Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Esports d'aventura : Malament en seguretat i en qualitat de servei

Es va estudiar la informació proporcionada per un centenar d'empreses d'esports d'aventura de tot el país. Els preus difereixen molt d'unes a altres.

Qualitat de servei i atenció al client

/imgs/20050301/tema03.jpg
També en aquest àmbit s’ha comprovat un ampli marge de millora per a les empreses d’esports d’aventura: el 54% suspèn l’examen i el 25% s’ha de conformar amb un simple aprovat, i només el 15% aconsegueix un “bé” mentre que és un molt exigu 6% el que aconsegueix un “molt bé” de mitjana. Els pitjors esports en qualitat de servei van ser l’ala de pendent, l’espeleologia, l’alpinisme, l’escalada, el descens de barrancs i el salt de pont. Només el surf d’estel aconsegueix un bé i la resta es queda en un acceptable. En general, el pitjor és la gairebé inexistència de contractes (amb tot el que això suposa de falta de compromís d’aquestes empreses vers els clients) i el poc que es té en compte els discapacitats que desitgen practicar aquestes activitats.

  • Contracte escrit: el 53% de les empreses no subscriu cap tipus de contracte per escrit amb els seus clients, un requisit que diverses comunitats autònomes exigeixen en les legislacions. D’altra banda, en molt casos en què es formalitza el contracte, aquest és incomplet: només indica que el client accepta les condicions imposades per l’empresa i el preu dels serveis contractats (lloguer d’equipament, monitors, assegurança d’accidents, condicions de contractació i anul.lació, etc.). Tots els esports suspenen en aquest apartat.
  • Cursos d’aprenentatge: el 83% de les empreses ofereixen cursos, o bé d’iniciació o bé de perfeccionament. Els millors esports en aquest apartat són l’ala de pendent, l’ala delta i el submarinisme, activitats que requereixen d’una preparació més gran. Els pitjors, l’espeleologia, el salt de pont, el descens de barrancs, l’hidrotrineu i el ràfting.
  • Mesos en què ofereixen activitats: set de cada deu empreses ofereixen els seus serveis durant tot l’any, sempre que la meteorologia ho permeta.
  • Lloguer de l’equip: el 94% de les empreses lloguen l’equipament necessari per a la pràctica de les activitats. Aquest és el millor apartat de l’atenció al client, amb una nota mitjana d’excel.lent.
  • Infraestructures disponibles: malgrat que vuit de cada deu empreses disposen d’una base o instal.lació preparada per a l’activitat, la meitat no té aparcament, mentre que un 18% ni tan sols disposa de vestidors i dutxes. La meitat de les empreses no tenen servei de bar o cafeteria i ni tan sols un 26% ofereix restaurant, encara que almenys un 48% disposa de màquines expenedores de menjar o beguda. Per a acabar amb els serveis: tan sols la meitat de les empreses disposen de telèfons públics i només hi ha fonts d’aigua potable en el 43% de les empreses. Les pitjors instal.lacions es van trobar a les empreses d’ala de pendent.
  • Activitat o curs per a discapacitats: el 68% de les empreses no organitzen cap tipus d’activitat o curs per a aquest col.lectiu. Els millors esports en aquest cas són l’ala de pendent, el paracaigudisme i el ràfting. En l’altre costat de la balança se situen les empreses dedicades a l’espeleologia i l’alpinisme.
  • Accessi- bilitat de les instal.lacions: només sis de cada deu empreses admeten que no les tenen adaptades per a discapacitats. Per activitats, només aproven l’ala delta i el surf d’estel, la resta suspenen.

Preus: diferències cridaneres

Resulta difícil d’entendre l’espectacular diversitat de preus fins i tot en una mateixa disciplina esportiva: un curs de surf d’estel pot costar per persona des de 200 fins a 300 euros, una jornada d’escalada des de 10 fins a 110 euros i una d’alpinisme, des de 12 fins a 88 euros, sempre segons l’empresa amb què es contracten els serveis. Les menors diferències de preu es donen entre les empreses que ofereixen salt de pont (20 euros entre la més cara i la més barata) i ràfting i hidrotrineu (25 euros de diferència).
L’esport més car és el surf d’estel, més de 200 euros de mitjana per curs. És també cara la caiguda lliure: 165 euros de mitjana. L’ala de pendent i l’ala delta suposen un desembossament mitjà de 67 euros. Entre 30 i 40 euros per jornada se situen el ràfting, el submarinisme, l’hidrotrineu, l’alpinisme, el descens de barrancs, l’espeleologia i l’escalada esportiva. Naturalment, el preu de cada activitat depèn de la durada i dels serveis contractats, no és el mateix practicar salt de pont (el preu es refereix a un sol salt i la infraestructura no és molt gran) que caiguda lliure (es requereix el concurs d’una avioneta). Per tant, convé que l’usuari s’informe, no només dels preus, sinó del que inclou la tarifa en cada activitat: nombre de salts (si s’escau), tipus de curs (iniciació, perfeccionament, expert), durada de l’activitat, equipament i material inclòs, desplaçament, menjar, allotjament, etc. D’altra banda, la majoria de les empreses ofereixen descomptes a grups, per la qual cosa interessa preguntar el tipus de descompte que fan. La lectura pràctica d’aquestes dades és que convé comparar els preus de diverses empreses. Ara bé, hi ha aspectes essencials, com ara la qualitat de l’oferta esportiva, la qualificació i el tracte que dispensen els monitors o instructors, les assegurances, els cursos, les instal·lacions i els serveis, la durada de l’activitat, etc., que no es pot esquivar a l’hora de prendre la decisió. De segur que algunes empreses oferiran prestacions satisfactòries a preus competitius.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions