ENQUESTADES MÉS DE 1.500 PERSONES MAJORS DE 16 ANYS PER CONÈIXER EL SEU COMPORTAMENT EN RELACIÓ AMB LA INFORMACIÓ ALIMENTÀRIA QUE SE'LS FACILITA PER MITJÀ DELS ALIMENTS

Etiquetatge d'aliments: novetats que passen inadvertides

Un 63% dels consumidors consultats no ha percebut els canvis introduïts per la normativa europea
1 Gener de 2016
Img tema de portada listado 178

Etiquetatge d'aliments: novetats que passen inadvertides

/imgs/20160101/inicio.jpg

La informació nutricional ha deixat de ser voluntària i ha pujat de categoria. Des del desembre de 2016, el Reglament 1169/2011 obligarà a incloure-la en tots els productes alimentaris, inclosos aquells que produeixen empreses de càtering i els comercialitzats a distància.

I a quin tipus de dades es refereix? Al nombre de calories o a la quantitat de carbohidrats de carboni, sucres, proteïnes, sal o greixos saturats; informació que s’ha d’expressar per 100 grams o 100 mil·lilitres. A més, l’etiqueta ha d’oferir la quantitat diària que és recomanable prendre d’un nutrient determinat, cosa que permet calcular quant s’està consumint i el que falta per a arribar a la xifra aconsellada.

Però la informació nutricional no és l’únic aspecte de l’etiquetatge que canviarà. La nova reglamentació fa poc més d’un any que incorpora novetats, amb la finalitat d’aconseguir un etiquetatge més clar. Algunes d’aquestes són la mida de la lletra, la procedència de la matèria primera i la introducció de la informació sobre al·lèrgens en la llista d’ingredients.

La introducció d’aquestes modificacions ha portat HISPACOOP (la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris, a la qual pertany EROSKI) a estudiar el comportament dels consumidors en relació amb la informació alimentària que se li facilita a través dels aliments. L’objectiu era saber el nivell de coneixement dels canvis efectuats en la normativa aplicable a tots els aliments destinats al consumidor (basada en el Reglament (UE) núm. 1169/2011, del Parlament Europeu i el Consell, del 25 d’octubre de 2011, sobre informació alimentària facilitada al consumidor).

Així, l'”Estudi del comportament del consumidor sobre la informació alimentària” recull els resultats d’un total de 1.511 entrevistes a responsables de compres de la llar a Espanya, fetes entre l’octubre i el novembre de 2015. D’aquestes, 1.000 van ser telefòniques i 511 es van obtenir, en format virtual, per mitjà de la plataforma web d’EROSKI CONSUMER (www.consumer.es). La mostra total es va distribuir per sexe, edat (majors de 16 anys), hàbitat i comunitat autònoma (les 17 i les 2 ciutats autònomes).

Conclusions generals

En el moment de l’enquesta, es va comprovar que el 63% de les persones consultades no havia percebut canvis en l’etiquetatge i també es va observar que alguns dels aspectes que introdueix el nou reglament no són gaire coneguts. Per exemple, pel que fa a la informació d’aliments no envasats que es consumeixen als establiments fora de la llar: gairebé set de cada deu responsables de compra enquestats no sabien que poden accedir a la informació obligatòria de tots els aliments envasats o sense envasar.

Malgrat tot, de l’estudi es desprèn que el consumidor responsable de les compres de la llar dóna molta importància a la informació alimentària, tot i que encara un de cada cinc enquestats no llegeixi la informació que apareix en els envasos dels aliments.

Per regla general, els enquestats continuen fixant-se especialment en les dates de caducitat i consum preferent. No obstant això, s’ha comprovat que dos de cada cinc també llegeixen l’etiquetatge per veure les característiques dels aliments i procuren triar productes baixos en sal, light, etc.

Finalment, gairebé la meitat dels responsables de la compra enquestats tenen problemes amb les condicions de llegibilitat de les etiquetes.

Importància i lectura de l'etiquetatge d'aliments

La importància de saber

La informació alimentària és fonamental per a la major part dels consumidors. Un 57% dels enquestats la valoren com de “molt important” (amb una puntuació entre 9 i 10 punts en una escala on 0 és el mínim i 10 el màxim) i un 33% com d'”important” (entre 7 i 8 punts). Només un 11% li dóna una “menor importància” (un 9% li concedeix entre 5 i 6 punts i el 2%, menys de 5).

Per segments (sexe, edat, classe social, ingressos de la llar i comunitat autònoma), tots els grups atorguen a la informació alimentària una puntuació mitjana superior a 8 punts. Això sí, els joves d’entre 16 i 24 anys li concedeixen 9 punts de mitjana.

S’hi fixen?

/imgs/20160101/hombresuper.jpg

Encara que la majoria dels consumidors consideren important la informació alimentària, realment s’hi fixen, a l’hora de comprar productes? La veritat és que sí. El 94% dels enquestats miren la data de caducitat o consum preferent (d’aquests, el 84% ho fa habitualment) i el 81% llegeix les característiques dels aliments i procuren triar aliments baixos en sal, light, sense sucres, sense greixos, etc. (entorn del 48% ho fa amb freqüència). A més, quatre de cada deu responsables de les compres busquen aliments requerits per alguna dieta, malaltia, al·lèrgia, etc. (d’aquests, un 20% ho fa habitualment).

Aquells amb ingressos mensuals a la llar superiors als 2.000 euros són els enquestats que llegeixen més l’etiquetatge amb la informació sobre les característiques dels aliments, enfront dels majors de 65 anys i els qui ingressen fins a 750 euros.

El que interessa

Les dades de l’etiquetatge sobre les quals la normativa ha introduït canvis (país d’origen o lloc de procedència, informació nutricional i sobre al·lèrgens, llista d’ingredients, quantitat neta, condicions de conservació) susciten interès entre els enquestats. Tanmateix, algunes destaquen sobre d’altres: el 59% habitualment es fixa en la llista d’ingredients, el 56% en les condicions de conservació i el 54% en la informació nutricional (valor energètic, contingut en greixos, hidrats de carboni, fibra, proteïnes i sal).

Per la seva banda, una tercera part dels responsables de la compra consultats mai es fixa en la informació sobre al·lèrgens, probablement perquè només té importància en aquelles llars on algun membre de la família sofreix al·lèrgies o intoleràncies.

Per segments, la llista d’ingredients i la informació nutricional interessa especialment a les dones. També els menors de 25 anys enquestats es fixen en les dades nutricionals dels aliments. Per la seva banda, els majors de 65 anys consultats i aquells amb ingressos mensuals de fins a 1.250 euros llegeixen més les condicions de conservació i el país d’origen o lloc de procedència.

A més d’interessar, aquest tipus de dades també pot influir en la decisió de compra de les persones enquestades. Per ordre, la data de caducitat o consum preferent influeix en un 31% dels responsables de compra, les declaracions “baix en sal”, “light“, “sense sucres” o “sense greix” en un 16%; les llistes d’ingredients en un 15% i el país d’origen o el lloc de procedència en un 11%.

Percepció de les novetats

Les novetats

En el moment de l’enquesta, el 63% dels responsables de compra enquestats i que habitualment es fixen en l’etiquetatge dels aliments, no ha notat canvis en aquest canal d’informació els últims 6 mesos.

Els que sí que ho van fer (un 36%) identifiquen diverses modificacions: en els ingredients que causen al·lèrgies o intoleràncies (un 17% ho ha percebut) i en la claredat de la informació nutricional i l’origen de vegetal dels olis i greixos vegetals (un 10%, respectivament). També se’n destaquen altres en menys quantitat: que les dades nutricionals estan agrupades i es visualitzen més fàcilment, que la informació obligatòria està disponible i és accessible, que la paraula “sodi” s’ha substituït per la de “sal” i que ara es comunica quin és el país d’origen o lloc de procedència del producte o de l’ingredient primari.

Sobre la informació nutricional

/imgs/20160101/mujercompra.jpg

Un dels canvis més importants de la nova normativa es refereix a l’obligatorietat de la informació nutricional. En l’enquesta, un 72% dels responsables de compra va confirmar que s’hi fixava.

I quines dades consideren les més rellevants? Un 32% es va decantar per les relacionades amb els greixos saturats, un altre 23% pel valor energètic (les calories), el 15% pels greixos trans i l’11% pels sucres. En menor manera, s’esmenten també altres elements com la sal (o el sodi), els greixos monoinsaturats o poliinsaturats, les vitamines i proteïnes, altres hidrats de carboni com els polialcohols o el midó, la fibra alimentària, els minerals i d’altres.

La normativa europea obliga, a més, a expressar tota aquesta informació nutricional en 100 grams o 100 mil·ligrams. Dos de cada tres enquestats consideren que amb aquesta fórmula s’ajuda a entendre la informació. En canvi, entre els qui opinen el contrari, es troben sobretot els majors de 65 anys.

Així mateix, la informació nutricional també es pot expressar en percentatges d’ingesta de referència (ANAR), ja sigui per 100 grams o 100 mil·ligrams o per proporció o unitat de consum. La meitat dels enquestats que llegeixen la informació nutricional es fixen en aquestes proporcions (de nou són els majors de 65 anys els qui ho fan menys).

Sobre l’origen

Amb el nou reglament, s’amplia l’obligatorietat d’incloure en l’etiquetatge el país d’origen o el lloc de procedència del producte alimentari o de l’ingredient principal, en els casos en què es pot induir el consumidor a engany.

Al principi, aquesta dada era obligatòria per a la carn fresca de boví, les fruites i les verdures, la mel i l’oli d’oliva. A partir de l’abril de 2015, també ho va ser per a la carn fresca, refrigerada o congelada de porc, oví, caprí i d’aviram de corral.

Un 68% dels responsables de compra es fixa en aquesta dada i, d’aquests, gairebé nou de cada deu trien productes produïts a la seva regió o país davant d’altres.

Els mateixos enquestats destaquen els tipus d’aliments que, al seu parer, haurien de portar aquesta dada en l’etiquetatge: la carn de boví, porcí, caprí i d’altres (el 90% ho creu així), el peix (el 84%), l’aviram de corral i la llet (el 76%, respectivament), i la mel i la llet utilitzada com a ingredient en productes lactis (al voltant del 59%, en els dos grups d’aliments). Només un 3% va assenyalar les fruites i les verdures.

En aquest sentit, entre els enquestats que trien la carn, arriben a un nivell de detall superior i destaquen altres dades importants: el lloc de cria (en el 88% dels casos), el lloc de naixement de l’animal (el 64%) i del seu sacrifici (el 58%).

Quant a l’etiquetatge en la llet i els seus derivats, les persones consultades van esmentar la informació següent: si l’origen es correspon amb el d’un estat membre de la Unió Europea o no (un 70%), el lloc de transformació de la llet crua (el 64% dels casos) i el lloc de munyiment (el 62%).

Sobre els al·lèrgens

Un altre dels canvis previstos per la normativa d’informació alimentària té a veure amb l’obligatorietat d’informar sobre els ingredients o substàncies que poden causar alguna al·lèrgia o intolerància alimentària. Nou de cada deu enquestats responsables de la compra a casa seva afirmen que hauria d’indicar-se d’una manera més clara l’existència d’ingredients que poden causar alguna al·lèrgia o intolerància.

Encara més, un 67% d’aquests va afirmar saber que en tots els aliments, tant en els envasats com en els que no ho estan, és obligatori informar sobre l’existència d’aquest tipus d’ingredients. En canvi, també mereix una atenció especial el 32% de les persones consultades que van reconèixer no saber-ho.

Més o menys llegible i comprensible?

Llegibilitat

Hi ha una proporció considerable de persones que es fixen en l’etiquetatge i que tenen problemes amb la llegibilitat i la claredat de la informació alimentària que conté. En concret, el 57% dels enquestats considera que és gens o poc llegible i un 52%, poc o gens clara.

En canvi, un altre 53% dels responsables de compra de l’estudi sí que opina que l’etiquetatge és molt o bastant comprensible i una proporció similar (el 54%) creu que és molt o bastant fiable.

A més, més de la meitat dels responsables de les compres de la llar que solen llegir l’etiquetatge (el 52%) consideren que els símbols gràfics que apareixen sovint com a complement de la informació alimentària n’afavoreixen la comprensió. Amb tot, també es registra un 44% de persones enquestades que opinen el contrari; és a dir, que generen confusió (sobretot, els majors de 65 anys).

Finalment, quatre de cada cinc responsables de compres consultats s’informen dels aliments a través dels mateixos productes en l’envàs, l’etiqueta o un altre material d’acompanyament. D’altra banda, el 36% utilitza les noves tecnologies (Internet, fullets electrònics, etc.) i un altre 26% pregunta altres persones.

Malgrat disposar d’una gran quantitat d’informació alimentària, dos de cada tres enquestats desconeixen que poden accedir a la informació obligatòria tant dels aliments envasats (fins i tot aquells que el consumidor demana que li envasin o ho fa el venedor per a la seva venda immediata), com d’aquells que no ho estan i que s’ofereixen en restaurants, menjadors, etc.

Principals novetats d'un etiquetatge més clar

El Reglament 1169/2011 està en vigor des del desembre de 2014, tret del que fa referència a la informació nutricional, obligatòria a partir del 13 de desembre de 2016. Aquests són els canvis principals que introdueix:

  • Mida de lletra més gran. Haurà de ser d’1,2 mm per a envasos de més de 80 cm2 i de 0,9 mm per a envasos menors de 80 cm2. Aquest criteri també s’aplicarà en els productes envasats en comerços minoristes.
  • Denominació de l’aliment. Haurà de ser la legal (ja establerta en la llei respectiva), però si no existís normativa, haurà de ser l’habitual, és a dir, la que tota la població coneix. I, si això no fos possible, s’utilitzaria una denominació descriptiva que sigui clara. A més, ha d’incloure una indicació de la condició física dels aliments o del tractament a què s’ha sotmès (en pols, liofilitzat…).
  • Informació nutricional obligatòria. És el valor energètic, els greixos, els greixos saturats, els hidrats de carboni, les proteïnes, els sucres i la sal (aquesta última substitueix el terme usat fins ara, sodi). Apareixerà agrupada en el mateix camp visual, i expressada obligatòriament “per 100 ml o 100 g”, fet que permet comparar productes. La informació nutricional obligatòria es pot complementar, de forma voluntària, amb els valors d’altres nutrients com els àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats, polialcohols, midó, fibra alimentària, vitamines o minerals. El reglament no estableix cap disposició per a l’etiquetatge de colesterol, però impedeix incloure el valor del colesterol dins de la taula nutricional. Tota aquesta informació ha de presentar-se, si l’espai de l’envàs ho permet, en format de taula amb les xifres en columna o en format lineal.
  • Llista d’ingredients. Han d’enunciar-se de manera clara i concreta perquè es transmeti una informació segura i fiable. Sempre han de figurar en ordre decreixent de pes, segons s’ha incorporat al producte quan s’elabora. Els olis o greixos d’origen vegetal es podran agrupar en la llista d’ingredients amb la designació “olis vegetals” o “greixos vegetals”, seguit de la indicació de l’origen vegetal específic.

Una de les novetats és la disposició de la definició de nanomaterial artificial. Aquests ingredients hauran d’indicar-se en la llista, seguit de la paraula “nano” entre parèntesis. Les begudes amb alt contingut de cafeïna hauran d’etiquetar-se, a més, com a no recomanat per a nens ni dones embarassades i lactants, amb el contingut de cafeïna esmentat.

  • Al·lèrgens. Hauran de diferenciar-se clarament mitjançant el tipus de lletra, l’estil o el color de fons. També han d’indicar-se en aliments no envasats en restaurants o cafeteries, on la indicació es pot fer de forma verbal.
  • El país d’origen o lloc de procedència. Es podrà conèixer amb detall en aliments carnis de porc, oví, caprí i d’aviram de corral en les seves formes fresca, refrigerada o congelada. En els productes carnis i en la carn i el peix congelats, haurà d’especificar-se la data de congelació. Ha d’indicar-se la data de congelació o la de primera congelació, en el cas que els productes s’hagin congelat més d’una vegada.
  • Identificació de l’empresa. El més rellevant és que s’identifiqui un responsable amb nom i cognoms i una adreça postal de la Unió Europea.
  • Venda a distància. La informació alimentària en aquests casos estarà disponible abans que es faci la compra i figurarà en el suport de la venda a distància o a través d’altres mitjans.
  • Esments addicionals obligatoris. Es podrà conèixer si un producte s’ha envasat en atmosfera protectora, si porta edulcorants, cafeïna o àcid glicirrícic.