Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Fluïdesa del trànsit urbà : En algunes ciutats el trànsit és tres vegades més lent que en d'altres

Comparada la fluïdesa del trànsit en 18 ciutats: l'autobús autobús va ser el mitjà de transport més lent en totes, excepte a Bilbao

A Bilbao l'autobús va ser més ràpid que el cotxe privat

Pamplona és la ciutat on es transita més fluidament en cotxe, però la resta de mitjans de transport se situen també entre els més ràpids de l’estudi. Bilbao és l’única en què l’autobús va ser més ràpid que el cotxe privat. A Cadis, Valladolid i Màlaga va destacar l’agilitat de l’autobús, mentre que, a Múrcia, Santander i Alacant, l’enorme lentitud del seu autobús les va situar a la cua en fluïdesa general del trànsit. Per al cotxe, Pamplona, la Corunya i Màlaga són les més convenients, mentre que Alacant i Santander són les més lentes.

Les diferències pel que fa al taxi també van ser importants: mentre que a Bilbao, Cadis, Màlaga, Saragossa, Granada i Pamplona es necessiten poc més de cinc minuts per cada quilòmetre, a Múrcia i Alacant, igual com ocorre amb el cotxe privat, es necessita el doble de temps. Així, el taxi és el segon mitjà més ràpid, després de la moto, en totes les ciutats excepte a Múrcia, la Corunya i Vitòria (on es veu superat pel cotxe), i Barcelona i Bilbao, on el metro va ser més ràpid en la prova.

Els resultats de les quatre ciutats que disposen de metro van ser positius, encara que van destacar els de Bilbao i Barcelona, on va ser el segon mitjà més ràpid. A Madrid, el metro supera en rapidesa el cotxe i l’autobús, però a València només l’autobús.

La moto, el més econòmic

/imgs/20051001/img.tema-portada.02.jpg
Per a analitzar el que costa desplaçar-se per la ciutat s’han tingut en compte el preu del bitllet senzill d’autobús i de metro, el consum de gasolina en la moto, el cost de la carrera i de la telefonada -si ha sigut necessària- per al taxi, i la gasolina i les despeses d’aparcament (si van ser necessàries, i tant en origen com en destí) per al cotxe privat.

Mentre que cobrir un quilòmetre amb moto representa, de mitjana, 0,04 euros, en taxi representa 1,8 euros. En la resta de mitjans de transport és semblant: entre 0,31 euros per quilòmetre del metro i 0,36 euros i 0,37 euros que suposa fer-ho amb cotxe i autobús, respectivament.

El preu dels bitllets senzills d’autobús (tarifa mitjana en les 18 ciutats) és de 0,9 euros per trajecte, encara que oscil.len entre els 0,75 euros del bitllet a Saragossa i els 1,15 euros de Barcelona. Ara bé, en totes les capitals hi ha possibilitats d’economitzar (targeta bonobús, abonaments mensuals o anuals, descomptes per a estudiants i joves, jubilats, famílies nombroses, persones amb ingressos baixos). A més, en algunes ciutats hi ha bitllets combinats o únics per a viatjar a un mateix preu i amb el mateix bitllet en autobús, metro, tren de rodalia, etc. I les quatre ciutats que disposen de metro fixen tarifes semblants en els bitllets senzills: entre 1,15 euros (Barcelona i Bilbao) i 1,1 euros i 1 euro de València i Madrid, respectivament.

Quant de transport públic

La dotació de transport públic registra diferències molt significatives entre ciutats. Madrid, Alacant i Barcelona disposen de més de 18 seients d’autobús urbà per cada mil habitants, mentre que a Vitòria i Cadis n’hi ha menys de 10 i Múrcia i Santander superen lleugerament aquest índex. En taxis, Barcelona i Madrid són novament les més ben dotades: a la ciutat comtal hi ha més de 6 taxis per cada mil habitants, a Madrid n’hi ha 5, i Sevilla i València superen els 3 taxis per cada mil habitants, però Múrcia, Vitòria i Pamplona quasi no arriben a 1.

/imgs/20051001/img.tema-portada.03.jpg Quant als horaris de funcionament dels autobusos, destaquen els de Sevilla i València (més de 21 hores diàries), Bilbao i Cadis (superen les 19). En canvi, a Múrcia i Oviedo només transiten 16 hores de mitjana al dia. Pel que fa a la dotació d’autobusos ecològics (que disposen d’un motor amb una emissió de contaminants significativament inferior als exigits per les normes europees), la situació és molt millorable: a penes un de cada quatre autobusos que circulen per les nostres ciutats utilitzen combustibles ecològics o poc contaminants. La millor situació es va trobar a Sant Sebastià i Cadis, ciutats en què gairebé tota la flota d’autobusos utilitza carburants ecològics, Valladolid (tres de cada quatre autobusos són ecològics) i Oviedo (el 55%). En l’altre extrem, figuren les ciutats d’Alacant, Granada, Múrcia i Saragossa, on cap dels seus autobusos urbans fa servir combustibles que puguen anomenar-se ecològics.

Tampoc el desplegament de carrils d’autobús a les ciutats estudiades és precisament elogiable: la Corunya, Cadis i Santander no disposen ni tan sols d’un sol tram reservat i delimitat específicament per al transport públic de viatgers. I altres tres ciutats només disposen de 2 o menys quilòmetres de carril d’autobús. Hi destaquen positivament Barcelona i Madrid (un centenar de quilòmetres) i València (72 quilòmetres).

Les facilitats més grans per als discapacitats (i per a persones que condueixen cotxets infantils) en el transport públic es van veure a Oviedo (tots els autobusos hi estaven adaptats), Múrcia, Madrid, Barcelona, Màlaga, Alacant i Saragossa, amb més del 80% dels autobusos adaptats mitjançant rampes d’accés, plataformes elevadores o accés de pis baix. On menys s’ha pensat en les necessitats aquests usuaris és a Santander i la Corunya, amb a penes la meitat dels autobusos adaptats, encara que a la capital càntabra està previst que tota la flota d’autobusos urbans hi estiga adequada al començament de 2006. En els taxis, la situació és molt millorable en general, si bé més encara a Alacant (no hi ha cap “eurotaxi”, així s’anomenen els adaptats), mentre que a la Corunya, Barcelona, Màlaga, València, Sevilla, Saragossa i Madrid menys de l’1% de la flota facilita l’accés a persones en cadira de rodes o amb cotxets infantils. A Pamplona, els taxistes sí que han pensat en aquests col.lectius: gairebé el 10% dels que circulen són eurotaxis, mentre que a Vitòria els taxis adaptats representen prop del 6% de la flota. ).

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions