Anàlisi d'informatius

Les notícies sobre successos tripliquen l'espai en els telenotícies

Esport i política acaparen prop de la meitat del temps dels informatius. En canvi, el destinat a cultura, medi ambient, ciència, salut i consum és cada vegada més escàs
1 Abril de 2006
Img img afondo

Les notícies sobre successos tripliquen l'espai en els telenotícies

/imgs/20060401/img.afondo.02.jpgGairebé el 90% de la població espanyola major de 14 anys veu la tele habitualment, enfront del 41% que llegeix diaris i el 55% que escolta la ràdio, segons l’Estudi General de Mitjans, EGM, de 2005. Una altra dada eloqüent: el 70% dels telespectadors veu habitualment els telenotícies, i la meitat d’aquests no segueix fidelment els d’una cadena ja que acostuma a veure un dia el d’una cadena i un altre el d’una altra de diferent. Per tant, es pot concloure que una àmplia majoria de la població espanyola s’informa del que passa a Espanya i el món per mitjà dels noticiaris de televisió. Això, al seu torn, significa que bona part del grau d’informació, i potser fins i tot de l’opinió, de molts espanyols està molt vinculada al contingut dels telenotícies. Sembla pertinent que una revista de consum que investiga la societat en què vivim es pregunte com són els espais informatius de les principals cadenes de TV.

CONSUMER EROSKI ha analitzat els telenotícies de més audiència de les cinc cadenes nacionals (TVE 1, TVE 2, Tele 5, Cuatro i Antena 3) i de les autonòmiques catalana (TV3), madrilenya (Tele Madrid), gallega (TVG), , basca (ETB2), andalusa (Canal Sur) balear (IB3), manxega (CMT) i valenciana (Canal 9) , en un treball que va recopilar i va estudiar el contingut de 684 telenotícies i 16.752 notícies, en un total de 587 hores d’emissió. Es va comprovar fonamentalment de quins temes parlaven les notícies, i no altres variables com podrien ser l’enfocament i el mode amb què es tractaven o el tipus de producció de l’emissió.

Telenotícies: més “espectaculars” que informatius?

Les conclusions, encara que no sorprenguen ningú, inviten a una reflexió important: convindria que els telenotícies s’alliberessen dels dictats comercials a què se sotmeten sense dissimular la resta de programes emesos en hora de màxima audiència?; o, dit d’una altra manera, és comprensible que els responsables d’aquests espais informatius visquen, com ho fan avui, tan pendents de la guerra d’audiències com les sèries de ficció, els reality-show o qualssevol altres programes d’evasió? Les preguntes són necessàries i procedents, perquè la realitat és la que és: els telenotícies de les cadenes de televisió espanyoles renuncien a tractar continguts tan relacionats amb la vida dels ciutadans com el medi ambient, la salut, la ciència, el consum, i fins i tot la cultura (el temps dedicat a tots aquests temes a penes representa avui el 15% del que duren els telenotícies), en favor d’informacions més espectaculars i atractives com són els successos i accidents o els esports, que sumats acaparen gairebé el 40% dels informatius. A més, les coses van a pitjor: en un informe semblant elaborat per CONSUMER EROSKI al 2002, la suma del temps dedicat a cultura, consum, medi ambient, salut i ciència representava el 20%, i els successos absorbien una mica menys del 7% del temps quan avui n’ocupen gairebé el 18%.

Així, avui (la gravació dels telenotícies es va fer al gener i febrer del 2006), i sempre parlant de dades referides a la mitjana de les 13 cadenes de televisió analitzades, cinc de nacionals i vuit d’autonòmiques, els blocs destinats a notícies esportives, política i successos acaparen gairebé el 60% del temps dels informatius, mentre que les d’índole econòmica i les relacionades amb la meteorologia aconsegueixen, cadascuna, al voltant del 9%. Tal com s’ha avançat, es continua concedint poca importància a la cultura (un 9% del temps dels telenotícies, quan al 2002 la seua presència era de l’11%), encara que molt superior a l’atenció, ja reduïda al fet merament testimonial, que mereixen sanitat i salut (2,1% del temps), medi ambient (2%), consum i vida quotidiana (1,1%) i ciència, amb un paupèrrim 0,6%. I si parlem de notícies de marcat caràcter social, com són les relacionades amb la infància, la marginació, la solidaritat, la religió o la tercera edat, s’hi destina, de mitjana, només un 6% del temps.

D’altra banda, l’interior dels telenotícies s’ha convertit definitivament en un suport publicitari més: la majoria de les cadenes interromp els noticiaris per donar pas a anuncis o cedir espai a patrocinadors. A TVE 1 la publicitat ocupa ni més ni menys que un 14% del total del telenotícies, a Tele 5 un 12% i a Antena 3 un 11%, si bé a cadenes nacionals com Cuatro i La 2 de TVE o autonòmiques com IB3, de Balears, els anuncis a penes en representen l’1% del temps. Als telenotícies d’ETB2 i CTMA la publicitat representa només el 2% del temps d’emissió dels noticiaris. S’ha considerat la informació meteorològica com una part del telenotícies, encara que en alguns casos constitueix un programa específic.

Nacionals contra autonòmiques

Les diferències entre les cadenes nacionals i autonòmiques pel que fa al contingut dels informatius no són de gran importància, si bé n’hi ha algunes. L’esport és el tema tractat més generosament (21% del temps, de mitjana) en els informatius de les autonòmiques (Tele Madrid és la cadena que més temps dedica a les notícies esportives, amb gairebé un 30%), mentre que la política (24% del temps, de mitjana) ho és a les nacionals (Cuatro és la cadena que més atenció dedica a la política, un 35%, i La 2 de TVE, la que menys, un 15% ). A les nacionals, les notícies sobre successos (21,5% del temps, de mitjana) són més freqüents que a les autonòmiques (16%) i les esportives, una mica menys. En general, els noticiaris de les autonòmiques són més llargs (55 minuts de mitjana) que els de les nacionals (42 minuts de mitjana). La mitjana de duració dels telenotícies és de 50 minuts, però hi ha notables diferències també en aquest aspecte: els de l’autonòmica manxega duren prop d’hora i quart, mentre que els de La 2 de TVE es limiten a mitjana hora escassa.

Ara bé, encara que preses en conjunt les cadenes nacionals no són gaire diferents de les autonòmiques i a l’inrevés, /imgs/20060401/img.afondo.03.jpgels telenotícies són ben distints en les diverses cadenes de televisió. Un exemple: mentre que les autonòmiques gallega i manxega ofereixen al voltant de 30 notícies diferents en cada informatiu, TVE 2 i Cuatro es queden en la meitat, quan la mitjana de les 13 cadenes comparades és de 24 notícies per informatiu. Els que menys tracten notícies “pràctiques” (suma d’assumptes socials, medi ambient, cultura, consum, meteorologia, salut i seguretat) són els de Cuatro, amb només el 22% del temps dedicat a aquestes qüestions, mentre que la més sensibilitzada amb la vida quotidiana és TVE 2, que en els seus telenotícies aquestes informacions útils representen el 45% del temps (és a més la cadena que més temps dedica a la cultura i a la ciència i la que menys a l’esport).

Futbol, política i successos monopolitzen els telenotícies

Els esports (entre els quals destaca l’omnipresent futbol), la política i els successos ocupen, de mitjana, el 58% del temps dels informatius. En algunes cadenes (TV3, IB3, CMT i TVE 2) la seua presència és menor del 50%, però en d’altres, com Cuatro, Tele Madrid i TVE 1, la duració conjunta d’aquests tres blocs temàtics supera el 65% del temps del noticiari. Tot i que regna certa homogeneïtat entre els informatius de les cadenes de televisió espanyoles, hi ha alguns que revelen una identitat pròpia. Així, el de La 2 és el menys esportiu (concedeix a l’esport només un 5% del temps) i el més obert a l’actualitat cultural (ocupa el 17% del temps), els d’ETB 2 i TV3 concedeixen una importància especial a les notícies meteorològiques i a la previsió del temps i els de l’autonòmica manxega donen a la cultura un paper preponderant.

La cultura ha retrocedit, els últims quatre anys, un lloc en el rànquing de temes tractats pels noticiaris de televisió, i ha passat del tercer al quart lloc, superada per la imparable ascenció dels successos, que gairebé tripliquen la presència. Tele Madrid, TVG i Tele 5 dediquen menys del 6% del temps dels seus telenotícies a continguts culturals, encara que la resta de cadenes (a excepció de La 2, CMT i Canal 9) tampoc compten amb la cultura entre les propostes principals per als seus telenotícies.

Destaca també que Antena 3, TVE 1, ETB 2 i Canal Sur dediquen molt poc de temps (menys del 6%) a les notícies econòmiques, i aquestes són molt més tractades per altres cadenes (a IB3 el 16% i a TVG el 15%).

De la seua banda, les notícies sobre medi ambient, seguretat, consum i salut continuen sense interessar els directors dels informatius. Les cadenes nacionals i autonòmiques coincideixen en la indiferència davant notícies de caràcter científic (la ciència compta amb a penes amb el 0,6% del temps en els telenotícies), o les que afecten de manera més estreta el consumidor (les notícies referents al consum i la vida quotidiana aconsegueixen un significatiu 1% del temps). Tampoc el medi ambient és tractat amb profusió en cap de les cadenes estudiades (una mitjana del 2% del temps).

Canviant d’assumpte, gairebé un 40% de les notícies tenen l’origen en les institucions públiques, i un 30% provenen dels esdeveniments del carrer, mentre que els partits polítics i les empreses proveeixen els periodistes al voltant d’un 9% de les notícies. Per cadenes la divisió és clara: vuit d’aquestes es nodreixen principalment de les notícies emanades de les diverses institucions públiques (totes les autonòmiques excepte Canal Sur) i les cinc restants (totes les nacionals excepte Cuatro) compten principalment amb les notícies que tenen l’origen en els esdeveniments del carrer.

En poques paraules, els telenotícies que veiem cada dia

  • La política, el tema estrella. Absorbeix el 20% del temps dels informatius dels canals analitzats, compartint lideratge temàtic amb l’esport. Ara bé, la política perd una mica de terreny: fa quatre anys n’ocupava el 22,1%.
  • Es consolida l’esport. L’espectacular ascens dels successos el relega al tercer lloc en els telenotícies de les cadenes nacionals, però continua mereixent una gran atenció: el 17% del temps. I en els informatius de les autonòmiques, encara més: el 21%.
  • Els informatius de La 2, els més peculiars. Successos + cultura + política + meteorologia, l’eix central. A més, són els que més temps dediquen a la ciència (3,5%) i els que menys temps entreguen a l’esport (un 5%).
  • L’irresistible atractiu dels successos: les cadenes d’àmbit nacional dediquen a accidents i successos el triple de temps que al 2002: ha passat del 7% al 21%. Totes les nacionals, excepte Cuatro (16%), dediquen més del 20% dels seus informatius a aquest apartat. Els canals autonòmics (amb un comportament molt diferent: TV3 dedica als successos el 7%; Canal 9, el 25%) reserven, de mitjana, a aquest tema el 16% del seu temps.
  • Més temps per al temps. Les notícies meteorològiques i la informació de l’oratge mereixen cada vegada més atenció: passen de representar (2002) el 6,7% dels telenotícies al 8,3%. Hi destaquen els informatius d’ETB2, que dediquen el 14% als temes de l’oratge.
  • I l’economia? Doncs es manté, ocupant, igual que ho feia al 2002, al voltant del 8% del temps dels telenotícies, per bé que l’atenció prestada per les cadenes autonòmiques als temes economicofinancers (9,3%) és més alt al que aquest assumpte mereix a les nacionals (6,2%). Hi destaquen els telenotícies d’IB3 (16% del temps per a notícies econòmiques) i de TVG (15%).
  • No interessa l’actualitat cultural? No massa, per descomptat. Quarta posició a les nacionals i cinquena a les autonòmiques, amb entorn del 9% del temps. El telenotícies de La 2 dedica el 17% del temps a notícies culturals, mentre que Tele 5 es queda en un 6%; la resta de les nacionals, més o menys en la mitjana (9%).
  • La ciència quasi no importa en els telenotícies. Només existeix per a La 2 de TVE (3,5% del temps). En les altres 12 cadenes estudiades, representa menys de l’1%.
  • Consum i vida quotidiana. Les nacionals ofereixen tan sols un 1,4% del temps dels seus telenotícies a la informació específica sobre consum i a temes pràctics de la vida quotidiana. Només hi destaca Antena 3, amb un 2,4%. Les pitjors, les dues de TVE. Les autonòmiques es queden en un 1% de mitjana. I la situació fins i tot empitjora: al 2002 es dedicava al consum gairebé el 2% del temps.

Els 13 telenotícies, cadena per cadena

/imgs/20060401/tv_antena3.jpgANTENA 3: Els temes més tractats són esports, política i successos. Els informatius d’àmbit nacional que més temps dediquen a l’esport. L’11% és publicitat, proporció que dobla la registrada al 2002. Quatre informatius, que duren 52 minuts i compten 24 notícies.

/imgs/20060401/tv_4.jpgCUATRO: la cadena amb més notícies sobre política. Successos i esports, en segon i tercer lloc, respectivament. La nacional amb menys notícies de caràcter social. Dos informatius al dia, breus (34 minuts) i amb poques notícies, només 17. Poca publicitat: un 1%.

/imgs/20060401/tv_5.jpgTELE 5: els temes predilectes són política (hi destaca el seu 26%), successos i esports. Moltes notícies sobre assumptes socials (14%). Dels que menys minuts dediquen al medi ambient. Quatre informatius al dia, de 38 minuts i 22 notícies. Molta publicitat (12%), però no augmenta respecte del 2002.

/imgs/20060401/tv_1.jpgTVE1: Excessiva atenció als successos (26%), molta als esports i a la meteorologia. Menys temps per a la política que la resta de cadenes nacionals (excepte TVE-2). La de més publicitat en els seus telenotícies, un 14%, encara que descendeix respecte del 2002. Quatre al dia, llargs (57 minuts) i amb 24 notícies.

/imgs/20060401/tv_2.jpgTVE2: Els més peculiars. Moltes notícies de successos (22%) i menys de política (15%) però líder en les de cultura (17%) i d’àmbit internacional (55%). Els que menys temps dediquen a esports. Augmenten espectacularment (de l’1% de fa quatre anys al 14%) les notícies sobre meteorologia. Només un telenotícies, breu (28 minuts) i amb molt poca, gairebé nul·la, publicitat.

/imgs/20060401/tv_sur.jpgCANAL SUR: l’autonòmic amb més notícies socials i el segon que més minuts dedica a l’esport. Política i esports ocupen gairebé la meitat de l’informatiu. Se n’emeten 3 diaris, amb una duració de 53 minuts i 26 notícies diferents. La publicitat, un discret 5% del temps.

/imgs/20060401/tv_9.jpgCANAL 9: Destaca l’atenció a les notícies culturals (14% del temps), però el tema rei és, indiscutiblement, els successos (25%). De ciència, res (0,2%). Tres telenotícies al dia, de 53 minuts i amb 24 notícies. La publicitat, el 7%.

/imgs/20060401/tv_madrid.jpgTVM (Madrid): Sobretot, esports (30%, ni més ni menys) i política, que acaparen la meitat dels telenotícies. Dos cada dia, de 52 minuts i 26 notícies. La publicitat, el 6%. Notícies sobre consum i vida quotidiana, pràcticament cap.

/imgs/20060401/tv_gallega.jpgTVG (Galícia): Esports, successos i política consumeixen més del 60% dels seus informatius. Molta atenció a l’economia. Molt regionalista (el 56% de les seues notícies són sobre Galícia) Dos telenotícies, de 50 minuts i 29 notícies. La publicitat, el 6%.

/imgs/20060401/tv_3.jpgTV3 (CATALUNYA): Més que res, política (27%) i esports. Notícies sobre consum i vida quotidiana, inexistents. Els que menys parlen de successos. Hi destaca l’atenció a notícies de caràcter social. Dos informatius, de 56 minuts i 20 notícies. La publicitat, el 6%.

/imgs/20060401/tv_etb2.jpgETB2: Esport i política, en aquest ordre, assumptes prioritaris. Molt temps per a les notícies meteorològiques i d’àmbit regional. Dels que menys tracten successos. Dos informatius, de 49 minuts, amb 26 notícies. Molt poca publicitat, el 2%.

/imgs/20060401/tv_ib3.jpgIB3: Líder en notícies econòmiques (16% del temps del telenotícies), destaca també en notícies regionals (56%). Menys esport i política que la majoria. Dos informatius, de 55 minuts, i 25 notícies. Molt poca publicitat, l’1%.

/imgs/20060401/tv_cm.jpgCMT: dels que més parlen de successos (23%). Menys esport i política que la majoria. Líder absolut al costat de Canal 9 en notícies regionals (el 64% del temps) i, ja en una altra escala, també en medi ambient (5%). Dos informatius, els més llargs (75 minuts), amb moltes, 34, notícies. Poca publicitat, el 2%.

Tots les dades

Telenotícies i cadenes, en 10 fites

  • Les cadenes amb més esport en els telenotícies: Tele Madrid (30%) i Canal Sur (27%). La que menys: TVE-2 (5%).
  • La que més temps dedica a informació internacional: TVE-2 (55%). Les que menys, Canal 9 (11%) i CMT (13%).
  • La cadena més “política: Cuatro, amb un 35% del temps dedicat a notícies de caràcter polític. La que menys: CMT (9,5%).
  • Les que més sucumbeixen davant l’atractiu dels successos: TVE-1 (26%) i Canal 9 (25%). La que menys, TV3 (7%).
  • La que més interès mostra cap al medi ambient: CMT (5%), i les que menys: Antena 3 i Tele 5 (les dues amb menys d’un 0,5%).
  • La que més notícies culturals cobreix: TVE-2 (17%). La que menys: Tele Madrid (5%)
  • La que més freqüentment aborda notícies sobre consum i vida quotidiana: Antena 3 i ETB2, les dues amb el 2,5% de la duració total de l’informatiu. Les que menys: llevat de Tele 5 (1,4%), IB3 (1%) i Cuatro (1,1%), totes les altres.
  • La més oficial de totes, atenent l’origen de les seues notícies TV3 (55,5% de les notícies provenen de les institucions públiques). La menys oficial, TVE-2, amb només un 24%.
  • La que més notícies distintes emet en cada telenotícies: CMT (amb una mitjana de 34 notícies). La que menys, TVE-2, amb només 16 notícies.
  • La cadena més “econòmica”: IB3 amb el 16% del temps dels seus telenotícies dedicat a notícies economicofinanceres. Les que menys, Antena 3, ETB2, Canal Sur i TVE-1.