Nens i adolescents captivats per les xarxes
Les xarxes socials a Internet han canviat de forma radical la nostra forma d’interactuar amb les persones. Segons IAB Spain, l’associació que representa al sector de la publicitat en mitjans digitals a Espanya, més de 15,4 milions de persones amb una edat d’entre 16 i 55 anys fan servir habitualment les xarxes socials al nostre país. En canvi, per als anomenats “nadius digitals”, aquells que han nascut connectats a la xarxa de xarxes, aquestes plataformes en línia no són cap novetat. Encara més, ni tan sols diferencien entre la vida en línia i la vida fora de línia.
EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer la forma en què els més joves s’acosten a les xarxes socials i l’ús que en fan. Ha fet servir, per a aquest fi, diverses fonts d’informació: l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el Ministeri d’Interior, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, l’Associació per a la Recerca de Mitjans de Comunicació (AIMC), la xarxa de recerca de la Comissió Europea (EU Kids Online), l’Institut de la Joventut (Injuve), el Centre de Seguretat d’Internet per als Menors a Espanya (Protégelos), PantallasAmigas i IAB Spain; a més de diversos estudis elaborats per investigadors de l’àmbit universitari.
Fa temps que els nens i els adolescents han incorporat les noves tecnologies al seu dia a dia: segons l’INE, el 94% de la població infantil d’entre 10 i 15 anys fa servir Internet. Dins d’aquest món virtual immens, les xarxes socials ocupen un lloc prioritari entre les activitats digitals dels més joves.
El 2011, EU Kids Online, una recerca feta amb més de 1.000 menors espanyols d’entre 9 i 16 anys que feien servir Internet, va detectar que el 59% d’ells també utilitzava les xarxes socials, encara que només fos una visita als perfils d’uns altres.
Un altre estudi sobre els “Hàbits d’ús a Internet i a les xarxes socials dels adolescents espanyols”, publicat el 2013 en la revista científica Comunicar, confirmava aquest ús elevat de les xarxes socials. En l’estudi, els professors Antonio García, Mª Cruz López d’Ayala i Beatriz Catalina García, de la universitat Rey Juan Carlos de Madrid, van enquestar més de 2.000 adolescents d’entre 12 i 17 anys. Van detectar que un 75% es connectava amb molta freqüència a aquestes plataformes. Per edats, els de més edat hi accedien amb més assiduïtat: el 84% dels enquestats d’entre 15 i 17 anys, enfront del 68% que tenien entre 12 i 14 anys.
El 2014, segons l'”Enquesta sobre hàbits d’ús i seguretat a Internet de menors i joves a Espanya”, elaborada pel Ministeri d’Interior a més de 1.500 nens i adolescents de 10 a 17 anys, el 94% assegurava haver vist vídeos a Youtube l’últim mes, el 82% feia servir la missatgeria instantània i el 68% visitava perfils de xarxes socials (el seu o el d’una altra persona).
Al final de 2014, la penetració de les xarxes socials entre adolescents de 14 a 17 anys era del 97%, segons IAB Spain (va enquestar 105 persones amb aquesta edat). Per regla general, accedeixen a aquestes plataformes virtuals amb l’ordinador a mitja tarda i amb el mòbil a mitjanit.
Facebook és la seva xarxa social preferida, seguida de Twitter i Instagram. Tanmateix, aquesta classificació no es correspon del tot amb les xarxes socials més utilitzades entre aquests adolescents: primer és Facebook, després Youtube i, finalment, Twitter. Els segueixen Instagram i Tuenti (aquesta última va desaparèixer com a xarxa social al febrer de 2016) i, a la cua, hi ha Spotify, Google+, Badoo, LinkedIn i Pinterest.
La combinació xarxes socials i menors és inseparable, i el motiu, en part, té a veure amb la mateixa idiosincràsia de ser adolescent. Les investigadores Belinda de Frutos i Tamara Vázquez (de les universitats de Valladolid i CEU Sant Pablo, respectivament) van elaborar un estudi qualitatiu titulat “Les xarxes socials en adolescents i joves: un aprenentatge cap a l’autoregulació”, basat en la informació proporcionada per grups de discussió amb joves d’entre 15 i 19 anys. Segons el parer de les dues expertes, les xarxes socials són importants per als adolescents perquè es perceben com “una eina que cristal.litza la seva necessitat d’interacció, els possibilita construir la seva pròpia imatge personal i expressar així la seva identitat, al marge del món dels adults”.
També ho creu així Lucía Merino en l’anàlisi feta per Injuve, “Joves en xarxes socials: significats i pràctiques d’una sociabilitat digital”, en la qual enquestava més de 300 joves d’entre 14 i 17 anys: “Estar en contacte és una part crucial del procés dinàmic de construcció de la seva identitat i les noves tecnologies els permeten estar en contacte constant amb els seus amics, per mitjà de les xarxes socials i els serveis de missatgeria instantània”.
Perfils: configuració i legalitat
EU Kids Online va comprovar el 2011 que el 56% dels adolescents espanyols d’entre 9 i 16 anys enquestats que fa servir Internet tenia un perfil en una de les plataformes socials en línia. Per edats, mentre que el 11% dels menors d’entre 9 i 10 anys confirmava tenir-ne algun, entre els de 11 i 12 anys aquesta proporció era del 42%, entre els de 13 i 14 anys era d’un 74% i entre els adolescents de 15 i 16 anys, d’un 89%. Cal recordar que, a Espanya, l’edat mínima legal per a disposar d’un perfil en una xarxa social virtual és de 14 anys. Així i tot, segons aquesta recerca, aproximadament el 40% dels nens i nenes entrevistats d’entre 9 i 13 anys en tenien un.
Un any més tard, l’enquesta del Ministeri d’Interior va observar que el 66% dels joves consultats d’entre 10 i 17 anys tenien el seu propi perfil en una xarxa social. Encara més, el 22% d’ells va confessar tenir-ne més d’un.
A més, en aquesta recerca també es va consultar més d’un miler de pares sobre si els seus fills (de 10 a 17 anys) tenien permís per a disposar d’un perfil propi en una xarxa social: un 40% va respondre que no, un 33% només sota la seva supervisió i un altre 27% en qualsevol moment. Per la seva banda, entre el miler de joves preguntats, el 43% assegurava que els seus progenitors els permetien tenir el seu propi perfil sempre que volguessin, al 28% només amb permís, un 2% va admetre que els seus progenitors no ho sabien i al 27% no els permetien tenir-ne.
Els investigadors d’EU Kids Online indiquen que, a l’hora de considerar la seguretat del menor a les xarxes socials, és important tenir en compte el nombre de contactes de què disposin i la manera en què hagin configurat el seu perfil.
Així, la majoria dels menors amb perfils en xarxes socials que van participar en aquesta enquesta tenien entre un i cinquanta contactes al seu perfil. Només hi havia un 8% dels usuaris d’aquestes xarxes que afirmaven tenir més de 300 contactes. Encara que els experts expliquen que el nombre de contactes no ha de ser negatiu necessàriament en si mateix, sí que “pot implicar, especialment en el cas dels menors, una falta de criteri o d’atenció sobre determinats contactes que poden arribar a ser perillosos”.
Quant a la privacitat, prop del 70% dels menors entrevistats entre 11 i 16 anys que tenien perfil el configuraven privat. En canvi, només un 48% dels nens de 9 a 10 anys ho feien (el del 36% era públic). Els experts van advertir que “el fet que siguin els més petits els qui no configuren adequadament el seu perfil de seguretat fa pensar que a aquestes edats el menor encara no ha adquirit les habilitats suficients per a destriar aquests aspectes”. Asseguren, a més, que Espanya és “el país en el qual més menors afirmen mentir sobre la seva edat en el perfil de la xarxa social (el 27%), possiblement amb la intenció de poder donar-se d’alta en un”.
El Ministeri d’Interior, per la seva banda, va observar el 2014 que un 48% dels menors entre 10 i 17 anys consultats definia el perfil com a privat (només perquè els seus amics poguessin veure-ho), un altre 33% parcialment privat (per ser visibles als amics dels seus amics) i el del 16% era públic (perquè tots poguessin veure-ho). Els elements dels seus perfils eren els següents: el 65% havia posat una fotografia amb la seva cara, el 44% també el cognom, el 32% tenia una imatge que no reflectia la seva identitat, el 30% indicava l’edat real, el 24% el col.legi, el 20% posava una edat que no era real, el 4% la seva adreça i el seu telèfon i un 9% altres dades que no eren reals.
En aquest sentit, el director del Centre de Seguretat per als Menors a Internet, Guillermo Cánovas, opina que els adolescents cada dia cuiden més la privacitat del seu perfil: “Estan més preocupats que els adults per la seva reputació digital. El que diguin, opinin i facin els seus amics i coneguts amb ells és de màxima importància”. Però què els porta a facilitar informació sensible que pugui perjudicar-los? Segons Cánovas, “és una concessió per a aconseguir més acceptació i, de vegades, popularitat”.
Lucía Merino, per la seva banda, explica que “les xarxes socials en línia són per als joves un espai en el qual tot pot ser mirat i tot pot ser mostrat, fet que representa una forta satisfacció simbòlica per a ells”. Destaca el terme “extimitat”, definit com “l’exposició de forma pública d’allò que es considera de l’àmbit privat”. Com a conseqüència, es difuminen “les fronteres entre l’esfera pública i privada”.
Fer xats és una de les activitats principals dels adolescents en aquestes plataformes socials virtuals, tal com conclou la recerca feta pels professors de la universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Tres quartes parts dels enquestats reconeixen que en fan amb molta freqüència. A més, la meitat fa servir les xarxes per veure vídeos o fotos d’amics, un 48% es dedica a enviar missatges i el 43% a actualitzar el seu perfil.
Segons Cánovas, Internet tan sols és un canal per als adolescents, ja que parlen exactament del mateix que comenten a la xarxa social quotidiana presencial: “Per a ells no existeix aquesta diferència entre vida en línia i vida fora de línia”.
Connexió permanent i responsable
Els telèfons mòbils tenen un paper molt important en l’ús que fan els més joves de les xarxes socials. Segons dades de l’INE, el 2015, un 67% de la població infantil d’entre 10 i 15 anys ja disposava d’un. Per edats, mentre que el 30% dels nens de 10 anys compten amb aquests dispositius, quan tenen 15 anys aquesta xifra s’eleva al 91%. Encara més, segons l’estudi “Menors d’edat i connectivitat mòbil a Espanya: tauletes i telèfons intel.ligents” elaborat el 2014 per l’associació Protégelos, els nens de 2 i 3 anys ja accedeixen de forma habitual als terminals dels seus pares.
Així, Protégelos, en l’enquesta feta el 2014 a 1.800 nens d’11 a 14 anys, ha detectat que el 72% dels entrevistats amb telèfons intel.ligents accedeix a les xarxes socials: mentre que el 83% dels adolescents de 13 i 14 anys entra a aquestes plataformes, el percentatge es redueix fins al 60% en els nens d’11 i 12 anys.
En relació amb aquest ús, en l’anàlisi qualitativa elaborada per De Frutos i Vázquez, es va comprovar que els joves i adolescents tendeixen a “estar connectats permanentment per mitjà dels nous terminals de telefonia mòbil”. Protégelos afegeix que “el contacte, els comentaris i el flux d’informació entre els uns i els altres no cessa en cap moment del dia”.
L’accés a les xarxes socials per part dels adolescents preocupa molt els seus progenitors i ha estat objecte de nombrosos estudis. De fet, segons la recerca feta pel Ministeri d’Interior el 2014, el 26% dels joves enquestats ha vist alguna cosa a Internet que l’ha molestat d’alguna manera; és a dir, l’ha fet sentir-se incòmode, disgustat o pensar que no ho hauria d’haver vist.
Amb tot, l’Enquesta a Usuaris d’Internet d’AIMC, denominada “Navegants a la Xarxa” i publicada el 2016, va revelar que un 56% dels enquestats amb fills menors de 14 anys (més de 5.500) no fa servir cap sistema per a impedir o controlar l’accés dels nens a determinats continguts d’Internet. Només el 24% d’aquests fa servir programes de filtre o bloqueig de continguts o control parental i un altre 25% ho fa de forma personal (d’horari, web, visites, etc.).
Segons EU Kids Online, és fonamental que els pares guiïn els seus fills perquè sàpiguen com han de conduir qualsevol tipus de risc que puguin trobar a la Xarxa: “Adquireix més importància el diàleg amb els fills i fins i tot compartir amb ells activitats a la xarxa”.
Per la seva banda, PantallasAmigas, una iniciativa per a promocionar l’ús segur i saludable de les noves tecnologies en la infància i l’adolescència, ofereix una sèrie de consells perquè els més joves protegeixin la seva privacitat quan accedeixen a aquestes plataformes:
- Conèixer i configurar de manera detallada les opcions de privacitat.
- Identificar les funcions i els efectes de cada acció.
- Protegir personalment les dades personals.
- Mantenir una actitud proactiva en la defensa de les dades pròpies.
- Avaluar les actituds i condicions de privacitat dels contactes.