Gairebé un 10% dels joves d'entre 20 i 24 anys abusa o depèn en excés de les noves tecnologies
Encara que resulta evident que l’avanç imparable de les noves tecnologies ha beneficiat en molts aspectes la societat, també ha donat motiu a comportaments problemàtics. L’Organització Mundial de la Salut assenyala que una de cada quatre persones sofreix problemes relacionats amb les noves tecnologies i un estudi de la Societat Espanyola de Psiquiatria revela que entre el 6% i el 9% dels usuaris d’Internet podria tenir problemes d’ús inadequat de la xarxa. L’abús o la dependència excessiva d’Internet i dels dispositius mòbils, o la incapacitat que experimenten moltes persones per allunyar-se dels seus telèfons intel.ligents o desconnectar-se de xarxes socials, fòrums i missatgeries instantànies, és conegut ja com “obesitat digital”. Per conèixer quin abast té, EROSKI CONSUMER va efectuar el mes de novembre una enquesta en línia a persones d’entre 14 i 39 anys i els va preguntar sobre els seus hàbits d’ús d’Internet, telèfon mòbil i videojocs, a més de comptabilitzar el nombre d’aparells digitals de què disposaven. Van contestar l’enquesta un total de 1.220 persones originàries de nou comunitats autònomes: Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc. Per analitzar les dades es va comptar, d’una banda, amb Enrique Echeburúa, catedràtic de Psicologia Clínica i expert en addiccions digitals, i Manuel Armayones, professor d’Estudis de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya. Però de l’altra, també amb l’assessoria institucional de Madrid Salud i de les associacions Pantallas Amigas i Adicciones Digitales.
La primera conclusió és que tan sols un 5% dels enquestats tenen símptomes de sofrir “obesitat digital”. La segona, que no hi ha diferències per sexe, però sí per edat: gairebé un 10% dels joves d’entre 20 i 24 anys depèn en excés o abusa de les noves tecnologies, i el 78% dels adolescents d’entre 14 i 19 anys corren el risc de tenir comportaments obsessius en el futur.
Per elaborar aquest estudi, EROSKI CONSUMER va prendre en consideració tres aspectes: el nombre d’aparells digitals de què disposaven els enquestats (alt, mitjà o baix segons el sistema de mesurament de l’expert en tecnologia Daniel Sieberg); l’ús del mòbil, d’Internet i dels videojocs (basat en el sistema de mesurament de Madrid Salud); i els símptomes físics i socials associats a les noves tecnologies.
Molta "quincalleria digital"
El nombre de dispositius digitals que tenim pot ser un primer indicador del tipus de relació que mantenim amb les noves tecnologies. Per calcular si el “pes digital” d’una persona és alt, mitjà o baix, EROSKI CONSUMER ha pres com a referència el sistema de mesurament següent, de l’expert en tecnologia Daniel Sieberg: cinc punts per cada servei de SMS que utilitzi una persona; cinc per cada identitat que hagi creat a Internet; tres per cada telèfon mòbil de què disposi; dos per tauleta, compte de correu habitual i bloc o pàgina web en què participi; i un punt més per ordinador portàtil o de sobretaula, eReader, màquina digital o aparell no inclòs en els anteriors, però que necessiti un carregador. Fins a 24 punts s’ha considerat un nivell baix de possessió de dispositius digitals; de 25 a 35 punts, un nivell mitjà; i més de 36 punts, un nivell alt.
Així, s’ha detectat que un 64% dels enquestats tenen un nivell alt de quincalleria digital. El perfil d’aquest tipus de persona és un home d’entre 14 i 24 anys que ha cursat BUP, Batxiller Superior o COU. Un de cada quatre entrevistats té un nivell mitjà i el d’un 12% és baix. Entre els aparells abunden mòbils i ordinadors portàtils. Gairebé la totalitat dels enquestats tenien una mitjana de tres telèfons mòbils i nou de cada deu tenien dos ordinadors portàtils, de mitjana, i altres dues càmeres fotogràfiques i/o de vídeo digitals. Així mateix, tres de cada quatre disposaven, de mitjana, de dos reproductors mp3, mp4 o iPod i set de cada deu, d’un ordinador de sobretaula i dues videoconsoles. Molt més baixes eren les proporcions d’iPad o tauletes, eBook o llibre digital i televisió amb connexió a Internet: un 25% dels entrevistats tenien un aparell d’aquest tipus.
L’estudi revela diferències notables per edat. Els adolescents d’entre 14 i 19 anys tenen un nombre més alt de videoconsoles (gairebé quatre de cada cinc en tenen tres de mitjana), mentre que els qui disposen en una proporció més alta d’un iPad o una tauleta són els joves d’entre 25 i 29 anys (un 32%). Els més joves són també els que tenen més identitats en xarxes socials (gairebé quatre perfils per persona d’entre els 14 i els 24 anys) i serveis de missatgeria (dues). En l’ús del correu electrònic i dels blocs, pràcticament no hi ha diferències: el correu electrònic és d’ús massiu (gairebé tots l’utilitzen i tenen gairebé tres comptes de mitjana) i el dels blocs és minoritari (només un de cada quatre entrevistats en té un).
L’abundància de dispositius digitals no indica per si mateix un problema d’addicció a les noves tecnologies. És l’ús indegut o abusiu el que provoca problemes. Per mesurar aquesta variable, EROSKI CONSUMER va demanar als enquestats que expressessin el seu grau d’acord o desacord amb una sèrie d’afirmacions sobre l’ús de mòbils, Internet i videojocs. Segons aquest sistema de mesurament, agafat dels experts en problemes de conducta amb les noves tecnologies de Madrid Salud, només un 4% dels enquestats podria tenir un problema seriós amb l’ús personal d’Internet, un altre 3% amb el del mòbil i un 1% amb el dels videojocs.
La resta utilitza les tres eines digitals de manera adequada, encara que això no significa que estiguin exempts de riscos. Per no caure en un ús depenent, al 47% dels enquestats els convé controlar el temps que passen al telèfon, i el 31% i el 16% han de vigilar el temps que passen a Internet i amb els videojocs, respectivament. En els tres casos, destaquen els joves d’entre 14 i 24 anys.
No sense el mòbil
Un 88% dels enquestats, entre ells un 94% dels joves d’entre 20 i 24 anys, reconeix que utilitza el mòbil per a un ús personal tots els dies de la setmana, durant més o menys 3 hores de mitjana. Fa temps, però, que el mòbil va deixar de ser un aparell per parlar en veu alta amb altres persones. Els enquestats van afirmar que, sobretot, utilitzaven el telèfon com a servei de missatgeria instantània (13 vegades de mitjana, 17 entre els adolescents) i per consultar l’hora (10 vegades de mitjana al dia). Trucar és el tercer motiu per fer servir el telèfon (6,5 vegades), participar en xarxes socials el quart (6 vegades) i consultar el correu electrònic, l’últim (5,8 vegades).
Podem prescindir del mòbil? Un 43% dels enquestats diu que no podria encara que ho volgués, i un 36% afirma que n’està pendent contínuament. La dificultat per apartar-se del mòbil és més alta entre els entrevistats de 20 a 24 anys (49%), però els adolescents tendeixen a estar més pendents del telèfon (45%). Per a un de cada quatre enquestats, rebre un SMS o una notificació semblant suposa una alegria (el percentatge més alt es dóna entre les dones de 14 i 19 anys, un 34%) i un 10% confessa que s’irrita quan no en rep cap en tot el dia (de nou hi destaquen els adolescents, amb un 18%).
Que l’ús del mòbil estigui tan generalitzat no significa, però, que el seu cost resulti excessiu. Només un 15% està totalment o bastant d’acord amb l’afirmació que les despeses de mòbil són excessives. Un altre 14% diu que perd la noció del temps quan utilitza el mòbil. Una vegada més els adolescents van al capdavant, amb un 21% que així ho admeten.
Internet ha esdevingut una eina d’ús diari. El 84% dels enquestats afirma que l’utilitza per a l’ús personal tots els dies de la setmana. La mitjana és de gairebé 4 hores al dia (una mica més que el telèfon), però una vegada més, amb diferències notables per edats: les persones d’entre 35 i 39 anys passen gairebé 3 hores al dia a Internet; les de 20 a 24 arriben a les 5 hores. Els enquestats tenen la sensació que dediquen cada vegada més temps a Internet: tres de cada deu estan d’acord amb aquesta afirmació (entre els adolescents més, un 41%). En aquest sentit, resulta curiós el que assegura un 14% dels entrevistats, entre aquests, un de cada quatre adolescents: tendeixen a dir que només passaran uns minuts a Internet i, després, hi naveguen durant hores. Un 22% diu que Internet els ajuda a evadir-se dels problemes i un de cada cinc afirma que els proporciona benestar. Són pocs els que senten que desatenen les ocupacions acadèmiques o laborals per culpa d’Internet (un 13% ho creu) i menys encara els que asseguren que passen més temps a la xarxa que amb els amics o la família (11%).
