Estacions d'autobús i de ferrocarril

Millor les de tren que les d'autobús

Les estacions d'autobús suspenen en netedat i conservació, i en seguretat tant les unes com les altres es queden en un "acceptable"
1 Desembre de 2004
Img temap 210

Millor les de tren que les d'autobús

/imgs/20041201/tema01.jpg
Milions de persones utilitzen diàriament les estacions d’autobús i de tren del nostre país. Aquest Nadal es posaran a prova aspectes com ara la comoditat de les estacions, la quantitat i la qualitat de la informació que ofereixen, l’estat en què es troben o els serveis que proporcionen als viatgers, per citar-ne només alguns. Per conèixer en quin grau les estacions d’autobús i de tren del nostre país satisfan les expectatives dels seus usuaris, tècnics de CONSUMER van visitar al començament de novembre 21 estacions de ferrocarril i 19 d’autobús en 17 ciutats: Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Bilbao, Màlaga, Saragossa, Cadis, Sant Sebastià, Pamplona, Vitòria, Logronyo, la Corunya, Múrcia, Oviedo, Alacant i Castelló. La primera conclusió és que les estacions d’autobús obtenen pitjor nota que les de tren: suspenen el 42 % de les d’autobús, mentre que només el 10 % de les de tren suspenen l’examen de CONSUMER .

Els aspectes principals que cal millorar en les estacions d’autobús són la netedat i conservació (papereres en mal estat o plenes; manca de recipients per a reciclatge de residus, instal.lacions brutes, trencades i mal cuidades, lavabos bruts…), apartat en què suspenen; l’equipament i els serveis que ofereixen (escassetat de seients, absència de zones tancades i cobertes per a esperar, manca de cafeteria o de màquines expenedores) i la seguretat (es troben a faltar càmeres de videovigilància, plànols d’evacuació i recomanacions en cas d’incendi, i personal de seguretat). Les estacions de tren tenen menys coses a millorar, ho han de fer sobretot en la seguretat, per idèntics motius que les d’autobús. El més positiu en tots dos casos ha sigut la informació oferta als usuaris. Una altra conclusió destacable és que les estacions de tren aconsegueixen millor nota que les d’autobús en tots els apartats excepte en el de seguretat, aspecte que en ambdós tipus d’estació ha merescut un discret “acceptable”. En general, les estacions de tren ofereixen millors prestacions als viatgers. En els preus que regeixen (al marge dels viatges), hi ha diferències significatives: un cafè amb llet costa 0,60 euros en l’estació de tren de València i gairebé tres vegades més, 1,65 euros, en la de Barcelona-Nord. Les millors estacions de tren van ser les de Màlaga i Sants (Barcelona), i les pitjors les de Vitòria i Logronyo, ambdues de Renfe. I en les d’autobús, destaquen les d’Oviedo i Barcelona Nord, mentre que la pitjor va ser la d’Amara, a Sant Sebastià.

Informació al viatger

Mentre que en totes les estacions de ferrocarril s’informava el viatger sobre horaris, sortides i arribades, etc., amb gran profusió de cartells, plafons o monitors, aquesta situació no és tan modèlica en les estacions d’autobús. Així, un 21 % no té plafó central, independent de la informació facilitada per cada companyia, en què s’informe dels horaris dels autobusos. Es van trobar deficiències en les estacions d’autobús de Pamplona, Alacant i Sant Sebastià (no disposen d’aquest cartell), mentre que en la de Bilbao el plafó d’informació no funcionava. I en una de cada 10 estacions d’autobús es va anotar un evident dèficit de senyalització sobre les dependències i serveis de què disposa, cosa que no ocorre en cap de les estacions de tren. Aquesta manca de senyalització es va registrar en les estacions d’autobús de Pamplona i Sant Sebastià, que no té una estació pròpiament dita.

Quant a la megafonia, només el 10 % de les estacions de tren no en té (estacions d’Euskotren a Bilbao i Sant Sebastià), proporció que s’eleva fins al 21 % en les d’autobusos. No obstant això, no serveix de res disposar de megafonia si no se sent bé en algunes zones, com són la cafeteria, les andanes, les dàrsenes, els lavabos… Així ocorria en una de cada quatre estacions de tren i d’autobús. Malgrat això, si exceptuem l’estació d’autobusos de Sant Sebastià, es disposa d’altres sistemes (cartells, plafons…) per a informar dels horaris en la majoria de les zones de l’estació. Tan sols es van apreciar deficiències en les cafeteries de les estacions de la Corunya i Sevilla. Les millores són necessàries també pel que fa als idiomes utilitzats per a informar l’usuari: poques estacions n’utilitzen de diferents del castellà i l’específic de la comunitat autònoma (quan en té). En aquest apartat destaquen les estacions d’autobús de Màlaga i Madrid-Sur, i les de ferrocarril de Màlaga, Saragossa i Sevilla.

D’altra banda, només el 43 % de les estacions de tren i el 32 % de les d’autobús tenen plànols d’orientació. A més, el 71 % de les estacions de tren faciliten informació turística sobre les ciutats en què estan ubicades, generalment mitjançant plànols de la ciutat, els museus i monuments més rellevants, els recorreguts recomanats, etc. Aquesta informació, que tant agraïm quan arribem a un lloc que no coneixem, només es troba en la meitat de les estacions d’autobús.

Equipament i serveis

/imgs/20041201/tema02.jpg
Per comprovar el funcionament del servei d’informació al viatger, els tècnics de CONSUMER van preguntar per la ubicació d’una zona o dependència de l’estació allunyada. En els dos tipus d’estacions l’atenció i informació rebuda va ser semblant: 8 de cada 10 estacions van atendre l’usuari de forma correcta.

Un dels equipaments fonamentals en aquest tipus d’infraestructures són els seients i les zones d’espera. En tenen totes les estacions de tren, però en el 42 % de les d’autobús es van trobar a faltar, la qual cosa obligava els viatgers a estar-se de peu o asseguts en llocs inadequats, com ara escales. I mentre que totes les estacions de tren mantenen els seients en bon estat, en una de cada quatre estacions d’autobús hi havia seients o bancs vells, trencats, ratllats o bruts. Així ocorria en les estacions d’autobús de Logronyo, la Corunya, Pamplona i Sevilla. Només el 28 % de les estacions de ferrocarril i el 21 % de les d’autobús disposen de sales d’espera tancades i separades de la resta d’instal.lacions, cosa que s’agraeix molt els dies de temperatures extremes.

El 16 % de les estacions d’autobús i el 5 % de les de tren no disposen de cafeteria oberta al públic. Destaquen les de Madrid-Atocha, Bilbao-Abando, Barcelona-Sants i València (entre les de tren) i la de Madrid-Avenida de América (autobús). En canvi, en la de tren de Bilbao-Atxuri i en les d’autobús de Sant Sebastià, Vitòria i Barcelona-Sants no n’hi ha cap. A més, 7 de cada 10 estacions de tren i 6 de cada 10 d’autobusos disposen de restaurant.

Un altre servei que també s’espera trobar en una estació de transport són màquines expenedores d’aigua, cafè, aliments, refrescos, etc. Doncs bé, en l’estació de ferrocarril de Bilbao-Atxuri i en les d’autobús de Sant Sebastià i Cadis no n’hi ha. Novament sorgeix l’estació de Sant Sebastià: no té cafeteria ni botigues pròpies, ni disposa de màquines expenedores. En la de Cadis tampoc no hi ha màquines d’autovenda, però almenys sí que hi ha cafeteria. I l’estació de Bilbao-Atxuri no té cafeteria ni màquines d’autovenda, encara que hi ha un local en què es poden adquirir refrescos.

En totes les estacions de tren i d’autobús hi ha cabines de telèfon públiques, de les quals el 85 % permeten l’ús de targetes. En canvi, només el 43 % de les de tren i el 37 % de les d’autobús disposen d’oficines de turisme. Quant als caixers automàtics, se’n van trobar en 9 de cada 10 estacions de tren i en 8 de cada 10 de les d’autobús. Únicament les estacions de tren de Logronyo i Sant Sebastián-Euskotren- i les d’autobús de Logronyo, Barcelona-Sants, Pamplona i Sant Sebastià no en tenien cap.

Pel que fa a l’existència obligatòria, segons la llei, de serveis sanitaris en les estacions de viatgers, no estaven senyalitzades en cap de les d’autobús i tan sols es van veure en el 29 % de les de tren. En algunes estacions es va explicar a CONSUMER que sí que disposaven de serveis sanitaris d’urgència (sobretot, farmaciola), però que no estaven senyalitzats en la majoria de les estacions.

Tal com marca la normativa, totes les estacions de ferrocarril han de disposar d’un departament d’informació al viatger clarament indicat. Tot i això, en les estacions d’autobús de Sant Sebastià, Pamplona i Barcelona-Sants no hi ha aquest servei centralitzat, de manera que cada companyia de transport s’encarrega d’atendre els seus clients.

El 86 % de les estacions de ferrocarril disposa de carrets portaequipatges per a facilitar el trasllat de maletes i paquets als viatgers i acompanyants. En canvi, entre les estacions d’autobús, només les de Madrid-Sur i Oviedo disposen de carrets portaequipatges a la vista de l’usuari.

La legislació també obliga les estacions a disposar d’andanes cobertes perquè els viatgers no es vegen afectats per les inclemències meteorològiques. Totes les estacions de tren ho compleixen, encara que les dàrsenes de les d’autobús de Bilbao, Vitòria i València no estan totalment cobertes.

Accessibilitat

/imgs/20041201/tema03.jpg
Les estacions de ferrocarril estan millor adaptades que les d’autobusos, encara que els dos tipus d’estacions tenen un camp de millora ampli. Així, mentre que cap de les d’autobús disposa de cartells adaptats per a facilitar-ne la lectura a les persones amb discapacitat visual (amb estries tàctils en braille), almenys el 14 % de les de tren (Múrcia, Saragossa i Bilbao-Abando) presenten aquests cartells en algunes de les dependències.

Totes les estacions de tren i d’autobús disposen de voreres rebaixades, rampes o accessos plans que faciliten el trànsit de persones en cadira de rodes, així com de carrets de xiquets, maletes amb rodes, etc. No obstant això, a les portes de l’accés principal de l’estació d’Alacant hi ha escales no salvades per una rampa, de forma que hi han d’entrar per les portes laterals. I cal destacar un fet especialment greu: en les estacions de Vitòria, Sant Sebastià-RENFE, Pamplona, Logronyo i Barcelona-Gràcia hi ha una dificultat important per als discapacitats, que per a accedir a les andanes han de salvar escales o travessar per sobre de les vies mitjançant una rampa construïda a l’efecte, amb el perill consegüent.

D’altra banda, les estacions de ferrocarril disposen de lavabos adaptats per a discapacitats, amb l’excepció de Barcelona-Gràcia que, a més, comparteix els lavabos amb els de la cafeteria. Una de cada 3 estacions de tren que disposa de lavabos adaptats els té tancats amb clau, fet que ocorre en el 45 % de les estacions d’autobús. És fàcil d’imaginar la molèstia que això suposa per als usuaris discapacitats, que han de desplaçar-se i sol.licitar-ne la clau.

Netedat i conservació

Mentre que totes les estacions de tren disposen d’un nombre suficient de papereres i contenidors repartits per les instal.lacions, en una de cada quatre estacions d’autobús el seu nombre era escàs. Això es va observar en les de Sant Sebastià, Cadis, Màlaga i Alacant. I també en una de cada quatre estacions d’autobús les papereres estaven excessivament plenes o amb deixalles al voltant, fet que no ocorria en cap de les de ferrocarril.

En reciclatge de residus, la situació és deficient en ambdós tipus d’estacions. Entre les d’autobusos, només es van trobar contenidors preparats per a la recollida selectiva de vidre, plàstic i paper en l’estació d’autobusos de Sevilla, contenidors per a piles usades en les estacions de Màlaga i Barcelona-Nord i per a residus orgànics en la de Pamplona.

Quant a les de tren, es van veure contenidors per a vidre en les estacions de Bilbao-Abando, Alacant i Màlaga, per a plàstics en les estacions de Sant Sebastià-RENFE, Vitòria, Saragossa, Bilbao-Abando, Alacant i Màlaga, i contenidors per a piles en les estacions de Sevilla i novament Bilbao-Abando. De recipients per a residus orgànics, n’hi ha en les estacions de Vitòria, Sant Sebastià-RENFE, Bilbao-Abando i Saragossa.

L’estat de conservació de les estacions de tren pot ser qualificat de “molt bo” o “bo”, però no es pot dir el mateix de les d’autobús: quatre de cada deu es queden a les portes de l’aprovat. Es tracta de les de Sant Sebastià (amb cops i degoters a la teulada de la dàrsena), Logronyo (li convindria una mà de pintura), la Corunya (pintades a les portes dels lavabos i en alguns bancs) i Màlaga, Pamplona, Alacant i Cadis (aspecte vell i deteriorat). Una cosa semblant succeeix amb l’estat de netedat general de les estacions, molt millor en les de ferrocarril que en les d’autobús. Han de millorar les estacions d’autobús de Vitòria, Sant Sebastià, Màlaga, Sevilla i Alacant.

D’altra banda, el 80 % de les estacions de ferrocarril que disposen de cafeteria amb lavabo propi el tenien en bon estat de netedat i higiene, proporció que és del 68 % en el cas de les d’autobús, encara que alguns lavabos d’aquestes últimes es van trobar en mal estat de netedat, amb brutícia, papers, males olors evidents, pintades, etc. Curiosament, l’estat dels lavabos de les estacions era prou millor, només es van observar anomalies en les estacions d’autobús de Vitòria, Logronyo i Sant Sebastià. Cal tenir en compte, de totes maneres, que aquest és un apartat molt aleatori i que depèn molt del moment en què va ser feta la inspecció ocular.

Seguretat en les estacions

/imgs/20041201/tema04.jpg
En ambdós tipus d’estacions la situació pot ser qualificada només d’acceptable. En totes les estacions d’autobús i ferrocarril visitades es van observar diversos equipaments contra incendis, encara que el desplegament era més complet en unes que en d’altres. Així, es van observar extintors en totes excepte en les d’autobús de Barcelona-Sants, Bilbao i Sant Sebastià (totes situades a l’aire lliure) i en les de ferrocarril de Barcelona-Gràcia i Logronyo.

En canvi, les boques d’incendi van brillar per la seua absència en el 30 % de les estacions d’autobús i de tren. Es van observar detectors de fum al sostre en el 62 % de les estacions de ferrocarril i en el 19 % de les d’autobús. Tan sols hi ha ruixadors d’aigua al sostre en el 12 % de les estacions d’autobús i en el 29 % de les de tren. A més, l’estació d’autobús de Sevilla-Plaza de Armas disposa de mànegues i la d’Oviedo, de polsadors d’alarma.

D’altra banda, en el 42 % de les estacions d’autobús i en el 62 % de les de ferrocarril es va observar la continuada i tranquil.litzadora presència de personal de seguretat. En un 17 % de les estacions de tren i d’autobús no es va observar personal de seguretat en cap moment. Això és important, perquè les estacions són un lloc molt propici per a lladres i carteristes.

Tan sols un 26 % de les estacions d’autobús (les de Pamplona, Oviedo, Logronyo, Madrid-Avenida de América i Barcelona-Nord) disposen de càmeres de videovigilància, mentre que es va observar personal de seguretat en un 68 % de les estacions. Quant a la policia, no es va veure en el 63 % de les estacions d’autobús. Destaquen les estacions d’autobús de Barcelona-Nord i Oviedo: en ambdues s’adverteix la presència tant de càmeres de videovigilància com de personal de seguretat propi de l’estació i de policia. En canvi, a Cadis i Sant Sebastià no es va poder apreciar cap d’aquests tres elements.

Pel que fa a les estacions de ferrocarril, en un 62 % hi havia càmeres de videovigilància, mentre que un 81 % d’aquestes disposava de personal propi de seguretat. La presència policial tan sols es va apreciar en un 24 % de les estacions de tren, concretament en les de Sevilla, Pamplona, Barcelona-Sants, Alacant i Màlaga. Les millors en aquest apartat són les d’Alacant, Màlaga, Barcelona-Sants i Sevilla, ja que s’hi va advertir la presència de càmeres de videovigilància i de personal de seguretat propi de l’estació i de policia.

D’altra banda, en cap estació d’autobús no hi havia informació sobre què cal fer en casos d’emergència, incendi, etc. Tampoc, en cap de les estacions, no es van veure cartells amb plànols d’evacuació de l’estació, ni senyals que indiquen la presència d’instal.lacions sanitàries. En les estacions de ferrocarril tan sols el 19 % adverteix clarament, mitjançant un cartell o una senyalització a l’efecte, que disposa de serveis sanitaris. Només es van observar en les de Madrid-Atocha, Sevilla, Barcelona-Sants i Màlaga.

Quant als cartells sobre què cal fer en cas d’emergència, la situació en les estacions de ferrocarril és una mica millor: en 1 de cada 3 (les de Madrid-Atocha, Sevilla, Barcelona-Sants, Oviedo, Bilbao-Abando i Màlaga) hi havia informació sobre què cal fer en cas d’emergència o incendi. En totes aquestes estacions, excepte en la de Màlaga, es van observar també cartells sobre plànols d’evacuació de l’estació, cartells que no existeixen tampoc en la resta d’estacions.

Preus en les estacions

Consignes*

Preu mitjà en estacions d’autobús: 2 euros.
Preu mitjà de les de tren: 2,4 euros (taquilla petita), 3 euros (mitjana) i 4,5 (gran).
La més barata: 0,5 euros a l’estació d’autobusos de la Corunya.
La més cara: 4,5 euros de les consignes de tren grans. Entre les d’autobús, la més cara és la d’Alacant (3,5 euros).
*Preus per dia

Cafè amb llet al bar o cafeteria

Preu mitjà en estacions d’autobús: 1,1 euro.
Preu mitjà en estacions de tren: 1,1 euro.
El més barat: 0,6 euros en l’estació de tren de València.
El més car: 1,65 euros en l’estació de tren de Barcelona-Gràcia

Menú del dia

Preu mitjà en estacions d’autobús: 7,4 euros.
Preu mitjà en estacions de tren: 8 euros.
El més barat: 5 euros, en l’estació d’autobús de la Corunya.
El més car: més de 9 euros, en les estacions de ferrocarril de Madrid-Chamartín, Bilbao-Abando i Sevilla-Santa Justa i en l’estació d’autobusos de Pamplona.

Ampolla d’aigua en màquina expenedora

Preu mitjà en estacions d’autobús: 1,1 euro.
Preu mitjà en estacions de tren: 0,9 euros.
La més barata: 0,6 euros en l’estació de tren de Sant Sebastià.
La més cara: 1,4 euros en l’estació de Madrid-Atocha.

Refresc en màquina expenedora

Preu mitjà en estacions d’autobús: 1,1 euro.
Preu mitjà en estacions de tren: 1 euro.
El més barat: 0,9 euros en les estacions de tren de Sevilla-Santa Justa i Oviedo.
El més car: 1,5 euros en les estacions d’autobús de Bilbao i Pamplona i de tren de Saragossa i Pamplona.