Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Animals de companyia: com ens comportem amb ells : Els animals exigeixen cures i atencions que no sempre els donem

Els animals domèstics fan companyia, tornen àmpliament l'afecte que reben, introdueixen en infants i joves els conceptes necessaris de rutina i responsabilitat

Com s'alimenta les mascotes

La majoria dels propietaris de gats (84%) els donen pinsos preparats, la millor manera d’alimentar-los ja que contenen tot el que necessiten nutritivament i els estalvien els problemes diversos que els causa la ingestió de sobres del nostre menjar. Aquests pinsos són menys utilitzats a les localitats petites, tot i que també hi són molt estesos (61%), si bé és on més sobres de menjar es dóna als gats. El mateix passa amb els gossos: un 83% dels enquestats diu que alimenta el seu gos amb pinsos, el consum del qual està molt implantat en ciutats i en pobles (una mica menys). Ara bé, els amos de gossos que habiten en grans ciutats els faciliten sobres de menjar en només un 27% dels casos, mentre que als pobles aquesta proporció assoleix el 64%.

Una altra conclusió és que el gos és l’animal més car de mantenir: de mitjana, més de cinc mil pessetes al mes. El segueix el gat, que surt a unes 3.300 pessetes, i la tortuga és la més barata: 615 pessetes al mes. D’altra banda, aquest estiu passat amics i familiars van ser el recurs més comú per als qui van viatjar i no es van emportar el seu animal de companyia. L’altra alternativa més habitual va ser deixar el gos (20% dels casos) o el gat (36%) sol a casa. El recurs a centres especialitzats que acullen i atenen animals de companyia (amb un cost proper a les 1.000 pessetes diàries) és encara molt minoritari: 4% en gossos i 1% en gats.

Ben acceptats a casa

/imgs/20000901/tema04.jpg
La meitat dels entrevistats per CONSUMER assegura, d’altra banda, que a l’espai on resideixen no compta amb espais verds suficients per al passeig i esbarjo dels seus gossos i només una quarta part afirma que el seu animal de companyia li genera problemes a la llar. Els més comuns són les destrosses al mobiliari, la brutícia i la disminució de la llibertat personal. Una altra dada interessant: la dona s’encarrega d’atendre cada dia la mascota familiar en doble proporció que l’home.

Finalment, aquesta enquesta ha detectat alguns hàbits incorrectes entre propietaris de mascotes. Vegem-ne alguns: un 25% dels qui tenen aus instal·la la gàbia a la cuina, el lloc menys adequat; la meitat dels qui posseeixen un hàmster o un conillet d’Índies no els facilita unes pedres perquè pugui rosegar i evitar així el creixement desproporcionat de les seves dents; i un 32% dels qui tenen peixos reconeix que en alguna ocasió aquests animals han patit fongs, cosa que indica falta d’higiene de l’aquari o peixera.

Control municipal sobre els gossos, insuficient

El nombre de gossos sense registrar a l’ajuntament de la localitat on resideixen els seus amos (el 46% dels enquestats) supera el dels que estan censats (el 41%), cosa que indica que les autoritats municipals no controlen un bon nombre de gossos ni tampoc, sens dubte, compten amb informació sobre les races a les quals pertanyen. I això passa malgrat que pràcticament cap dels propietaris de gossos enquestats discuteixi la necessitat i l’obligatorietat legal de registrar els gossos i que un 2% reconeix que el seu gos està qualificat de perillós. D’altra banda, només un 31% assegura que el seu gos porta un microxip electrònic amb la seva identificació. L’ús d’aquest sistema està més generalitzat a les grans ciutats (53%) que a les localitats petites (9%). L’obligatorietat d’aquest microxip varia segons les comunitats autònomes, però la seva utilització garanteix el registre de l’animal a l’ajuntament corresponent. El veterinari que col·loca el microxip electrònic al gos transmet les seves característiques a l’ajuntament. El preu mitjà d’aquest microxip és de 4.562 pessetes.

Als municipis els correspon elaborar un cens municipal de gossos la finalitat dels quals és el control i la localització de cada animal, perquè són els ajuntaments els qui s’encarreguen de retirar de la circulació els animals extraviats o abandonats perquè no representin un perill per a altres animals ni per als veïns. L’autoritat municipal pot confiscar-los quan hi ha indicis de maltractament o tortura i ordenar-ne l’aïllament si se’ls diagnostica alguna malaltia transmissible a l’home. També té la potestat d’emetre unes taxes per la tinença i el gaudi de mascotes a fi d’obtenir recursos per sufragar els serveis municipals destinats als animals domèstics.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions