Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Analitzats els preus de 100 funeràries en 18 províncies : Els funerals gairebé han duplicat el preu els últims deu anys

L'IPC va pujar el 36% en el període 98-08, però el cost mitjà d'un funeral econòmic ha augmentat un 90%, i ha passat de 1.040 euros a 1.978 euros. Les diferències entre funeràries d'una mateixa ciutat superen amb freqüència els mil euros: convé comparar preus

Els diversos serveis que ofereixen les funeràries

/imgs/20080401/temaportada.02.jpgSi la família del difunt desitja o necessita estalviar en algunes de les moltes despeses d’un sepeli, li serà útil conèixer que gairebé dues terceres parts del cost total corresponen a la suma del preu del fèretre (33%), l’ús del tanatori (17%) i l’esquela en el diari (14%), per la qual cosa els seus esforços podrien encaminar-se a reduir al màxim, i fins i tot a eliminar, el cost d’algun d’aquests serveis, els més onerosos.

Els primers tràmits després de l’òbit són els burocràtics. Els poden gestionar els mateixos familiars o bé encomanar-los a l’empresa funerària, encara que aquesta opció té un sobrecost. Consisteixen en l’obtenció del certificat mèdic de defunció i la inscripció de la mort en el Registre Civil (gestió que cal fer en les 24 hores posteriors a la mort). A més, és indispensable aconseguir la llicència d’enterrament o incineració, en el cas que s’opte per aquesta en comptes de per la incineració o cremació (vuit de cada deu famílies ho fan així). Les despeses de gestió varien tant en el preu com en la forma de calcular-les, ja que algunes empreses cobren una taxa percentual (al voltant del 5%) del cost total del sepeli. Les empreses funeràries cobren una mitjana de 135 euros per la gestió d’aquests tràmits administratius, amb diferències entre els més de 220 euros de mitjana que cobren les empreses funeràries de Saragossa o Àlaba, o els poc més de 75 de les de Granada o Barcelona.

Una vegada obtinguts els permisos, la família ha d’afrontar l’adquisició del fèretre, que suposa, de mitjana, una tercera part de la despesa, per la qual cosa es tracta de l’aspecte que millor explica l’enorme diferència entre els sepelis d’unes funeràries i altres i entre les d’unes províncies i les altres. El preu mitjà del fèretre més barat se situa en els 660 euros, un 61% més que en l’estudi de fa deu anys. La província més cara en aquest apartat és Madrid, amb un cost mitjà de 883 euros, i la més barata Barcelona, amb 462 euros. També resulten cars els preus a Alacant, Sevilla i Saragossa (per sobre dels 800 euros o prop d’aquests). A més de Barcelona, els fèretres més barats es van oferir a Còrdova (500 euros de mitjana), Àlaba (512) i Biscaia (523). Si es comparen totes les funeràries analitzades, el fèretre més barat es va trobar a Barcelona, a només 203 euros (el més car dels econòmics en aquesta província costava gairebé 5 vegades més), i el més car, a Alacant, en què una funerària ofereix el seu fèretre ?més assequible? a gairebé 1.500 euros.

El cost mitjà del transport del cadàver amb cotxe fúnebre (el més econòmic de cada funerària) és de 144 euros. Tan sols Biscaia s’hi situa molt per sobre, amb una mitjana per sepeli de 253 euros. També per sobre de la mitjana apareixen les funeràries consultades a Almeria (186 euros), Saragossa, Múrcia i Madrid (entre 165 i 175 euros). Entre les tres més barates, el desplaçament del cadàver amb cotxe fúnebre és realment econòmic: a Navarra suposa de mitjana 78 euros, i a Granada i Guipúscoa, 93. En general, el desplaçament amb cotxe fúnebre més barat s’oferia en una funerària de Barcelona (48 euros) i el més car, en una de Biscaia (451 euros), gairebé deu vegades més.

Quant al cost del condicionament sanitari del cadàver, algunes funeràries (en concret un 6%) l’inclouen en el preu del fèretre. De totes maneres, la mitjana representa 91 euros (16 euros més que el 2003, un 22% d’augment) i en algunes províncies aquesta tasca representa una despesa mitjana important: Àlaba (126 euros), Madrid (119 euros) i Alacant (114 euros). Els costos mitjans més econòmics es van registrar a Biscaia, Almeria i Navarra (entorn dels 65 euros, és a dir, la meitat que a Àlaba).

No per prescindible és menys habitual la despesa en flors i en esqueles en premsa, igual com els possibles oficis religiosos per a acomiadar el mort d’acord amb les seues creences. El preu mitjà de la corona de flors més comunes (amb clavells, crisantem, algun gladiol, alguna rosa, etc.) en les 100 funeràries que formen part de l’estudi és de 131 euros (està condicionat tant per l’època de l’any com per les varietats florals escollides), un 49% més que fa deu anys. Igual que en aquella ocasió, el preu més alt s’ha trobat en les funeràries de Navarra (187 euros de mitjana) i Àlaba (175 euros) i el més barat en les de Granada i Còrdova (a penes 103 euros). El cost mitjà era també considerable a Saragossa, Astúries i Barcelona (prop de 150 euros). La corona de flors més barata es va trobar en una empresa de pompes fúnebres de Guipúscoa (a 60 euros) i la més cara (convé remarcar que es tractava de la més econòmica en cada funerària) en una de Navarra, a 214 euros.

El desplegament de serveis oferts per les empreses de pompes fúnebres del nostre país ha augmentat de forma considerable els últims anys: des de les tècniques de tanatoplàstia o tanatoestètica (destinades a retocs estètics per a la perfecta conservació del cadàver) fins als serveis per a preservar la memòria dels morts (per exemple, àlbums amb fotos en què es recull també una breu descripció del mort i una crònica periodística sobre com s’ha desenvolupat la cerimònia del seu comiat), passant per l’acompanyament de música per a la vetlla (amb intèrprets), cotxes de comitiva, autobusos per al trasllat de familiars o amics, lloguer de limusines, etc.

10 recomanacions abans d'escollir una funerària

  1. Comparem preus. Aquestes empreses estan obligades a exposar un cartell visible amb tota la informació relativa a les tarifes, les formes de pagament i els serveis oferts. La consulta dels preus pot fer-se, a més, telefonant a les funeràries.
  2. Serveis socials. En absència de familiars del difunt o per falta de recursos econòmics, els ajuntaments ofereixen serveis funeraris gratuïts.
  3. Pressupost per escrit. Sempre que siga possible, el més encertat és sol·licitar amb temps un pressupost detallat i per escrit.
  4. La lletra petita. En el pagament pels serveis funeraris s’inclou l’IVA, però si engloba altres conceptes com ara suplits (és a dir, que els proporciona una altra empresa), la funerària no ha d’aplicar aquest impost.
  5. Total llibertat. No estem obligats a pactar tots els serveis amb una mateixa funerària encara que, en aquests moments delicats, sol resultar més còmode. Fins i tot si el difunt compta amb una assegurança de decessos, els familiars poden optar per una altra empresa de pompes fúnebres diferent de la que tinga ja concertada l’asseguradora.
  6. Calma i reflexió. El millor en aquests casos és, si pot ser, reunir-se amb la resta de familiars i decidir, després d’haver estudiat amb calma totes les possibilitats, quina és l’empresa que millor s’adapta a les nostres necessitats i condicions econòmiques. Parlar amb una persona que no estiga afectada de manera directa per aquesta mort pot ajudar a veure-ho tot d’una forma més objectiva. Una decisió encertada pot reduir l’elevada despesa que suposa el sepeli.
  7. Alerta amb les tàctiques agressives. No ens deixem endur pels oferiments que els comercials de les empreses funeràries ens faran a l’hospital en el mateix moment de la mort del nostre ésser estimat. La falta d’escrúpols d’alguns d’aquests ?professionals? pot fer que arribem a acordar serveis de forma impulsiva, encara que no siga el que necessitem o desitgem.
  8. Condicions higièniques. Exigim sempre que els serveis que ens oferisquen complisquen les mesures sanitàries obligatòries i que el tracte del personal d’aquesta funerària siga en tot moment adequat i respectuós, tal com requereix el moment.
  9. Inhumació. Si optem per enterrar el difunt, hem d’informar-nos bé del límit temporal dels lloguers de nínxols i de sepultures en el cas que, transcorregut el termini, siga necessari abonar una altra quantitat perquè les restes del nostre familiar es continuen conservant en aquest lloc.
  10. Autòpsia. Quan es tracta d’una mort no natural, aquest tràmit mèdic no té cap cost

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte