CDs verges gravables i regravables

Molt diferents en preu, no en qualitat

La seva durabilitat a penes difereix, per la qual cosa el preu i la velocitat a què poden ser gravats són claus en l'elecció
1 Maig de 2006

Molt diferents en preu, no en qualitat

/imgs/20060501/analisisbg.jpgEl primer mitjà d’emmagatzemament digital massiu, el disc compacte (CD), ha complit el primer quart de segle. El que va començar com un sistema per a emmagatzemar música (el primer que permetia reproduir sense pauses la Novena Simfonia de Beethoven), serveix avui per a guardar qualsevol informació digitalitzable, des de fotografies fins a pel·lícules senceres. I no perd vigència: fins i tot els sistemes cridats a substituir el DVD (Blu-ray i HD-DVD) comparteixen amb el CD la grandària i la forma i, el que és més important, els seus reproductors llegeixen sense problemes els ja veterans CD. El motiu d’aquesta longevitat poc habitual en el món tecnològic? Tot i l’exigüitat de la seua capacitat (sis vegades menor que un DVD), els gravadors i discos compactes verges són molt econòmics i la seua capacitat d’emmagatzemament resulta suficient per a la majoria d’usos domèstics.

S’han analitzat al laboratori deu discos gravables (és a dir, que només poden ser gravats una vegada, coneguts per les sigles CD-R) i uns altres deu regravables (es poden esborrar i tornar a gravar, els CD-RW). Els que només admeten una gravació costen pràcticament la meitat que els segons. Les diferències de preus entre ells són significatives: en els CD-R, des dels 0,40 euros d’E.com i ThinkXtra fins als 1,10 euros de Philips; i en els CD-RW, des dels 89 cèntims de TDK i Super Max 2000 fins als 1,50 euros d’Emtec. La millor relació qualitat preu dels gravables (CD-R) és Verbatim, que supera totes les proves i és un dels més barats (0,45 euros). Entre els regravables (CD-RW) és TDK, el més barat i amb una bona qualitat global.

Més que dades i àudio

Encara que alguns compactes afirmen estar indicats per a dades i altres per a dades i àudio, la veritat és que els vint guarden la informació que desitgem: ja siga música, documents o vídeo. El laboratori va comprovar que la capacitat dels vint és, almenys, de 700 megabytes (el que afirmen en els etiquetatges, xifra que equival a 80 minuts de música si es grava com un compacte de música convencional).

Les gravadores de CD han evolucionat fins a permetre gravar a una velocitat molt superior a la que reprodueixen, però no tots els CD verges suporten aquestes velocitats (si es forcen els compactes podrien no suportar el nombre de revolucions i fer-se miques dins la unitat). La velocitat de reproducció d’un CD de música convencional es coneix com a 1x, i la velocitat de gravació s’indica pel múltiple d’aquesta velocitat. Així, una gravadora 24x gravarà 24 vegades més ràpid que el que tarda a reproduir-se un compacte de música. Super Max 2000 omet la dada de la velocitat d’escriptura recomanada. La velocitat dels gravables és mou entre valors molt semblants: 48x i 52x. Entre els regravables (regravar costa més temps que gravar) la velocitat oscil·la entre els 4x de Sony, Fujifilm i Maxel i els 24x de Memorex. Tots graven adequadament a la velocitat recomanada en els etiquetatges.

El temps de gravació d’un disc depèn de diversos factors (molts dels quals afecten el mateix ordinador o el programa utilitzat). Per això, el laboratori ha gravat aquests CD amb condicions idèntiques, seguint les directrius que recomanen en els etiquetatges. Entre els CD-RW les variacions en el temps que van necessitar per a la gravació van ser significatives: des dels gairebé 22 minuts de Fujifilm, Sony i Maxel fins als poc més de sis minuts de Memorex. Entre els CD-R, les variacions no van ser tan grans. Mx Onda va necessitar 4 minuts i 38 segons per a la gravació completa del disc i Emtec, el que més va tardar, un minut més.

La qualitat d’aquestes gravacions es va mesurar amb un programa que fa un diagnòstic d’errors en el disc, fins i totes de les fallades menors que no afecten la qualitat de la reproducció. En els CD-R de Philips, Sony, Memorex, Ecom i Maxell i els CD-RW de Super Max 2000, Emtec i Fujifilm va haver-hi errors en la fase final de gravació, però que no afecten l’ús. També es va comprovar (mitjançant gravacions i esborrades successives) que funcionen de la mateixa manera amb les aplicacions de gravació més comunes.

Els colors

La capa de pintura superior és blanca, excepte en TDK que és turquesa. El tint inferior és verd en els CD-R i gris en els CD-RW, si bé cap compacte indica en els etiquetatges de quin tint orgànic es tracta. Molts usuaris confereixen a aquest color una importància excessiva per a definir la qualitat del CD, si bé els experts indiquen que en condicions normals els diferents tints funcionen igual de bé; és només en condicions extremadament desfavorables quan s’aprecien les diferències.

La durabilitat d’un disc òptic depèn de la llum solar, de la humitat, de la temperatura i, per descomptat, dels accidents que puga sofrir. El laboratori va comprovar com es comportaven davant condicions climàtiques extremes sotmetent dues mostres de cada producte (una vegada gravats) a baixes temperatures (-20ºC) durant 24 hores i a altes temperatures (60ºC) unes altres 24 hores. El regravable de Memorex va ser l’únic compacte que no va superar la prova, ja que va perdre la informació després de la prova d’escalfament. Per comprovar la incidència del sol se’ls hi va exposar per les dues cares durant 72 hores als rajos directes. Memorex tampoc va superar aquesta prova.

Davant la possibilitat que l’usuari vesse cafè o refresc sobre els compactes, es va comprovar com reaccionaven davant el contacte amb aquests líquids. Es va sotmetre els CD a una impregnació d’alcohol i a una altra amb refrescos, i després es van netejar amb aigua sabonosa i un producte multiusos. Els vint van continuar funcionant després del test.

És coneguda la fragilitat d’aquests discos que manquen de carcassa que els protegisca (a diferència dels cassets, les cintes VHS o els disquets). Es van fer dues proves de ratllada: una de suau, com la que es produiria en fer-lo lliscar sobre una superfície, i una altra de més profunda, fent servir un punxó. Els quaranta discos (dos CD per cada producte analitzat) van superar la prova menys estricta. Com era d’esperar el comportament en la segona no va ser tan positiu: Verbatim gravable és l’únic que va continuar funcionant.

Vida útil

La vida d’ús es va mesurar reproduint durant 48 hores seguides cada CD-R i gravant i esborrant 50 vegades cada CD-RW. Tots van continuar funcionant sense problema. Quant a la resistència que tenen a les caigudes, es van deixar caure tres vegades (una per cada cara i una altra de gairó) des d’un metre d’altura sobre una superfície de formigó. Un dels dos discos de Thinkxtra que es van llançar es va trencar.

Esment a banda mereixen les etiquetes amb què alguns usuaris retolen els compactes. En general són desaconsellades perquè poden desestabilitzar i acabar trencant el disc quan gira a alta velocitat. Però, per comprovar si el mateix adhesiu podia ocasionar algun dany, es van enganxar dues etiquetes sobre la cara superior del compacte. Dos dies després es van desenganxar. En una segona prova, entre l’enganxada i la desenganxada de l’adhesiu només van transcórrer cinc segons. Emtec va fallar en totes dues (es desprèn part de la superfície platejada on està escrita la informació), encara que adverteix en l’etiquetatge que aquesta no és una pràctica aconsellable. E.com falla només en la primera prova, però l’etiquetatge és en anglès, per la qual cosa un usuari no té per què saber que aquesta pràctica és perillosa per a la integritat del disc.

Amb molta cura

Tots els CD, fins i tot els de més qualitat, són fràgils i sofreixen el pas del temps. Per això és recomanable conservar sempre una segona còpia del contingut (una còpia de seguretat) en un altre CD o en un altre format, com ara un disc dur o un DVD. També convé replicar-lo cada set anys per a evitar que l’envelliment del material pose fi a les fotos o les cançons que hi hàgem guardat. Però, més enllà d’aquestes precaucions, una manipulació correcta n’augmentarà la longevitat de manera notable.

  • Cal guardar els CD en envasos individuals, preferentment opacs i protegits de temperatures i humitats altes.
  • Convé agafar-los per les vores per a evitar deixar-hi empremtes dactilars.
  • L’exposició solar els danya. Unes hores al tauler de control del cotxe a ple sol pot inutilitzar-los.
  • Per a marcar-los és preferible utilitzar un retolador per a CD (els que escriuen també sobre vidre), que no siga de punta rígida. No s’hi han d’enganxar etiquetes, i menys encara desenganxar les ja col·locades.
  • No s’han de sotmetre a cops ni a l’acció d’objectes punxants.
  • La millor forma de netejar-los és amb una camussa per a netejar ulleres. No s’han de fregar mai en sentit circular, sinó radial. Per a netejar-los no convé usar dissolvents o substàncies agressives.
  • Si volem emmagatzemar-hi la informació durant un llarg període de temps, és preferible utilitzar CD-R, ja que els CD-RW (regravables) són més sensibles als canvis bruscos de temperatura.

En síntesi i taula comparativa

En síntesi

S’han analitzat vint discos compactes verges de 700 megabytes / 80 minuts; la meitat només admeten una gravació (CD-R) i en l’altra meitat es pot esborrar i tornar a gravar a voluntat (CD-RW).

  • Encara que en la denominació indiquen que són d’àudio o d’àudio i dades, els vint permeten emmagatzemar qualsevol informació digital: àudio, vídeo o programes informàtics.
  • La seua capacitat és, almenys, la que afirmen (700 MB) i graven adequadament a la màxima velocitat indicada (que pot ser menor que la màxima que oferisca la gravadora, per la qual cosa aquesta s’haurà d’alentir per a evitar que es trenquen). Super Max 2000 no indica la velocitat màxima de gravació.
  • La majoria va passar sobradament les proves de durabilitat. Les excepcions: el CD-RW Memorex va deixar de funcionar a 60 ºC i en exposar la cara gravable a la llum solar durant 72 h. El CD-R ThinkXtra es va trencar en la prova de caigudes. Els CD-R Emtec i E.com es van trencar quan se’n va desenganxar una etiqueta posada 48 hores abans, cosa que mai s’ha de fer tal com Emtec indica en l’etiquetatge. En els CD-R Philips, Sony, Memorex, Ecom i Maxell i els CD-RW Super Max 2000, Emtec i Fujifilm es va detectar un error en la qualitat de gravació que no influeix en la reproducció.
  • La millor relació qualitat-preu entre els que només admeten una gravació és Verbatim 52x (0,45 euros) i Emtec 52x (0,44 euros), i entre els regravables és TDK 12x (0,89 euros). Els dos són els més barats en el seu grup i superen totes les proves efectuades

CD gravable

Marca VERBATIM EMTEC THINKXTRA MX ONDA MEMOREX
Preu (euros / unitat) 0,89 1,89 1 1,19 1,36
Format Terrina 25 unitats Terrina 25 unitats Terrina 25 unitats Terrina 25 unitats Terrina 10 unitats
Característiques tècniques:
Format de gravació Dades Dades/Àudio Dades/Àudio Dades/Àudio Dades/Àudio
Capacitat màx1 700 MB 700 MB 700 MB 700 MB 700 MB
Velocitat2 52x 52x 52x 52x 52x
Temps de gravació (min:s) 4:47 5:49 4:58 4:38 5:07
Color anvers Blanc Blanc Blanc Blanc Blanc
Color revers Verdós Verdós Verdós Verdós Verdós
Aptitud a la funció:
En què fallen? Correcte Correcte Resistència a caigudes Correcte Calitat de gravació
Qualitat global Bona Bona Acceptable Bona Acceptable
Marca TDK SONY MAXELL PHILIPS E.COM
Preu (euros / unitat) 1,46 1,50 1,19 1,32 0,95
Format Terrina 25 unitats Caixa 10 unitats individuals Caixa 10 unitats individuals Caixa 10 unitats individuals Terrina 25 unitats
Característiques tècniques:
Format de gravació Dades/Àudio Dades/Àudio Dades/Àudio Dades/Àudio Dades/Àudio
Capacitat max1 700 MB 700 MB 700 MB 700 MB 700 MB
Velocitat2 48x 48x 52x 52x 48x
Temps de gravació (min:s) 5:13 5:07 4:58 4:57 5:00
Color anvers Blanc Blanc Blanc Blanc Blanc
Color revers Verdós Verdós Verdós Verdós Verdós
Aptitud a la funció:
En què fallen? Correcte Qualitat de gravació Qualitat de gravació Qualitat de gravació Qualitat de gravació i desenganxada de l’etiqueta3
Qualitat global Bona Acceptable Acceptable Acceptable Regular

CD regrabable

Marca TDK SUPER MAX 2000 PLATINUM VERBATIM MEMOREX
Preu (euros / unitat) 0,89 0,89 1 1,19 1,36
Format Terrina 10 unitats Terrina 10 unitats Caixa 10 unitats individuals Individual Caixa 10 unitats individuals
Característiques tècniques:
Format de gravació Dades/Àudio Dades/Àudio Dades/Àudio Dades/Àudio Dades
Capacitat max1 700 MB 700 MB 700 MB 700 MB 700 MB
Velocitat2 12x NI 12x 12x 24x
Temps de gravació (min:s) 8:51 8:59 8:57 8:58 6:04
Color anvers Turquesa Blanc Blanc Blanc Blanc
Color revers Gris Gris Gris Gris Gris
Aptitud a la funció:
En què fallen? Correcte Qualitat de gravació Correcte Correcte Condicions ambientals
Qualitat global Bona Acceptable Bona Bona Regular
Marca PHILIPS EMTEC SONY FUJIFILM MAXELL
Preu (euros / unitat) 1,46 1,50 1,19 1,32 0,95
Format Caixa 10 unitats individuals Caixa 10 unitats individuals Caixa 10 unitats individualss Individual Caixa 10 unitats individuals
Característiques tècniques:
Format de gravació Dades Dades/Àudio Dades/Àudio Dades Dades/Àudio
Capacitat max1 700 MB 700 MB 700 MB 700 MB 700 MB
Velocitat2 12x 10x 4x 4x 4x
Temps de gravació (min:seg) 8:58 8:57 21:37 21:43 21:28
Color anvers Blanc Blanc Blanc Blanc Blanc
Color revers Gris Gris Gris Gris Gris
Aptitud a la funció:
En què fallen? Correcte Qualitat de gravació Correcte Qualitat de gravació Correcte
Qualitat global Bona Acceptable Bona Acceptable Bona

(1) S’ha comprovat que tots els CD són capaços d’emmagatzemar els 700 megabytes que indiquen en l’envàs

(2) S’ha verificat que tots els CD poden ser gravats a la velocitat que especifiquen en l’envàs

(3) Desenganxada d’etiquetes: Després de l’assaig d'”Enganxada i desenganxada d’etiquetes”, els CD-R Emtec i E.com són els únics que deixen de funcionar. En el cas d’Emtec no ho considerem de pitjor qualitat que els homòlegs perquè en l’envàs avisa que no es faça aquesta pràctica. En el d’E.com sí que ho considerem una irregularitat perquè l’etiquetatge només és en anglès (és il·legal) i, si avisa d’això, no tenim per què entendre-ho