i calçat ho fan en un 85% i els aparells elèctrics i electrònics, els medicaments i els olis de cuina, entre un 65% i un 77%. Per sexes, normalment són les dones les qui es preocupen més pel reciclatge. Quant a l’edat, també sembla haver-hi distincions. Per regla general, són els entrevistats amb 55 anys o més els qui tenen més bons hàbits de reciclatge, i això es pot observar clarament a l’hora de separar els medicaments: mentre que un 88% de les persones grans ho fa, aquesta proporció descendeix entre els joves d’entre 20 i 34 anys al 62%.

Massa optimistes?

/imgs/20121101/tema4.jpg
Els hàbits de reciclatge al nostre país han millorat els darrers anys. Encara que també és cert que, en vista d’alguns resultats de la nostra enquesta, la percepció dels ciutadans pel que fa als residus que separen a casa és més optimista que la que mostren les dades oficials de reciclatge. Així, també en l’Enquesta de Llars i Medi Ambient 2008 elaborada per l’INE, les proporcions són elevades en alguns tipus de residus: tres de cada quatre llars espanyoles van assegurar separar el paper, el cartró i el vidre per portar-los a un punt de recollida específic; set de cada deu ho feien amb les piles i les bateries, els envasos de plàstic i els metàl.lics, i els medicaments; una mica més de la meitat afirmava separar el tèxtil i el calçat; i tan sols en una de cada quatre llars es preocupaven per l’oli de cuina.

Per contra, és característic el ball de xifres sobre les taxes de reciclatge(1) en funció de la font a la qual s’accedeixi: d’una banda, Ecoembes assegura que la taxa de reciclatge d’envasos domèstics (tant els procedents del contenidor groc com els del contenidor blau) a Espanya arriba al 68%. D’altra banda, un grup d’investigadors de la Universitat Jaume I (UJI) ha avaluat l’eficiència dels quatre models de recollida de residus urbans de les ciutats espanyoles amb més de 50.000 habitants. Entre els resultats, es revela que en el millor dels casos es recicla el 45% del paper i el 20% dels envasos metàl.lics o de plàstic, uns percentatges més allunyats dels objectius mínims legals. I és que la legislació espanyola planteja reciclar almenys el 60% del paper i el cartró que es recull als contenidors, el 60% del vidre, el 50% dels metalls i el 22,5% del plàstic. No obstant això, aquest informe indica que només la recollida de vidre supera el mínim exigit.

Poques dificultats

Tant les ONG mediambientals com els gestors dels residus consultats per EROSKI CONSUMER coincideixen que els ciutadans realitzen cada vegada millor l’exercici de separar els residus i dipositar-los al contenidor corresponent. Així i tot, reconeixen que de vegades es mostren reticents a dur a terme aquesta activitat.

En l’enquesta, tan sols un 9% de les persones amb contenidors de superfície com a sistema de recollida tenia dificultats. Esmentaven les següents: no hi ha recipients prop del seu domicili, són incòmodes perquè l’obertura és massa petita, no funcionen els pedals per a obrir la tapa o són massa alts. Les dificultats més grans, deien que les tenien els andalusos i valencians (un 15% i un 12%, respectivament, dels enquestats allà), mentre que els més satisfets eren els madrilenys (només un 4% en tenia alguna). Va haver-hi queixes també sobre el sistema implantat: un 10% dels enquestats que utilitzaven els contenidors en superfície preferiria un altre tipus de sistema: dos de cada tres esmentaven els contenidors soterrats com el millor mètode de recollida d’escombraries per a la seva zona.

Coneixem la teoria i... la pràctica?

/imgs/20121101/tema5.jpg
Un 87% dels enquestats considera que separa de forma correcta les escombraries que genera a casa seva. I és que la teoria és fàcil: paper i cartró al contenidor blau, vidre al verd, envasos lleugers al groc, etc. Amb tot, hi ha altres tipus de residus que ens generen més d’un dubte. Per aquesta raó, EROSKI CONSUMER va proposar una prova a les 1.000 persones entrevistades a les nou comunitats autònomes. Aquesta consistia a preguntar-los, sense donar cap pista, on dipositarien alguns residus concrets que generem dia a dia a la nostra llar. Aquestes van ser les respostes:

On dipositaria…?

  • Oli usat de cuina: mai s’ha de llençar per l’aigüera. Convé guardar-lo en un pot de plàstic i portar-lo a un punt net o al contenidor específic d’oli en el cas que disposin d’aquest servei. En l’enquesta, un 14% no sabia respondre a la pregunta, un altre 12% va dir que calia llençar-lo per l’aigüera i un 1% va esmentar erròniament el contenidor d’envasos.
  • Joguina electrònica amb piles: si la joguina està inservible, en primer lloc cal treure’n les piles i portar-les a un punt net. Però si encara es pot fer servir, es pot donar. En l’enquesta, la meitat dels entrevistats la portarien a un punt net i un altre 17%, la donaria. En canvi, un 21% va reconèixer que no sabria què fer-ne i un 7% la llençaria erròniament al contenidor d’envasos.
  • Paper d’alumini: es pot dipositar al contenidor groc sempre que no estigui molt brut, però si conté residus orgànics ha d’anar a les escombraries normals. En l’enquesta, EROSKI CONSUMER va comprovar que un 37% el llençaria al contenidor groc, un 35% al destinat a residus orgànics o a les escombraries normals i un 4% al punt net. En canvi, un 15% no sap on llençar-lo i un altre 4% el llençaria al contenidor incorrecte.
  • CD vell: en moltes botigues d’informàtica solen recollir aquest tipus de residu, però també es poden portar al punt net. Mai s’han de llençar al contenidor groc, però en l’enquesta un de cada cinc entrevistats ho faria allí. Encara més, un 37% va reconèixer no saber on dipositar-ho.
  • Bombeta de baix consum: són molt contaminants, així que cal dur-les a un punt net. No obstant això, tan sols un de cada tres enquestats ho faria de manera correcta. La resta les dipositaria erròniament en un contenidor destinat a un altre tipus de residus (un 57%) o no sabria on deixar-les (un 15%).

Creix la consciència

/imgs/20121101/tema6.jpg
Tant els gestors de residus com les ONG mediambientals coincideixen que els ciutadans són ara més conscients que els seus hàbits influeixen en la conservació de l’entorn que els envolta. Però també apunten que encara queda molt per fer.

EROSKI CONSUMER va fer una sèrie d’afirmacions per conèixer el seu grau de conscienciació ambiental. En aquest sentit, el 93% dels enquestats està d’acord amb el fet que l’eliminació ineficaç dels residus contamina el medi ambient, i també que és un perill per a la salut pública.

A més, el 88% dels enquestats pensa que es generarien menys residus si no es malbaratés tant. Per comunitats, són més conscients d’això a Andalusia, amb la proporció més alta de persones que estan d’acord amb aquesta afirmació (94%). I és que tot allò que es compra i es consumeix té una relació directa amb el que es llença a les escombraries. Per a les ONG mediambientals, la tendència general és que a l’hora de comprar, per exemple, no ens plantegem l’impacte del nostre consum sobre el planeta. Per això, és fonamental consumir racionalment i evitar el malbaratament. En definitiva, cal recordar que un consum sostenible s’ha de basar en la reducció i la prevenció dels residus, i també en la reutilització més que no en el reciclatge. Separar els residus que generem és una activitat a la qual la majoria està acostumada. De fet, la majoria dels entrevistats està en desacord amb la idea que separar les escombraries a casa no serveix de res. Per edats, són les persones d’entre 20 i 34 anys les que en una proporció més gran pensen que aquesta afirmació és correcta: mentre que un 14% dels joves enquestats d’entre 20 i 34 anys opinen que separar no serveix de res, ho creuen tan sols un 4% de les persones d’entre 35 i 54 anys i un 7% dels que tenen 55 o més anys.

Més campanyes

/imgs/20121101/tema7.jpg
En aquest sentit, els experts consultats per EROSKI CONSUMER consideren que la tasca de sensibilització i prevenció continua sent fonamental perquè cada dia es recicli més i millor. Asseguren que és necessari que els ciutadans siguin conscients del paper protagonista que tenen en la cadena de reciclatge i posen l’accent en l’educació mediambiental dels més petits. En aquest sentit, tres de cada quatre entrevistats consideren que són necessàries més campanyes d’informació sobre els residus urbans i la seva gestió. A més, un 84% considera que les institucions són capaces de millorar la gestió dels residus urbans.

En l’actualitat, hi ha un fort debat sobre la millor manera de recollir les escombraries domèstiques. Per a l’Ajuntament de Vitòria, ciutat espanyola amb el títol d’European Green Capital 2012 (capital verda europea), no existeix el millor sistema, ja que assegura que el seu bon funcionament depèn de molts factors, entre aquests, del ciutadà.

Finalment, sancionar les persones que no separin de forma correcta els residus no és una bona idea per a més de la meitat dels enquestats.