Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Animals de companyia: com ens comportem amb ells : Els animals exigeixen cures i atencions que no sempre els donem

Els animals domèstics fan companyia, tornen àmpliament l'afecte que reben, introdueixen en infants i joves els conceptes necessaris de rutina i responsabilitat

El gos, la mascota preferida

Més de la meitat de les persones que tenen un animal domèstic tenen un gos com a mascota. La segona espècie amb més adeptes són els ocells (el 25% dels enquestats) i el tercer lloc l’ocupen els gats (22%). Els gossos i els gats són, amb molta diferència, els animals més freqüents en poblacions petites. La resta de mascotes (hàmsters i conillets d’Índies, espècies exòtiques i tortuga) són gairebé exclusives de famílies que viuen en urbs més poblades.

D’altra banda, el 64% de les persones entrevistades té un sol animal, mentre que el 16% compta amb dos i el 7% amb tres. Però és molt comú que les mascotes d’una llar siguin de la mateixa espècie: només el 12% dels qui posseeixen mascotes tenen dues espècies diferents d’animals i només un 3% arriba a tenir-ne tres. El gat sense pedigrí és el més abundant entre els amants dels felins (un 50%), seguit del siamès (32%) i el persa (12%). Entre els gossos, també predominen els que no tenen puresa de raça demostrable (33%), seguits del pastor alemany (10%). Les races considerades perilloses, com el gran danès, el presa mallorquí, el dòberman i el rotwailler, amb prou feines representen el 2% del total de gossos al nostre país, segons les dades de l’enquesta de CONSUMER.

Ja en una altra espècie, el canari és el rei de les aus (49%), davant del periquito (27%), el lloro (6%) i la cadernera (4,5%). Més de la tercera part de les persones que tenen una peixera o aquari desconeix a quina espècie pertanyen els seus exemplars. Entre els que van contestar, un 17% van assegurar que tenien peixos d’aigua freda, mentre que un 24% eren d’aigua calenta. D’altra banda, dos de cada tres propietaris de tortugues van assegurar que la seva espècie és d’aigua, mentre que un 25% van dir que era de terra.

Deixar la mascota en una residència, una raresa

Els amics i familiars són el recurs més habitual entre els qui volen anar de viatge i no s’emporten la seva mascota (70% en el cas de les persones amb gossos i 48% els que tenen gats). L’altra alternativa més comuna és deixar el gos sol a casa (20%), el mateix que passa amb els gats (el 36%). Aquesta segona opció és la més habitual en els qui viuen en localitats petites, mentre que la primera és la preferida pels habitants de les grans urbs. Ara bé, dels que deixen sola la seva mascota, el 10% ho fa amb la tranquil·litat de saber que algú passarà per casa mentre ell no hi sigui. L’opció de les residències per a mascotes està molt poc estesa i és una mica més freqüent en el cas dels gossos (4%) que en el dels gats (1%). El seu ús és gairebé exclusiu, en tots dos casos, dels amos de mascotes que viuen en grans ciutats.

Viatjar amb mascota

El Codi de circulació estableix que els animals no poden viatjar al seient davanter del cotxe. Ho han de fer només al darrere i amb una protecció que n’impedeixi el pas a la part davantera. Però segons el mitjà de transport, la norma pot variar. Només els gossos pigall poden acompanyar sempre el seu propietari. Els autobusos, el metro i els trens de rodalies tenen prohibit l’accés d’animals, amb les excepcions que el conductor o revisor determini sota la seva pròpia responsabilitat. En trens de llarga distància i vaixells estan permesos els animals de companyia, però han de viatjar en el departament d’equipatges i a l’interior d’una gàbia especial per a ells. Cada empresa de transport és més o menys tolerant amb els animals de mida petita (menys de cinc quilograms) i pot permetre que acompanyin el propietari en el seu seient, però el revisor té la potestat d’anul·lar aquest privilegi. L’avió és el mitjà que més acceptació mostra davant les mascotes de mida petita, les de més pes s’han de facturar amb l’equipatge. En cas de dubte, el responsable de l’aeronau té l’última paraula i decideix si l’animal viatja amb el seu amo o ha d’anar a la bodega amb l’equipatge. La UE exigeix, per a la circulació dels animals de companyia entre els diversos països comunitaris, la cartilla sanitària amb el certificat de vacunació antirràbica, el certificat oficial de salut en qualsevol dels idiomes oficials i la identificació per un dels mètodes que reconeix la UE: tatuatge o xip.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions