Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Animals de companyia: com ens comportem amb ells : Els animals exigeixen cures i atencions que no sempre els donem

Els animals domèstics fan companyia, tornen àmpliament l'afecte que reben, introdueixen en infants i joves els conceptes necessaris de rutina i responsabilitat

Amb només un gos, que no és de raça i surt a 5.000 pessetes al mes

Al nostre país, el propietari més habitual d’un animal de companyia respon al perfil següent:

  • Té un gos que no és de raça.
  • Gasta en manutenció i atenció sanitària unes 5.000 pessetes al mes.
  • Considera que a les ciutats no hi ha espais verds suficients per al passeig i esbarjo del seu gos.
  • Si pensa anar de vacances sense el seu gos, prescindeix de les residències per a mascotes i opta per deixar-lo a cura d’amics o familiars, o sol a casa.
  • Cuida bé el seu gos: la immensa majoria tenen la seva pròpia cartilla sanitària i són vacunats quan ho requereixen.
  • L’alimenta amb pinsos, encara que en localitats petites es recorre molt a les sobres de menjar.
  • Qui l’atén diàriament és una dona d’uns 40-50 anys.
  • En general, està satisfet del seu animal de companyia, però si hagués de queixar-se d’alguna cosa esmentaria les destrosses al mobiliari, la brutícia que genera a l’habitatge i la disminució de llibertat personal que comporta la seva atenció.

Quan adquiriu un animal de companyia…

  • Exigiu la factura.
  • Sol·liciteu garanties. La garantia és la responsabilitat que adquireix el venedor davant les possibles anomalies o defectes ocults de l’animal. Li han de garantir que la mascota està lliure de malalties hereditàries o d’origen infecciós durant un període de temps prudencial: de deu a quinze dies per a malalties infeccioses-contagioses i per a tota la vida en el cas de defectes hereditaris. Pot exigir una indemnització o rescindir el contracte de compravenda en el cas d’adquirir un cadell malalt, perquè la seva intenció era comprar un animal en perfecte estat de salut. Les garanties que li ofereixen han de constar per escrit, preferiblement a la mateixa factura.
  • Compte amb el pedigrí. El certificat d’origen és un document emès per la Reial Societat Central de Foment de les Races Canines, en el qual figuren els ascendents de l’animal on s’identifiquen els seus pares, avis i besavis, tant paterns com materns. També n’acredita la qualitat genètica. Si us venen (i cobren) un gos o gat com de pura raça, que ho demostrin.
  • La cartilla sanitària, en regla. És un document individualitzat per a cada animal, que emplena un veterinari. Cal que hi figurin totes les vacunes i les incidències rellevants del seu historial clínic fins al mateix moment de la venda. Qualsevol omissió o defecte de forma en el seu emplenament la invalida i el carnet perd tot el seu valor.
  • Tots aquests documents són paper mullat si l’animal no té una identificació o marca inequívoca que el distingeixi i el determini com a únic i singular. No hi ha certesa que la documentació que ens lliura el venedor pertanyi a l’animal que volem comprar si aquells documents descriuen molt vagament l’animal i aquest respon d’igual manera a la descripció de la cartilla.

Com es pot ser el millor amic de la nostra mascota i dels nostres veïns: deu regles

  • Vigileu on fan les seves necessitats i, si escau, retireu-les.
  • No l’abandoneu durant les vacances ni el deixeu en mans dels qui estimin poc els animals.
  • No porteu el gos solt pel carrer. A algunes persones els espanten. A més, poden provocar accidents o perdre’s.
  • No tot són alimentació i cura sanitària: intenteu que la vostra mascota es diverteixi, que s’ho passi bé. Els agrada molt jugar amb altres animals de la seva mateixa espècie. Intenteu que sigui així.
  • Procureu no anar a festes o reunions amb la vostra mascota; no és un ambient adequat.
  • Eviteu que lladri o mioli sense motiu. A moltes persones aquests sorolls els resulten molestos.
  • No regaleu cadells impulsivament. Si es tracta d’una mascota per a un infant, s’ha de demanar permís prèviament als pares.
  • No compreu un animal sense pensar-vos-ho com a mínim dues vegades. La seva atenció correcta requereix esforços, temps, dedicació i alguns diners. Valoreu-ho (tot junt) abans de decidir-vos.
  • No l’alimenteu amb restes de menjar. Els pinsos preparats són una alternativa molt millor, encara que surtin més cars.
  • Porteu un control rigorós de vacunació i atenció veterinària si el vostre animal ho requereix.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions