Enquesta a 1.575 consumidors de 9 comunitats autònomes per conèixer hàbits alimentaris infantils

Obesitat infantil: hàbits nutricionals erronis i menys activitat física de la recomanada

Només en un 50% de les famílies, els nens mengen verdura o amanida cada dia i en gairebé un 10% dels casos, el berenar consisteix en brioixeria o snacks de bossa
1 Setembre de 2012
Img tema de portada listado

Obesitat infantil: hàbits nutricionals erronis i menys activitat física de la recomanada

/imgs/20120901/tema1.jpg
Ja no és “patrimoni” únic de societats com l’americana. Malauradament, l’obesitat infantil, un dels gran mals del segle XXI, està a l’alça al nostre país: el 45% de la població preadolescent té problemes de pes, el 26% té sobrepès i el 19% obesitat, xifres que no s’han reduït els últims 10 anys. En general, un nen amb sobrepès no és un nen amb hàbits saludables. EROSKI CONSUMER ha volgut comprovar de primera mà quins són els costums alimentaris i els hàbits de lleure dels més petits. Per això, ha fet més de 1.500 enquestes en llars de 9 comunitats autònomes (Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc), on visquessin nens d’entre 5 i 12 anys. La persona que va respondre a l’entrevista sempre era la responsable de la compra. En tres de cada quatre casos, es tractava d’una dona i en un 58% de les vegades tenia entre 35 i 44 anys. Quant al nivell acadèmic, un 33% dels entrevistats eren universitaris, un 37% tenien batxiller superior, BUP o FP i un altre 22% havien obtingut el títol de batxiller elemental o el d’EGB. A cadascun dels entrevistats es va preguntar, entre altres qüestions, sobre la rutina a l’hora d’alimentar els fills (si dinen al menjador d’escola, si ho tenen en compte quan planifiquen la resta de la dieta, com és l’esmorzar i el berenar, quants àpats fan al dia, si piquen entre hores, amb quina freqüència mengen els diferents grups d’aliments, etc.) i sobre les activitats que fan en el temps lliure (esport fora i dins de l’escola, ús de la consola i de videojocs, etc.). A més, també es va consultar els pares sobre l’opinió que tenen de l’obesitat infantil, les seves causes i les responsabilitats. Els mals hàbits alimentaris i el sedentarisme resolen fàcilment l’equació de l’obesitat i el sobrepès infantil. Si ja des de la infància s’adquireixen mals costums en aquestes matèries, es poden projectar al llarg de tota la vida i afectar la salut. La infantesa és el moment decisiu per a consolidar bones pràctiques nutricionals i d’exercici físic.

EROSKI CONSUMER va comprovar que, malgrat que en el 75% de les famílies enquestades els pares creuen que l’alimentació dels seus fills és bastant equilibrada, encara persisteixen alguns costums erronis en matèria de nutrició: poca verdura, massa derivats carnis, molta brioixeria industrial… L’esport deixa de ser una assignatura pendent entre els petits; segons l’enquesta, en un 14% de les famílies els nens no fan cap activitat física en el temps lliure (a més de les dues hores de gimnàstica que practiquen a l’escola). I és que és molt aconsellable que els nens acumulin almenys 30 minuts d’activitat física aeròbica cada dia.

La visió dels pares

/imgs/20120901/tema3.jpg
El paper dels pares és fonamental a l’hora d’educar els fills en uns hàbits alimentaris saludables. Els costums, els gustos i les preferències i els rebutjos cap a determinats aliments també s’hereten de pares a fills.

Durant l’enquesta, EROSKI CONSUMER va comprovar que en el 66% de les famílies entrevistades, els pares fan una supervisió diària dels menjars i begudes que ingereix l’infant, tant dins de casa com fora, i un 33% ho fa habitualment.

Els progenitors són conscients en general que l’obesitat és un problema greu. De fet, un 81% dels enquestats no està gens d’acord amb l’afirmació que es tracta simplement d’estètica; el 98% creu que és una qüestió de salut i un 78% opina que no es passa amb el temps. De fet, un altre 96% assumeix que un nen obès tindrà problemes de salut en l’edat adulta.

Però què és el que ells creuen que causa l’obesitat? Un 98% l’atribueix a una alimentació inadequada i un altre 83% hi afegeix el factor de la falta d’exercici físic i la vida sedentària. A més, un 47% culpa els mateixos pares (per deixadesa i mals hàbits), un altre 27% dels casos pensa que la genètica heretada hi té molt a veure i un 20% ho relaciona la salut i les malalties.

Finalment, del total de famílies de l’enquesta, en un 90% pensen que només els pares tenen la responsabilitat d’educar els nens en uns hàbits alimentaris saludables. Un altre 11% creu que el compromís ha de ser tant de pares com de professors i un 10% carrega amb aquesta responsabilitat els avis o cuidadors. Per a combatre l’obesitat, en el 96% de les famílies consideren que s’aconsegueix canviant de dieta i d’hàbits alimentaris, i el 85% hi afegeix l’activitat física o l’esport. Només un 17% esmenta l’ajuda mèdica (un endocrí) i un 1%, la medicina alternativa.

Poques verdures i llegums

/imgs/20120901/tema2.jpg
Amb els anys, la nostra alimentació ha canviat, també la dels més petits. S’ha incrementat el consum calòric i s’han inclòs en la dieta més proteïnes i més greixos. En aquest sentit, EROSKI CONSUMER va voler saber quants àpats al dia fan els petits de la casa, ja que la recomanació general és de cinc ingestes de menjar en una sola jornada. En el 88% de les famílies enquestades, així ho feien. Únicament un 12% admetia fer quatre àpats i tan sols un 0,4% reconeix que els nens mengen tres vegades. I què és el que prenen en aquestes cinc ingestes diàries? Tenint en compte que els nens de 5 a 12 anys creixen fins a 8 centímetres per any, necessiten una alimentació variada que els permeti desenvolupar la seva activitat física i estar sans.

La primera recomanació és menjar verdura cada dia. En l’enquesta, solament un 50% de les famílies van assegurar dur a terme aquesta màxima. La resta, incloïa aquest tipus d’aliments 2 o 3 vegades a la setmana (en un 34%), 1 o 2 vegades a la setmana (en un 12%) o solament de forma ocasional (en un 2%). En un altre 2% de les famílies, mai incloïen amanides ni verdures en la dieta dels fills.

En segon lloc, s’aconsella ingerir de 2 a 4 vegades per setmana arròs, pasta i patates, alternant-ne el consum. Així ho fan en un 63% de les famílies enquestades, però la dada negativa és que un 14% ho fa tots els dies de la setmana. Els llegums també s’han d’incloure en la dieta dels escolars de 2 a 4 vegades per setmana i solament en un 30% de les 1.575 famílies enquestades ho fan. Per regla general, un 64% dels enquestats en redueixen el consum a 1 o 2 vegades a la setmana i fins i tot un 4% solament en menja de forma ocasional, i un 2% ni tan sols els inclou en les dietes dels fills.

Més derivats carnis que peix

El consell nutricional següent per als nens d’entre 5 i 12 anys és menjar peix i carn entre 3 i 4 vegades a la setmana. En un 76% de les famílies enquestades, es menja carn entre 2 i 3 vegades a la setmana. Hi destaca negativament el fet que en un 35% de casos es mengi peix només 1 o 2 vegades a la setmana i que en un 3% ho facin només de forma ocasional, i fins i tot que mai en mengin. Pel que fa a l’ou, cal alternar-ne el consum amb la carn i el peix, i prendre’n fins a 4 unitats a la setmana. I és que és l’aliment que conté proteïnes més completes i d’un valor biològic més alt, per la qual cosa el seu consum és molt recomanable. Un 32% dels enquestats afirma incloure aquest aliment en la dieta dels seus fills entre 2 i 3 vegades a la setmana i un 62%, ho fa entre 1 i 2 vegades a la setmana.

Les hamburgueses, les salsitxes, els embotits… tenen un alt contingut en greix saturat, colesterol i sodi. A més, en gran part dels casos, aquests productes porten afegits ingredients com les proteïnes de la llet, contraindicats per a persones amb al.lèrgies o intoleràncies alimentàries. La presència en la dieta d’aquests productes és prescindible i es poden substituir per altres aliments. Així i tot, en un 27% de les famílies enquestades s’inclouen els derivats carnis tots els dies i en un altre 30%, ho fan 2 o 3 vegades a la setmana. D’altra banda, un altre tipus d’aliments prescindibles són els plats precuinats, que s’aconsella prendre únicament de manera ocasional i sense abusar-ne. Així ho fan en un 47% de les famílies enquestades per EROSKI CONSUMER i en un altre 39%, asseguren que mai n’inclouen en les dietes dels fills. Finalment, els beneficis de la fruita fresca són coneguts de sobres. La recomanació general és incloure aquest tipus d’aliment tots els dies de la setmana i així diuen fer-ho un 80% de les famílies entrevistades. No obstant això, en un 13% ho fan només 2 o 3 vegades a la setmana; en un 4%, 1 o 2 vegades a la setmana; en un 2%, només de forma ocasional; i en un 1%, mai s’inclou fruita fresca en la dieta dels nens.

També són prescindibles les llaminadures, els caramels, etc., que aporten calories buides, no nodreixen i treuen la gana. En un 29% de les famílies entrevistades, els nens en prenen poques vegades o mai, en una proporció similar ho fan 1 vegada a la setmana, en un 26% en mengen 2 o 3 vegades cada setmana (per exemple, els caps de setmana) i en un 11% de casos, entre 1 i 3 vegades al mes. També es van trobar casos en què els pares donen als fills llaminadures cada dia (en un 4% dels casos).

Esmorzar, l'assignatura pendent?

/imgs/20120901/tema4.jpg
L’esmorzar és l’àpat més important del dia. Perquè sigui complet, ha d’estar compost, almenys, per un lacti o proteic, cereals (galetes, cereals o pa) i fruita. Cal destinar 20 minuts per a assolir la ingesta necessària de nutrients. Durant l’enquesta, es van trobar pocs casos (un 0,5%) en què els nens no esmorzaven. En canvi, també es va comprovar que en un 89% de les famílies entrevistades, els nens prenen un got de llet o suc amb cereals, torrades, magdalenes, etc. Encara que en un 10% de les famílies consultades l’esmorzar consisteix únicament en un got de llet (o un lacti) o un suc. Les necessitats d’energia i certs nutrients són més grans entre els nens. Per això, perquè es cobreixin, els experts recomanen fraccionar l’alimentació al llarg del dia. EROSKI CONSUMER va comprovar que en un 4% de les famílies consultades no s’esmorza habitualment. La resta opta majoritàriament per l’entrepà (un 37%), per la peça de fruita (un 27%) i pels productes lactis (un 16%). Malgrat el seu contingut en greixos saturats, encara en un 14% de les famílies consultades es decanten per oferir als seus fills brioixeria industrial o un aperitiu o snack de bossa.

El pica-pica puja enters

El berenar també ha de ser una part habitual de l’alimentació infantil. Evita que transcorrin moltes hores des del dinar fins al sopar, encara que convé que no sigui massa consistent per a no treure la gana de cara al sopar. En els 1.575 famílies consultades, es van observar molt pocs casos en què habitualment els nens se saltin el berenar (solament un 0,7%). Entre els que sí que berenen: en un 40% de les famílies els donen un entrepà; en un 23%, una peça de fruita; en un 22%, algun producte lacti; i en un 11%, brioixeria industrial o un snack de bossa.

El pica-pica o hàbit de menjar entre hores és cada vegada més freqüent: un 12% de les famílies enquestades reconeix que els seus fills ho fan habitualment. Amb aquest hàbit convé anar amb compte, perquè si es menja mentre es fa una altra activitat (veure la televisió, llegir…) es corre el perill d’eludir els mecanismes de control de la gana i la sacietat. A més, se solen triar aliments ja preparats i llests per al consum, molts dels quals d’alt contingut calòric i baix valor nutricional. En l’enquesta, EROSKI CONSUMER va comprovar que quan piquen, els nens prenen patates fregides, cotnes, cuquets i altres llaminadures salades en el 60% de les famílies enquestades; i caramels i altres “capritxos” dolços en el 58% dels casos. En proporcions més baixes, lactis (en un 16%) o fruita fresca (en un 15%). A més, en altres famílies també trien begudes i refrescs industrials (en un 5%), galetes (en un 3%) o gelats (en un 2%).

Menys televisió, més exercici

El segon condicionant per a evitar l’obesitat infantil és l’exercici físic que ha de fer el nen. Seria recomanable que els petits acumulessin almenys 30 minuts d’activitat física d’intensitat moderada la major part dels dies: caminar, trotar, córrer, nedar, anar amb bicicleta… En l’enquesta, EROSKI CONSUMER va comprovar que en els 1.575 famílies consultades els nens fan una mitjana de 2 hores a la setmana de gimnàstica o esport com a assignatura obligatòria a escola. Però amb això no n’hi ha prou: es fa cap tipus d’activitat física fora d’escola? Una vegada acabada la jornada escolar, en un 64% de les famílies entrevistades els nens dediquen habitualment les tardes a fer els deures d’escola i, després, practiquen alguna activitat física. Un altre 30% afirma que després de fer els deures, surten al parc o al carrer a jugar i un 6% veu habitualment la televisió o juga als videojocs. Amb tot, un 14% de les famílies van reconèixer que els seus fills no feien cap tipus d’exercici físic concret en el temps lliure.

Llavors, quantes hores dediquen els nens a veure la televisió o a jugar amb els videojocs i la consola? Invertir més de dues hores al dia davant de la televisió o els videojocs implica un 67% més de risc de patir problemes d’atenció. En l’enquesta, un 44% de les famílies entrevistades reconeix que els seus fills veuen la televisió o juguen amb videojocs tots els dies o gairebé tots, però un altre 41% assegura que només ho fan els caps de setmana. Fins i tot un 15% diu que no ho fan habitualment. En concret, un 50% diu que cada jornada veuen la televisió entre 1 i 2 hores i un 43% menys d’una hora. En canvi, només un 6% ho fa entre 2 i 3 hores al dia i un escàs 1%, més de 3 hores.

Si el nen té sobrepès...

La detecció del sobrepès és simple i molt evident: n’hi ha prou de fer un cop d’ull periòdicament a la bàscula i estar atents al que s’entén com a pes normal segons l’edat, el sexe, l’alçada o la constitució física. El problema sorgeix quan aquest sobrepès es fa habitual o tendeix a augmentar sense que s’apreciï la possibilitat de revertir la situació de manera natural. És llavors quan la família ha de prendre les cartes i consultar un especialista.

  • Ajuda professional: Davant de la mínima sospita que pugui sorgir alguna complicació metabòlica cal visitar al metge. El professional ha de valorar de manera integral els hàbits de vida del nen, el seu ritme i nivell d’activitat física i la conducta alimentària que segueix. Però també ha d’informar-se sobre la forma de cuinar, del tipus d’aliments, de les quantitats que acostuma a menjar el nen, de l’ordre en els àpats (esmorzars i berenars) i dels seus horaris.
  • Companyia dels pares: L’obesitat infantil és el resultat d’una equació complexa en la qual intervenen factors genètics, ambientals, socioeconòmics i, sens dubte, psicològics. Tot això forma part del costum familiar i de la relació que manté el nen (també els pares) amb el menjar. És imprescindible, per això, la companyia dels progenitors en la consulta per a resoldre els dubtes que tingui el nen sobre les qüestions que li pugui plantejar el dietista o el metge relatives a la seva alimentació.
  • Sobrepès, també preocupant: El diagnòstic del sobrepès o de l’obesitat és senzill i ràpid, ja que les dades antropomètriques (pes, talla i perímetres de cintura, maluc, cuixa i braç) es comparen amb les fixades per a la població infantil. Amb aquestes es marca la diferència entre sobrepès i obesitat. Malgrat que l’obesitat representa un risc més alt per a la salut del nen, no s’ha de deixar en un segon pla el sobrepès. Aquest trastorn també necessita ser tractat amb serietat des dels primers anys de vida. És aquí on, precisament, es troba la dificultat: a conèixer l’origen que ha portat a l’augment de pes de l’infant.
  • Implicació familiar: No s’ha de perdre de vista la condició genètica del menor. No obstant això, en la majoria de casos l’excés de pes respon més a desequilibris nutricionals i al fet que no es consumeixen prou energies. De tota manera, el problema del sobrepès es transformarà en una constant en el nen si la família al complet no s’implica en un canvi cap a uns hàbits de vida i alimentaris més saludables.