Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Enquestats més de 1.900 consumidors de 9 comunitats autònomes per conèixer els seus hàbits de consum de joguines : La despesa mitjana en joguines per nen serà de 70 euros

Un de cada quatre enquestats assegura que alguna vegada ha tingut dubtes sobre la joguina que havia de comprar

Afecta la crisi a la il.lusió?

/imgs/20111201/tema2.jpg
Tres anys de crisi conviden a mirar la butxaca contínuament, fins i tot per Nadal. De fet, encara que dues de cada tres persones consultades per EROSKI CONSUMER consideren que el seu desemborsament econòmic en joguines serà igual que el de l’any anterior, un altre 31% assegura que variarà. Però aquest pressupost serà superior o inferior? En general, són més les llars que afirmen que serà inferior (una de cada quatre persones entrevistades). Els motius són variats: un 41% argumenta que el seu desemborsament serà menor per la crisi i vol estalviar; un 25% diu que l’augment dels preus provoca haver de fer retallades; en un 13% és per problemes econòmics o de feina; en un 12%, per problemes econòmics; i en un 8%, perquè al llarg de l’any ha fet altres despeses que l’impedeixen tenir un pressupost més alt. En aquest sentit, els valencians, els manxecs i els andalusos són, entre les nou comunitats, els que en una proporció més gran consideren que el seu desemborsament en joguines serà inferior enguany, fonamentalment per la crisi i la necessitat d’estalviar.

Únicament un 7% dels enquestats considera que la seva despesa en joguines serà més gran. Un 45% creu que es deu a les dates nadalenques; un 34% perquè, comprant el mateix, enguany sembla que tot és més car; i un 21% perquè ha millorat la seva situació econòmica. Per comunitats, els madrilenys i balears són els que en una proporció més gran (un 9%) creuen que el seu desemborsament augmentarà, fonamentalment perquè diuen que aquest any tot és més car.

Manca informació pedagògica

Sobre el paper, les claus per a trobar la joguina “perfecta” semblen fàcils per als enquestats: que sigui segura per al petit, adequada a la seva edat, que en la fabricació s’hagi respectat al màxim possible el medi ambient, que tingui una garantia que en certifiqui la qualitat, que disposi d’instruccions d’ús o que fomenti valors adequats per al desenvolupament dels infants… Però quan s’intenta posar en pràctica, un de cada quatre enquestats per la revista assegura que alguna vegada s’ha sentit perdut i ha tingut dubtes sobre la joguina que havia de comprar. Interrogants que es multipliquen quan la joguina en qüestió és educativa, un videojoc o de tipus elèctric.

Així i tot, vuit de cada deu enquestats afirma que es fixa en els advertiments de seguretat que figuren en la joguina. A més, set de cada deu tenen en compte si el producte pot resultar tòxic per al nen o si les peces són massa petites i el nen se les pot endur a la boca, amb el perill consegüent. Amb tot, els enquestats que més es preocupen en matèria de seguretat viuen a Catalunya, la Comunitat València i Madrid; encara que no es pot dir el mateix dels navarresos, els percentatges dels quals estan lleugerament per sota de la mitjana.

Per sort, és mínim el percentatge de consumidors (no arriba a un 7%) que ha sofert algun contratemps per la mala seguretat de la joguina. A més dels criteris de seguretat, la majoria dels enquestats (el 88%) comprova si la joguina és adequada a l’edat del nen (el 91% dels catalans enquestats i el 84% dels manxecs) i un 74% es preocupa per si el joc fomenta la creativitat, la imaginació o el desenvolupament del petit (un 81,6% dels bascos preguntats i un 69% dels manxecs enquestats). A això cal afegir que gairebé un 70%, de mitjana, es fixa si en l’embolcall figura un indicatiu de garantia de la CE; mentre que tan sols un de cada tres se centra en la composició del joc, el lloc de fabricació o si té instruccions d’ús.

Errors en la compra

Sovint es cometen errors en el moment de comprar les joguines dels més petits i hi ha alguns que són molt comuns i que es repeteixen amb freqüència:

  • No llegir bé les etiquetes: en aquestes s’indiquen les condicions d’ús, el contingut i les indicacions de seguretat. De vegades no els donem prou importància, encara que puguem estar posant en perill la seguretat del nen.
  • Deixar-se influenciar per la publicitat: cal explicar als nens que hi ha altres joguines que encara que no surtin per televisió també resulten divertides i educatives.
  • No tenir en compte els desitjos dels nens o fer cas només del que volen: cal buscar un terme mitjà, és a dir, conèixer i escoltar les peticions dels més petits, alhora que se’ls ensenyen altres alternatives més adequades. Així i tot, sempre s’ha de buscar la varietat, no s’han d’adquirir joguines semblants, perquè el nen ha de tenir diferents experiències de joc.
  • Regalar joguines no adequades per a l’edat del nen, en funció del sexe o que no transmetin els valors desitjables: les joguines han de respondre a les necessitats de creixement dels petits, han de ser lliures i sense connotacions violentes, racistes i/o sexistes.
  • Regalar moltes joguines: l’excés de joguines causa en els infants una manca d’interès. De vegades, es compren de forma impulsiva sense saber el que realment es compra. Però abans de regalar una joguina cal pensar si la necessita o si és la més adequada per al nen.
  • Comprar joguines instructives però avorrides: tot i que les joguines són un recurs excel.lent perquè l’infant aprengui, a més han de ser desenfadades i divertides.
  • No regalar joguines als nens més grans i fins i tot a persones adultes: el joc i les joguines són necessàries per al desenvolupament educatiu dels nens i nenes en totes les etapes de la infància, no només en les primeres. I també serveixen per a millorar la qualitat de vida de les persones de totes les edats, a més d’afavorir habilitats i reforçar aprenentatges.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions