Menús infantils en restaurants: poca varietat i baixa qualitat dietètica

Menús infantils en restaurants: poca varietat i baixa qualitat dietètica

/imgs/20130201/tema1.jpg
Menjar fora de casa quan es tenen fills és, de vegades, tot un repte. A més de la batalla del “això m’agrada, això no m’agrada”, l’aventura moltes vegades comença per trobar un restaurant que inclogui en la carta un menú infantil i que, sobretot, sigui equilibrat.

I és que l’alimentació no només s’ha de cuidar a casa, també en un restaurant es pot educar els més petits en l’art de menjar de manera saludable i equilibrada. Amb el propòsit de conèixer la qualitat nutricional dels menús infantils que s’ofereixen als restaurants del nostre país, EROSKI CONSUMER ha visitat 180 establiments situats a la Corunya, Barcelona, Bilbao, Logronyo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Sevilla, València i Vitòria. A cada local, es va sol.licitar informació detallada sobre l’oferta culinària per als més petits (tipus de plats, ingredients, tècniques culinàries, etc.), amb l’excusa de ser pares o mares d’un nen de 5 anys i voler dinar fora un dissabte qualsevol. No sempre disposaven d’un menú infantil per escrit, però mentre que uns optaven per oferir plats combinats, d’altres dissenyaven un menú infantil tenint en compte la seva carta i uns altres adequaven el menú dels adults.

En línies generals, es va observar que els menús infantils analitzats no ofereixen plats variats ni equilibrats. Gairebé la meitat no aconsegueix aprovar l’examen dietètic proposat per EROSKI CONSUMER, fonamentalment per la varietat d’aliments insuficient que inclouen (els llegums i la verdura no hi són gens freqüents), la repetició en les guarnicions i les salses (gairebé sempre patates fregides o salsa de tomàquet fregit) i l’ús excessiu de tècniques culinàries grasses (fregits i arrebossats). Quant al preu, els menús costen de mitjana 12,5 euros.

Com s’ha fet

El mètode d’anàlisi ha consistit a valorar, segons les recomanacions dieteticonutricionals de l’estratègia NAOS i l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), la composició dels plats (verdures, farinacis, peixos, carns, postres i pa) de cada menú infantil, a més de les guarnicions (si incloïen verdura i eren variades), les tècniques culinàries utilitzades (amb més o menys greix) i si oferien fruita fresca de postres i pa integral per acompanyar. A més, es va consultar la possibilitat d’accedir a un menú dietètic especial sense sal, sense gluten, vegetarià…

En total, cadascun dels menús analitzats podia obtenir un màxim de catorze punts distribuïts de la manera següent: dos per oferir verdures, arròs/pasta o patates i llegums; un altre punt si més del 50% del menú contenia aliments d’origen no animal; dos més si el menú infantil incloïa el mateix nombre de carn, derivats (salsitxes, despulles, etc.) i ou que de peix; un punt si més del 50% d’aquests plats eren elaborats i no precuinats; dos punts més quan el 50 % dels plats estaven cuinats amb tècniques culinàries poc grasses (com ara bullits, a la planxa, al forn…); dos si les guarnicions i salses eren variades i incloïen verdures; un si hi havia fruita fresca a les opcions de postres; un altre punt si es podia triar pa integral; un punt més si es podia optar a aigua; i un últim si era possible accedir a menús especials/dietètics (sense sal, sense gluten, vegetals, etc.).

Qualitat dietètica millorable

/imgs/20130201/tema2.jpg
La dieta dels més petits ha de ser variada i equilibrada, procurant incloure aliments de tots els grups: lactis, carns, peixos i ous, fruites, verdures i hortalisses, llegums i cereals. Així mateix, els dolços i els greixos s’han de prendre amb moderació perquè contenen una gran quantitat de sucres senzills, greix saturat i poques vitamines i minerals.

Convé intentar complir aquesta màxima no només a casa, sinó que també és important tenir l’oportunitat de menjar d’una manera sana i equilibrada fora de casa. Però, això és una realitat o una quimera? Dels 180 menús analitzats per EROSKI CONSUMER, el 56% aprova l’examen (16% obtenen un molt bé, el 17% un bé i el 23% un acceptable), però la resta, el 44% dels restaurants analitzats, suspèn en qualitat dietètica: un 14% amb molt malament, un 13% amb malament i la resta amb un regular.

Amb tot, s’han detectat diferències per localitats. Són poques les localitats on no suspèn cap menú infantil analitzat: en concret, Bilbao i Vitòria. A més, és a les dues capitals on es van trobar els dos menús infantils més ben valorats (amb un 8,9 en els dos casos). En canvi, Múrcia destaca com la ciutat on és més fàcil menjar equilibrat per als més petits, ja que cinc dels dotze menús analitzats obtenien més d’un 7 de qualificació. També hi destaca positivament Logronyo, on només un dels deu restaurants on van oferir menú infantil suspèn amb un “regular”. Els pitjors es van trobar a Oviedo, on sis dels deu analitzats es van valorar amb un “molt malament”. Li segueixen Màlaga, Pamplona i Sevilla amb més del 70% dels menús suspesos, i Barcelona, Madrid i València, amb més de la meitat.

Més verdura, si us plau

Un menú infantil de qualitat ha d’incloure almenys un plat d’amanida o de verdura, i si a més ofereix llegums i/o varietat d’altres farinacis (arròs, pasta, patates) aconsegueixen una puntuació més alta. Així mateix, el menú és encara més saludable si en l’oferta d’aquest tipus de plats no s’abusa dels ingredients d’origen animal (embotits, ou dur, carn picada, tonyina, surimi, formatges, etc.).

Es poden fer plats molt nutritius i desitjables si es combinen les verdures amb arròs, pasta, patates o llegums (paella de verdures, espaguetis amb sofregit de verdures i salsa de tomàquet, espinacs, bledes, borratja, col o coliflor amb cigrons, etc.) o bé fer amanides d’arròs i pasta. Una altra opció que cal tenir en compte és oferir com a entrant una amanida senzilla (només amb ingredients vegetals), a més de la resta de plats. En l’estudi, dels 180 menús infantils analitzats, només un 22% incloïa com a mínim un plat de verdura o amanida, mentre que en un 66% es podia trobar pasta i /o arròs, el recurs més habitual: macarrons a la bolonyesa i arròs amb tomàquet fregit. A més, malgrat els beneficis reconeguts dels llegums, només un 7% n’incloïa com a plat en l’oferta de menú (a Bilbao, Logronyo, Màlaga i Oviedo).

En matèria de verdures o amanides, destacaven de manera excel.lent Bilbao i Logronyo perquè en més de dues terceres parts dels menús analitzats allà donaven l’oportunitat de triar un plat d’amanida o de verdura (10 a Bilbao i 7 a Logronyo). En canvi, en cap dels avaluats a Màlaga, Oviedo i Pamplona es va trobar aquesta opció.

Equilibri entre carn i peix

/imgs/20130201/tema5.jpg
És molt habitual incloure també carns o peixos acompanyats de diverses salses o guarnicions. En línies generals, el costum gastronòmic passa per incloure més carn que peix. Aquest últim és un aliment tan nutritiu com la carn. De fet, l’Associació Espanyola de Pediatria aconsella el consum de peix enfront del de carn pel seu contingut energètic més baix i pel millor perfil gras.

Per tot això, es valora positivament que els menús infantils ofereixin almenys una ració de peix. Amb tot, es va comprovar que menys de la meitat dels menús infantils analitzats inclouen peix entre les opcions de menú. A Pamplona, per exemple, cap dels 10 avaluats no conté aquesta opció, mentre que a Vitòria 8 dels 10 sí que n’ofereixen.

A més, l’acompanyament d’aquest tipus de plats influeix també en la qualitat dietètica del menú. De vegades es cau en l’error d’utilitzar la mateixa salsa per a diferents plats, generalment de tomàquet. Una cosa semblant passa amb les patates fregides, que solen ser l’únic recurs per oferir de guarnició als segons plats. Però s’hi poden servir amanides, verdures ofegades, sofregides, saltades o a la planxa (carbassó, albergínia…), pebrots vermells i verds, xampinyons i bolets, puré de patata, arròs o pèsols saltats, etc.

Tot i les recomanacions, només un de cada quatre menús infantils oferia guarnicions i salses variades. El més habitual és trobar salses de tomàquet fregit i patates fregides congelades. Hi destaquen de manera positiva 8 dels 12 menús infantils analitzats a Múrcia, un que oferia un amaniment de vinagre de Mòdena i caramel, daus de pa fregits amb julivert i all, una salsa de fongs amb ceba i patates ofegades amb xampinyó, ceba, tomàquet i vi blanc. Per acompanyar totes aquestes delícies, és aconsellable el pa integral perquè té un contingut més alt en fibra i nutrients reguladors, com vitamines i minerals. No obstant això, tres de cada quatre restaurants no n’oferien, sempre era blanc.

La clau: cuinar sense greix

És fonamental prestar atenció també a les tècniques culinàries. Es recomana utilitzar les que aportin menys greix als aliments: les que fan servir aigua – bullit, al vapor… -, a la planxa o al forn i utilitzar menys de tres o quatre vegades per setmana els fregits, arrebossats, guisats i estofats (més grassos, energètics i més difícils de digerir). Tanmateix, un 43% dels menús analitzats inclouen plats en què s’han utilitzat tècniques culinàries que aporten greix als aliments: en especial, fregits i arrebossats. En concret, a Oviedo, en tots els menús analitzats els fregits i arrebossats superaven la planxa o el forn. Al contrari que als de Sant Sebastià, on manava la planxa, el forn i el menjar bullit.

En aquest sentit, influeix el plantejament que es fa del menú infantil. Un de cada deu establiments ofereix plats combinats, generalment una barreja de fregits i arrebossats (croquetes, escalopes, calamars a la romana, ou ferrat, patates fregides, embotit, etc.). Si bé són plats que encanten als nens, resulten massa grassos i amb moltes calories. Això passa especialment a Oviedo (6 dels 10 locals visitats ofereixen plats combinats) i a Sevilla (6 dels 12 analitzats).

Punts positius: fruita fresca i aigua

/imgs/20130201/tema6.jpg
Una de les conclusions més positives de l’estudi és que, de postres, en el 82% dels menús infantils analitzats s’incloïa la fruita fresca i en tots els avaluats l’aigua era sempre una opció.

Finalment, un altre valor afegit és que els establiments d’hostaleria i restauració ofereixin l’opció de menús “dietètics” adaptats a necessitats dietètiques especials, com al.lèrgies i intoleràncies alimentàries. Tres de cada cinc menús infantils analitzats incloïen aquest tipus de menús dietètics. Hi destacaven positivament la Corunya, Barcelona, Múrcia i Vitòria, on tots oferien aquesta possibilitat. Això sí, en gran part sol.licitaven que avisessin amb antelació per poder preparar-lo de manera adequada, sense presses i amb els aliments apropiats.

12,5 euros per menú infantil

Els 180 restaurants visitats cobren una mitjana de 12,5 euros pels menús infantils. No obstant això, entre localitats hi ha diferències de fins al 66%: a Barcelona, la mitjana és de 16,3 euros, mentre que a València és de 9,8 euros. Per sota del preu mitjà se situen els establiments visitats a Múrcia (9,9 euros de mitjana), Màlaga (10,2 euros), Santander (11 euros) i Pamplona (11,4 euros), i en la mitjana se situen els restaurants analitzats a Vitòria (12,1 euros de mitjana), Logronyo (12,2 euros), Bilbao (12,5 euros) i Madrid (12,6 euros). D’altra banda, després de Barcelona, les ciutats més cares són Sant Sebastià (15,4 euros), la Corunya (14,2 euros), Sevilla (13,7 euros) i Oviedo (13,9 euros).

La gran pregunta és si el cost d’un menú infantil té una relació directa amb la qualitat dietètica i nutricional dels plats que el componen. En aquest cas, les diferències no són àmplies: els millors menús infantils (és a dir, aquells que obtenen una puntuació superior a 7 punts) van costar una mitjana de 12 euros, mentre que pels pitjors (aquells que van suspendre l’examen nutricional) calia desemborsar una quantitat similar, 12,6 euros de mitjana.