Informació molt útil
Si el consumidor busca preferentment una alimentació econòmica, prevaldrà el factor preu. Però si el que vol és alimentar-se seguint els cànons d’una dieta equilibrada i saludable i fer-ho sense pagar per damunt del necessari, serà fonamental llegir detingudament les etiquetes. També és interessant, naturalment, tastar els productes personalment i informar-se, mitjançant revistes de consum, de les característiques i prestacions no perceptibles pel consumidor i que no apareixen en les etiquetes.
De tota manera, hem d’apreciar quant val (molt) la informació que ens proporcionen les etiquetes i ens convé fixar-nos-hi bé, ja que constituïxen el compromís del fabricant, davant del consumidor, que un article acomplix les condicions que exigix la normativa vigent per a esta família de productes. La norma general és que l’etiquetatge ha de ser clar i concís i que mai no ha d’induir a error al consumidor referent a característiques, composició, naturalesa, qualitats, quantitat, origen o mode de fabricació.
En els productes alimentaris envasats hi ha dos classes d’informació: la general (comuna a tots i obligatòria) i la nutricional, opcional i que l’oferixen només alguns. La general servix per a conéixer les característiques essencials del que un compra. La nutricional, que no és obligatòria però sí molt convenient, posa a disposició del consumidor informació sobre les característiques nutritives de l’aliment: calories que aporta, els nutrients que conté, la quantitat de fibra, vitamines, sals minerals, etc.
- Nom del producte, tal com es denomina a Espanya: no té res a veure amb la presentació o marca comercial, sinó amb la denominació. Per exemple, no és el mateix un iogurt que un preparat lacti, o un suc de fruites que un nèctar de fruites. En alguns aliments s’ha d’incloure en l’etiqueta la qualitat específica, varietat, categoria comercial (extra, primera, segona…) i el calibre. En fruites, verdures i hortalisses fresques, s’haurà d’indicar el seu origen.
- Llista d’ingredients: es presenten per ordre d’importància; el de més pes és el que primer apareix. Amb esta llista sabem el que hem comprat. Es podrà comprovar, per exemple, com alguns formatges de llet d’ovella usen també llet de vaca o de cabra.
- El grau alcohòlic per a les begudes amb un grau superior a l’1,2%.
- La quantitat neta als productes envasats s’expressa en pes per als aliments sòlids i en volum per als líquids.
- Data de caducitat, indica el dia i el mes en els productes molt peribles.
- Data de consumició preferent, amb una de les dos expressions següents segons quina siga la durada del producte: “Consumiu-ho preferentment abans de”… seguit del dia i el mes si la durada del producte és entre 3 i 18 mesos. “Consumiu-ho preferentment abans del final de”… seguit de l’any per a productes amb durada superior a 18 mesos.
A part d’estes dades, que són les més interessants, en la majoria dels casos també n’han de figurar d’altres, com condicions especials de conservació, mode d’utilització, identificació de l’empresa (nom, raó social, etc.), lot de fabricació al qual pertany el producte i el seu origen, i si procedix de països no membres de la Unió Europea.
Etiqueta nutricional
Molt útil per a conéixer quins nutrients conté un determinat producte i en quina quantitat. La normativa que regula al nostre país l’etiquetatge nutricional, que no s’aplica a les aigües minerals ni als complements dietètics, establix que esta etiqueta no és obligatòria. Només ho és als productes la presentació dels quals fa referència a característiques nutricionals com, per exemple, “ric en calci”, “baix en colesterol” o “amb vitamina A i E”, Coexistixen dos formats principals d’etiqueta nutricional. El més esquemàtic només indica, per este ordre, el valor energètic, la quantitat de proteïnes, els hidrats de carboni i els greixos. L’altre, més ampli, informa sobre els sucres, àcids grassos saturats, la fibra i el sodi. Això no obstant, qualsevol d’estes dos etiquetes pot incloure dades sobre altres components (colesterol, vitamines, sals minerals, midó…). Així mateix, poden esmentar-se les quantitats de determinades vitamines i sals minerals, en funció del percentatge que representen de la quantitat diària recomanada (CDR) d’este nutrient per a una alimentació saludable i equilibrada.
Tant els productes que es presenten sense envasar als establiments comercials com els que s’envasen a petició del consumidor, han d’incorporar dades obligatòries mitjançant etiqueta o cartell al lloc de venda:
- Denominació del producte, l’estat físic o tractament a què haja estat sotmés i la seua categoria, qualitat, varietat i origen
- A la carn, ha d’especificar-se la classe o tipus de canal de procedència (per exemple, vedella de Navarra) i la denominació comercial de la peça de què es tracte (tapa, rabada, etc.).
- Als peixos, ha de constar la forma de presentació comercial.
Als productes que envasa l’establiment comercial han d’indicar-se estes dades:
- Denominació, estat físic, categoria de qualitat, varietat i origen.
- Llista d’ingredients, si s’escau.
- Quantitat neta.
- Data de caducitat o data de durada mínima.
- Identificació de l’empresa.
- Condicions especials de conservació, si s’escau.
Atribuir als aliments propietats preventives, terapèutiques o curatives d’una malaltia està prohibit i vulnera la normativa. No s’ha de fiar, per tant, de llegendes com “enfortix els ossos” o “ajuda a regular el colesterol” en productes com la llet. Tampoc no es pot acceptar l’afirmació que un aliment té propietats particulars quan les posseïxen tots els de la seua mateixa naturalesa. D’esta forma, una llegenda del tipus “sense colorants ni conservants” en un aliment que per llei no pot usar estos additius no infringix la norma.