Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Cinc anys del Baròmetre de Consum (2001-2005) : Exigents en el consum i molt preocupats per la salut

La macroenquesta mostra l'evolució de les actituds i els comportaments dels ciutadans en tant que consumidors de productes i usuaris de serveis

Perfil del consumidor espanyol d'avui

Alimentació

/imgs/20060601/img.temaportada.alimentacio.gif Confia en els aliments i creu que són segurs, 7,25 punts, encara que la lleugera tendència d’augment de confiança s’estanca. Només el menjar ràpid (hamburgueseries, pizzeries, sandvitxeries…) i els transgènics suspenen clarament. Millora la confiança en la carn.

Confia prou en les marques d’alimentació en general, 6,6 punts; en canvi, en les marques més barates (5) i en les més noves (5,5) la confiança és inferior. Millora notablement la confiança en les marques “blanques” o de distribuïdor: passa de 5,6 a 6,1 punts els últims 5 anys. Desconfia de les marques més barates (5 punts) i ho porta fent molts anys.

Cada any confia més en els formats moderns de distribució (hipermercats i supermercats), però sense que minve la confiança que diposita en els mercats tradicionals i les botigues d’ultramarins.

Els restaurants li susciten prou confiança (6,6), però no així els de menjar ràpid, que no alcen el cap: els últims cinc anys la seua millora ha sigut insignificant: de 3,3 a 3,4 punts, un suspens rotund.

Informació i defensa del consumidor

/imgs/20060601/img.temaportada.consumidor.gif No es mostra del tot satisfet (6,3 punts) amb la informació que rep sobre els productes i els serveis que consumeix o utilitza, i no millora des del 2002. Serveis mèdics i alimentació, la informació més valorada; la d’habitatge i assegurances, la pitjor percebuda.

La seua font d’informació més important sobre temes de consum no són els mitjans de comunicació, les empreses ni l’Administració pública. Any rere any, la principal font d’informació són els familiars i amics. Els segueixen en importància els dependents de les botigues i les associacions de consumidors.

Pensen que qui millor defensa els seus interessos com a consumidor són ells mateixos (70%), seguits de molt lluny per les associacions de consumidors (24%). L’Administració és citada com la principal defensora dels consumidors per només un 3% de la població.

Les fonts més creïbles en temes d’alimentació són, novament, els familiars i amics (7,4 punts), seguits dels serveis sanitaris (7) i les associacions de consumidors (6,6). El crèdit de l’Administració és escàs (5,5 punts), per bé que millora respecte d’altres anys. El dels mitjans de comunicació és mediocre (5,7) i, encara pitjor, es manté estable.

Els diners, el mercat i les reclamacions

/imgs/20060601/img.temaportada.dinero.gif Se sent poc compensat pel que rep a canvi dels seus diners i no millora la percepció els últims anys (actualment és de 5,8 punts). Habitatge i assegurances són els sectors que generen un menor grau de compensació.

Reclama poc (només el 21% dels consumidors han cursat una reclamació formal l’últim any) però molt més que al 2002 (va reclamar només el 12%). Els sectors més reclamats: telefonia, líder indiscutible (absorbeix una de cada tres reclamacions), seguida d’alimentació i assegurances.

Per què reclama tan poc? Pot ser perquè rarament li serveix de res: només un de cada tres consumidors van considerar satisfactòria la resolució de la seua reclamació, i gairebé la meitat en van quedar insatisfets. I les dades respecte d’això no milloren en relació a anys anteriors.

Sap que els mercats de l’energia i la telefonia s’han liberalitzat però encara li costa molt fer el pas de canviar d’empresa proveïdora, especialment si es tracta d’electricitat o gas (el 91% dels usuaris no ho ha fet), perquè si és de telefonia mòbil o fixa no és tan infreqüent el canvi (un de cada quatre va canviar durant els últims dotze mesos).

Solidaritat i medi ambient

/imgs/20060601/img.temaportada.medioambien.gif Confia molt en els aliments ecològics, però continua sense incorporar-los a la cistella del mercat (només el 44% dels espanyols afirma haver comprat els últims 12 mesos algun aliment ecològic). Col.labora quotidianament en la separació i el rebuig selectiu de les deixalles domèstiques.

No participa en iniciatives o campanyes per a protegir el medi ambient, encara que un percentatge significatiu de la població (el 20%) sí que ho fa.

Desconeix què és el comerç just, i no compra aquests productes solidaris amb els qui treballen als països menys desenvolupats, encara que la proporció dels qui ho han fet alguna vegada augmenta cada any.

No està afiliat a cap ONG, i si ho està, la seua vinculació es limita a aportar diners; són una minoria els afiliats a ONG que hi col.laboren treballant.

Hàbits de vida i salut

/imgs/20060601/img.temaportada.salud.gif No fuma ni ha fumat mai, però disminuir la proporció de fumadors habituals (la quarta part de la població de més de 14 anys) és difícil. Ara bé, un de cada cinc ciutadans fumava però ha aconseguit deixar-ho.

Fa tots els possibles per mantenir un estat físic saludable i creu seguir hàbits saludables d’alimentació, si bé un de cada cinc reconeix que porta una vida sedentària i un de cada quatre està estressat.

No ha recorregut mai a la cirurgia estètica, ni pensa fer-ho.

Temps d’oci i viatges

/imgs/20060601/img.temaportada.viajes.gif Passejar i estar a casa llegint o escoltant música són les seues activitats d’oci més habituals. Afirma que veu menys televisió de la que realment veu. Són tants (al voltant del 40%) els qui fan exercici físic habitualment com els qui no en fan gairebé mai.

Viatja de vacances, i més si el seu estatus econòmic és alt, però la majoria (el 65%) dels espanyols fan almenys un viatge vacacional cada any. Cada vegada més, els viatges de vacances es reparteixen al llarg de tot l’any, i deixen de ser gairebé exclusivament de l’estiu. La destinació del viatge és nacional (77%) i la duració és d’una setmana (54% dels viatges), si bé els de dues setmanes també són freqüents (35%).

Noves tecnologies i Internet

/imgs/20060601/img.temaportada.internet.gif Té accés a un ordinador (el 58% de la població), bé a la llar, al centre educatiu o bé al treball. I és freqüent (el 43% de la població) que tinga a la seua disposició un ordinador connectat a Internet en algun d’aquests tres llocs.

No confia en Internet com a mitjà de compra. El suspens encara és rotund i inequívoc, tot i que la desconfiança és cada vegada menor: al 2001 la qualificació va ser de 3,75 punts, mentre que al 2005 va fregar l’aprovat, amb 4,6 punts. Els únics que hi concedeixen l’aprovat són els més joves (de 14 a 20 anys), que donen 5,2 punts.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions