Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Les llars sustentades per persones amb més de 65 anys van fer el 24% de la despesa total de les famílies espanyoles : Enquestades 1.200 persones més grans de 65 a 80 anys per conèixer les seves dificultats de consum

La capacitat econòmica, tecnològica i de mobilitat determina el consum de la gent gran

Dificultats de consum?

Per a estudiar els problemes de consum de la població gran, també es va elaborar un Índex de Dificultats al Consum (IDC). Aquest indicador va quantificar els hàbits i les dificultats en les diverses àrees de consum (alimentació i béns diaris, salut, habitatge i les seves despeses, oferta de transport i lleure, equipament personal i entitats financeres) i va permetre segmentar la població entre els 65 i els 80 anys amb relació a les seves dificultats de consum i també crear vuit perfils de consumidors majors. En definitiva, l’IDC mitjà se situa en els 2,6 punts sobre una escala d’1 (dificultats mínimes) i 10 (màximes). El 89% dels entrevistats es troba en un nivell de dificultats al voltant de la mitjana (de 0 a 4 punts).

Encara que la mitjana general indica un nivell de dificultats de consum baix, l’IDC va permetre comprovar que el 22% de les persones d’entre 65 i 80 anys enquestades tenen problemes a l’hora de consumir. S’engloben en tres grups: ancians solitaris en risc (5%), ancians tutelats sense interès pel consum (7%) i ancians solitaris amb limitacions físiques (10%).

Es pot observar, per tant, que en línies generals no sembla que la gent gran identifiquin gaires limitacions en el seu consum, tret de les derivades de la seva capacitat adquisitiva. En canvi, les manifestacions físiques i cognitives de l’envelliment afecten més del que ells, com a col·lectiu, poden manifestar. De fet, en la recerca, s’ha comprovat que hi ha població que queda exclosa de pràctiques que els altres consideren comunes en el dia a dia: treure efectiu d’un caixer, recarregar la targeta de transport… Ara bé, a ells els costa identificar aquesta exclusió com una limitació, ja que tendeixen a organitzar-se d’una altra manera: acudint a la finestreta, esperant cues o sol.licitant ajuda a familiars, etc.

Per tant, més enllà de la capacitat econòmica, són dues les variables principals que marquen les majors o menors barreres al consum de la gent gran: la major o menor distància amb la tecnologia i la minva de les capacitats físiques relacionades amb la mobilitat. Així, els qui tenen menys capacitat per a enfrontar-se a un contestador automàtic o a una màquina expenedora tenen més límits en la seva autonomia personal. Igualment, qui sofreix algun deteriorament físic, més enllà de les xacres normals d’aquesta etapa vital, requereix de més ajuda en el transport de compres, la necessitat d’àrees de descans, l’accés a transport públic o la mobilitat en botiga.

/imgs/20150301/senior04.jpg

L'enquesta: qui hi participa?

  • Un 54% dels 1.200 entrevistats majors són dones. El grup d’edat més nombrós és el de 65 a 69 anys (suposen un 40%), mentre que un 30%, respectivament, tenen de 70 a 74 anys i de 75 a 80 anys. A més, el 42% té un nivell d’estudis primaris, el del 34% és un nivell mitjà i només el del 14% és superior. Únicament el 10% no disposa de formació reglada, una proporció que s’incrementa a mesura que s’avança en l’edat.
  • D’altra banda, el 53% de la gent gran consultada viu exclusivament amb la parella i un 26% forma una llar unipersonal. Només el 16% conviu amb fills o néts i, d’aquests, quatre de cada cinc ho ha fet sempre. A la resta, aquesta situació li ha sobrevingut els últims anys a conseqüència de la crisi econòmica, la pèrdua del cònjuge o per una pèrdua de salut o autonomia, entre altres motius.
  • Quant al nivell de renda, el 42% disposa d’uns ingressos mensuals situats per sota dels 1.000 euros, el 23% se situa en la banda dels 1.000 als 1.500 euros i el 15% ingressa més de 1.501 euros. És destacable que dos de cada deu enquestats no hagin volgut aportar aquesta informació.
  • Finalment, el 54% valora el seu estat de salut com de bo o molt bo, encara que el 38% diu que pateix xacres pròpies de l’edat (que tot i això no l’invaliden per a portar una vida normal). Com és natural, a mesura que s’incrementa l’edat, creix el volum d’entrevistats que sofreixen xacres o que valoren la seva salut com de dolenta o molt dolenta.
  • Capacitació tecnològica. És l’hàbit d’ús de diversos mitjans tecnològics (ordinadors, Internet i, fins i tot, el telèfon mòbil) que donen com a resultat una major o menor proximitat a mitjans telemàtics en la vida diària i, per tant, una major o menor habilitat per al seu ús.
  • Segons l’anàlisi efectuada, el 21% de les persones de més de 65 anys participants en la recerca disposa d’una capacitació tecnològica nul·la. No utilitza ordinadors, Internet i fins i tot dispositius bàsics de telecomunicacions, com ara un telèfon mòbil. Encara més, un 47% s’hi situa en un nivell baix, ja que només disposa de telèfon mòbil, cosa que al seu torn no indica que pugui o sàpiga operar en un entorn de pantalla tàctil.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions