L'ensenyament musical: una simfonia de quatre moviments

1 Novembre de 2011
Img en imagenes listado 233

L'ensenyament musical: una simfonia de quatre moviments

Cant, corda, vent i percussió. Mans precises i oïda fina. Ritme i harmonia. Capacitat de traduir un llenguatge gràfic en un llenguatge universal, el de provocar emocions. Disciplina i constància. La primera nota en la infantesa. El sol magnífic en l’edat adulta. Una carrera lligada a la vida, que és professió i, sobretot, passió.

Preludi

La base més sòlida de l’ensenyament musical es construeix durant la infantesa, paral.lela al desenvolupament de la parla i l’escriptura. S’imparteix des dels tres anys fins als sis mitjançant recursos lúdics com ara jocs i dramatitzacions, cançons i audicions, moviment i ús d’instruments de percussió. Aquest mètode concret d’iniciació musical ha estat desenvolupat per dues escoles de música de Navarra i transporta l’alumne des de la intuïció cap a la comprensió. El seu objectiu és desenvolupar aspectes com la percepció, la creativitat i l’expressió.

/imgs/20111101/musica.jpgGrupo de 4º de Iniciación Musical (6 años). Expresión instrumental con xilófonos y metalófonos. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica1.jpg4º de Iniciación Musical (6 años). Actividad de Audición Musical. Rubén García Blázquez

Adagi

Els estudis de grau elemental s’imparteixen a les escoles de música, tant públiques com privades, i cada centre té certa llibertat per a elaborar el seu pla de formació. El programa, que es pot començar a sis anys, es compon de cursos comuns i de diversos anys de preparació per al conservatori de grau professional. Els alumnes que no tenen projecció o intenció d’ingressar al conservatori poden continuar formant-se a les escoles privades o començar els estudis a qualsevol edat.

/imgs/20111101/musica2.jpg 1º de Lenguaje Musical (8 años). Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica3.jpgClase de violín. Ana Garay, y Andrea Oteiza siguen las indicaciones del profesor Daniel Sádaba. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica4.jpgJulen Beloki en clase de trombón. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica5.jpgClase de Guitarra clásica. El profesor Alberto Martín con el alumno Aimar Beloki. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica6.jpgCoro infantil. En primer plano Irene Ramos y Daniel Piñeiro. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica7.jpgAgrupación de cuerda (violines y violoncellos). En primer plano Carla León afinando el violín. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica8.jpgIgor Saénz dirigiendo la agrupación de cuerda en la Escuela de Música Lino Otano del Valle de Aranguren (Navarra). Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica9.jpgAndrea Sola, alumna de Nivel III, interpretando el Vals de Amelie. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica10.jpgAgrupación de cuerda de la Escuela Lino Otano y la violoncelista Alba Rodríguez, de 5º curso. Rubén García Blázquez

Minuetto

L’examen d’accés al conservatori de grau professional es compon de diverses proves. La més important és la instrumental, que representa el 70% de la nota. És la més difícil, ja que hi ha un límit de places per cada instrument. La resta de proves són de llenguatge musical: l’alumne ha de transcriure en un pentagrama la melodia que ha sentit, analitzar una partitura i també cantar i entonar. Els qui superen l’examen comencen els estudis de grau professional, que duren sis anys i coincideixen amb els d’ESO i Batxillerat. El sacrifici de compaginar els dos ensenyaments força alguns escolars a deixar el conservatori, ja que a les hores d’institut cal sumar les nou hores setmanals d’educació musical, més les infinites hores dedicades a casa a estudiar i a tocar l’instrument.

/imgs/20111101/musica11.jpgLaura Ridruejo y sus alumnos/as en clase de Lenguaje Musical. Primero de Grado Profesional. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica12.jpgPlano detalle de una marimba y baquetas durante una interpretación. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica13.jpgLeire Colomo, Uxua Echeverría e Irene Elía en clase de percusión. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica14.jpgÁngela Escauriaza y Aida Scavuzzo. Alumnas de 6º de violoncello. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica15.jpgSofía Esparza. 6º de Arpa. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica16.jpgSofía Esparza y la profesora de arpa Estíbaliz Aldecoa. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica17.jpgKoldo Pastor dirigiendo la orquesta en las nuevas instalaciones del Conservatorio Profesional de Pamplona. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica18.jpgDe izquierda a derecha y de arriba abajo: trompas, flauta travesera, violoncellos y fagot. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica19.jpgAlumnos y alumnas de Grado profesional salen de la clase de orquesta. Rubén García Blázquez

Finale

Després de quinze anys d’ensenyament, aproximadament, l’alumne que vulgui dedicar-se professionalment a la música pot cursar estudis de grau superior. Equivalen a una carrera universitària i hi ha diverses especialitats anomenades itineraris: composició, interpretació, musicologia, pedagogia, etc. S’imparteixen 16 hores de classe presencial a la setmana i cada itinerari encamina l’estudiant per treballar com a intèrpret, investigador o professor. En realitat, la progressió musical no acaba mai, és una manera d’entendre la vida.

/imgs/20111101/musica20.jpgClase de Batería Jazz en el Conservatorio de Grado Superior. Carlos Cía, en primer término, y el profesor Juan Mari Urriza. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica21.jpgLuis San Martín impartiendo clase de Sociología de la Música. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica23.jpgClase de interpretación de 2º de Viola de Grado Superior. Fernando López dando clase a Mario García. Rubén García Blázquez
/imgs/20111101/musica24.jpgImágenes de la Big Band del Conservatorio Superior de Navarra. Contrabajo a la izquierda y saxofón tenor y trombones a la derecha. Rubén García Blázquez