Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Naturalesa i temps lliure : Lleure verd

Espanya, el país amb la biodiversitat més gran d'Europa, ofereix nombroses possibilitats de gaudir del temps lliure d'una forma saludable, econòmica i apta per a totes les edats i condicions físiques

Vies verdes, senders, parcs nacionals i reserves de la biosfera

Vies verdes

Una altra alternativa ecològica i de lleure per a ciclistes i passejants són les anomenades vies verdes, infraestructures ferroviàries en desús reconvertides en itineraris cicloturistes i senderistes en el marc del programa Vies Verdes (www.viasverdes.com), coordinat per la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols. En l’actualitat hi ha 70 vies verdes, amb un recorregut total de 1.700 quilòmetres. Però en poden ser moltes més: el nostre territori disposa de més de 7.000 quilòmetres de línies ferroviàries sense servei, o que mai no van arribar a tenir-ne perquè van quedar inacabades. El gran avantatge de les vies verdes és que garanteixen l’accessibilitat i la universalitat dels usuaris, sense limitacions d’edat o capacitat física.

Aquestes vies promouen entre els ciutadans una nova cultura del lleure i l’esport a l’aire lliure, de la mobilitat no motoritzada, i el seu gran avantatge respecte d’altres camins o senders és que garanteixen l’accessibilitat i la universalitat dels usuaris, sense limitacions d’edat o capacitat física. No en va, els seus pendents suaus i els revolts amplis no requereixen un esforç físic important per a recórrer-los. Així mateix, com que estan ubicades en espais allunyats de les carreteres, ofereixen una gran seguretat (en cas que en travessin alguna, s’hi condicionen passos a diferent nivell) i propicien la integració de tots els ciutadans, especialment dels qui tenen mobilitat reduïda com ara persones amb discapacitat, ancians i infants. Per evitar possibles conflictes d’ús, a les vies verdes hi ha tipus de superfície diferents per a caminants i ciclistes.

A més del condicionament del traçat ferroviari, inclouen la instal·lació de serveis i equipaments complementaris: restauració, allotjament, lloguer de bicicletes i cavalls, ecomuseus, etc. Aquestes instal·lacions s’ubiquen, generalment, en les antigues estacions ferroviàries.

De ruta pels parcs nacionals i naturals i les reserves de la biosfera

En un país tan ric en diversitat natural com és Espanya, els amants de la naturalesa, el senderisme i els valors mediambientals tenen l’oportunitat i el privilegi de poder gaudir d’una gran riquesa forjada als boscs, les muntanyes, els aiguamolls, les cotes alpines i els paisatges costaners que conformen els parcs naturals i nacionals i les reserves de la biosfera del nostre país. Segons dades obtingudes en un estudi elaborat per CONSUMER EROSKI per a actualitzar i completar la Guia de Parcs Naturals, Parcs Nacionals i Reserves de la Biosfera, disponible gratuïtament a la xarxa (www.parquesnaturales.consumer.es/), prop de 21 milions de persones visiten cada any aquests tresors de la naturalesa, i gaudeixen així de més de set milions d’hectàrees d’espais naturals d’un gran valor ecològic i natural, seleccionats per la bellesa dels paisatges, la representativitat dels ecosistemes o la singularitat de la flora i la fauna.

Els senders, quilòmetres per a recórrer

Un sender és un itinerari dissenyat de manera que, per valls, turons, camins, pistes, veredes… es puguin visitar llocs considerats d’interès paisatgístic, cultural, turístic, històric o social. Els senders poden estar abalisats -marcats amb dues franges petites de pintura per poder-los seguir- o no abalisats -aquells que no tenen marques evidents, per bé que s’hi poden trobar fites de pedres (petits amuntegaments) que indiquen una certa direcció- encara que aquestes marques no són sempre fiables. Al nostre país, el projecte dels senders va a càrrec de les federacions de muntanyisme de les comunitats autònomes, responsables de la senyalització i el manteniment dels itineraris.

Tipus de senders abalisats

  • Senders de Gran Recorregut (GR). S’identifiquen amb una franja blanca sobre una altra de vermella. Senders de diverses etapes d’una longitud variable, sempre superior als 50 km.
  • Senders de Petit Recorregut (PR). S’identifiquen amb una franja blanca sobre una altra de groga. Senders d’una longitud no superior a dues jornades (entre 10 i 50 km) i que enllacen amb algun GR.
  • Senders Locals (SL). S’identifiquen amb una franja blanca sobre una altra de verda. D’una distància no superior a mitja jornada (menys de 10 quilòmetres).

D’altra banda, també es poden trobar “subtipus” com les Variants (ramals d’un GR), els Enllaços (unió entre dos GR) i, fins i tot, Senders Europeus, de gran longitud que discorren, almenys, per tres països diferents.

Objectiu: gaudir sense riscs

/imgs/20090401/informe3.jpg
A peu, amb bicicleta o a cavall, el recorregut s’ha de planificar d’acord amb la longitud, la durada i la dificultat, calibrant si és l’adequat a les condicions físiques del grup familiar. Tota ruta inclou un trajecte de tornada, per la qual cosa és aconsellable guardar forces.

  • Si l’objectiu és gaudir de la naturalesa acompanyats de nens i nenes cal buscar senders circulars, d’entre 2 i 5 km.
  • Abans de sortir al camp es recomana conèixer la previsió meteorològica per a preveure recorreguts alternatius si el temps empitjora.
  • Sota cap concepte s’ha de sortir de les rutes marcades, ni caminar sota condicions climatològiques adverses.
  • En cas de patir d’afeccions respiratòries o cardiovasculars, o sensibilitat a determinades substàncies (àcars, pol·len o altres al·lergògens), cal portar en tot moment la medicació prescrita. En aquests casos convé disposar de llicència esportiva i assegurança mèdica o d’accident.
  • Una sèrie d’estiraments al final de la caminada evitarà cruiximents, engarrotaments i rampes.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions