Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzats 350 caixers automàtics de 16 entitats bancàries, i enquestats 1.753 usuaris : Els caixers automàtics continuen fallant en seguretat i accessibilitat per a discapacitats

Els terminals ofereixen més operacions i serveis, i també més informació a l'usuari. En canvi, l'accessibilitat per a discapacitats és deficient i les comissions per ús d'altres xarxes arriben als 3,01 euros

Carència de càmeres i advertències

/imgs/20071101/tema.02.jpgEn l’anàlisi de la seguretat, es va detectar que gairebé sis de cada deu caixers interiors de les entitats bancàries de l’estudi (156 dels 350) mancaven de dispositius d’obertura mitjançant la banda magnètica de la targeta (així es va veure en tots els terminals visitats de Caixa Galicia i de CAN, així com en nou de cada deu de BBVA i de La Caixa, mentre que es va trobar en tots els de BSCH i Cajasol). La presència de càmeres de videovigilancia també dóna confiança a l’usuari i a més pot intimidar possibles lladres. Encara que en molts terminals la càmera pot estar oculta, la veritat és que en el 60% no es va poder localitzar. En el 30% sí que n’hi havia almenys una i en la resta es va poder veure un monitor de televisió. Els caixers amb una proporció més gran de càmeres a la vista són els de Caja Laboral (el 83%) i BBK (el 65%), enfront dels de Banco Santander i Banco Popular (el 3%).

Encara que és recomanable no marcar la clau secreta o PIN de les targetes en presència d’altres persones, en molt pocs caixers, només en un de cada deu, advertien sobre aquesta precaució. Els usuaris també agraeixen que els caixers els alerten sobre la retirada de la targeta i dels diners, ja siga mitjançant un dispositiu sonor o a través d’un missatge en la pantalla. Nou de cada deu ho feien.

Aspectes que cal millorar en els caixers automàtics

Tot i els avanços que han experimentat els caixers els últims quatre anys, encara són molts els aspectes millorables:

  • Identificació de l’entitat i de la xarxa: una de cada deu terminals mancava de distintius com ara banderoles i cartells que assenyalessen l’entitat i la xarxa a què pertanyia.
  • Caixers més pròxims i telèfons d’atenció: en tres de cada quatre no s’indicaven les adreces dels caixers més pròxims i en vuit de cada deu no s’exposaven els telèfons de cancel·lació de targetes. Tampoc en un de cada tres s’assenyalava el número de contacte en cas que sorgís alguna incidència.
  • Obertura mitjançant banda magnètica: sis de cada deu en mancaven.
  • Precaució a l’hora de marcar la clau: només un de cada deu advertia sobre aquesta mesura de prevenció.
  • Retirada de diners i targeta: un de cada deu caixers encara no alerta els clients de la retirada de la targeta i dels diners una vegada efectuada l’operació, fet que s’agraeix, sobretot pels més despistats.
  • Accessi- bilitat: Només sis de cada deu caixers observats estaven col·locats a una altura a l’abast d’una persona en cadira de rodes. A penes disposen de cartells d’informació en braille (únicament en el 9% dels terminals), igual com de teclats que incloguen aquest sistema de lectura (un de cada quatre). A això cal afegir la falta d’elements, com ara tendals o viseres, que eviten els molestos reflexos en la pantalla en el 85% dels terminals estudiats.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions