Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Anàlisi de la despesa familiar en 17 comunitats autònomes, així com de la renda mitjana percebuda i les mancances materials de les llars : La despesa familiar creix tímidament per primera vegada en sis anys

Cada llar va desemborsar el 2014 una mitjana de 27.000 euros; el 59% es va destinar a habitatge, a alimentació i transport

Ingressos, dificultats i privacions de les famílies

Els ingressos disminueixen
/imgs/20150901/montones.jpg

Cada llar va ingressar de mitjana 26.154 euros el 2013, un 2% menys que l’any anterior (quan la renda mitjana era de 26.700 euros) i un 13% menys que el 2006 (es van percebre uns 30.000 euros de mitjana).

En aquest sentit, les famílies que més diners van ingressar són les compostes per dos adults amb un o més nens dependents (els menors de 18 anys i les persones de 18 a 24 anys econòmicament inactives per les quals almenys un dels seus pares és membre de la llar). En total, van percebre més de 31.200 euros, a diferència dels 14.500 euros de les famílies integrades per una sola persona. Igual que la renda mitjana general, per tipus de llar, aquests ingressos també han caigut, des de 2008, entre un 7% i un 10%.

Per comunitat autònoma, les llars que més diners van ingressar el 2013 van ser els basques, 34.240 euros. Les extremenyes, per la seva banda, van ser les que menys van percebre, poc més de 19.300 euros. La diferència entre les unes i les altres és d’un 77%.

En un any (entre el 2012 i el 2013), les caigudes més fortes han estat les de les rendes mitjanes de les llars extremenyes i murcianes (en els dos casos va ser un 8%). Per la seva banda, entre el 2008 i el 2013, van descendir de forma més precipitada els ingressos mitjans de les famílies càntabres (un 23%) i, de nou, les murcianes (un 20%).

La dificultat d’arribar a fi de mes

Dues de cada tres famílies reconeixen que, el 2014, arribaven a fi de mes amb dificultats, i el 37% assegurava fins i tot que amb moltes dificultats. El tipus de llar que va tenir més problemes va ser la composta per un adult i un o més nens dependents (el 81%).

Per comunitats autònomes, les llars canàries i les andaluses destaquen per ser les que ho van tenir més complicat l’any passat en aquest sentit (entorn del 80% admetia arribar amb dificultats a final de mes), al contrari que les navarreses (el 35%).

En vuit anys, la situació no ha canviat en excés. El 2006, el 61% de les llars ja assegurava tenir dificultats per a arribar a fi de mes. I, de nou, es repetia la tendència que fossin les llars compostes per un adult amb un o més nens dependents les que van tenir més problemes.

Així i tot, resulta característic que, en tan sols un any, hagi augmentat en 10 punts percentuals la proporció de llars amb un adult amb un o més nens dependents amb dificultats serioses per a arribar a fi de mes: ha passat d’un 48% el 2013 a un 58% el 2014.

Sense viatges ni imprevistos

/imgs/20150901/cenital.jpg

Tot i que s’hagi reactivat tímidament el consum, les famílies encara es priven de moltes coses. Per exemple, un 45% de les llars no es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l’any (un 6% més que el 2006) i un altre 42% no té capacitat per a afrontar despeses imprevistes (un 9% més que fa 8 anys). A més, al voltant del 7% no es pot permetre disposar d’un ordinador personal (un 4% menys que el 2006) o d’un automòbil (pràcticament no ha variat la proporció en vuit anys).

Entre altres mancances més greus, un 11% no es pot permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada (sense canvis en relació amb el 2006), un altre 10% ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat, etc.) els últims 12 mesos (ha augmentat del 5% al 10% en vuit anys) i un 3% no es pot permetre un menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies (la proporció ha baixat un 1%).

Per tipus de famílies, les compostes per un adult amb un nen dependent o més destaquen sobre la resta. Un 62% d’aquestes no es poden permetre anar-se’n de vacances ni tampoc tenen la capacitat per a afrontar despeses imprevistes. Un 22% ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge els últims 12 mesos, un 16% no es pot permetre disposar d’un automòbil i el 13% tampoc d’un ordinador personal. A més, gairebé un 7% no es pot permetre un menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions