Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Ciutats i exclosos socials : Falten recursos per a les persones sense llar

Hi ha més ajudes per a l'allotjament, la manutenció i la higiene que per a la reinserció laboral o social dels més pobres

Tallers d'inserció

L’objectiu de la majoria d’aquests projectes i programes és afavorir la inclusió social i laboral de les persones marginades o excloses. Solen consistir en cursos, tallers, programes, etc. que tracten de facilitar la reinserció en la societat i el mercat de treball de les persones excloses socialment. Moltes d’aquestes iniciatives s’organitzen amb institucions i ONG.

Entre les matèries que s’imparteixen en els cursos i tallers destaquen les tècniques de recerca d’ocupació, d’orientació laboral, ocupacionals, de formació professional específica (cuina, habilitats manuals, soldadura, etc.), els tallers educatius (idiomes per a immigrants, alfabetització), els tallers de millora de l’autoestima o els d’orientació per a l’autoocupació. Són molt pocs els ajuntaments que disposen de xifres que revelen el nombre de persones excloses que es reinsereixen laboralment o socialment després d’anar a aquests tallers i programes d’inserció.

També en ajudes econòmiques directes la varietat d’iniciatives i programes dificulta la comparació. Alguns municipis reparteixen ajudes com les rendes mínimes d’inserció social i les ajudes econòmiques d’urgència. Cadascuna de les normatives autonòmiques que les regula les denomina d’una forma (renda mínima d’inserció, salari social, ingrés mínim de solidaritat, ingrés mínim d’inserció, renda bàsica…), encara que totes coincideixen a assenyalar que la seua finalitat és garantir uns ingressos mínims de subsistència a les unitats familiars davant de situacions de necessitat o manca de recursos i de patrimoni, sempre que no puguen ser cobertes per altres prestacions com la Seguretat Social o les de desocupació. Per a concedir-les, s’exigeix l’empadronament i la residència prèvia a la comunitat autònoma, d’almenys un any, a més d’una edat mínima (normalment, a partir de 25 anys i fins a 65 anys). A més, es fixen barems i criteris per a accedir a aquestes ajudes.

També es donen subvencions a associacions i ONG, que duen a terme tasques d’acció social en cada municipi. Gairebé tots els municipis destaquen que col.laboren amb associacions privades que reben ajudes (sobretot econòmiques, encara que també materials com ara la cessió d’espais) per a les tasques d’acció social que fan. Cada ajuntament col.labora amb diferents associacions, encara que la majoria citen Caritas, Creu Roja, diverses associacions d’ajuda al col.lectiu gitano, fundacions i congregacions religioses.

Altres equipaments i serveis

  • Dutxes i serveis d’higiene. En la majoria de les ciutats aquest servei es troba disponible en albergs o allotjaments socials, encara que són d’accés públic i els pot utilitzar qualsevol persona que ho sol.licite, hi estiga allotjat o no. Sovint, també ofereixen servei de bugaderia i canvi diari de roba.
  • Centres d’estada diürna. A Barcelona, Pamplona, Burgos, Granada, Còrdova, la Corunya, Vitòria i València disposen de centres d’estada diürna per a persones sense llar. La seua funció és la d’afavorir la inclusió i les relacions socials de les persones marginades. En molts centres es fan activitats obertes, tallers o sortides i disposen d’estades per a facilitar la permanència de les persones al centre (sales de televisió, de lectura, de jocs o d’oci).
  • Pisos tutelats o d’emergència social. El seu objectiu és facilitar la inserció social de les famílies. Sovint compten amb suport socioeducatiu, i serveixen perquè les persones sense recursos disposen d’un habitatge digne.
  • Centres de baixa exigència. Són allotjaments per a transeünts o per a persones amb greus problemes de marginació. En aquests centres és possible pernoctar sense necessitat de requeriments especials (tràmits burocràtics, requeriments d’identificació…), encara que han de complir la normativa del centre. Estan destinats especialment a persones que viuen al carrer de manera més o menys permanent. A més de l’allotjament, solen comptar amb atenció mèdica, roba, servei d’higiene i alimentació.
  • Albergs d’hivern. Ofereixen allotjament nocturn i atenció els dies més freds de l’any. També disposen d’altres serveis i prestacions, com el sopar i l’esmorzar, begudes calentes, neteja personal…
  • Centres d’informació i orientació. Es tracta de la primera porta a què acudeixen les persones que necessiten assistència dels serveis socials en la majoria de les ciutats. En aquests informen i assessoren sobre els recursos socials disponibles. També s’encarreguen de la gestió i tramitació d’ajudes i del disseny de projectes per a la inserció social.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions