Microcadenes estèreo

La millor és la més barata

Diferències significatives en distorsió sonora, potència d'altaveus, prestacions i nombre de connectors
1 Desembre de 2004

La millor és la més barata

/imgs/20041201/analisisb01.jpg
S’HAN ANALITZAT vuit microcadenes estèreo que costen des dels 99 euros de Kenwood RDX-M35-N, la més barata, fins als 149,5 euros de Sony CMT-NE3. La millor relació qualitat-preu és, precisament, la mostra més econòmica, i ho és per ser la més completa i la millor valorada en la prova d’ús.

En l’elecció d’un equip de música l’espai de què disposem en l’habitació pot ser un factor determinant. A més, la progressiva miniaturització electrònica permet que la qualitat de so no s’haja de veure compromesa per la grandària de la cadena d’alta fidelitat. Per això, cada vegada és més habitual que les microcadenes ocupen l’espai que abans ocupaven equips més voluminosos.

Les vuit cadenes analitzades són estèreo (capaces de reproduir un canal de so diferent per cada un dels dos altaveus per a donar sensació espacial), disposen d’una sola platina de casset, un reproductor de CD de càrrega superior, ràdio AM i FM, dos altaveus i comandament a distància. Totes, excepte Sanyo DC-DA2000, inclouen rellotge, temporitzador d’apagada i despertador.

Les més ‘micro’

La més petita és Philips, per la seua reduïda unitat central (145 x 226 x 210 mm) i pels seus altaveus (134 x 209 x 152 mm). I la que més ocupa és la de Sony, amb una unitat central de 165 x 235 x 263 mm. Els altaveus més grans són els de JVC UX-H10 (155 x 231 x 187 mil.límetres).
Un dels apartats on es van trobar més diferències va ser en el consum. Es van provar els equips a ple rendiment (mentre graven en casset el contingut d’un CD que s’està reproduint a volum màxim). Philips (16,9 W) i Sanyo (17,6 W) són els que tenen una despesa energètica més continguda, mentre que Samsung MM-J4 i Kenwood RDX-M35-N (tots dos amb 43 watts) són els més voraços. A més, Samsung necessita 5 watts més del que indiquen els seus manuals. En mode “espera”, tots els equips redueixen significativament les necessitats elèctriques, però les diferències van ser encara més acusades: Kenwood en espera (13,7 W) gasta gairebé tant com Philips a ple rendiment, mentre que Aiwa i JVC només necessiten 0,3 W i 1,3 W, respectivament. Per a estalviar energia és molt útil la funció d’apagada automàtica després d’un temps d’inactivitat, que inclouen Aiwa, Kenwood i Philips.
Aiwa és la microcadena amb més connectors: disposa d’entrada d’antena externa, entrada auxiliar (per exemple, per a escoltar pels seus altaveus el so de l’ordinador o del DVD), i presa de ‘subwoofer’ (de fet, és l’única a la qual es pot afegir aquest altaveu que reforça els greus). Samsung, Kenwood, Sony i Philips ofereixen aquests mateixos connectors, a excepció del de ‘subwoofer’. Thomson (sense més entrades que la d’auriculars i la d’altaveus) és el més pobre en aquest aspecte. El cable que uneix els altaveus amb la unitat central més llarg és el de Samsung (255 cm), mentre que els de Sanyo (amb 166 cm) i Kenwood (amb 170 cm) són els que permeten menys llibertat de col.locació d’altaveus respecte a la base.

Potència de so

L’equip de so més potent és el de Sony (2 x 25 W), seguit d’Aiwa, Kenwood i Thomson (2 x 20 W). Els de menor potència són Sanyo i JVC (ambdós amb 2 x 8 W). Una equalització correcta millorarà significativament la qualitat del so. Aiwa, Kenwood i Sony permeten ajustar els greus i els aguts de forma manual. La resta disposa d’un equalitzador preconfigurat per a diferents tipus de música (pop, rock, clàssica, jazz…). Aiwa i Sony són els únics sense reforç específic de greus.

Reproducció aleatòria

A més de les conegudes opcions en el CD per a seleccionar una cançó concreta, o per a repetir un tema o tot el disc, Aiwa, Kenwood, Sanyo, Thomson, JVC i Philips reprodueixen les pistes aleatòriament (‘shuffle’). Els vuit equips analitzats permeten programar una seqüència de cançons.
Totes les cadenes permeten gravar de ràdio a cinta i de CD a cinta. Samsung és l’única en què aquesta segona opció no està sincronitzada, per la qual cosa resulta més difícil que el resultat siga òptim. Sorprèn que només Kenwood incorpore una opció tan útil com l”autoreverse’ (que la cinta ‘done la volta’ de manera automàtica).
La presintonització de la ràdio de Kenwood, Sanyo, Thomson i Philips és automàtica (és a dir, el mateix equip recorre el dial per a memoritzar les emissores).
Philips i JVC guarden fins a 40 emissores, mentre que Samsung, Kenwood, Thomson i Sony n’emmagatzemen 30. Samsung, JVC, Kenwood, Thomson i Philips són capaces d’interpretar l’estàndard RDS, que utilitzen gairebé totes les emissores de FM per a indicar el seu nom i la temàtica de la seua programació (notícies, rock, clàssica, esports…). Aquest senyal viatja dins de la freqüència convencional de FM i resulta especialment útil durant la memorització de les emissores.
Els tècnics de CONSUMER van reproduir dins d’una campana de buit un CD amb un to d’1 kHz en cada microcadena, de primer a volum mitjà i després al màxim, i van comparar el resultat amb què teòricament hauria de sonar, per comprovar així la distorsió dels equips. En el nivell de volum mitjà totes van ser molt ben valorades (Thomson va ser l’única que es va quedar en un ‘bé’), però les diferències més grans es van trobar a volum màxim: Philips hi va destacar molt positivament (0,1 % de distorsió), i Aiwa, Sony, JVC van ser molt ben valorades (totes, menys d’un 10 %).
Kenwood (36,7 %) i Sanyo (25,8 %) no van passar de l”acceptable’) mentre que Samsung (61,8 %) i Thomson (47,5 %) van ser valorades com a ‘dolentes’, encara que cal tenir en compte que poques vegades funcionaran a aquest volum.

En síntesi i taula comparativa

Prova d’ús

/imgs/20041201/analisisb02.jpg
Sis usuaris habituals d’aquests productes van provar les microcadenes i van puntuar cada apartat de l’1 al 5. Els manuals són clars i útils, excepte el de Sanyo (2,8 punts sobre 5) que resulta difícil de comprendre i molest d’utilitzar. Quant als controls, l’única apreciació ha sigut l’absència de números en els comandaments a distància de Philips, Thomson, Sony, JVC i Samsung per a seleccionar directament una cançó d’un CD o una presintonia de la ràdio.
Kenwood va rebre la màxima puntuació en prestacions, mentre que la resta va aprovar de sobres. Els usuaris van donar una importància especial a la presència de RDS i a la del rellotge, temporitzador i despertador. El control del casset de JVC i Philips és mecànic, per la qual cosa ambdues cadenes van ser pitjor valorades.
Els usuaris van puntuar positivament el so de tots els equips, i van preferir les microcadenes amb l’equalitzador prefixat amb certs estils de música que les que permetien ajustar els greus i aguts de forma manual. Les opcions addicionals de so que tots incorporen excepte Aiwa, Thomson i JVC i que en cada equip té un nom diferent (‘powersound’, ‘loudness’, ‘surround’, ‘DSGX’…) van ser ben valorades, però va destacar l”Incredible Surround’ de Philips (4,3 punts sobre 5).
En opinió dels usuaris, tots els equips són bons, però Kenwood, el més complet en prestacions, destaca amb 4,2 punts sobre 5. Sanyo va ser el de resultat més discret, amb 3,6 punts, i la resta va obtenir entre 3,8 i 3,9 punts sobre 5.
La informació subministrada per cada cadena va ser satisfactòria, però la durada dels períodes de garantia de tots els equips va ser incorrecta: JVC per oferir només sis mesos i la resta per donar un any, en comptes dels dos que marca la norma (tot i això l’usuari està emparat durant els vint-i-quatre mesos preceptius). Totes són prou robustes i segures i van superar les exigents proves elèctriques i mecàniques a què van ser sotmeses. També totes van passar el test de compatibilitat electromagnètica, és a dir, el seu funcionament no afecta altres aparells elèctrics, i no són pertorbades per altres equips.

La trampa dels decibels

Per calcular la intensitat sonora de les microcadenes es va reproduir en cada un ‘soroll blanc’ al màxim volum, és a dir, un so semblant al que emet un televisor sense sintonitzar. Totes les microcadenes ofereixen un nivell sonor més que suficient per a una habitació de grandària mitjana, però va haver-hi diferències.
Thomson és la microcadena que té un so més potent, amb 101,5 decibels (també és la que té una distorsió més gran a màxim volum) mentre que la de so més mesurat és Philips, amb 89,83 decibels (que a penes distorsiona). Però aquestes dades són enganyoses.
Passar de 89 decibels a 102 decibels pot semblar poc (a penes un augment del 13 %), però la realitat és que aquesta diferència no és trivial. Els decibels es mesuren de manera logarítmica i no aritmètica: la potència sonora de Thomson és més de 14 vegades superior a la de Philips, encara que ho aconsegueix a costa de sacrificar qualitat de so en les cotes més altes.

En síntesi

  • S’han analitzat vuit microcadenes estèreo que costen des dels 99 euros de Kenwood fins als 149,5 euros de Sony. Totes tenen en comú la grandària reduïda i que disposen de CD, d’una platina de casset, de ràdio, de comandament a distància i de rellotge amb despertador i temporitzador, excepte Sanyo, que no té rellotge.
  • Totes van superar les exigents proves de seguretat i compatibilitat electromagnètica, encara que cap no ofereix els dos anys de garantia mínima exigits.
  • Philips és la microcadena més petita, Kenwood la de més prestacions mentre que Sony i Sanyo són les més bàsiques.
  • Tots els equips tenen una potència suficient per a una habitació de grandària mitjana. A un volum mitjà la distorsió sonora és mínima i semblant en tots els equips, però a màxim volum Philips a penes distorsiona i Samsung és la pitjor.
  • Segons els usuaris, Kenwood és la millor, amb 4,2 punts de 5 possibles, i Sanyo la més discreta amb 3,6 punts. La resta d’equips a penes van oscil.lar (entre 3,8 i 3,9 punts).
  • La millor relació qualitat-preu és Kenwood, la més barata, la de més prestacions i la millor en la prova pràctica i en el test de qualitat de so. Philips és una altra bona opció per als qui necessiten la microcadena més petita.
Marca
Model
KENWOOD
RDX-M35-N
PHILIPS
MC160
SANYO
DC-DA2000
THOMSON
CS100
Preu (euros) 99 131,75 118,25 117,33
Unitat central (Ample x Alt x Fondo) (mm) 150x
223x
265
145x
226x
210
150x
233x
214
146x
235x
222
Altaveus (Ample x Alt x Fondo) (mm) 130x
220x
214
134x
209x
152
145x
230x
171
145x
237x
162
Longitud cables altaveus (cm) 170 190 166 198
Potencia d’altaveus (W) 2×20 2×10 2×8 2×20
Consum mesurat (w) Mitjà (1) 43,0 16,9 17,6 37,4
En espera 13,7 2,3 3,1 1,8
Rellotge /Temporitzador autoapagada/ Despertador SI SI NO SI
Equalitzadors (4) (3) (3) (3)
Silenci SI SI NO SI
Connectors 5 5 4 2
Opcions CD Reproducció aleatòria de pistes SI SI SI SI
Programació de l’ordre de reproducció de les pistes SI (fins a 32 piste) SI (fins a 20 piste) SI (fins a 24 piste) SI (fins a 20 piste)
Intro (5) NO NO NO SI
Opcions ràdio Nre. d’emissores que permet memoritzar 30 40 24 FM
12 AM
30
RDS SI SI NO SI
Presintonizació d’emissores automàtic SI SI SI SI
Opcions cassete Autoreverse SI (15) NO NO NO
Prova acústica (màx. volum)
Distorsió (%)
Potència acústica (dB)
36,7
98,91
0,1
89,83
25,8
93,99
47,5
101,5
Prova d’ús (escala 1 a 5) 4,2 3,9 3,6 3,8
Marca
Model
SONY
CMT-NE3
JVC
UX-H10
SAMSUNG
MM-J4
AIWA
XR-EM200
Preu (euros) 149,5 123,63 103,17 135,42
Unitat central (Ample x Alt x Fondo) (mm) 165x
235x
263
140x
233x
283
145x
226x
263
164x
232x
242
Altaveus (Ample x Alt x Fondo) (mm) 146x
231x
132
155x
231x
187
130x
227x
177
140x
231x
169
Longitud cables altaveus (cm) 197 183 255 229
Potencia d’altaveus (W) 2×25 2×8 2×10 (WRMS) 2×20
Consum mesurat (w) Mitjà (1) 39,5 20,0 43,0 36,0
En espera 6,6/1,6 (2) 1,3 8,3 6,7/0,3 (2)
Rellotge /Temporitzador autoapagada/ Despertador SI SI SI SI
Equalitzadors (4) (3) (3) (4)
Silenci NO SI SI SI
Connectors 5 4 5 6
Opcions CD Reproducció aleatòria de pistes NO SI NO SI
Programació de l’ordre de reproducció de les pistes SI (fins a 25 piste) SI (fins a 60 piste) SI (fins a 24 piste) SI (fins a 30 piste)
Intro (5) NO SI NO NO
Opcions ràdio Nre. d’emissores que permet memoritzar 20 FM
10 AM
20 FM
20 AM (MW)
15 FM
8 MW
7 LW
32
RDS NO SI SI NO
Presintonizació d’emissores automàtic NO NO NO NO
Opcions cassete Autoreverse NO NO NO NO
Prova acústica (màx. volum)
Distorsió (%)
Potència acústica (dB)
6,9
99,61
5,3
94,12
61,8
97,85
6,90
98,12
Prova d’ús (escala 1 a 5) 3,9 3,8 3,9 3,9

Ni: No Indicat
(1) Consum mesurat de l’equip mentre es grava en casset un CD reproduint al volum màxim
(2) Mode espera normal/ mode espera ECO
(3) Equalitzador preconfigurat amb opcions segons el tipus de música per a potenciar el so.
(4) Permet ajustar els greus i els aguts.
(5) Permet escoltar durant els 10 primers segons de totes les pistes d’un CD.
(6) Reprodueix i grava en els dos sentits de la cinta (REVERSE) i es pot activar una opció (ENDLESS) perquè es reproduïsca en un cicle sense fi.

Una per una

Una per una

KENWOOD
RDX-M35-N

  • /imgs/20041201/kenwood.jpg 99 euros, la més barata.
  • La millor relació qualitat-preu. La que més consumeix en funcionament i en espera. L’única amb casset “autoreverse”. Distorsió acústica acceptable. Amb apagada automàtica al cap de 30 minuts.
  • Prova d’ús: 4,2 punts de 5 possibles, la millor i la de més prestacions.

PHILIPS
MC160

  • /imgs/20041201/philips.jpg 131,75 euros.
  • Una altra bona opció. La més petita. La que menys consumeix en funcionament. Una de les dues que memoritza més emissores. Excel.lent en distorsió acústica. La menor potència de sortida. Amb apagada automàtica al cap de 15 minuts.
  • Prova d’ús: 3,9 punts: n’agrada el so reforçat “Incredible Surround”, però no els controls mecànics per al casset i les funcions limitades del comandament a distància.

SANYO
DC-DA2000

  • /imgs/20041201/sanyo.jpg 118,25 euros.
  • Sense entrada externa d’antena AM. El cable d’altaveu més curt. Sense rellotge, temporitzador ni despertador. La seua ràdio no disposa de RDS. Distorsió acústica acceptable.
  • Prova d’ús: 3,6 punts, la més discreta. Manual poc clar.

THOMSON
CS100

  • /imgs/20041201/thomson.jpg 117,33 euros.
  • Sense entrada externa d’antena ni entrada auxiliar. Funció per a escoltar els 10 primers segons de cada cançó. La segona pitjor en la prova de distorsió acústica. La més potent.
  • Prova d’ús: 3,8 punts. No es poden seleccionar cançons o emissores des del comandament a distància.

SONY
CMT-NE3

  • /imgs/20041201/sony.jpg 149,5 euros, la més cara.
  • La unitat central més voluminosa. De les que menys consumeixen utilitzant la funció d’espera més estalviadora. Sense reforç de greus, reproducció aleatòria del CD, RDS i presintonització automàtica d’emissores a la ràdio. De les millors en la prova de distorsió acústica.
  • Prova d’ús: 3,9 punts. No agrada perquè no es poden seleccionar cançons o emissores des del comandament a distància.

JVC
UX-H10

  • /imgs/20041201/jvc.jpg 123,63 euros.
  • Els altaveus més voluminosos. Sense entrada auxiliar. De les que menys consumeixen en espera. Funció per a escoltar els 10 primers segons de cada cançó. Sense presintonització automàtica d’emissores, però una de les dues amb el nombre més gran de memòries. De les millors en la prova de distorsió acústica.
  • Prova d’ús: 3,8 punts. No agrada que els controls del casset siguen mecànics i que no es poden seleccionar cançons o emissores des del comandament a distància.

SAMSUNG
MM-J4

  • /imgs/20041201/samsung.jpg 103,17 euros, barata.
  • De les que més consumeixen. Els cables dels altaveus més llargs. Sense reproducció aleatòria en el CD ni presintonització automàtica d’emissores a la ràdio. La distorsió acústica més gran.
  • Prova d’ús: 3,9 punts de 5. No agrada perquè no es poden seleccionar cançons o emissores des del comandament a distància.

AIWA
XR-EM200

  • /imgs/20041201/aiwa.jpg 135,42 euros, cara.
  • L’única amb entrada per a ‘subwoofer’. La que menys consumeix utilitzant la funció d’espera més estalviadora. Sense reforç de greus, RDS ni presintonització automàtica d’emissores de ràdio. De les millors en la prova de distorsió acústica. Amb apagada automàtica al cap de 100 minuts.
  • Prova d’ús: 3,9 punts de 5. No destaca en cap apartat.