El temps a Internet es dedica, sobretot, a revisar el correu electrònic (més de 7 vegades de mitjana al dia), a participar en xarxes socials (gairebé 7 vegades de mitjana) i a rebre o enviar missatges instantanis (gairebé 6 vegades de mitjana). Com més grans són els enquestats, més temps passen utilitzant el correu electrònic i menys en xarxes socials o serveis de missatgeria instantània.
L’ús dels videojocs no està tan generalitzat com el d’Internet o el dels telèfons mòbils. En absolut. Més de la meitat dels enquestats no en fa servir i el percentatge és més baix entre les dones: només un 34% diu que en són usuàries, davant del 63% dels homes. Per edats, els més aficionats són els de 25 a 29 anys (un 55%). Entre els qui utilitzen els videojocs, dos de cada tres ho fan menys de tres dies a la setmana, un 17% entre 4 i 6 dies i un 19% els set dies de la setmana. La mitjana diària és d’1,5 hores, encara que aquesta xifra augmenta o disminueix amb l’edat. Mentre que els joves d’entre 14 i 24 anys dediquen als videojocs al voltant de 2 hores, els d’entre 25 i 39 anys hi juguen poc més d’1 hora. Quan els preguntem si jugar els evadeix dels problemes, un 31% diu que sí (en el cas d’Internet n’eren menys, el 22%). Una vegada més, la proporció augmenta entre els joves d’entre 20 i 24 anys (fins al 39%). El percentatge d’aquells que diuen que experimenten benestar amb els videojocs (28%) també és lleugerament superior al d’aquells que afirmen el mateix d’Internet (20%). Això sí, els que diuen que estan segurs que passaran uns minuts amb la videoconsola per jugar després durant hores són els mateixos que expressaven un sentiment igual amb Internet, el 14%.
Més dades relacionades amb l’ús de les videoconsoles: un 12% d’usuaris afirma que reviu partides passades repassant els passos un per un; un de cada quatre sent la necessitat d’avançar en nivells de joc i s’irrita quan algú l’interromp una partida; i, el que resulta més preocupant, un 16% dels enquestats confessa que pensa contínuament a tornar a connectar-se per guanyar.
I si estem enganxats?
L’estudi d’EROSKI CONSUMER també va incloure preguntes sobre molèsties físiques que poden alertar d’un mal ús de les noves tecnologies. Tres, principalment: vista cansada (afectava un 54% dels entrevistats) i mals d’esquena o de cap (en patien el 44% i 28%, respectivament). D’altra banda, gairebé dos de cada cinc enquestats reconeixen que solen passar el temps en silenci amb la parella o amb una altra persona estimada perquè cadascun està immers en el seu univers digital. Així mateix, admeten que alguna vegada s’han aïllat de la conversa d’un grup per estar immersos en el mòbil. Aquestes dues situacions són més comunes entre els homes joves: en el primer cas, els homes d’entre 25 i 29 anys (s’identifica amb aquesta afirmació el 45%) i en el segon, els adolescents d’entre 14 i 19 anys (el 53%). A més, gairebé un de cada quatre enquestats ha experimentat la urgència de treure el telèfon mentre una altra persona està tenint una conversa important amb ell. Els passa en una proporció més gran als joves d’entre 20 i 24 anys (un 32% d’aquests així ho va confirmar).
Un estudi d’INTECO (Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació) conclou que pares i fills són igualment inexperts a l’hora d’enfrontar-se a una situació de risc a la xarxa: els menors no alertarien els progenitors en el cas de tenir algun problema a la xarxa, mentre que els pares creuen que sí. Per evitar “tecnoaddiccions”, l’associació Pantallas Amigas proposa seguir aquestes indicacions:
- Vigilar quant de temps es passa a Internet (o jugant o fent servir el mòbil), però també quant de temps s’inverteix pensant en coses que es fan en aquest entorn.
- Si aquest temps es considera excessiu o causa problemes en la vida quotidiana, s’ha de traçar un pla per reduir-lo gradualment. Posar-se un horari i ajustar-s’hi.
- Convé parlar del problema amb la família i els amics.
- És recomanable fer unes vacances d’ordinador (o la consola o el mòbil…).
- També potenciar les amistats fora de la xarxa.
- És bo buscar activitats gratificants “fora de línia”. Si són a l’aire lliure o fora de casa, millor.
- Cal localitzar causes subjacents: normalment aquests problemes són manifestacions d’uns altres i allunyar-se d’Internet no els solucionarà.
- Si un mateix arriba al punt en què considera que ha perdut el control de l’ús que fa d’Internet, el mòbil, els jocs… o el mitjà amb què tingui el problema, convé visitar un especialista (metge o psicòleg).