Visitats 425 llocs i establiments públics "lliures de fum" en 18 ciutats espanyoles

La llei antitabac comença a donar fruits: es fuma molt menys que fa tres anys en llocs públics

L'informe, amb tot, proporciona dades preocupants: hi havia xiquets i joves fumant en la meitat de les discoteques per a menors, i en tres de cada quatre casos en què es va veure fumar en llocs amb zona de fumadors, es fumava fora d'aquestes.
1 Maig de 2006
Img img afondo

La llei antitabac comença a donar fruits: es fuma molt menys que fa tres anys en llocs públics

/imgs/20060501/portada02.jpg

Hi ha prou evidències científiques que el fum del tabac en l’ambient, és a dir, el consum passiu o involuntari de tabac, és causa de mortalitat, malaltia i discapacitat. L’Agència Internacional d’Investigació del Càncer de l’OMS ha determinat que l’exposició a l’aire contaminat amb fum del tabac és carcinogènica en els éssers humans.

La llei antitabac 28/2005, o “Llei de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac” va entrar en vigor l’1 de gener del 2006. Tres mesos després, CONSUMER EROSKI ha comprovat en quina mesura es respecten els “espais sense fum” que estableix la norma. Aquesta revista ja va publicar al 1998 i al 2003 sengles informes basats en estudis de camp, que desvelaven l’escàs grau de compliment de la norma que prohibia fumar en establiments públics (la nova llei, més restrictiva, inclou com a espais “sense fum” bars i restaurants, discoteques, etc).

En aquesta ocasió, tècnics de CONSUMER EROSKI han visitat, dues vegades cadascun i en dies diferents del passat mes de març, 425 espais públics en els quals està prohibit fumar o s’ha de fer en zones habilitades expressament per a fer-ho, situats en 18 ciutats del nostre país: Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, la Corunya, Granada, Logronyo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. Es van visitar en hores de màxima afluència, i durant 45 minuts en cadascuna de les dues vegades, 18 aeroports, 18 ajuntaments, 18 bancs o caixes d’estalvis, 90 bars o restaurants de més de 100 metres quadrats, 20 centres comercials, 17 edificis centrals de diputacions, 30 discoteques d’adults, 25 discoteques light per a menors, 19 estacions d’autobús, 18 de tren, 18 hospitals de grans dimensions, 20 hotels, 27 instituts d’ensenyament mitjà, 20 mercats o places, quatre instal·lacions de metro (Bilbao, València, Barcelona i Madrid), 24 pàrquings coberts i 21 universitats.

Els observadors enviats per aquesta revista, que van actuar sense desvelar el motiu de la seua presència, van visitar en cada lloc les zones d’accés públic (zones d’atenció als usuaris, sales d’espera i d’exposició, corredors, vestíbuls, escales, serveis). Una vegada en aquestes van comprovar si algú hi fumava. A més, entre altres qüestions, van observar si hi havia o no senyalització de prohibició de fumar, si les zones de fumadors, on n’hi haguessen, estaven ben habilitades i indicades, si feia olor de tabac en entrar, si al terra es veien puntes de cigarret i si els empleats dels establiments venien tabac (la llei ho prohibeix).

La primera pregunta que cal fer-se és si es fuma en espais públics en què la restricció és total (la llei no permet que s’hi habiliten zones de fumadors). La resposta només pot ser una: sí, perquè, amb les úniques excepcions d’hospitals (encara que en un de cada cinc es van veure puntes de cigarret al terra) i edificis centrals de les diputacions, es va veure gent fumant en bona part dels espais públics visitats: en el 60% de les discoteques per a menors, en la meitat dels mercats, en el 35% de les universitats, en el 30% dels pàrquings coberts, en un dels quatre metros visitats, en el 15% dels instituts i en el 5% dels museus, bancs i caixes d’estalvi, i ajuntaments.

Senyalització d'espais sense fum, millorable

I ha millorat o no la situació respecte de la diagnosticada ara fa tres anys? Doncs ha millorat, i ho ha fet de forma molt significativa en tots els casos. A les universitats s’ha passat del 100% de fa tres anys al 35% actual, als aeroports del 100% al 20%, a les estacions de tren del 92% al 25%, als instituts del 42% al 15% i als hospitals del 33% al 0%. Un motiu per a felicitar-nos, doncs. Ja siga per l’entrada en vigor de la llei o bé per la conscienciació social major davant el dret a la salut dels no fumadors, es fuma menys que fa pocs anys als espais públics lliures de fum de tabac. Ara bé, en l’informe del 2003 no es van estudiar, entre altres espais públics, les ara per ara molt concorregudes discoteques per a menors, i el 60% d’aquests locals de reunió infantil en què es fumava causa preocupació. I no ho fa menys el fet que en el 22% d’aquestes discoteques light es va veure menors comprant cigarrets de màquines expenedores, quan la llei estableix que no podran instal·lar-se aquestes màquines en espais en què està prohibit fumar i alhora prohibeix que els menors de 18 anys utilitzen màquines expenedores de tabac.

I la segona pregunta fonamental que cal plantejar-se és què ocorria als llocs públics en què es pot fumar però només a les zones expressament habilitades per fer-ho. Com era previsible, es fuma molt més que en els espais de restricció total, però sorprèn que, tot i comptar amb zones per a fumar, es respecten tan poc les àrees en què està prohibit fer-ho.

Vegem, en primer lloc, les dades generals: es van veure persones que fumaven en totes les discoteques d’adults visitades, en el 85% de bars i restaurants de més de 100 metres quadrats, en el 60% dels hotels, en el 55% de les estacions d’autobús, en el 40% dels aeroports, en el 35% dels centres comercials i en el 30% de les estacions de tren.

/imgs/20060501/portada01.jpgPerò la dada més rellevant de tot l’informe és que en tres de cada quatre llocs públics que comptaven (es va comprovar fefaentment) amb zones de fumadors, quan es va veure algú que fumava ho feia fora d’aquestes zones, de manera que incomplia la normativa. La infracció adquireix la dimensió màxima a les discoteques d’adults, en què en més de nou de cada deu casos qui fumava ho feia fora de les zones habilitades. En bars i restaurants, la proporció superava el 60%, a les estacions d’autobús fregava el 70%, als hotels arribava al 90% i a les estacions de tren i als aeroports, gairebé el 95%.

Senyalització d’espais sense fum, millorable

Nou de cada deu espais públics visitats exhibien (una mesura que obliga la llei) cartells indicatius de la prohibició de fumar o, si era el cas, de la possibilitat de fer-ho només a les zones habilitades expressament, per la qual cosa el grau de compliment es pot considerar de satisfactori. Ara bé, no és infreqüent que els llocs públics manquen d’aquesta senyalització, especialment alguns d’aquests: tres de cada deu pàrquings coberts i discoteques per a adults no en lluïen cap cartell informatiu, i el mateix ocorria en dos de cada deu discoteques de menors, bancs i museus. Els espais públics més ben senyalats (en cap no es van trobar a faltar aquests cartells) van ser aeroports, instituts, centres comercials, estacions de tren hospitals, metros i universitats.

No s'habiliten prou zones per a fumadors

Alguns llocs públics, ho diu la llei, poden tenir zones de fumadors. El més curiós és que en la majoria d’aquestes encara no s’han creat. En aquest informe, de les 215 zones que podrien comptar amb zona de fumadors, només 122, el 56%, en tenen. Aquest és el cas d’aeroports (només en tres dels 18 visitats es van veure zones de fumadors), centres comercials (quatre de 20), estacions de tren (quatre de 18) i d’autobús (sis de 18). Però altres, com ara bars i restaurants de més de 100 metres quadrats (72 dels 90 analitzats tenien zona de fumadors), discoteques per a adults (19 de 30) o hotels (14 de 20), sí que aprofiten aquesta possibilitat. El problema és que no ho fan com caldria: només el 43% dels espais públics que poden habilitar zones per a fumadors les tenen en l’actualitat ben assenyalades (identificades com a tals i amb l’advertència de “prohibit l’accés a menors de 16 anys”), i el que és més important, separades i aïllades adequadament de la resta de l’establiment o espai públic; els altres, gairebé sis de cada deu d’aquests llocs públics, no compleixen la norma. Les zones per a fumadors separades amb taules, cordons o prestatgeries no estan ben habilitades perquè, segons diu la llei, han d’estar completament aïllades de les zones en què no es pot fumar. En alguns casos, els responsables d’aquests locals es van justificar dient que aquestes zones disposen de “sistemes de ventilació potents”. Però amb això no n’hi ha prou. Establiments d’hostaleria i altres espais i instal·lacions públics als quals la llei autoritza a crear zones per a fumadors han de fer-ho adequadament, és a dir, de manera que es respecte el dret dels no fumadors a no respirar l’insà fum generat per la combustió del tabac.

Amb tot, no en tots els llocs la situació va ser tan negativa: gairebé set de cada deu hotels i estacions d’autobús tenien aquestes zones ben instal·lades i delimitades. Les menys correctes van ser les de les discoteques per a adults: només dues de les 30 visitades les tenien ben senyalades. Per a delimitar aquestes zones de fumadors, ja parlant en general, s’havien fet servir “parets” de vidre (48% dels casos), paravents (27%), sales separades (23%) i cordons (2%). Un bar de Granada no va tenir millor idea que apilar diversos tonells per separar una zona d’una altra.

Olor de fum i puntes de cigarret

Una cosa és que en un parell de visites de tres quarts d’hora cada dia a un lloc públic es puga veure algú que fuma, i una altra de ben diferent és que s’hi haja fumat o no durant la resta del dia. A manera de complement de la dada de la proporció d’espais en què es va veure fumar, els tècnics de CONSUMER EROSKI en van anotar altres dues, menys anecdòtiques del que podria semblar: l’olor de fum de tabac i l’existència de puntes de cigarret al terra. En el 15% dels llocs públics visitats es va percebre l’inconfusible olor de fum de tabac; on més, en discoteques, metro i bars o restaurants de més de 100 metres quadrats. Per cert, ni els hospitals se n’alliberen: feia olor de tabac als vestíbuls d’un de cada sis visitats, quan la llei prohibeix fumar “als hospitals i al seu recinte”. D’altra banda, en gairebé el 30% dels llocs visitats es veien puntes al terra. On més es van observar cigarrets ja consumits va ser on més es fuma, a les discoteques per a majors (n’hi havia en el 80%) i els pàrquings coberts (on no tan sols no es pot fumar, sinó tampoc habilitar-hi zones per a fumadors) en un 54%. També es van trobar puntes de cigarret en la meitat de les visites a les instal·lacions del metro, quan està prohibit fumar en qualsevol zona d’aquest espai públic. Als mercats, on la restricció és també total, es van trobar puntes en un 45% de les visites fetes prop dels llocs de l’alimentació, en ascensors, etc.

Els empleats fumen molt menys que fa tres anys

Aquest informe no tan sols demostra que es fuma molt menys en els espais públics que fa tres anys (especialment cridaner és el descens en universitats, aeroports i estacions de tren i d’autobús), sinó també que els empleats que hi treballen fumen també en molt menor mesura que al 2003. Per tal que aquesta norma restrictiva del consum de tabac la complisquen els usuaris, sembla imprescindible que els empleats ho facen sense excepció. I la veritat és que la seua conducta al respecte és molt satisfactòria: només en l’1% dels espais públics visitats fumava algun empleat, mentre que al 2003 eren el 24% dels llocs públics en què els empleats fumaven.

D’altra banda, els tècnics de CONSUMER EROSKI van preguntar als empleats de les instal·lacions visitades si s’hi podia fumar o no, sempre en els casos en què s’havien vist persones que fumaven en llocs prohibits.

Gairebé quatre de cada deu empleats consultats en llocs que no tenen permès crear zones de fumadors (instituts, discoteques de menors, ajuntaments, bancs o caixes, mercats, metro, museus, pàrquing, universitats) van respondre que “no s’hi pot fumar”, però es van abstenir d’indicar res als qui ho feien. Dos de cada deu, fins i tot sent conscients que no s’hi podia fumar, reconeixien que “tothom ho fa”; de totes maneres, el més important és que només el 8% dels empleats requerits van recriminar l’actitud dels qui fumaven, cridant-los l’atenció.

Cas especial és el de les discoteques per a menors, on quatre de cada deu empleats van reconèixer que no es podia fumar al local però no van dir res als xiquets i adolescents infractors. Un de cada quatre empleats d’aquestes discoteques van comentar que “no es pot fumar però tothom ho fa”.

Màquines expenedores i estancs

La nova legislació estableix que “només es podrà vendre tabac en expenedories de tabac (estancs) o a través de màquines expenedores”, i aquestes últimes estaran situades exclusivament a l’interior dels llocs on no es prohibisca fumar i a la vista dels responsables de l’establiment. La investigació de CONSUMER EROSKI revela que aquest dictat es complia en el 82% dels casos en què es va veure venda de tabac als llocs visitats. En canvi, per esmentar alguns exemples, en un 4% de les visites (el 22% als bars de les estacions de tren i el 10% en hotels), els tècnics van ser testimonis de la venda directa de tabac per part d’un empleat, cosa que està prohibida.

Una altra irregularitat va ser que una de cada 13 màquines de tabac, tot i que la llei ho prohibeix, proporcionava altres articles, en la majoria encenedors. Així mateix, es va veure com es venia tabac a menors en una estació de tren, en diverses discoteques i en un centre comercial.

On no es pot fumar?

Des de l’1 de gener del 2006 s’estableix la prohibició total de fumar als llocs següents, que es defineixen com a “espais sense fum” i han d’estar ben senyalats:

  • Tots els centres de treball, excepte zones a l’aire lliure.
  • Centres i serveis sanitaris.
  • Centres docents i formatius.
  • Centres socials per a menors de 18 anys.
  • Instal·lacions esportives i llocs d’espectacles, sempre que no siguen a l’aire lliure.
  • Centres comercials, galeries i grans superfícies.
  • Centres d’oci que permeten l’entrada als menors de 18 anys (discoteques).
  • Centres culturals, biblioteques, sales de lectura i museus.
  • Establiments on es manipulen aliments.
  • Tots els mitjans de transport públics.
  • Ascensors, cabines, caixers, etc.
  • En qualsevol altre lloc o centre en què el seu titular així ho decidisca.

En quins espais públics pot haver-hi zones de fumadors?

  • Hotels i hostals.
  • Bars, cafeteries i restaurants de 100 o més metres quadrats útils.
  • Sales de festa, de joc o d’ús públic general per a majors de 18 anys.
  • Sales de teatre i cine i altres espectacles en espais tancats.
  • Aeroports i estacions d’autobusos, de transport marítim i ferroviari.
  • Centres d’atenció social d’adults.
  • Altres llocs on no hi haja prohibició de fumar i el seu titular així ho decidisca.

Aquestes zones de fumadors han d’estar senyalades correctament i no s’hi permetrà l’entrada a menors de 16 anys. A més, estaran separades físicament de les zones de no fumadors. I a partir de l’1 de setembre d’aquest mateix any, les zones de fumadors disposaran de sistemes de ventilació adequats i no es trobaran en zones de pas de persones no fumadores.

Limitacions en la venda de tabac

La venda de productes de tabac només podrà fer-se a la xarxa d’estancs o bé per mitjà de màquines expenedores autoritzades (excepte a les illes Canàries).

  • Es prohibeix la venda de tabac a les persones menors de 18 anys.
  • Es prohibeix la venda de cigarrets solts per unitats i també en paquets de menys de 20 unitats
  • Es prohibeix l’ús de màquines expenedores de productes de tabac per part dels menors de 18 anys i s’estableixen exigències més grans per al seu control, la senyalització i la ubicació.
  • No és permesa la venda de tabac en llocs on n’estiga prohibit el consum.

Publicitat, promoció i patrocini

A partir de l’entrada en vigor de la Llei, queda prohibit tot tipus de publicitat de tabac en premsa, ràdio, televisió, tanques, marquesines i la resta de mobiliari urbà, en Internet, i en qualsevol altre mitjà i suport de comunicació. Així mateix, es prohibeix la promoció dels productes de tabac mitjançant lliurament de premis, sortejos, regals, descompte en les compres, etc. També es prohibeix el patrocini d’esdeveniments musicals, culturals, esportius, socials, etc. promoguts per empreses o productes relacionats amb el tabac.

Com a conclusió...

El tabaquisme passiu (sofert pels qui conviuen habitualment en espais on es fuma) s’ha relacionat amb l’augment del risc del càncer de pulmó, l’asma i les malalties respiratòries. Per tant, qui deixa de fumar o evita fer-ho on hi ha més persones no només beneficia la seua salut sinó també la dels qui l’envolten. Tot i que el balanç global presentat per aquesta investigació de CONSUMER EROSKI és relativament positiu (cada vegada es fuma menys en llocs prohibits) hi ha moltes dades de l’estudi que confirmen el que ja se sabia: encara queda molt per millorar, i més concretament resta molt perquè es complisca la Llei antitabac.

Fuma algú dins els espais públics “lliures de fum”?

Llocs Si No
Discoteca d’adults 100% 0%
Bar o Restaurant de més de 100m2 85% 15%
Discoteca light de menors 60% 40%
Hotel 60% 40%
Estació d’autobusos 55% 45%
Mercat 50% 50%
Aeroport 40% 60%
Universitat 30% 65%
Centre Comercial 35% 65%
Pàrquing cobert 30% 65%
Estació de tren 30% 70%
Metro 25% 70%
Institut 15% 75%
Museu 5% 85%
Banc o Caixa d’Estalvis 5% 95%
Ajuntament 5% 95%
Hospitals grans 0% 100%
Diputació 0% 100%