Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Gosseres: analitzades les instal·lacions gestionades, contractades o subvencionades a 18 capitals espanyoles : Les gosseres ofereixen un servei acceptable, però necessiten millores en informació i serveis

- La netedat i la seguretat, el millor d'aquestes instal·lacions
- L'abandó d'un animal pot costar al seu propietari fins a 210 euros i l'adopció, 85 euros
- S'han trobat grans diferències entre unes ciutats i unes altres
- Només en quatre centres dels 18 visitats reconeixen sacrificar els animals

Condicions per a l'adopció d'una mascota i taules comparatives

/imgs/20091001/tema4.jpg
El 40% dels animals que es van abandonar el 2008 a les 15 ciutats que van proporcionar dades a aquesta revista va trobar una nova llar. La proporció més alta es dóna a Vitòria, on el 91% dels animals abandonats van ser adoptats per una nova família; a Valladolid, amb un 80%; i a Barcelona són tres de cada quatre animals. Aquestes proporcions, d’altra banda, són significativament menors en altres llocs com Màlaga i Múrcia, on s’adopten només una de cada cinc mascotes abandonades.

En tres de cada quatre centres municipals es demana que la persona que vagi a adoptar tingui un mínim de 18 anys (una condició que no s’exigeix als albergs visitats a la Corunya, Màlaga, Sant Sebastià, Cadis i Granada). La signatura d’un contracte on figurin les obligacions i cures que requereix tenir un animal a casa, a més d’una llicència prèvia per a animals catalogats com a perillosos, són els altres dos tràmits administratius que se segueixen en la majoria d’adopcions de mascotes.

En el 100% dels casos es lliure l’animal convenientment desparasitat, es vacuna en dos de cada tres centres (no es fa a Valladolid, Sevilla, Alacant, Oviedo, Granada i Còrdova) i en la mateixa proporció se li col·loca el microxip (no es fa a Valladolid, Sevilla, Alacant, Granada, Còrdova i Vitòria). L’adopció no és gratuïta. Només s’han trobat dos centres en què emportar-se un animal no costa res: els de Múrcia i Valladolid. A les altres ciutats, cal pagar la instal·lació del microxip (si és que és obligatori i no el porta) i els serveis veterinaris que s’hagin realitzat (vacunació, esterilització, desparasitació, etc.). Les tarifes, per tant, poden variar.

Els tècnics d’aquesta revista van valorar, després de la seva visita, la informació i el tracte dispensat pel personal que els va atendre al centre de protecció animal, a més de la impressió sobre com es troben els animals que hi ha acollits. Traduït en notes, la mitjana nacional de la informació facilitada tant des dels ajuntaments com als mateixos centres es queda en un “acceptable”, encara que va ser molt bona a Madrid i Barcelona i bona a la Corunya, Bilbao, Múrcia, Sant Sebastià, Sevilla, Vitòria i València. Els que pitjor informació van oferir van ser els albergs d’Alacant, Cadis i Granada (“malament”) tant per la nul·la informació facilitada per part del consistori com per les escasses explicacions donades pels treballadors del centre durant la visita dels tècnics, que es feien passar per ciutadans interessats a adoptar una mascota. //

Portar un animal a casa: una decisió meditada

Adoptar o, si és el cas, comprar, un animal de companyia implica l’assumpció d’una responsabilitat. Una mascota no és un peluix, sinó un ésser viu que passa a estar a càrrec nostre i que necessita una sèrie d’atencions. Per això, abans de portar un animal a casa convé respondre a diversos interrogants que poden ajudar a prendre una decisió encertada:

  1. Estan tots els membres de la llar d’acord amb el fet que l’animal vingui a casa? De vegades, adoptar una mascota respon a un impuls (generalment d’un infant), sense que es tingui en compte la responsabilitat que suposa tenir un ésser viu a casa que cal cuidar i educar. També, cal saber si a la família hi ha algú que pateixi al·lèrgies o asma: el pèl (concretament, els àcars que hi habiten) de gats, gossos, rosegadors i cavalls, per exemple, pot produir al·lèrgia.
  2. Té el temps suficient per a atendre la mascota i treure-la a passejar? Als animals, no els val com a excusa que el seu amo estigui cansat o enfadat. Cal atendre’ls tots els dies, posar-los el menjar i l’aigua, treure’ls almenys tres vegades al dia si són gossos, portar-los a fer exercici, passar una estona amb ells, etc. Entre altres coses, convé procurar-los un ambient de vida integrat dins de la família, donar-los una dieta sana i facilitar-los que facin exercici físic. Per descomptat, plantegi’s que també a les vacances cal atendre’ls.
  3. Està disposat a assumir les despeses que comporta tenir un animal? Tindrà una sèrie de despeses en menjar, accessoris… A més, els animals han d’acudir a revisió amb el veterinari una vegada a l’any com a mínim (sense tenir en compte les malalties, les operacions, els tractaments…). És un compromís per a tota la vida i cal no oblidar que la llei estableix obligacions, com ara inscriure l’animal en el cens de la ciutat, col·locar-li el microxip, oferir-li l’atenció veterinària necessària i mantenir-lo en condicions dignes. La despesa mitjana anual en el cas d’un gos voreja els 400 euros, desemborsament que baixa a la meitat en un gat.
  1. Està disposat a conviure amb un animal? Perquè la convivència amb l’animal de companyia sigui un èxit és imprescindible ensinistrar-lo, preferiblement, quan és un cadell. Viure amb una mascota comporta crear i mantenir forts llaços d’afecte, però també sentiments negatius (per exemple, la seva mort o que ens faci enfadar amb el seu comportament).
  2. Quin tipus d’animal vol tenir a casa? Analitzi bé què és el que busca i quines són les seves motivacions. Un gos l’acompanyarà en les seves passejades amb entusiasme, però si és una persona molt casolana, és millor un gat. Seleccioni amb atenció la raça, cadascuna té els seus trets de conducta. Esculli cadells a partir dels dos mesos complerts, ja que abans necessiten l’aliment de la mare. Consulti quines vacunes li han aplicat i quines no. Abans d’emportar-se’l a casa i a fi de conèixer l’estat físic del seu nou amic, asseguri’s que li lliuren l’animal amb microxip implantat i desparasitat. Si no és així, vagi al més aviat possible a un veterinari perquè l’animal estigui al dia amb les seves necessitats de salut.
  3. És preferible un cadell o un animal adult? No hi ha millor o pitjor opció. Les preferències es basen en criteris molt personals. Ara bé, l’habitual és decantar-se per cadells perquè els animals adults han adquirit uns hàbits que en poden dificultar l’ensinistrament i l’aprenentatge.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte