Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Autopistes: analitzats 16 trams de vies de pagament i 32 àrees de servei : El preu per quilòmetre d'unes autopistes quadruplica el d'altres

A banda i banda...

Els elements que envolten la zona de circulació (vorals d’emergència, mitjanes…) són un element rellevant de la seguretat d’una autopista. Pel que fa a la separació entre els carrils de diferent sentit, en un 56% s’utilitzen pivots en la mitjana, en un 25% hi ha un jardí, en un de cada cinc trajectes es van observar baranes de seguretat i en un 12,5% hi havia un desnivell o un mur (solució desaconsellada pels experts en seguretat viària i que es va apreciar principalment entre Pamplona a Tudela i entre Santiago de Compostel·la i Vigo).

Per la seua banda, al lateral dret de la carretera, només en un 12% hi havia una esplanada plana (el més segur si hi ha una sortida de via d’un cotxe i que va poder observar-se entre Pamplona i Tudela i de Sevilla a Cadis). En els trams de les 14 restants hi havia, sobretot, caigudes pronunciades (poc recomanables per a la seguretat dels conductors), vegetació, murs de contenció o tanques publicitàries. Els trajectes Alacant-València i Bilbao-Sant Sebastià són els més perillosos en aquest apartat.

El manteniment dels vorals d’emergència de l’autopista també influeix en la seguretat viària. Així, si no estan prou nets (com és el cas de Santiago de Compostel·la-la Corunya, Alacant-València i Santiago de Compostel·la-Vigo) representen un element de risc.

A banda d’aquestes infraestructures, els desperfectes en la mateixa autopista també influeixen en la seguretat dels viatgers. No es va trobar en la majoria dels traçats, a excepció de les vies Bilbao-Saragossa i Santiago de Compostel·la-la Corunya, en les quals es van comprovar una sèrie de deterioraments en alguns trams que no estaven senyalitzats amb cons.


Vorals d’emergència insuficients als túnels

Els túnels també formen part del paisatge de bona part de les autovies espanyoles. En els trams analitzats, tots els passos subterranis estaven indicats amb el senyal d’ús del llum d’encreuament. Una vegada dins, la il·luminació és molt bona, excepte en un túnel del recorregut d’anada entre Santiago de Compostel·la i Vigo, que no disposa de punts de llum (aquest pas subterrani té menys de 200 metres de llargària). Tot i això, es va comprovar que no totes les galeries disposaven de sortides d’emergència. Fallen en aquest aspecte tots els túnels de l’itinerari Alacant-València (que no arriben als 500 metres de distància), Madrid-Arganda (té més d’un quilòmetre d’extensió) i Santiago-Vigo (entre 116 i 885 metres de longitud). Una cosa semblant ocorre amb els telèfons de socors: aproven tots menys l’R-3 i la meitat dels túnels localitzats a l’AP-9. Aquesta última autopista repeteix la mala nota, al costat d’Alacant-València i la meitat del trajecte Vitòria-Burgos, per no comptar amb sistemes de ventilació.

Les proporcions de les mancances als túnels s’incrementen quan es parla de càmeres de vigilància (només se’n van veure en un 43% dels casos) i, de manera especial, en l’absència de vorals d’emergència (obligatoris en tots els túnels, encara que a penes superen els 200 metres) i que els tècnics de la revista únicament van observar en tot el recorregut entre Bilbao-Sant Sebastià, Vitòria-Burgos i Santiago de Compostel·la-Vigo

LES PRINCIPALS DEFICIÈNCIES A LES VIES DE PAGAMENT

  • Tarifes: El desemborsament mitjà per a l’ús d’una autopista al nostre país és considerable. Per cada deu quilòmetres recorreguts en una via de pagament, l’usuari d’autopistes al nostre país ha de pagar un euro de mitjana. De les 16 autopistes analitzades, el preu més car es va pagar en el trajecte de l’AP-7 entre Màlaga i Estepona, i a l’autopista Madrid-Toledo (AP 41): en els dos casos 1,4 euros cada deu quilòmetres.
  • Peatges: Només en quatre de les 16 autopistes analitzades, totes les casetes de peatge es trobaven obertes o en funcionament.
  • Seguretat: Només en dos dels trajectes es va observar una esplanada plana al costat dret de la carretera, l’element de seguretat principal davant d’un possible accident per una sortida de via del vehicle.
  • Senyalització: A penes la meitat dels panells electrònics localitzats en aquestes autopistes oferien al conductor recomanacions i consells sobre seguretat viària.
  • Marques viàries: Un 20% dels indicatius impresos en el ferm d’aquestes 16 autopistes examinades no eren perfectament visibles i la pintura a penes es distingia de l’asfalt.
  • Idiomes: L’AP-7 (en el tram Alacant-València) és l’única via de pagament que té escrits els senyals (a més de castellà i de valencià) en una llengua estrangera.
  • Túnels: Els tècnics de la revista van creuar túnels en menys de la meitat de les 16 autopistes visitades. Tan sols tres d’aquests comptaven amb els vorals d’emergència obligatoris.
  • Àrees de servei: Les 32 zones de descans avaluades superen l’examen final amb una nota mitjana de “bé”. No obstant això, encara queda molt per a fer en els apartats d’accessibilitat per a persones amb discapacitat i reciclatge de residus.
  • Emergència sanitària: Les àrees de servei visitades en els trajectes entre Barcelona-la Jonquera i Barcelona-València van ser les úniques que disposaven d’una posta sanitària.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions