Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Menús escolars: analitzats, durant dues setmanes consecutives, els menús diaris de 211 escoles de 18 províncies espanyoles : Millora la qualitat dels menús escolars, encara que un de cada tres no passa de l''acceptable'

Un 17% dels centres visitats no inclou verdures com a mínim un dia a la setmana i els alumnes d'una de cada deu escoles no mengen una ració de peix de dilluns a divendres

Un de cada sis centres, sense verdures al plat

/imgs/20081101/tema2.jpgLes verdures i les hortalisses són aliments molt nutritius i saludables que, tanmateix, no atrauen en excés els més menuts. CONSUMER EROSKI ha valorat els menús en què apareixen verdures com a mínim una vegada a la setmana. Per contra, s’han penalitzat els que no respecten aquesta freqüència de consum, cosa que va ocórrer en el 17% de les escoles que van participar en l’anàlisi, un percentatge en tot cas menor que el registrat el 2004. La proporció llavors va ser del 36%.

La pitjor qualificació en aquest apartat va recaure en més de la meitat dels centres analitzats a Granada, Astúries i Còrdova, i en un de cada tres dels que van participar a Alacant, la Corunya i Cantàbria. En canvi, tots els centres avaluats a Àlaba, Barcelona, Madrid, Navarra, Sevilla, Valladolid, Biscaia i Saragossa sí que oferien aquest aliment bàsic en la dieta infantil almenys una vegada a la setmana.

Els llegums sí que apareixen en els menús escolars

L’aportació d’hidrats de carboni, proteïnes, fibra, vitamines, minerals i antioxidants converteixen els llegums en un altre dels aliments bàsics en les dietes infantils. Els experts en recomanen consumir quatre racions setmanals: dues com a ingredient del primer plat i dues més com a guarnició o ingredient d’amanides. En aquest apartat, les escoles espanyoles han evolucionat de forma molt positiva en quatre anys, ja que del 14% dels centres de l’informe del 2004 que no incloïen llegums en els menús escolars almenys una vegada a la setmana, s’ha passat al 6% que no ho fan en l’actualitat.

1 de cada 10 escoles, sense peix fresc

El peix és, igual que les verdures i les fruites, un aliment bàsic però d’escassa acceptació entre xiquets i joves. A causa de la seua composició (ric en proteïnes i greixos saludables per als vasos sanguinis i el cor (insaturats), com també per la seua aportació de vitamines i de minerals com el ferro), resulta fonamental fomentar-ne el consum, tant de peix blanc com de blau. Així, els experts en nutrició aconsellen incloure el peix almenys 4 vegades a la setmana, entre dinars i sopars. Tot i això, una de cada deu escoles analitzades no inclou el peix entre els seus menús escolars en una de les dues setmanes analitzades (situació que, tanmateix, ha millorat respecte del 2004, quan una de cada quatre escoles analitzades no ho feien).

Pautes per a convertir l'àpat en una cita agradable per al xiquet i per als pares

El desdejuni, l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar són cinc moments del dia que el xiquet ha de dedicar a alimentar-se i a assaciar les seues necessitats calòriques per a un desenvolupament òptim del seu cos. Un àpat és una interacció social planificada i és el moment de menjar aliments saludables i de desenvolupar hàbits alimentaris que duren tota la vida. Un xiquet mal alimentat corre el risc de sofrir una disminució del rendiment escolar i els pares acompleixen un paper fonamental en aquesta matèria. Per això, és aconsellable que prenguen les mesures següents:

  1. Crear una atmosfera agradable. Un temps relaxat per a compartir aliments i conversar. És molt positiu estimular el xiquet perquè parle més que els adults.
  2. Fomentar que els xiquets tinguen una conducta apropiada durant l’àpat: És fonamental que els pares els ensenyen a comportar-se de manera educada a taula i a tenir uns hàbits d’higiene correctes.
  3. Ajudar-los a desenvolupar bons hàbits dietètics a taula: Els pares han de prestar una atenció especial a les necessitats nutritives dels xiquets, al color i la textura dels aliments, a les consideracions ètniques i a oferir una varietat d’aliments ‘que agraden’ i aliments ‘nous’.
  4. Fixar hores regulars per als dinars i els berenars. Els xiquets necessiten menjar amb freqüència, però només quan tinguen fam. Conèixer els horaris a què s’han d’ajustar forma part de l’aprenentatge al qual cal sotmetre el xiquet en matèria d’alimentació.
  5. No menjar de més. Cal prestar atenció a la quantitat de greix ingerit a diari i aplicar el sentit comú. L’obesitat infantil està a l’ordre del dia, ja que segons un estudi del 2002 (Estudi Enkid), a Espanya gairebé el 14% dels menors de 13 anys eren obesos.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions