Escasses i diferents segons les comunitats autònomes
Al nostre país la família és la institució més ben valorada pels ciutadans, que li concedeixen una puntuació de 9,37 sobre 10. Segons l’Eurobaròmetre de l’any 2000, per al 97 % dels espanyols la família té un valor essencial. No obstant això, aquest reconeixement social es tradueix en un escàs suport real per part de les diverses administracions públiques, que dediquen pocs recursos econòmics a aquest capítol. Segons un informe de l’Oficina Estadística Comunitària (Eurostat), Espanya és el país de la UE que menys despeses social dedica a la família: el 2000 va dedicar a aquest capítol un 2,7% del seu Producte Interior Brut (PIB), enfront del 8,2 % de la mitjana europea.
Dels deu països comunitaris dels quals l’Institut de Política Familiar disposa de dades, Espanya és l’únic en què la prestació per fill a càrrec depèn del nivell de la renda, mentre que en als altres nou aquesta prestació es concedeix amb caràcter universal, a totes les famílies sense excepció, amb independència dels seus ingressos econòmics.
Una família espanyola necessitaria tenir 11 fills i ingressos inferiors a 1,5 milió de pessetes per a rebre les mateixes ajudes que obté una família a Alemanya amb 2 fills sense que s’hi tingui en compte el seu nivell de renda. La repercussió que aquest escàs suport econòmic té sobre la natalitat sembla evident: el nostre és el país de la UE que menys ajuda la família i el que té la taxa de natalitat més baixa, un índex d’1,2 fills, enfront del 2,1 necessari per al relleu generacional.
Almenys, les famílies nombroses ho tindran una mica més fàcil, ja que el Govern Central prepara una llei que augmentarà les ajudes per a aquest col·lectiu. Amb la nova llei, les famílies amb tres o més fills accediran a beneficis en l’àmbit de l’educació i l’habitatge. A més, minvaran les exigències per a accedir a les ajudes i es crearan 400.000 noves places a les llars d’infància. El pla, que entrarà en vigor l’any que ve, preveu també deduccions fiscals de fins a un 27% per fill, enfront del 16% actual, i ajudes mensuals per a les mares treballadores.
Per comunitats autònomes
Al nostre país, les ajudes la família es perceben de dues maneres: per mitjà d’una ajuda directa i o bé per deduccions fiscals. Les ajudes directes consisteixen en un pagament (fraccionat o únic) que abona l’Administració a la unitat familiar, mentre que les deduccions fiscals són avantatges que els caps de família comptabilitzen a l’hora de fer la declaració de la renda.
Només deu comunitats autònomes tenen previstes ajudes directes i d’aquestes, només cinc les ofereixen sense tenir en compte el nivell de renda de la família. A Andalusia, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia i Navarra hi ha ajudes diferenciades per fills i ajudes addicionals per als parts múltiples. No obstant això, aquest concepte no queda clar, ja que a les Canàries, Aragó i Múrcia només s’interpreta part múltiple a partir de trigèmins. En qualsevol cas, els qui més facilitats tenen per a aquestes ajudes directes són els residents a Navarra i Castella i Lleó. A Navarra, es poden sol·licitar ajudes directes de 330 euros al mes a partir del segon fill per a percebre’ls durant un any. Si la família s’incrementa, aquesta mateixa quantia es percebrà durant tres anys. En el cas de tenir un tercer fill, la Comunitat Foral efectua un pagament únic de 1.985 euros. I en els parts múltiples, les ajudes oscil·len entre els 72 euros al mes durant un any fins als 60 euros al mes i per nen durant 10 anys per als casos de quintigèmins o més. De la seva banda, Castella i Lleó paga des de 601 euros a les famílies amb ingressos inferiors als 21.035 euros anuals en un pagament únic, fins a 1.803 euros pel naixement del tercer fill, sempre que la unitat familiar no superi els 36.060 euros de renda anual.
Són 11 les autonomies que hi tenen deduccions, i les apliquen per conceptes molt diversos. Balears és l’única que no estableix deduccions en l’IRPF per estudis fora de la comunitat autònoma, malgrat el seu caràcter insular i l’encariment del transport per a joves que cursen estudis no incorporats al seu districte universitari. La deducció que les famílies poden reflectir en la seva declaració de la renda per fills al seu càrrec varia molt: des dels 36 euros pel primer fill de les Canàries, fins als 1.502 euros de Navarra. A la Comunitat Valenciana cal esperar al naixement del tercer fill per a accedir a una deducció de 150 euros. En aquest apartat de les deduccions, també les famílies nombroses tenen un capítol especial, però no per això és més alt. Només a les Canàries, Castella i Lleó i Galícia es preveuen deduccions per a aquest grup de famílies que oscil·len entre els 120 euros de Galícia i els 210 de Castella i Lleó. A Galícia, una família amb una persona treballadora que s’encarregui de l’atenció dels nens pot deduir-se 180 euros a l’any. Tenint en compte tant les prestacions com les deduccions, i la major importància relativa de les primeres, Navarra, Castella i Lleó, Catalunya i el País Basc es poden considerar les comunitats més generoses amb les famílies.
Segons dades de l’Institut de Política Familiar, que recentment ha fet unes jornades a València, un matrimoni amb un fill que guanyi (entre els dos) 9.000 euros a l’any només rebrà alguna ajuda a Castella Lleó (un pagament únic de 600 euros) i a Catalunya, una ajuda anual durant tres anys de 481 euros. Amb l’arribada del segon fill les ajudes, les poden percebre els matrimonis que resideixen al País Basc, Navarra, Catalunya i Castella Lleó.
No obstant això, les administracions anuncien canvis. La Junta de Castella-la Manxa ha anunciat que concedirà una ajuda de 900 euros als pares que demanin una excedència per a l’atenció dels seus fills; el Govern de Cantàbria ha aprovat una paga mensual de 100 euros per a les mares de nens menors de 3 anys; el de Castella i Lleó ha anunciat noves deduccions fiscals i subvencions per a les famílies, així com ajudes per a excedències; la Generalitat Valenciana ha aprovat l’avantprojecte de llei d’acompanyament dels pressuposts per al 2003, amb deduccions de 150 euros per naixement o adopció del segon fill.
Espanya continua a la cua de la UE en ajudes familiars per fills. Els 100 euros mensuals que el govern paga des de gener a les mares treballadores amb fills menors de tres anys no treuen el nostre país dels últims llocs en prestacions per maternitat. A França, les dones reben 158 euros mensuals des del quart mes d’embaràs fins que el nen compleix tres anys, i tant si són assalariades com si són mestresses de casa. A més, si tenen dos fills al seu càrrec, cobren 110 euros al mes fins que tinguin 20 anys, i 250 euros si tenen tres fills. La protecció a la família inclou també una ajuda de 487 euros mensuals si el pare o la mare deixen el seu treball, i si el nen va a la llar d’infància l’ajuda pot ascendir fins a 1.524 euros trimestrals. Tornant al nostre país, i segons l’Institut de Política Familiar, l’ajuda de 100 euros només arriba al 6% de les famílies espanyoles, ja que únicament se’n beneficien les dones que treballen més de 15 dies al mes en jornada completa o més de 20 dies al mes en mitja jornada. Les dones que treballen per a elles i les que estan en l’atur no la poden sol·licitar.
En general, les ajudes a la família es reserven als primers anys de vida dels nens i als parts múltiples, i a més depenen del nivell de renda, quan en la resta dels països europeus les ajudes es concedeixen per fill nascut i no depenen dels ingressos dels seus progenitors.
A Alemanya, la família rep una ajuda econòmica per fill. Els pares alemanys reben de l’estat 132 euros mensuals pel primer i el segon fill, 150 euros pel tercer i gairebé 180 euros a partir del quart. Aquestes ajudes es reben independentment dels ingressos i es prolonguen fins que el fill compleix els 18 anys, encara que en alguns casos s’estenguin fins als 27 anys. El subsidi familiar per educació s’eleva a un màxim de 300 euros al mes per fill sempre que els ingressos dels pares no superin els 59.000 euros d’ingressos a l’any. El govern italià ha augmentat les deduccions fiscals per fill fins a igualar-les a les del cònjuge, 542 euros a l’any. També han simplificat les lleis d’adopció i han promogut les llars d’infància. El permís patern, en cas de responsabilitat exclusiva, s’estén a tres mesos i les mares solteres reben ajudes. Els països nòrdics són el paradís fiscal per a les famílies, amb ajudes per al primer, segon i tercer fill que oscil·len entre 10.200 i 48.000 euros, en funció del nombre de fills. També preveuen ajudes extraordinàries els pares que es quedin a cura dels seus fills.
Un dels problemes principals que es plantegen avui en dia les parelles a l’hora de ser pares és la dificultat per a compaginar horaris i tasques laborals amb les necessitats dels fills. Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), les dificultats per a conciliar treball i vida familiar són el tercer motiu esgrimit per no tenir fills. Espanya és el país amb l’índex de natalitat més baix del món, 1,2 fills per dona, enfront del 2,1 necessari per a la reposició generacional. El 2001 es va crear un Pla Integral de Suport a la Família que a dia d’avui continua sense desenvolupar-se. La Federació Nacional de Famílies Nombroses ha creat, al costat d’altres entitats, un certificat d’Empresa familiarment responsable que identificarà i premiarà les empreses que redactin i desenvolupin una política que permeti harmonitzar els interessos familiars i laborals. La col·laboració que se sol·licita és: més flexibilitat horària i espacial de les empreses, assegurances de vida, plans de jubilació, assegurances metges per a cònjuges i fills i llar d’infància a l’empresa.
La falta d’inversió en la família és deguda segons M. Carmen Mateu, directora de les Jornades sobre Família, a la falta d’una autèntica política familiar. En la seva opinió, la política familiar és “la que permet a la família afrontar el dia a dia, ajudar els pares a tenir els fills que desitgin, a integrar de manera veritablement humana i constructiva els seus diferents àmbits de desenvolupament laboral, familiar i personal; a ajudar a superar les crisis familiars, reconèixer el dret dels pares a educar els seus fills, promoure la participació activa de pares i associacions, i tenir en compte, amb mesures específiques les famílies amb determinades necessitats”.
Altres ajudes de l'Administració a les famílies amb fills
El nou IRPF, que ha entrat en vigor enguany, preveu tres tipus d’ajudes que no són excloents, ja que es poden acumular.
- Deduccions a famílies amb fills: La deducció serà més alta a partir del segon fill i no des del tercer, com ho era fins ara.
- Per un fill: 1.400 euros.
- Per dos fills: 2.900 euros.
- Per tres fills: 5.100 euros.
- Per quatre fills: 7.400 euros.
- Per cada fill més se sumen uns altres 2.300 euros de reducció.
- Mares amb fills menors de 3 anys: El nou IRPF introdueix una deducció de 1.200 euros per l’atenció de cada fill menor de tres anys, que s’afegeix a la reducció general. En fer la declaració no cal justificar les despeses per l’atenció del nen. A aquesta mesura es poden acollir totes les mares, treballin o no fora de casa.
- Treballadores amb nens menors de 3 anys: Les mares que treballen fora de casa i tenen fills menors de 3 anys, poden rebre una paga de 100 euros al mes per cada fill menor d’aquesta edat. La paga es pot sol·licitar per telèfon, Internet, a l’Agència Tributària i al Registre Civil, quan s’hi inscrigui el nadó. No hi ha límit de renda, i també la poden sol·licitar les mares que pels seus ingressos no tenen l’obligació de fer la declaració de la renda. Només és necessari treballar i estar donada d’alta en la Seguretat Social.
- Famílies amb persones més grans de 65 anys: S’augmenta la deducció, que passa de 600 a 800 euros.
El nou IRPF també crea una nova deducció addicional per assistència (sense necessitat de justificant) als més grans de 75 anys o als familiars amb qui conviuen.
- Per fills menors de 18 anys a càrrec de la família: 291 euros anuals que poden sol·licitar les famílies i els pares o mares separats que tinguin la custòdia assignada d’aquets fills. Els ingressos no poden superar els 7.954 euros anuals.
- Per fills minusvàlids: 582 euros a l’any per a la família amb fills minusvàlids, el grau de minusvalidesa que tingui un grau igual o superior al 33% per a menors de 18 anys. L’import és de 3.012 euros quan la minusvalidesa és del 65 % i si és major d’edat.
- Prestació per desocupació de nivell asistencial: S’ofereix als treballadors que, en produir-se la situació legal de desocupació, no tenen cotitzat el període mínim per a tenir dret a una prestació contributiva i que tenen persones que depenguin econòmicament d’ells:
- el cònjuge que depèn d’ell o ella
- els fills menors de 26 anys
- els majors d’edat incapacitats
- els menors de 18 anys acollits
Per a accedir a aquesta prestació, el conjunt de les rendes de la unitat familiar dividida pel nombre de membres que la componen no ha de superar el 75% del Salari Mínim Interprofessional (SMI).
La quantia del subsidi és del 75% de l’SMI i se sol·licita a l’oficina de l’INEM de la localitat.