Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Residus Sòlids Urbans (RSU): analitzats els sistemes de recollida i gestió de 18 ciutats espanyoles : Generem menys deixalles, encara que els ajuntaments faciliten poca informació sobre la seva gestió

La quantitat de residus s'ha abaixat un 4% des de 2008. La meitat de les ciutats analitzades no va voler facilitar el percentatge de recuperació de les deixalles recollides

Falten contenidors d'envasos

/imgs/20111001/tema3.jpg
En l’anàlisi efectuada en les 17 ciutats, EROSKI CONSUMER ha observat que cada ciutadà ha generat una mitjana de 31 quilos de paper-cartró a l’any, 16 quilos de vidre, 14 d’envasos i 0,06 de piles. Per a reciclar aquests residus, el ciutadà necessita, en primer lloc, consciència ecològica però també una dotació de contenidors correcta per a acomplir aquest propòsit. El PNIR recomana que hi hagi un contenidor de vidre i de paper-cartró per cada 500 habitants. En aquest sentit, gairebé totes les ciutats estudiades en l’informe compleixen aquesta màxima en els dos casos, excepte Barcelona i Madrid, per bé que les dues voregen l’equipament de contenidors de vidre mínim exigit. En aquest últim punt, el desplegament més gran es va observar a Pamplona (3,38 contenidors per cada 500 persones). D’altra banda, quant al paper-cartró, Barcelona és la que compta amb un desplegament menor (0,95 recipients per cada 500 habitants) i, de nou, Pamplona hi destaca positivament (5,78).

Quant als contenidors d’envasos, el Pla Integrat de Residus Urbans indica que se n’ha de col.locar un per cada 300 habitants. Precisament, EROSKI CONSUMER ha comprovat que en matèria d’envasos la majoria de les ciutats estudiades i que han proporcionat dades no compleixen la premissa (encara que algunes voregen el mínim exigit). No obstant això, totes les localitats han augmentat la dotació respecte de la que tenien el 2009, excepte Bilbao, Pamplona i Sevilla, per bé que es mantenen pràcticament dins de la mitjana. Amb tot, la capital navarresa i els municipis de la seva comarca mancomunada destaquen per tenir el millor desplegament de contenidors pel que fa a les altres ciutats analitzades en l’estudi d’EROSKI CONSUMER. En xifres, compten amb tres contenidors per a vidre per cada 500 persones, gairebé sis per al paper-cartró i dos per als envasos per cada 300 habitants.

A més dels contenidors, els ciutadans poden utilitzar els punts nets, (també denominats ecoparcs, deixalleries o “garbigunes”). Són instal.lacions de recollida selectiva per a dipositar-hi residus que no tenen contenidor urbà específic. El Pla Integral del Residus Urbans 2008-2015 preveu, entre d’altres mesures, l'”ampliació de la xarxa actual de punts nets”. En l’estudi d’EROSKI CONSUMER, es va comprovar que totes les ciutats analitzades i que van proporcionar dades disposaven d’ecopacs, encara que aquí destaca el desplegament de Barcelona, amb 39 (29 de fixos i 10 de mòbils) i Madrid, amb 21 (16 de fixos i 5 de mòbils), com dues de les ciutats més poblades del país.

Però, quant es recupera?

El Pla Nacional Integrat de Residus Urbans es queixa de “la insuficiència de dades sobre generació i gestió de residus, dades que són poques i no sempre verificades”. Per això proposen com un dels seus objectius prioritaris “obtenir estadístiques fiables”. Malgrat aquests bons desitjos, aconseguir els percentatges del que es recupera a cada ciutat no és senzill. Així, després de molt insistir-hi, tan sols nou ajuntaments van facilitar aquestes dades (Barcelona, Bilbao, la Corunya, Murcia, Pamplona, Saragossa, Sevilla, Valladolid i Vitòria), encara que en quatre d’aquests els percentatges donats eren massa elevats, ja que arribaven fins i tot al 100%.

En vista d’aquesta situació, convé tenir en compte, d’una banda, el PNIR, que proposa reciclar per a l’any que ve el 80% del vidre, el 75% de paper i cartró, a més del 50% dels plàstics. I, d’una altra, les proporcions recuperades a escala nacional segons el Ministeri de Medi Ambient: el 49% dels envasos de vidre, el 74% del paper-cartró consumit, el 70% del total d’envasos posats en el mercat i el 16% de les piles i acumuladors portàtils posats en el mercat.

En aquest context, EROSKI CONSUMER va calcular una mitjana entre els ajuntaments que van proporcionar dades properes a les proporcions del Ministeri del Medi Ambient. Així, es va reciclar de mitjana el 47% de vidre, el 42% de paper i cartró, el 30% d’envasos, el 32% de matèria orgànica i el 36% de piles.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografías | Fotografías | Investigaciones

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte