Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Enquesta a 1.575 consumidors de 9 comunitats autònomes per conèixer hàbits alimentaris infantils : Obesitat infantil: hàbits nutricionals erronis i menys activitat física de la recomanada

Només en un 50% de les famílies, els nens mengen verdura o amanida cada dia i en gairebé un 10% dels casos, el berenar consisteix en brioixeria o snacks de bossa

Menys televisió, més exercici

El segon condicionant per a evitar l’obesitat infantil és l’exercici físic que ha de fer el nen. Seria recomanable que els petits acumulessin almenys 30 minuts d’activitat física d’intensitat moderada la major part dels dies: caminar, trotar, córrer, nedar, anar amb bicicleta… En l’enquesta, EROSKI CONSUMER va comprovar que en els 1.575 famílies consultades els nens fan una mitjana de 2 hores a la setmana de gimnàstica o esport com a assignatura obligatòria a escola. Però amb això no n’hi ha prou: es fa cap tipus d’activitat física fora d’escola? Una vegada acabada la jornada escolar, en un 64% de les famílies entrevistades els nens dediquen habitualment les tardes a fer els deures d’escola i, després, practiquen alguna activitat física. Un altre 30% afirma que després de fer els deures, surten al parc o al carrer a jugar i un 6% veu habitualment la televisió o juga als videojocs. Amb tot, un 14% de les famílies van reconèixer que els seus fills no feien cap tipus d’exercici físic concret en el temps lliure.

Llavors, quantes hores dediquen els nens a veure la televisió o a jugar amb els videojocs i la consola? Invertir més de dues hores al dia davant de la televisió o els videojocs implica un 67% més de risc de patir problemes d’atenció. En l’enquesta, un 44% de les famílies entrevistades reconeix que els seus fills veuen la televisió o juguen amb videojocs tots els dies o gairebé tots, però un altre 41% assegura que només ho fan els caps de setmana. Fins i tot un 15% diu que no ho fan habitualment. En concret, un 50% diu que cada jornada veuen la televisió entre 1 i 2 hores i un 43% menys d’una hora. En canvi, només un 6% ho fa entre 2 i 3 hores al dia i un escàs 1%, més de 3 hores.

Si el nen té sobrepès...

La detecció del sobrepès és simple i molt evident: n’hi ha prou de fer un cop d’ull periòdicament a la bàscula i estar atents al que s’entén com a pes normal segons l’edat, el sexe, l’alçada o la constitució física. El problema sorgeix quan aquest sobrepès es fa habitual o tendeix a augmentar sense que s’apreciï la possibilitat de revertir la situació de manera natural. És llavors quan la família ha de prendre les cartes i consultar un especialista.

  • Ajuda professional: Davant de la mínima sospita que pugui sorgir alguna complicació metabòlica cal visitar al metge. El professional ha de valorar de manera integral els hàbits de vida del nen, el seu ritme i nivell d’activitat física i la conducta alimentària que segueix. Però també ha d’informar-se sobre la forma de cuinar, del tipus d’aliments, de les quantitats que acostuma a menjar el nen, de l’ordre en els àpats (esmorzars i berenars) i dels seus horaris.
  • Companyia dels pares: L’obesitat infantil és el resultat d’una equació complexa en la qual intervenen factors genètics, ambientals, socioeconòmics i, sens dubte, psicològics. Tot això forma part del costum familiar i de la relació que manté el nen (també els pares) amb el menjar. És imprescindible, per això, la companyia dels progenitors en la consulta per a resoldre els dubtes que tingui el nen sobre les qüestions que li pugui plantejar el dietista o el metge relatives a la seva alimentació.
  • Sobrepès, també preocupant: El diagnòstic del sobrepès o de l’obesitat és senzill i ràpid, ja que les dades antropomètriques (pes, talla i perímetres de cintura, maluc, cuixa i braç) es comparen amb les fixades per a la població infantil. Amb aquestes es marca la diferència entre sobrepès i obesitat. Malgrat que l’obesitat representa un risc més alt per a la salut del nen, no s’ha de deixar en un segon pla el sobrepès. Aquest trastorn també necessita ser tractat amb serietat des dels primers anys de vida. És aquí on, precisament, es troba la dificultat: a conèixer l’origen que ha portat a l’augment de pes de l’infant.
  • Implicació familiar: No s’ha de perdre de vista la condició genètica del menor. No obstant això, en la majoria de casos l’excés de pes respon més a desequilibris nutricionals i al fet que no es consumeixen prou energies. De tota manera, el problema del sobrepès es transformarà en una constant en el nen si la família al complet no s’implica en un canvi cap a uns hàbits de vida i alimentaris més saludables.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions