Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Obra social d'entitats financeres: analitzada la dotació a iniciatives socials de 21 caixes d'estalvi i cinc bancs espanyols : Les grans caixes reforcen els seus fons de reserva a costa de l'obra social

·Les caixes d'estalvi espanyoles destinen deu vegades més diners a iniciatives socials que els bancs.
·El percentatge de beneficis per a obra social de les dues grans caixes s'ha reduït dràsticament els últims cinc anys.
·Els diners dedicats a l'apartat sanitari i assistencial han crescut un 63% en detriment de l'àmbit cultural i de temps lliure

Apartats a què es dediquen aquests diners

On s’inverteixen aquests diners?

Gairebé tres quartes parts de la inversió en obra social de les caixes d’estalvi (un 72%) té com a destinació els apartats d’assistència social i sanitària i de cultura i temps lliure (un 39% i un 33%). Encara que la proporció és semblant en tots dos casos, la veritat és que la dotació per a cultura s’ha reduït de forma considerable en comparació amb les dades de fa cinc anys (del 50% al 33%) a favor de l’atenció social i sanitària, amb una major demanda i un reconeixement més gran per part dels ciutadans en temps de dificultats econòmiques. En l’apartat sanitari, els centres hospitalaris són els que s’emporten la major part de les ajudes, mentre que en la part social destaquen els projectes amb discapacitats, tercera edat i infància.

Per entitats, La Caixa és la que es va centrar més en aquest epígraf, ja que va destinar el 64% de la seva obra social per a activitats d’aquestes característiques (en concret, 297 milions d’euros). En proporcions semblants es mouen Caja Madrid (el 60%, 150 milions d’euros) i Kutxa (el 57%, 46 milions d’euros). Entre les que menys destinen a aquesta partida es troben la CAI (14,8%), Caja Rioja (15,5%) i el 20% de Caja Vital. La resta de caixes van dedicar proporcions d’entre un 24% i un 43%.

L’apartat de cultura manté el seu pes específic en entitats com Caixanova, Caja Rioja, Caja Duero i Unicaja, en les quals representa la meitat o més de la despesa total anual d’obra social. Gran part d’aquests diners cobreixen la creació i el manteniment de sales d’exposicions, museu, espais polivalents i biblioteques. Una altra partida important serveix per a sufragar les despeses ocasionades per representacions musicals i teatrals i l’organització de congressos, esdeveniments, mostres, seminaris, etc. Pel que fa al temps lliure, són els majors d’edat els qui reben més atencions.

Els dos últims apartats en importància, educació i investigació i patrimoni i medi ambient, són els que van rebre l’aportació més baixa: un 17% (dos punts més que el 2003) per al primer i un 11% per al segon (incrementa el 8,6% de fa cinc anys). En educació i investigació, destaquen les inversions de Bancaixa (29%), Ibercaja (24,36%), la CAI i Caja Madrid (les dues amb un 23%), Caixa Galicia (22%) i Caja España, Caixanova i Kutxa, que comparteixen un 20%. Per contra, Caixa Catalunya va dedicar un 2% a aquestes accions.

D’altra banda, les entitats amb més aportacions a activitats de recuperació del patrimoni historicoartístic i el medi ambient van ser la CAM (36%), Caja Vital (24%), Caja España i Caixa Galicia (les dues amb un 18%), la CAN, La Caixa i Ibercaja (coincideixen en un 14%). Proporcions molt allunyades de l’1,5% que van reservar Bancaixa i BBK a aquests programes. //

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions