Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Residus sòlids urbans (RSU): comparats els sistemes de recollida i gestió de 18 ciutats : Generem cada vegada més escombraries i no totes les ciutats saben quant reciclen

Pamplona va demostrar ser la ciutat més compromesa amb el reciclatge. En l'altre costat de la balança, set ajuntaments van assegurar desconèixer la quantitat d'escombraries que recuperen. En aquestes 18 ciutats es van generar el 2008 un 2% més d'escombraries per habitant que el 2004

Reciclatge, taxes municipals i taula comparativa

Reciclem poc

/imgs/20090501/tema4.jpg
Cada habitant de les 18 ciutats analitzades genera, de mitjana, 35 quilos de paper i cartró a l’any, 15 quilos de vidre, 13 quilos d’envasos i 0,10 de piles. Però, quina proporció de la brossa recollida es recicla? No és fàcil de saber, ja que, igual com va ocórrer fa quatre anys, diverses ciutats (en aquest cas, Alacant, Barcelona, Granada, Màlaga, Múrcia i Saragossa) van indicar a aquesta revista que no disposaven d’aquesta informació i Còrdova només va donar dades del 2007. Les altres hauran de fer més esforços els anys vinents per a complir la legislació. Segons la directiva aprovada el 2008 pel Parlament Europeu, l’any 2020 els països membres de la UE hauran de reciclar o reutilitzar almenys el 50% del paper, del plàstic i del vidre dels residus urbans sòlids. Les dades del Ministeri de Medi Ambient indiquen que Espanya està prop de complir aquests objectius, però a les 11 ciutats que van facilitar informació a CONSUMER EROSKI la situació no és tan positiva: es va recuperar una mitjana del 47% de vidre, un 44% de paper-cartró i només un 18% dels plàstics i envasos. Es tracta de proporcions lleugerament superiors a les que es van registrar fa quatre anys i, com llavors, la ciutat referent és Pamplona, que recicla el 53% del vidre (igual que Bilbao) i el 70% del paper-cartró (només s’hi acosta Sant Sebastià amb un 64%).

I la matèria orgànica?

La brossa orgànica es pot reciclar per a produir compost, adobs o un regenerador del terreny que conté nutrients i oligoelements. Perquè aquest procés es portés a terme amb èxit caldria implantar una recollida selectiva generalitzada i conscienciar els ciutadans perquè separessin les restes de menjar i de jardineria (preferiblement en bosses també compostables) i les dipositessin en contenidors específics, els de color gris o marró. A més, s’hauria de crear un mercat que assegurés el destí d’aquest compost per a parcs i jardins. No obstant això, en vista de les dades recopilades per aquesta revista, encara queda molt per fer. Tot i que la majoria de les ciutats afirmen que disposen d’una planta de compostatge (totes tret de Granada, Màlaga i Múrcia, que no van facilitar les dades), molt poques (només la Corunya, Barcelona, Còrdova, Pamplona, València, Valladolid; i Sant Sebastià, amb una experiència pilot) han implantat un sistema de recollida selectiva. De mitjana, reciclen només un 18% de la matèria orgànica que produeixen, molt lluny del 50% fixat pel Pla Nacional Integral de Residus Urbans. Només s’acosta a aquesta proporció Còrdova, que recupera un 43% de la seva brossa orgànica.

Taxes municipals

A la majoria de les ciutats, la taxa d’escombraries es cobra anualment. Les excepcions van ser Valladolid i Màlaga, que no tenen taxa d’escombraries com a tal; Bilbao, que la cobra cada tres mesos; Granada i Sevilla, que ho fan una vegada al mes; i Logronyo, que ho fa cada sis mesos. Sant Sebastià i Múrcia apliquen una tarifa única i a la resta de ciutats la taxa varia en funció de la categoria fiscal del carrer (la Corunya, Bilbao, Còrdova, Granada, Logronyo), del valor cadastral de l’habitatge (Madrid, Pamplona) o de la quantitat d’aigua consumida (Barcelona, Sevilla, Saragossa). La taxa pot ser molt diferent en algunes ciutats: a Madrid, sense anar més lluny, el marge va des dels 4 euros fins als 190 euros a l’any. Els últims quatre anys, les taxes de la majoria de les ciutats s’han apujat entre un 10% i un 22%. Però en algunes s’ha abaratit (a Saragossa ha disminuït un 15%) i en altres ha augmentat desmesuradament: a Sant Sebastià va créixer un 90%. El Pla Integrat de Residus Urbans proposa implantar una taxa d’escombraries proporcionals a la quantitat de residus urbans generats per cada habitatge.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions