Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Cinc anys del Baròmetre de Consum (2001-2005) : Exigents en el consum i molt preocupats per la salut

La macroenquesta mostra l'evolució de les actituds i els comportaments dels ciutadans en tant que consumidors de productes i usuaris de serveis

CONSUMER EROSKI pregunta, responen els experts

Aquesta revista ha plantejat a reconeguts professionals en les seues matèries respectives una pregunta relacionada amb les conclusions sorgides després de les cinc edicions (2001-2005) del Baròmetre de Consum. Aquestes van ser les respostes.

P: Els consumidors sabem que el mercat de la telefonia i el de l’energia, anteriorment monopolístics, s’han liberalitzat recentment, amb la qual cosa, per fi, podem escollir l’empresa que més ens convé. No obstant això, només dos de cada deu ciutadans han canviat de proveïdor de telefonia i menys d’un de cada deu ho ha fet del de gas o d’electricitat. A què pot ser deguda aquesta situació?


Ignasi Faura, secretari general d’Hispacoop

/imgs/20060601/img.temaportada-resp.faura.jpg R: La liberalització del mercat de la telefonia ha sigut notable, amb una diversitat evident d’ofertes i algunes millores de preus. En la primera etapa els nous operadors van tenir greus dificultats per a garantir un bon servei, a causa de la dependència de la xarxa existent, i va haver-hi nombroses ofertes econòmiques enganyoses.

En l’actualitat es va consolidant la diversitat d’ofertes, amb serveis correctes i millores de preus, i cal esperar que es consolide la competència. En el sector de l’energia no convé parlar de liberalització real del sector, per això hi ha irrellevància en els preus i serveis, mes enllà de les campanyes per a guanyar nous clients per part de les mateixes companyies dominants. No hi ha un règim real de competència, i els consumidors han comprès que no tenien llibertat per a triar.

P: El Baròmetre de Consum porta cinc anys estudiant les actituds i els comportaments dels consumidors del nostre país. Li demanem que ens indique les que, en la seua opinió, són més significatives.


Fernando Sánchez Suárez, sotsdirector general de l’Institut d’Empresa, director del Baròmetre de Consum

/imgs/20060601/img.temaportada-resp.sanche.jpg R: Han passat ja més de cinc anys des que l’Institut d’Empresa va rebre de Fundaciób EROSKI la proposta de fer un macroestudi que oferís, any rere any, una instantània fiable sobre les actituds i els comportaments dels consumidors espanyols davant un gran nombre d’assumptes relacionats amb la vida quotidiana que anteriorment no havien sigut investigats. Entre les conclusions més representatives destacaria que els consumidors reclamen el doble que fa cinc anys, que exigeixen cada vegada més informació sobre el que consumeixen i que es redueix la diferència digital entre homes i dones. També em sembla molt important que confien en la seguretat dels aliments, que es mostren cada vegada menys reticents davant les noves tecnologies i que no canvien de proveïdor de serveis com el de l’energia, tot i que el seu mercat s’haja liberalitzat.

P: El grau de confiança en els aliments en general fa molts anys que és satisfactori, per sobre de 7 punts sobre 10 possibles. En canvi, els ciutadans suspenen el menjar servit per hamburgueseries, pizzeries i sandvitxeries. A què és deguda aquesta situació i què podrien fer les empreses afectades per a millorar aquesta falta de confiança dels consumidors?


Félix Lobo, president de l’Associació Espanyola de Seguretat Alimentària

/imgs/20060601/img.temaportada-resp.lobo.jpg R: En primer lloc, em sembla important que els ciutadans confien en la seguretat dels aliments. Això vol dir que tots fem bé les coses (comunitats autònomes, ajuntaments, la mateixa Agència, el sector industrial&) i que aconseguim transmetre aquestes bones maneres de fer als ciutadans.

Quant al baix nivell de confiança en els establiments de menjar ràpid, crec que no se sustenta en la realitat pel que fa a la seguretat dels aliments. Els serveis d’inspecció i els programes d’autocontrol d’aquest tipus d’establiments (solen ser grans cadenes) es tradueixen en una seguretat per al consumidor, crec jo que superior al que suggeriria aquest grau de confiança.

P: El 69% dels majors de 14 anys creuen que són ells mateixos els qui millor defensen els seus interessos com a consumidors. Les associacions de consumidors són citades per només el 24% com la principal entitat defensora dels consumidors, mentre que empreses (2%) i Administracions públiques (3%) manquen de rellevància en aquest paper. Com veu el futur de les associacions de consumidors?


José María Múgica, president d’OCU

/imgs/20060601/img.temaportada-resp.mugica.jpg R: Certament, la tasca que tenim per endavant les associacions de consumidors és gran. Tot i això, per donar una resposta a la pregunta plantejada potser ens convindrà fer una mirada cap enrere. Això ens permetria valorar l’avanç tan important que, els últims anys, ha anat adquirint en els consumidors la presa de consciència de la seua condició com a tals i de quins són els seus drets que cal defensar. Aquesta interiorització ha determinat que, a poc a poc, el moviment dels consumidors haja anat adquirint gran força. Cada vegada són més els ciutadans que s’integren en una organització de consumidors per a ser (in)formats, assessorats i defensats.

P: Quan es pregunta als ciutadans què o qui contribueix més al fet que estiguem informats sobre els assumptes relacionats amb el consum, els mitjans de comunicació hi queden a la cua (amb 5,9 punts) i fins i tot empitjoren la seua posició (en 2001 va ser de 6,2 punts). Què opina respecte d’això un professional que porta dues dècades com a especialista en temes de consum, sempre des de mitjans de comunicació generalistes i d’audiència massiva?


Jesús Soria, periodista expert en consum, director de “SER Consumidor” i responsable de consum a “HOY por HOY” (Cadena SER)

/imgs/20060601/img.temaportada-resp.soria.jpg R: Crec que és una posició una mica injusta, però queda clar que no fem molts mèrits des dels mitjans, parlant en termes generals, amb les excepcions lògiques, per guanyar-nos tota la confiança dels usuaris. És veritat que cada vegada hi ha més informació de consum, però encara és molt escassa, i no és menys cert que, excepte en afers molt puntuals, com ara l’escàndol Afinsa-Forum, no dediquem una atenció especial als problemes quotidians de tots. Hi ha massa “abusos” a diari dels quals pocs mitjans es fan ressò. Fins i tot la presència d’alguns comunicadors que “venen” alguns productes o les “publicitats” encobertes ens resta molts graus d’independència i credibilitat.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions