Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzada l'accessibilitat en tres edificis públics (ajuntament, hospital i estació de tren) de 18 ciutats : Les ciutats avancen en accessibilitat per a discapacitats però s'obliden dels cecs i dels sords

L'escassetat d'informació en braille i la falta d'intèrprets professionals de llengua de signes són les traves més evidents per als discapacitats auditius i visuals

El millor i el pitjor de cada ciutat, i taules comparatives

LA CORUNYA: “acceptable”

  • El millor: L’accessibilitat per a les persones amb discapacitat física (amb una nota de “bé”): taulells d’atenció al públic de l’ajuntament amb l’altura adequada, lavabos de l’hospital adaptats i places d’aparcament reservades per a les persones amb discapacitat motora en l’estació.
  • El pitjor: L’accessibilitat per a invidents (suspèn l’examen de la revista): no s’emeten senyals acústics d’informació i/o ubicació a l’interior de l’estació de tren, els botons de l’ascensor usat a l’hospital no estaven en braille o en relleu.

ALACANT: “regular”

  • El millor: L’accessibilitat per a les persones en cadira de rodes: hi ha rampes no mecàniques per a accedir a l’estació de tren i a l’hospital i tots els lavabos de l’ajuntament visitats estan adaptats.
  • El pitjor: L’adaptabilitat d’aquests espais per a les persones sordes o invidents (“regular”): no hi ha bandes de direcció en cap dels tres edificis per a les persones amb problemes de visió i tampoc no es van veure dispositius visuals d’emergència per a les persones amb discapacitat auditiva.

BARCELONA: “acceptable”

  • El millor: L’accessibilitat demostrada per a les persones en cadira de rodes és la millor de tot l’estudi (“molt bé”).
  • El pitjor: Els problemes per a les persones amb discapacitat visual als tres edificis són nombrosos, d’on ve el suspens atorgat en aquest capítol (“regular”). A més, els semàfors trobats de camí a l’ajuntament no emetien cap so acústic i els botons de l’ascensor usat a l’hospital no estaven en braille o en relleu.

BILBAO: “acceptable”

  • El millor: No destaca per l’accessibilitat, però sí que s’hi va trobar alguna mesura positiva. En el trajecte cap a l’ajuntament, els encreuaments estaven senyalitzats amb semàfor, les portes dels lavabos visitats de l’hospital tenien una amplària apta per a les cadires de rodes i tot l’interior de l’estació de tren es trobava lliure d’obstacles.
  • El pitjor: L’accessibilitat per als discapacitats auditius (“regular”): no hi ha servei d’intèrpret professional de llengua de signes a l’estació de tren, a la sala d’espera de l’hospital no es va veure cap dispositiu visual per a avisar el pacient ni tampoc als lavabos de l’ajuntament.

CADIS: “acceptable”

  • El millor: Les mesures preses per a adaptar aquests espais per a les persones invidents (“bé”): l’entrada a l’hospital està al mateix nivell que el terra, el paviment fins a arribar a l’ajuntament no comporta cap perill i la porta d’entrada a l’estació de tren és automàtica.
  • El pitjor: Les manques de l’accessibilitat per a les persones en cadira de rodes i amb problemes d’audició (“acceptable”): taulells no aptes i absència d’intèrpret professional en llengua de signes a l’estació de tren.

CÒRDOVA: “bé”

  • El millor: L’accessibilitat per als discapacitats físics, auditius i visuals (“bé”): l’estació de ferrocarril disposa de servei d’intèrpret de llengua de signes, s’han habilitat rampes no mecàniques per a salvar les escales d’entrada a l’ajuntament i els pictogrames per a distingir els lavabos de l’hospital es troben en braille o en relleu i amb un color contrastat.
  • El pitjor: Malgrat la bona nota, hi ha fallades: els lavabos de l’ajuntament no disposen d’un dispositiu visual perquè una persona sorda sàpiga si estan lliures o ocupats; tampoc no es van observar bandes o guies de direcció al terra de l’hospital (per a facilitar el moviment de les persones invidents).

GRANADA: “acceptable”

  • El millor: L’accessibilitat per als discapacitats físics (“bé”): hi ha places d’aparcament reservades per a ells als voltants de l’hospital i els taulells d’atenció al públic de l’estació de tren tenen l’altura considerable.
  • El pitjor: La falta d’intèrpret de llengua de signes a l’estació de tren de Granada i que a l’ajuntament no es veiés un dispositiu d’emergència que fos visual.

MADRID: “acceptable”

  • El millor: L’accessibilitat per a les persones en cadires de rodes (“bé”): tot el trajecte cap a l’estació de tren té paviment antilliscant, hi ha places d’aparcament reservades per als discapacitats als voltants de l’ajuntament i tots els lavabos analitzats a l’hospital estan adaptats.
  • El pitjor: L’adaptabilitat per a les persones amb problemes auditius (“regular”): no hi ha cap dispositiu visual per a alertar en cas d’emergència a l’estació de tren ni tampoc un servei professional d’intèrpret de llengua de signes ni a l’edifici municipal ni a les consultes externes.

MÀLAGA: “bé”

  • El millor: L’accessibilitat per a les persones amb problemes auditius és la millor de tot l’informe (“molt bé”), gràcies en part al fet que als tres edificis públics s’ofereix un servei professional d’intèrpret de llengua de signes.
  • El pitjor: Fallades trobades en l’adaptabilitat per a les persones amb problemes visuals (“acceptable”): l’entorn immediat dels lavabos de l’Ajuntament està poc adaptats per a les persones invidents, l’interior de l’estació de tren no està lliure d’obstacles i l’entrada a l’hospital no es troba al mateix nivell.

MÚRCIA: “acceptable”

  • El millor: L’accessibilitat destinada a les persones amb discapacitat motora (“bé”): hi havia places reservades per als discapacitats físics properes als tres edificis, les portes d’entrada eren automàtiques i els lavabos estaven senyalitzats i adaptats correctament (excepte a l’ajuntament, on no n’hi havia).
  • El pitjor: L’accessibilitat per a les persones amb discapacitats sensorials (qualificades amb un “acceptable”): manca de bandes de direcció a l’interior dels tres edificis, a més de no oferir un servei de llenguatge de signes en cap dels tres edificis.

OVIEDO: “acceptable”

  • El millor: El servei d’intèrpret de llenguatge de signes que ofereixen a l’instant a través de videotrucada a l’estació de tren, la bona accessibilitat de les entrades a l’ajuntament i a l’hospital i l’adaptació de l’interior dels tres edificis (lliure d’obstacles).
  • El pitjor: Manques per a les persones en cadira de rodes: els taulells d’atenció al públic als tres edificis no estaven a una altura adequada i per als discapacitats sensorials no hi havia guies de direcció a terra.

PAMPLONA: “acceptable”

  • El millor: L’accessibilitat destinada als discapacitats motores (“bé”): els tres edificis tenien una distribució que permetia la mobilitat sense problemes, en tots els lavabos visitats la porta tenia una amplària adequada per a una cadira de rodes i comptaven amb una barra de recolzament situada prop del vàter.
  • El pitjor: L’accessibilitat per als discapacitats auditius (“regular”): solament es va trobar un servei d’intèrpret de llenguatge de signes a l’estació de tren (encara que aquest no s’oferia a l’instant) i a la sala d’espera de l’hospital no hi havia un dispositiu visual per a anunciar al pacient que ha d’entrar a la consulta.

SANT SEBASTIÀ: “regular”

  • El millor: L’adaptabilitat per a les persones amb discapacitat motora (“bé”): els taulells dels tres edificis públics visitats estaven a una altura adequada i la distribució de l’edifici hi permetia la mobilitat sense problemes.
  • El pitjor: L’accessibilitat d’aquests tres edificis per a les persones cegues i sordes (“regular”): falta de cartells traduïts al braille, especialment en les màquines per a agafar torn a l’ajuntament i per a comprar bitllets a l’estació de tren.

SEVILLA: “acceptable”

  • El millor: L’accessibilitat per als discapacitats físics als tres edificis públics (“bé”): els accessos visitats estaven adaptats en els tres casos i la distribució de l’edifici hi permetia una mobilitat sense problemes (tret d’algunes zones de l’ajuntament).
  • El pitjor: L’accessibilitat per a discapacitats visuals (“regular”): no es van observar guies de direcció amb una textura i un color diferents per a la persona cega als tres edificis, la informació en braille era insuficient i els pictogrames de les lavabos tampoc no estaven traduïts.

VALÈNCIA: “acceptable”

  • El millor: Els tres edificis estaven adaptats per a les persones amb discapacitat motora (“bé”): els accessos estaven adaptats amb rampes no mecàniques, les portes eren automàtiques a l’hospital i a l’ajuntament i a l’estació de tren la màquina expenedora es trobava a una altura adequada.
  • El pitjor: Els discapacitats auditius són els que més dificultats tenen als edificis públics valencians (amb una nota de “regular”). El problema de comunicació és el més important: cap dels edificis no ofereix un servei d’intèrpret de llengua de signes.

VALLADOLID: “bé”

  • El millor: El nivell d’accessibilitat als tres edificis per a les persones sordes i amb problemes motrius (“bé”): l’ajuntament i l’estació de tren ofereixen un intèrpret professional de llenguatge de signes i els taulells d’atenció al públic estan als tres edificis a una altura adequada per a la cadira de rodes.
  • El pitjor: Les mesures per a les persones amb discapacitat visual: als lavabos els pictogrames no estaven traduïts al braille, tampoc no hi havia bandes de direcció perquè es poguessin orientar a l’interior dels edificis.

VITÒRIA: “acceptable”

  • El millor: Les mesures per als discapacitats motores i visuals (“bé”): l’entrada està al mateix nivell que el carrer a l’estació de tren i a l’ajuntament, als tres edificis la porta és automàtica i l’interior és lliure d’obstacles (excepte a l’estació de tren).
  • El pitjor: El nivell d’accessibilitat per als discapacitats auditius (“regular”): en cap dels edificis no s’oferia un intèrpret de llengua de signes amb els problemes de comunicació que això provoca.

SARAGOSSA: “acceptable”

  • El millor: L’accessibilitat per a les persones amb discapacitat motora (“bé”): les entrades als tres edificis estaven adaptades i hi havia taulells d’atenció al públics a l’altura adequada.
  • El pitjor: L’accessibilitat incompleta per a les persones amb discapacitats sensorials (“acceptable”): no es van observar guies de direcció al terra de diferent color i textura ni tampoc no s’emeten senyals acústics d’informació perquè les persones cegues puguin orientar-se dins de l’edifici, a més de l’absència d’intèrpret de llengua de signes als tres edificis.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions