Alimentació i envelliment: enquesta a persones més grans de 65 anys

Gairebé un de cada cinc persones grans complementa la dieta amb productes especials

En el 95% dels casos trien els aliments funcionals en forma de lactis, com prebiòtics o enriquits amb calci
1 Octubre de 2012
Img tema de portada listado

Gairebé un de cada cinc persones grans complementa la dieta amb productes especials

/imgs/20121001/tema1.jpg
Espanya és un país de veterans: el 2011 es van comptabilitzar més de vuit milions de persones grans, gairebé el 20 % de la població espanyola.

No hi ha dubte que l’alimentació té un paper fonamental en la vellesa. Una dieta adequada és un dels factors determinants perquè les persones visquin més i millor. De fet, l’esperança de vida s’ha incrementat de manera espectacular durant tot el segle XX: ha passat dels 34,8 anys el 1900 als 81,6 en l’actualitat. Òbviament, l’alimentació hi ha tingut molt a veure.

Avui en dia, podem trobar al mercat una àmplia gamma de productes alimentaris especials, i entre d’altres, els que persegueixen ajudar a complementar la dieta de la gent gran. Per conèixer els hàbits alimentaris i investigar si les nostres persones grans consumeixen aquest tipus d’aliments, EROSKI CONSUMER va fer una enquesta en 900 llars de 9 comunitats autònomes (Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc) on vivien persones més grans de 65 anys.

Es va comprovar que, en general, les persones més grans de 65 anys entrevistades tenen una causa pendent amb les verdures i hortalisses, i també amb el consum d’aigua. En aquest context, gairebé un de cada cinc dels enquestats complementa la dieta amb algun tipus de producte especial, sobretot les dones (un 23% enfront del 14% d’homes). Els aliments que es trien en aquests casos són majoritàriament els de tipus funcional en forma de lactis.

Retrat de la vellesa

La vellesa té nom de dona. I és que la majoria de les persones més grans de 65 anys que van participar en l’enquesta eren dones, amb una mitjana de 74 anys.

Quant a la situació civil, el 57% de les persones grans estaven casades o tenien parella i un 38% eren vídues. Només el 5% estaven solteres. A casa, una de cada quatre persones grans vivia sola, mentre que la resta estava acompanyada, en la majoria dels casos per la parella. Entre els que van assegurar viure sols (o amb una persona contractada específicament per a acompanyar-los), set de cada deu eren dones. Finalment, quant al nivell d’estudis, en un 42% dels casos es tractava d’una persona amb estudis primaris incomplets i en un altre 31%, els havia completat. Tan sols un 7% comptava amb el batxiller elemental.

A més, per a una mica més de la meitat de les persones grans enquestades l’estat de salut era bo o molt bo. I això malgrat que un 54% patia d’alguna patologia. D’altra banda, tots els que reconeixien que la seva salut era regular, dolenta o molt dolenta (48%) patien alguna malaltia.

Les malalties més comunes tenien a veure amb afeccions òssies (en el 38% dels casos), amb problemes circulatoris (en el 31%), hipertensió (en el 26%) i amb diabetis (en el 16%).

D’aquesta manera, es va concloure que el 81% de les persones més grans de 65 anys entrevistades a els 900 llars eren autònomes. Només un 10% necessitava ajuda en les tasques diàries i un 9% es podien considerar dependents o grans dependents.

Alimentació variada, moderada i equilibrada

/imgs/20121001/tema2.jpg
Els experts consultats per EROSKI CONSUMER coincideixen a assenyalar que hi ha una relació entre un bon envelliment i l’alimentació que es porta al llarg de la vida. Les persones que porten un estil de vida saludable, amb un control de l’alimentació i una pràctica d’exercici habitual tendeixen a envellir millor. Concretament, si s’ingereix una gran varietat de fruites i verdures, oli d’oliva, peixos i cereals, amb un consum moderat de greixos i dolços, a més d’una ingesta de sal moderada i una hidratació adequada, tot això redundarà a tenir una esperança de vida més llarga, amb un bon estat de salut.

En l’enquesta es va comprovar que la meitat de les persones entrevistades havia de tenir una cura especial amb els hàbits d’alimentació. En nou de cada deu casos, es devia a algun problema de salut i havia estat el metge qui havia recomanat cuidar la dieta. En un percentatge baix de casos, la decisió de cuidar-se l’havia pres el mateix enquestat o bé un familiar.

En el 74% dels casos, es consumeix menys (o no es consumeixen) aliments grassos d’origen animal, en el 62% han reduït o eliminat la sal dels àpats, en un 48% han prescindit dels sucres, la rebosteria i els dolços i en el 19% han augmentat el consum de fruita i verdura, a més de reduir (o eliminar) les begudes alcohòliques.

Què convé menjar i quan

Les persones grans necessiten una quantitat menor d’energia, perquè el seu metabolisme s’alenteix i fan menys activitat física que la resta de la població. Així i tot, és molt important menjar tota mena d’aliments per cobrir les necessitats nutricionals, tot i que es mengi en menys quantitat. I també hidratar-se de manera adequada.

Els experts consultats per EROSKI CONSUMER recomanen fer quatre àpats al dia i que el sopar sigui sempre lleuger. El 98% dels entrevistats va assegurar fer tots els dies almenys tres àpats: esmorzar, dinar i sopar. A més, un 95% deia no saltar-se’ls mai.

Així mateix, es recomana a les persones grans menjar cada dia verdures i hortalisses (2 o 3 racions), fruites (2 o 3 racions), proteics (carns, peixos i ous, 2 racions), lactis (3 racions) i oli (1 cullerada sopera equival a 1 ració: de 3 a 4 racions). S’ha d’incorporar diàriament a la dieta cereals i derivats (pa, arròs, pasta… millor en la forma integral: de 4 a 6 racions diàries), a més de llegums entre 2 i 4 vegades a la setmana.

Durant l’enquesta, es va comprovar que les persones grans tenen una assignatura pendent amb les verdures i la hidratació. I és que el dia anterior a contestar les preguntes, el 94% havia menjat fruita fresca, però només la meitat havia pres verdures i hortalisses (crues o cuites). Això sí, el 83% havia ingerit proteics (carn, peixos o ous) i el 91% lactis o altres derivats. Quant als farinacis, un 90% va acompanyar amb pa els àpats, només un 13% va incloure els llegums aquell dia i un 17%, l’arròs i/o la pasta.

Amb tot, amb quina freqüència solen menjar aquests grups d’aliments al dia? De fruita fresca, afirmen ingerir-ne gairebé 3 vegades de mitjana cada jornada, però de verdures i hortalisses (crues o cuites), solament una vegada. Els proteics els inclouen de mitjana 1 vegada en la dieta, mentre que els lactis i els seus derivats són el doble de freqüents. L’arròs o la pasta són menjats 1 vegada al dia i el pa l’incorporen a l’alimentació de cada jornada 2 vegades de mitjana. Finalment, mengen llegums entre 2 i 3 vegades a la setmana.

L’aigua s’ha de considerar com un autèntic nutrient, especialment en la gent gran, que ha de parar molta atenció al seu estat d’hidratació. És recomanable prendre entre 6 i 8 gots d’aigua al dia. Tanmateix, en l’enquesta es va percebre un consum inferior en un 44% dels entrevistats, que van reconèixer que en prenien 4 gots o menys.

Quan la dieta no és suficient

/imgs/20121001/tema3.jpg
Sovint, les persones grans pateixen patologies que poden modificar les seves necessitats nutricionals o alterar la capacitat per digerir, absorbir i metabolitzar els nutrients.

Les malalties més comunes que sofreixen són: diabetis mellitus, malalties cardiovasculars, obesitat, hipertensió, malalties osteoarticulars, etc., motivades per una nutrició inadequada i la falta o disminució d’exercici.

La desnutrició energeticoproteïca també és un problema freqüent en la gent gran. Les causes són variades: entre aquestes, les dificultats físiques i/o econòmiques per a obtenir els aliments adequats, problemes en la preparació i la ingesta d’aliments…

A fi de prevenir els problemes relacionats amb l’alimentació en la persona gran i pal.liar les seves conseqüències, hi ha al mercat una àmplia gamma de productes: aliments funcionals, complements alimentaris, productes dietètics i preparats de nutrició enteral. Els primers són aquells que, a més de satisfer les necessitats nutricionals de forma natural o processada, contenen components que tenen uns efectes beneficiosos per a la salut. Per exemple: els preparats làctics amb esterols vegetals i fitoestanols. D’altra banda, els complements nutricionals són preparats que aporten una quantitat de nutrients, de fibra, de vitamines i de minerals, i es prenen com a complement a la dieta diària. Poden ser batuts de proteïnes, gotes, pastilles, càpsules o pólvores amb preparats multivitamínics, oligoelements o suplements de fibra. Els aliments dietètics tenen com a finalitat principal satisfer totalment o parcialment les necessitats alimentàries de persones que tenen una capacitat limitada, deficient o alterada d’ingerir, digerir, absorbir, metabolitzar o excretar aliments normals o determinats nutrients. Poden ser purés, cereals, sopes o batuts. I, finalment, la nutrició enteral és un tipus de nutrició artificial que s’administra per sonda. Solen ser líquids o pólvores per reconstituir, nodrir i prevenir una malnutrició proteicocalòrica. On es troben? Els aliments funcionals s’ofereixen en el canal d’alimentació, mentre que els complements alimentaris i els productes dietètics estan disponibles en establiments de dietètica i oficines de farmàcia. Els preparats de nutrició enteral s’utilitzen en pacients ambulatoris o hospitalitzats.

Elles prefereixen completar la seva dieta

EROSKI CONSUMER va comprovar durant l’enquesta que gairebé una de cada cinc persones més grans de 65 anys complementa la dieta amb algun aliment especial, complement o producte dietètic o nutricional. És més comú al País Basc (en un 25% dels casos), a Madrid (en un 24%) i a les Illes Balears (en un 22%). Així mateix, entre els que afirmen tenir un problema de salut (un 72% de les persones grans entrevistades), un de cada cinc inclou aquests aliments complementaris en la dieta. Per sexes, són les dones les que es decanten de manera principal per consumir aquest tipus de productes (un 23%, davant d’un 14% d’ells), especialment les que tenen entre 75 i 79 anys.

El més habitual és que es consumeixin aliments funcionals (en el 95% de les llars enquestades). En canvi, la resta de tipologies no són tan comunes, ja que solament 15 casos en prenien: vuit, complements o suplements nutricionals; cinc, productes dietètics; i dos, alimentació enteral.

Entre els qui prenen aliments funcionals, els que més èxit tenen són els lactis, ja siguin en forma de iogurt (ho van esmentar en un 46% dels casos) o llet (en un altre 46%). Dels primers, els iogurts prebiòtics (bevibles o no) són els més consumits (en un 46% dels casos). Entre els segons, els més requerits són la llet amb més calci (en un 52% de les llars en prenen) i/o la llet de soja (en un 24%). En les dues últimes dècades, els aliments funcionals han anat envaint el mercat i formen part de la nostra dieta habitual. Cada dia apareixen noves propostes al mercat. El problema està en la publicitat, una mica dubtosa, que atribueix poders sorprenents a determinats aliments o productes. Per això, la Comunitat Europea ha elaborat un reglament (1924/2006) en què s’exigeix que la comercialització d’aliments funcionals estigui avalada per estudis científics que justifiquin les declaracions nutricionals o de salut. D’altra banda, entre els qui prenen complements o suplements nutricionals, sis persones es decantaven per vitamines i minerals, i tan sols un, respectivament, per suplements nutricionals amb calci o productes amb soja. Així mateix, entre els qui opten pels productes dietètics, inclouen en la dieta llevat de cervesa, àloe vora, productes amb lactobacillus, pastilles amb calci o llet amb soja. Finalment, l’alimentació enteral es basava en els dos últims casos en un producte proteic.

Millor prevenir

/imgs/20121001/tema4.jpg
En línies generals, el 30% dels entrevistats que prenen aquest tipus d’alimentació especial ho fa per prevenir una malaltia, en un 24% per cuidar-se i en un 19% per ajudar en un tractament amb medicaments. Solament en un 28% de les persones consultades els van prescriure o recomanar aquest tipus de productes. Això sí, en un 92% de les vegades va ser un metge qui ho va fer.

Les persones més grans de 65 anys que van dir consumir aquest tipus de productes van estimar que es gastaven 14 euros al mes de mitjana. Mentre que a les Illes Balears i el País Basc dediquen una mitjana de 18 euros, a Andalusia la despesa suposa la meitat, ascendeix a 9 euros. En el 91%, els troben al supermercat. Solament un 6% ho adquireix en una farmàcia i un 3% en una herboristeria. Per tipus de producte, els aliments funcionals s’adquireixen generalment als supermercats, els complements o suplements nutricionals a l’herboristeria, els productes dietètics a l’herboristeria i fins i tot al supermercat, i l’alimentació enteral a la farmàcia.

La televisió i la ràdio: efectius per a publicitar-los

Encara que un 41% de les persones enquestades per EROSKI CONSUMER té una bona o molt bona percepció d’aquest tipus de productes, n’hi ha un altre 45% que no sap què pensar-ne i un 14% en té una opinió dolenta o molt dolenta.

Finalment, set de cada deu persones grans enquestades havien sentit a parlar d’aquest tipus de productes: un 45% dels casos per haver-ho sentit a la televisió o a la ràdio, un 25% perquè la família o els amics li n’havien parlat, un 15% per haver-ho vist en anuncis de revistes i diaris i un 9% perquè el metge l’hi ho havia esmentat.

Fonts: investigació pròpia i CSIC, Fundació INGEMA, Servei de Geriatria de l’Hospital Central de Creu Roja, Societat Espanyola de Nutrició (SEN) i Consell General de Col.legis Oficials de Farmacèutics.

A certa edat: cuidar-se sense obsessionar-se

Són moltes les empreses que han trobat en la gent gran la seva opció de negoci. Algunes de les marques de productes làctics més conegudes al nostre país han creat línies d’investigació i han desenvolupat una àmplia gamma de productes exclusius per a les persones grans amb necessitats nutricionals especials. Una cosa semblant ocorre en alguns laboratoris farmacèutics, que busquen aprofundir en l’àmbit de la prevenció de malalties i la millora de la qualitat de vida a través de la nutrició.

Tampoc cal obsessionar-se amb l’alimentació. Encara que hi ha aquest tipus de productes la dieta no s’ha de deixar de banda: ha de cobrir les necessitats nutricionals bàsiques, és a dir, s’ha de caracteritzar per ser variada, equilibrada i saludable. Amb aquest objectiu, els experts d’EROSKI CONSUMER donen algunes claus dirigides a les persones sanes sense règims dietètics:

  • Alerta amb els quilos de més: mantenir un pes adequat és la millor manera de saber si estem ingerint les calories adequades.
  • No convé menjar sol: és més apropiat fer-ho acompanyat i a casa, si és possible. Diversos estudis demostren que menjar en companyia és un factor positiu per a aconseguir alimentar-se de forma saludable.
  • És recomanable fer quatre àpats‘ al dia i que el sopar sigui sempre lleuger.
  • Millor hidrats de carboni en forma de fruites, verdures, hortalisses, etc. No ha d’abusar-se dels sucres ni dels dolços.
  • Les proteïnes s’han de prendre en quantitats similars a altres edats: tant d’origen vegetal (llegums i fruites seques) com animal (sobretot, peix, llet i els seus derivats, i ous).
  • Disminuir els greixos: especialment, els d’origen animal (carn, embotits, nata i mantega).
  • Els menjars han d’estar condimentats adequadament i amb sabors marcats, ja que amb els anys es tendeix a una disminució de la sensibilitat gustativa.
  • Cal reduir el consum de sal: es recomana tirar-ne poca quantitat als menjars i evitar els productes enllaunats, embotits i precuinats. Per donar més sabor als plats, es poden utilitzar herbes aromàtiques.
  • Prendre líquids entre els àpats, encara que no es tingui sensació de set, més en èpoques de temperatures altes.
  • Alerta amb l‘alcohol: en cas que el metge no ho hagi prohibit, es poden prendre quantitats moderades de vi o de cervesa en els àpats (una copa o un got al dia les dones i fins a dos els homes). Un consum elevat d’alcohol té molts efectes negatius per a la salut.
  • No s’ha d’afegir suplements vitamínics ni minerals sense prescripció mèdica.