La immigració és cosa de tots

El conjunt de la societat també pot col.laborar en la disminució de les dificultats que afronten els qui arriben d'altres països a la recerca d'un futur millor
1 Gener de 2008

La immigració és cosa de tots

/imgs/20080101/informe01.jpgEl pitjor ja ha passat! Aquesta expressió, tan comuna entre els immigrants que arriben a Espanya, té poc a veure amb la realitat. Les dificultats, ben lluny d’acabar, es transformen. Una vegada ‘instal·lats’, els principals problemes de les persones que vénen al nostre país a la recerca d’un futur millor (superen ja els 3,7 milions, el 8,4% de la població) són cinc: aconseguir un habitatge i un treball, obtenir la targeta sanitària, escolaritzar els fills i reconèixer el reagrupament familiar.

Habitatge

A les dificultats generals (preus astronòmics de compra i lloguer de pisos, hipoteques eternes i interessos pels núvols), s’hi suma de vegades el recel, quan no el rebuig, per part dels propietaris d’aquests immobles i els problemes, en especial idiomàtics, per a disposar d’una informació adequada sobre el mercat immobiliari. Comptar amb una residència fixa i estable és un requisit bàsic perquè els immigrants inicien el seu camí al nou país. Cal no oblidar que, fins i tot des d’un punt de vista jurídic, és un element imprescindible per a accedir a les garanties d’un estat de dret.

/imgs/20080101/informe02.jpgApressats per la urgència de buscar un allotjament, molts immigrants es veuen obligats a desemborsar grans sumes de diners per un habitacle que, amb freqüència, és insalubre i, a més, està situat en barris marginals. No obstant això, i segons un estudi de la Universitat de Barcelona, un de cada quatre immigrants té casa pròpia a Espanya i els titulars del 33% dels préstecs per a l’adquisició d’un habitatge que es formalitzen al nostre país són estrangers, en la majoria immigrants llatinoamericans.

La desconfiança i les reticències dels propietaris de les cases es manifesten en el temor al mal ús i el deteriorament de l’habitatge, problemes amb els eïns, desvalorització de l’immoble si la zona arriba a ser catalogada socialment com “d’immigrants”, etc. Això es tradueix, principalment, en dues actituds: el ebuig a llogar a immigrants sense conèixer-los, o bé arrendar-los un habitatge però aplicant-hi un sobrepreu que compense els riscos mitjançant fórmules com cobrar pel nombre de persones que habiten o fraccionar el temps de cobrament de forma inusual.

Com hi podem col·laborar?

El primer pas per a desterrar aquest tipus de creences i actituds és no eneralitzar i tractar d’ajudar en la mesura que puguem. Heus ací algunes fórmules:

  • Facilitar a la persona immigrant el telèfon de l’Ajuntament de la localitat de residència. Allí l’informaran dels diversos programes d’ajuda per a l’habitatge i, si no estan encara en vigor, el desviaran a altres departaments on sí que el podran ajudar.
  • Acompanyar a una immobiliària el company de treball immigrant, el conegut o la persona contractada o que ajuda a casa o cuida familiars malalts per traduir-li’ aspectes tan importants com la comissió que es queda l’agència immobiliària i els termes del contracte.
  • Moltes ONG poden facilitar habitatge als immigrants durant els primers dies fins que troben un treball i puguen llogar-lo pels seus propis mitjans.

Assistència sanitària

/imgs/20080101/informe03.jpg La majoria dels immigrants que arriben desconeixen el funcionament del servei d’atenció sanitària. El tipus de cobertura a què oden accedir depèn de la situació personal de cada immigrant. Els regulars tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans, però els qui es troben de forma irregular i no estan inscrits en el padró de cap municipi, només tenen dret a l’assistència sanitària d’urgència, que inclou l’atenció de malalties greus i accidents fins que reben l’alta mèdica. Una altra opció és estar empadronat, amb la qual cosa es té accés a l’atenció sanitària en les mateixes condicions que la resta de ciutadans. En aquest cas està coberta l’atenció de malalties greus, els accidents, l’atenció primària i d’especialistes, i l’atenció d’embarassos, parts i postpart. No obstant això, els menors d’edat i les embarassades, siga quin siga la seua condició jurídica, tenen ple dret a l’assistència sanitària.

Per a sol·licitar l’atenció mèdica cal dirigir-se al Centre d’Atenció Primària corresponent al domicili del sol·licitant, amb l’alta de l’empadronament i un document personal perquè l’identifiquen. Allà s’expedeix la targeta sanitària individual que l’acredita com a usuari del Sistema Nacional de Salut.

Com hi podem col·laborar?
  • L’aportació comença per superar tòpics com ara que els immigrants “gasten el pressupost de Sanitat per als espanyols” o que “són persones sense drets als quals es dóna atenció gratuïtament”. La despesa que suposa l’atenció sanitària als immigrants és inferior als ingressos que la immigració aporta al nostre país, tant a través de la cotitzacions socials obligatòries i els impostos com per mitjà de la seua participació en la generació de riquesa.
  • El seu desconeixement sobre el funcionament del servei d’atenció sanitària els impedeix, en molts casos, d’utilitzar correctament els serveis de salut que tenen al seu abast.
  • La solidaritat en moments crítics -operacions de gravetat, un mal diagnòstic, la mort d’un familiar- és molt important. L’expressió de grat per compartir el llit d’un hospital amb una persona d’un altre país que a penes comprèn el que li diu la infermera no l’ajuda a suportar la convalescència.
  • Cada vegada és més comú que la festa, les flors i els bombons que acompanyen el nounat i la mare en una part de l’habitació de l’hospital contraste amb l’austeritat i la pobresa de recursos d’una dona immigrant sola o amb la seua parella. Gestos com un somriure o l’oferiment per a ajudar la mare a incorporar-se no tan sols fa que se senta millor físicament, sinó que entén que “no destorba”. Els psicòlegs asseguren que aquesta és una de les situacions que més marquen en la vida de la mare.

Ensenyament

Un dels motors de la immigració, juntament amb la millora de la situació econòmica, és l’èxit de més oportunitats de futur per als fills. En la legislació espanyola s’indica expressament el dret i l’obligació dels infants i joves, siga quin siga el seu origen, a integrar-se en el sistema escolar fins a l’edat de 16 anys. Els pares immigrants no tenen més que inscriure els fills al col·legi
públic més pròxim.

El primer estudi elaborat a Espanya sobre “Fills d’immigrants que es fan adults: marroquins, dominicans, peruans”, editat per l’Observatori Permanent de la Immigració, desfà el tòpic que els fills dels immigrants instal·lats a Espanya, molts d’ells ja espanyols de naixement, abandonen els estudis de forma prematura: la seua taxa d’escolarització no és només semblant a la dels espanyols d’entre 16 i 25 anys, sinó que gairebé un de cada quatre continua estudiant després de l’Ensenyament Secundari Obligatori. Mentre que el 14,7 % es troba cursant el Batxillerat Superior, el 8% assisteix a la Universitat.

En l’àmbit de l’educació superior, l’homologació de títols estrangers representa un dels principals problemes per a molts titulats immigrants, que comproven les dificultats i les traves burocràtiques que han d’afrontar perquè es reconega l’equivalència de la seua formació respecte d’un títol oficial espanyol vigent amb validesa en tot el territori nacional. Per a ser homologats, els títols han de ser oficials i estar expedits per les autoritats competents per a fer-ho, d’acord amb l’ordenament jurídic del país de què es tracte.

Com hi podem col·laborar?
  • Com a pares, oncles i avis, la tasca integradora comença en la promoció de valors de respecte, tolerància i convivència perquè vegen els fills dels emigrants com uns companys d’estudi més. No serà sobrer predicar amb l’exemple establint relacions personals amb altres pares o mares d’alumnes del mateix centre escolar.
  • Al nostre país són diverses les associacions de pares d’alumnes que ajuden a comprar el material escolar dels xiquets de famílies desfavorides, com ara els immigrants, i fins i tot que contribueixen amb el cost de la matrícula si fos necessari.

Treball

/imgs/20080101/informe04.jpgEls immigrants que arriben a Espanya treballen, en la seua majoria, per compte d’altri. Segons dades del Ministeri de Treball, el nombre d’estrangers afiliats a la Seguretat Social el 31 d’octubre del 2007 ascendia a dos milions, el 13% del total del sistema. Pel que fa als treballadors immigrants per compte propi, el nombre d’afiliats és de 217.054, un 11% del total. Segons dades de la Federació Nacional de Treballadors Autònoms (ATA), el 27% dels emprenedors estrangers es dediquen al sector del comerç i de reparació de vehicles, seguit de la construcció, amb el 22%, i l’hostaleria, amb el 15%. El que no recullen les estadístiques oficials és que molts immigrants es veuen obligats a treballar per sous inferiors i, de vegades, sense estar assegurats.

Com hi podem col·laborar?
  • Els companys de treball poden explicar als treballadors immigrants quins són els seus drets i facilitar-los l’adreça del sindicat de l’empresa o de l’INE, on li mostraran una còpia del conveni de l’activitat professional que desenvolupen.
  • Més de 760.000 persones es dediquen al servei domèstic, de les quals un 90% són dones i 400.000 són estrangeres, la majoria d’aquestes sense cotitzar a la Seguretat Social. Un exemple d’iniciativa solidària és compartir el cost de les quotes que cal pagar a la Seguretat Social entre diferents famílies on treballe una d’aquestes persones. és molt probable que, per separat, no puguen assumir aquesta despesa, però entre diversos sí, sobretot si són coneguts.
  • S’ha d’evitar pagar en negre. L’única forma que tenen d’aconseguir un aval bancari, un crèdit o el permís d’empadronament és mitjançant la presentació de la nòmina.
  • Al web http://www.trabajadorinmigrante.com informen sobre aspectes laborals, drets dels treballadors immigrants o la forma d’elaborar el currículum.

Reagrupament familiar

La concessió del reagrupament familiar és el pont que permet, als immigrants que ja han aconseguit la targeta de resident, portar els seus fills i familiars directes a Espanya. Poden sol·licitar el reagrupament familiar els qui hagen residit legalment al nostre país durant un any i hagen obtingut autorització per a residir-hi, almenys, un altre any més.

Són reagrupables els familiars següents:

  • El cònjuge no separat de fet o de dret.
  • Els seus fills o els del cònjuge, inclosos els adoptats, menors de 18 anys o incapacitats, i que no estiguen casats.
  • Els menors de 18 anys o incapacitats, quan el resident estranger siga el seu representant legal.
  • Els seus ascendents o els del seu cònjuge, quan estiguen al seu càrrec (per dependre econòmicament del reagrupador) i hi haja raons que justifiquen la necessitat d’autoritzar la seua residència a Espanya.

El reagrupament se sol.licita a través d’un imprès oficial d’autorització de residència temporal a favor dels membres de la família que desitja reagrupar, que es pot obtenir a les oficines d’estrangers i a les comissaries de Policia, a més d’Internet (http://estranjeros.mtas.es/, http://www.mtas.es/, http://www.mir.es/ i http://www.map.es/).

Adreces web d’interès

Drets dels immigrants

amb permís de residencia…

Tenen tots els drets i llibertats reconeguts en el Títol I de la Constitució, en els termes establerts en els tractats internacionals, en la Llei Orgànica
d’Estrangeria i en les seues normes de desenvolupament, en igualtat de condicions que els espanyols.

  • /imgs/20080101/informe05.jpg Dret i obligació de conservar la documentació que acredite la seua identitat expedida per les autoritats del seu país d’origen o procedència, igual com la que acredite la seua situació a Espanya.
  • Dret a la lliure circulació pel territori espanyol i a escollir el lloc de residència.
  • Drets de reunió i d’associació.
  • Dret a l’educació i al desenvolupament d’activitats de caràcter docent o d’investigació científica, igual com a la creació i direcció de centres docents.
  • Dret a exercir una activitat remunerada per compte propi o d’altri i a l’accés al sistema de la Seguretat Social, en aquells supòsits en què s’obtinga prèviament una autorització de treball.
  • Dret dels treballadors estrangers a la llibertat de sindicació i de vaga.
  • Dret a l’assistència sanitària si es troba inscrit en el padró del municipi en què residisca habitualment.
  • Dret a ajudes en matèria d’habitatge.
  • Dret a les prestacions i els serveis de la Seguretat Social, i també als serveis i les prestacions socials.
  • Dret a transferir els seus ingressos i estalvis obtinguts a Espanya al seu país, o a qualsevol altre.
  • Dret al reagrupament familiar i a la intimitat familiar.
  • Dret a la tutela judicial efectiva.
  • Dret a l’assistència lletrada d’ofici, com també d’intèrpret, en determinats procediments administratius o judicials en matèria d’estrangeria.
  • Dret a l’assistència jurídica gratuïta en processos judicials sempre que acredite la insuficiència de recursos econòmics per a litigar.