Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Comprar una vivenda, hui : Els crèdits hipotecaris barats són cosa del passat

La compra de vivenda és l'objectiu prioritari i la decisió econòmica més important de milions de persones, ja que afectarà notablement la seua qualitat de vida i la seua butxaca durant deu, quinze o fins i tot més anys.

Abismals diferències en els preus

El preu del metre quadrat de vivenda al nostre país es va apujar l’any passat un 11% respecte al 1998, molt per damunt de l’IPC (Índex de Preus al Consum) i dels sous. Esta pujada ha estat desigual en cada comunitat autònoma. En algunes, l’import final s’ha incrementat l’any passat més del 20% (a les Balears, el 29%, i al País Basc, un 20%), i en d’altres, com Castella-La Manxa, Múrcia o Extremadura, tan sols va augmentar el 5%.

El preu mitjà per metre quadrat de vivenda nova a Espanya es va situar l’any 1999, segons Tinsa (Societat de Taxacions Immobiliàries), en 192.700 pessetes, encara que les diferències entre ciutats són abismals: Sant Sebastià és la ciutat més cara, amb el metre quadrat a 382.000 pessetes. La seguixen Vitòria, amb 334.000 pessetes, i Madrid, amb 254.500 pessetes el metre quadrat de mitjana. Les poblacions següents que apareixen en este rànquing es troben per damunt de les 192.700 pessetes per metre quadrat (la mitjana de tot el país) i la majoria estan situades en la meitat nord peninsular. Així, a Madrid la seguix de prop Barcelona, amb 249.000 pessetes per metre quadrat. Burgos és la cinquena ciutat amb preus més alts, amb 235.000 pessetes, seguida de Santander (216.000 pessetes) i Oviedo (208.000 pessetes). Bilbao, Pamplona i Sevilla presenten valors similars per metre quadrat, entorn de les 200.000 pessetes. Les ciutats espanyoles amb pisos més econòmics són Badajoz, Lugo i Cáceres, totes amb preus mitjans entorn de les 110.000 pessetes.

Cosa molt diferent hauria de ser el preu de la vivenda usada, encara que d’acord amb la realitat existent hui dia, sovint compensarà adquirir (si hi ha oferta, naturalment) una vivenda nova. El preu per metre quadrat de vivenda usada a Sant Sebastià se situa en 307.000 pessetes, a Vitòria en 272.000 pessetes i a Madrid, 225.000 pessetes Les ciutats amb els pisos usats més assequibles són Badajoz, Castelló i Lugo, en les quals el metre quadrat oscil·la entre les 76.000 i les 83.000 pessetes. Com pot comprovar-se, els preus de la vivenda nova i usada són molt homogenis en les diverses ciutats. I coincidixen les més barates i cares en tots dos tipus de vivenda.

També els crèdits s’apugen de preu

Al cost de la vivenda, s’han d’afegir impostos, despeses de notaria i de registre. I, en la majoria dels casos, el crèdit, tant el seu import com els abundants interessos. Després de cinc anys afortunats d’abaratiment ininterromput dels crèdits, l’època de tipus baixos i préstecs hipotecaris barats sembla haver arribat a la seua fi. La pujada del preu oficial dels diners, decidida a mitjan març pel Banc Central Europeu (BCE), va confirmar la tendència alcista dels tipus d’interés a Europa i fins i tot va deixar oberta la porta a nous augments en els pròxims mesos. En menys d’un any, l’Euribor, principal índex de referència del mercat hipotecari, ha crescut ni més ni menys que 1,5 punts, i ha passat del 2,6% al 4,11%. Els experts pronostiquen que el preu dels diners se situarà entorn del 4,5% a finals d’este any, i l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE) treballa amb la hipòtesi d’un Mibor situat en el 4,75% (actualment és del 4%).

En juny de l’any passat, els índexs de referència per als préstecs hipotecaris a tipus variable -que representen més del 90% dels tres milions d’hipoteques contractades a Espanya- van assolir els nivells més baixos de la història. El Mibor, que s’utilitza en el 60% de les hipoteques variables, i l’Euribor, índex europeu que substituirà el Mibor, descendiren en 1999 fins al 2,6%, que sumat al diferencial de benefici que apliquen les entitats de crèdit situava els tipus d’interés entre el 3,75% i el 4,25%. Este preu representava, en un préstec de 12 milions de pessetes a 15 anys, una quota mensual de 87.264 pessetes el 1999. Però si s’acomplixen les previsions, el preu d’esta mateixa hipoteca ascendirà enguany fins al 5,75%, amb una quota mensual de 99.648 pessetes, fet que significarà un encariment superior al 14%, i en pessetes comptants, gairebé 12.500 pessetes. Si tenim en compte que els sous han augmentat enguany aproximadament entre un 2% i un 3%, pot comprovar-se l’esforç econòmic a què es veuran obligades moltes famílies per tal de fer front cada mes als seus crèdits hipotecaris.

De tota manera, i a pesar de la pujada dels tipus, els experts financers, a data de hui, descarten situacions com les de fa 4 anys, quan el preu dels diners arribava a Espanya al 9% i els crèdits hipotecaris volaven pel 10% o el 12%. Pel que sembla, pot afirmar-se que uns tipus d’interés tan onerosos com el 15% assolit fa a penes huit anys no es tornaran a repetir, gràcies al fet que l’euro i el Banc Central Europeu obliguen a l’economia espanyola a evitar desequilibris a la inflació i el dèficit, per la qual cosa les taxes d’interés no sofrixen oscil·lacions tan brusques.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions