Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Menús escolars: analitzats, durant dues setmanes consecutives, els menús diaris de 211 escoles de 18 províncies espanyoles : Millora la qualitat dels menús escolars, encara que un de cada tres no passa de l''acceptable'

Un 17% dels centres visitats no inclou verdures com a mínim un dia a la setmana i els alumnes d'una de cada deu escoles no mengen una ració de peix de dilluns a divendres

La fruita fresca s'ofereix almenys dos dies a la setmana

El més correcte en un menú sa i equilibrat per als més menuts és que les postres de més de la meitat dels dies de la setmana estiguen compostes per fruita fresca, mentre que la resta de les jornades lectives es pot optar per lactis senzills com ara iogurts, quallades o formatgets. El 97% dels centres estudiats serveixen fruita fresca un mínim de dos dies a la setmana (el 2004 la proporció ascendia al 92%).

Poc d’abús de precuinats i derivats carnis grassos

Una pràctica dels menjadors escolars és recórrer als productes precuinats i derivats carnis grassos (llibrets, croquetes, crestes, hamburgueses, salsitxes de Frankfurt, bastonets de peix i semblants, anelles de calamar?) pel seu cost baix, la preparació fàcil i la gran acceptació entre els més petits. Encara que la seua aportació de greixos, sodi i calories en desaconsella la inclusió en l’alimentació diària dels xiquets, s’ha comprovat que en el 5% de les 211 escoles estudiades es recorre a aquests productes més de dues vegades a la setmana (fa quatre anys, la proporció arribava al 15%).

Dolços, només en poques ocasions

És habitual que en dies festius o especials apareguen en el menú els plats preferits pels xiquets com ara pastissos o dolços. En línies generals, s’ha constatat una reducció en el recurs a aquests productes els últims quatre anys. De fet, cap dels 211 centres analitzats no n’inclou més de dues vegades a la setmana. Els almívars de fruita i les postres làcties com ara cremes i flams són els aliments que han anat substituint els pastissets que s’oferien com a postres per a acabar el dinar en algunes escoles incloses en l’informe del 2004. En aquell estudi, un 3% dels centres van ser penalitzats per servir més de dues vegades a la setmana aquelles petites temptacions.

Menús per a tots

La preocupació d’un centre escolar per l’alimentació dels seus alumnes també es reflecteix en les facilitats per a aquells xiquets que necessiten atencions especials per circumstàncies mèdiques o conviccions religioses. En nou de cada deu centres estudiats, a més del menjar convencional s’ofereix la possibilitat de preparar plats alternatius per a aquells menors amb problemes de diabetis, sobrecàrrega, al·lèrgies o que no consumeixen certs productes per motius religiosos o culturals. 17 escoles analitzades no disposaven d’aquestes alternatives i fins i tot una, localitzada a Àlaba, es va negar a facilitar aquesta informació per considerar-la confidencial.

Sense diferències entre escoles privades, concertades o públiques

/imgs/20081101/tema4.jpgEn línies generals, la qualitat dietètica dels menús escolars no registra variacions significatives en funció de la titularitat pública, privada o concertada del centre. En els concertats i privats, el 87% dels menús analitzats supera l’examen de CONSUMER EROSKI, tot i que gairebé l’11% ho fa amb un mediocre ‘acceptable’ com a nota mitjana. Entre els públics, aproven el 86%, encara que d’aquests el 21% es conforma amb un ‘acceptable’. La proporció de suspensos també és molt semblant (al voltant d’un 13%).

Els resultats sí que varien en funció de qui elabore el menú (el mateix centre, una empresa externa o els dos). Segons les dades, la millor fórmula és la que inclou el treball conjunt dels cuiners de la mateixa escola juntament amb l’empresa externa (amb notes d’entre ‘bé’ i ‘molt bé’ en el 77% dels casos que es decanten per aquest model), seguit dels menús preparats per un servei de càtering, l’opció triada per més de la meitat dels centres estudiats (el 53% dels quals obté un ‘molt bé’). Finalment, les mancances més evidents es van detectar en aquells menús dissenyats en exclusiva pel personal del centre escolar (gairebé la meitat no aconsegueixen sobrepassar l”acceptable’).

Errors comuns en l'alimentació infantil

L’estil de vida actual implica tenir massa obligacions diàries que roben temps, de vegades, a allò essencial. És el que passa amb els xiquets. Els maldecaps dels pares redunden que els fills cada vegada estiguen més sols i assumisquen ells la presa de decisions sobre el temps d’estudi, el temps d’oci, etc. En el cas de l’alimentació, el seu poder de decisió sobre el menú de cada dia augmenta, i amb això, el risc de convertir-se en ‘malmenjadors’. També cal tenir en compte les modes alimentàries, perquè contribueixen a cometre alguns errors que cal esmenar pel bé dels més menuts. Aquests són alguns dels més habituals:

1. Prendre més de 3 productes o racions de lactis al dia:

Encara que la llet es cataloga com un aliment fonamental i imprescindible durant la infància perquè es considera que és l’única font de calci, no és estrany trobar xiquets que prenen quantitats excessives de llet o derivats seus (iogurts, cremes, petitsuïssos o formatgets). L’abús dels lactis pot donar lloc a restrenyiment i dolor abdominal.

2. Prendre sucs envasats:

Els sucs s’han posat de moda i algunes persones creuen que poden substituir la fruita natural. Tanmateix, en el suc desapareix la fibra, els minerals i les vitamines de la fruita, i només hi queden els sucres. En realitat contenen només entre un 5 i un 8% de fruita, i la resta és aigua. En proporció, aporten quantitats molt altes d’energia i manquen d’altres nutrients essencials. El seu consum excessiu sembla estar relacionat amb alguns problemes de salut com ara dolor abdominal, càries dentals, inapetència o obesitat.

3. Substituir la fruita per un suc natural:

La fibra dels aliments vegetals és important perquè l’intestí funcione millor. El suc natural conté tots els ingredients menys la fibra. Encara que es pot prendre, és preferible que els xiquets mengen la fruita al natural, que en masteguen i n’assaborisquen diverses varietats.

4. Abusar de cereals ensucrats i/o amb xocolate per desdejunar-se:

En les últimes dècades, han proliferat els cereals (de blat, arròs o moresc) que, per fer-los més abellidors, van coberts de sucre, mel o xocolate. Això n’augmenta considerablement la quantitat de calories sense aportar nutrients essencials. Els que porten xocolate tampoc no són recomanables, ja que augmenten més del que cal el greix. El més saludable és prendre cereals sense additius.

5. Berenars tous a base de pa de motlle i pastes dolces:

Els aliments de consistència una mica dura afavoreixen el desenvolupament dels músculs de la cara i de la masticació, i alhora enforteixen les dents i les genives. En canvi, els aliments massa tous eviten aquest senzill esforç i, com que estan compostos de sucres, s’adhereixen a les dents i contribueixen a l’aparició de càries. A més, els productes de pastisseria i els pans de motlle inclouen greix afegit, que no té el pa del dia. És més aconsellable que els xiquets prenguen, per berenar, aliments de més consistència, com ara entrepans de pa normal i fruita.

6. Donar sempre postres làcties en comptes de fruita:

Moltes famílies ofereixen lactis de postres als seus fills perquè creuen que així l’alimentació és més completa. També ho fan per comoditat, ja que els menors solen preferir els iogurts, els flams i les cremes a la fruita, perquè els prenen més ràpidament i no cal pelar la fruita. Tanmateix, la fruita conté moltes vitamines i per això és convenient que s’acostumen des del primer any a prendre’n.

7. Preguntar als menors què volen prendre:

La responsabilitat de triar el menú, de comprar els aliments i d dissenyar una dieta completa no correspon als xiquets, sinó a les persones que els cuiden, que tenen els coneixements necessaris per a fer una alimentació variada i equilibrada. Els menors acostumen a triar aliments massa dolços o massa salats.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions