Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

ENQUESTADES MÉS DE 1.500 PERSONES MAJORS DE 16 ANYS PER CONÈIXER EL SEU COMPORTAMENT EN RELACIÓ AMB LA INFORMACIÓ ALIMENTÀRIA QUE SE'LS FACILITA PER MITJÀ DELS ALIMENTS : Etiquetatge d'aliments: novetats que passen inadvertides

Un 63% dels consumidors consultats no ha percebut els canvis introduïts per la normativa europea

Més o menys llegible i comprensible?

Llegibilitat

Hi ha una proporció considerable de persones que es fixen en l’etiquetatge i que tenen problemes amb la llegibilitat i la claredat de la informació alimentària que conté. En concret, el 57% dels enquestats considera que és gens o poc llegible i un 52%, poc o gens clara.

En canvi, un altre 53% dels responsables de compra de l’estudi sí que opina que l’etiquetatge és molt o bastant comprensible i una proporció similar (el 54%) creu que és molt o bastant fiable.

A més, més de la meitat dels responsables de les compres de la llar que solen llegir l’etiquetatge (el 52%) consideren que els símbols gràfics que apareixen sovint com a complement de la informació alimentària n’afavoreixen la comprensió. Amb tot, també es registra un 44% de persones enquestades que opinen el contrari; és a dir, que generen confusió (sobretot, els majors de 65 anys).

Finalment, quatre de cada cinc responsables de compres consultats s’informen dels aliments a través dels mateixos productes en l’envàs, l’etiqueta o un altre material d’acompanyament. D’altra banda, el 36% utilitza les noves tecnologies (Internet, fullets electrònics, etc.) i un altre 26% pregunta altres persones.

Malgrat disposar d’una gran quantitat d’informació alimentària, dos de cada tres enquestats desconeixen que poden accedir a la informació obligatòria tant dels aliments envasats (fins i tot aquells que el consumidor demana que li envasin o ho fa el venedor per a la seva venda immediata), com d’aquells que no ho estan i que s’ofereixen en restaurants, menjadors, etc.

Principals novetats d'un etiquetatge més clar

El Reglament 1169/2011 està en vigor des del desembre de 2014, tret del que fa referència a la informació nutricional, obligatòria a partir del 13 de desembre de 2016. Aquests són els canvis principals que introdueix:

  • Mida de lletra més gran. Haurà de ser d’1,2 mm per a envasos de més de 80 cm2 i de 0,9 mm per a envasos menors de 80 cm2. Aquest criteri també s’aplicarà en els productes envasats en comerços minoristes.
  • Denominació de l’aliment. Haurà de ser la legal (ja establerta en la llei respectiva), però si no existís normativa, haurà de ser l’habitual, és a dir, la que tota la població coneix. I, si això no fos possible, s’utilitzaria una denominació descriptiva que sigui clara. A més, ha d’incloure una indicació de la condició física dels aliments o del tractament a què s’ha sotmès (en pols, liofilitzat…).
  • Informació nutricional obligatòria. És el valor energètic, els greixos, els greixos saturats, els hidrats de carboni, les proteïnes, els sucres i la sal (aquesta última substitueix el terme usat fins ara, sodi). Apareixerà agrupada en el mateix camp visual, i expressada obligatòriament “per 100 ml o 100 g”, fet que permet comparar productes. La informació nutricional obligatòria es pot complementar, de forma voluntària, amb els valors d’altres nutrients com els àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats, polialcohols, midó, fibra alimentària, vitamines o minerals. El reglament no estableix cap disposició per a l’etiquetatge de colesterol, però impedeix incloure el valor del colesterol dins de la taula nutricional. Tota aquesta informació ha de presentar-se, si l’espai de l’envàs ho permet, en format de taula amb les xifres en columna o en format lineal.
  • Llista d’ingredients. Han d’enunciar-se de manera clara i concreta perquè es transmeti una informació segura i fiable. Sempre han de figurar en ordre decreixent de pes, segons s’ha incorporat al producte quan s’elabora. Els olis o greixos d’origen vegetal es podran agrupar en la llista d’ingredients amb la designació “olis vegetals” o “greixos vegetals”, seguit de la indicació de l’origen vegetal específic.

Una de les novetats és la disposició de la definició de nanomaterial artificial. Aquests ingredients hauran d’indicar-se en la llista, seguit de la paraula “nano” entre parèntesis. Les begudes amb alt contingut de cafeïna hauran d’etiquetar-se, a més, com a no recomanat per a nens ni dones embarassades i lactants, amb el contingut de cafeïna esmentat.

  • Al·lèrgens. Hauran de diferenciar-se clarament mitjançant el tipus de lletra, l’estil o el color de fons. També han d’indicar-se en aliments no envasats en restaurants o cafeteries, on la indicació es pot fer de forma verbal.
  • El país d’origen o lloc de procedència. Es podrà conèixer amb detall en aliments carnis de porc, oví, caprí i d’aviram de corral en les seves formes fresca, refrigerada o congelada. En els productes carnis i en la carn i el peix congelats, haurà d’especificar-se la data de congelació. Ha d’indicar-se la data de congelació o la de primera congelació, en el cas que els productes s’hagin congelat més d’una vegada.
  • Identificació de l’empresa. El més rellevant és que s’identifiqui un responsable amb nom i cognoms i una adreça postal de la Unió Europea.
  • Venda a distància. La informació alimentària en aquests casos estarà disponible abans que es faci la compra i figurarà en el suport de la venda a distància o a través d’altres mitjans.
  • Esments addicionals obligatoris. Es podrà conèixer si un producte s’ha envasat en atmosfera protectora, si porta edulcorants, cafeïna o àcid glicirrícic.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions