Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Autopistes: analitzats 16 trams de vies de pagament i 32 àrees de servei : El preu per quilòmetre d'unes autopistes quadruplica el d'altres

El paviment, molt bé, encara que amb matisos

/imgs/20080501/tema02.jpgLa netedat i el manteniment del 30% dels senyals que els tècnics de CONSUMER EROSKI van analitzar en aquests 32 trajectes (d’anada i tornada per 16 autopistes espanyoles) deixaven bastant a desitjar. Aquestes mancances es van observar en les autopistes Barcelona-València (AP-2/AP-7), Barcelona-la Jonquera (AP-7), Vitòria-Burgos (AP-1) i Santiago de Compostel·la-Vigo (AP-9). Quant a l’estat del paviment, es pot qualificar com a molt bo. No obstant això, en la meitat dels trams recorreguts es van trobar, en alguns punts, deficiències molt lleus en el ferm (petites irregularitats, brutícia…). Les millors en aquest apartat van ser l’A-68, l’AP-4, l’A-8, l’R-4/AP-36, l’R-3 i l’AP-41.

També es van estudiar les marques viàries. En gairebé el 20% de les vies recorregudes es van veure trams amb la senyalització poc definida, la qual cosa feia que la pintura a penes es distingís de l’asfalt.


Bona informació per a viatjar amb comoditat

Excepte en el trajecte de Madrid a Guadalajara per l’R-2, la resta de trams estan dotats amb indicatius sobre la distància en quilòmetres que hi ha fins a les ciutats de destinació d’aquest recorregut. El mateix ocorre amb les sortides de les autopistes cap a ciutats, clarament apreciables en tots els casos, a excepció del trajecte entre les localitats de Villalba i Adanero, a Madrid i Àvila respectivament.

En cinc de les 16 vies es podia llegir informació d’índole turística o cultural en els cartells electrònics que hi ha (en un 78% quan es tracta de senyals verticals). El 41% d’aquests indicatius electrònics funcionen amb un sistema de panells solars.

Per idiomes, cal ressaltar els dos trajectes entre Alacant i València. Són els únics de l’informe que tenen impresos els senyals en castellà, l’idioma autonòmic i un altre d’estranger. En la resta d’autopistes, el 70% dels cartells informatius només apareixen en castellà, mentre que l’altre 37% comparteixen espai amb la llengua autonòmica (allà on correspon).


Mancances en la senyalització: tònica general

Abans i després de viatjar per una autopista, és freqüent que els usuaris es troben amb el senyal que els indica que entren a una via de pagament o que en surten. En 14 dels 16 trams, aquests es troben amb almenys un quilòmetre d’antelació. Tanmateix, en els casos de Santiago-Vigo i Vitòria-Burgos l’avís es trobava a uns escassos 100 metres.

Durant la inspecció, els tècnics d’aquesta revista van observar els senyals que amb més freqüència s’utilitzen en les autopistes espanyoles. Així, en totes hi havia indicadors de la velocitat màxima que calia respectar. En canvi, el 56% no disposava de senyals de la distància de seguretat entre cotxes, en el 81% dels casos no es va trobar cap senyal de la presència d’animals solts i en la mateixa proporció no es va localitzar cap tipus d’informació sobre les peculiaritats meteorològiques d’alguns trajectes (per exemple, trams en què és més alta la probabilitat que hi neve).

D’altra banda, en el 56% de les autopistes de l’informe no hi havia cap senyal de l’existència de radars per a controlar la velocitat dels conductors, només en un 31% s’anunciava la freqüència de ràdio en què els usuaris poden conèixer l’estat del trànsit, mentre que en els 32 recorreguts es van apreciar senyals que indiquen l’existència de telèfons d’emergència (que apareixen, de mitjana, cada 7 quilòmetres).

En línies generals, les mancances principals en la senyalització es van trobar en els trams Sevilla-Cadis (AP-4), Madrid-Arganda (R-3), Pamplona-Tudela (A-15) i Vitòria-Burgos (AP-1).

En la majoria de casos, la informació dels senyals apareixia en lletres grans i clares (llevat de l’autopista gallega AP-9, on resultava confusa per a l’usuari), estaven situades amb antelació suficient i a una alçada correcta. En canvi, en un 22% dels casos estudiats es va trobar algun element que tapava la informació.

A banda d’aquests senyals, en un 64% de les autopistes analitzades en aquest informe es van trobar panells electrònics amb informació variable, encara que en un nombre molt escàs. A més, dos de cada deu estaven apagats.

La seguretat és un concepte fonamental en els trams en què hi ha operaris treballant. En la meitat dels 16 itineraris triats, es van trobar 25 zones d’obres. Els operaris treballaven en la millora de les autopistes AP-9, AP-7, AP-4, A-8, AP-1 i AP-6. Gairebé totes les zones d’obres que estaven remodelant-se eren delimitades per objectes (cons, triangles), llevat de les obres de l’AP-4 i l’AP-9. En gairebé un 70% de les obres també s’utilitzaven vehicles per a senyalitzar el tram en obres.

A simple vista

/imgs/20080501/tema03.jpg

No és senzill per a un usuari que circula per una autopista comprovar-ne el nivell de seguretat. No obstant això, organitzacions com l’Associació d’Automobilistes Europeus (AAE) i el Reial Automòbil Club (RACC) ofereixen una sèrie de pistes que poden ajudar els conductors a avaluar la qualitat de les vies.

  • Ferm de l’asfalt: comprovem que estiga net i que no presente irregularitats (clots, esvorancs…). Quan plou, és necessari que a l’asfalt no es generen tolls que produïsquen l’efecte d’hidroplanatge (pèrdua d’adherència de les rodes).
  • Mitjana: s’aconsella que els dos sentits estiguen en distints nivells d’altura per a evitar els enlluernaments d’altres automòbils quan se circula de nit. A més, és imprescindible que aquest espai tinga una amplària superior als 10 metres i que no hi haja elements perillosos amb els quals el cotxe puga xocar.
  • Lateral dret de l’autopista: ha de ser un terreny pla i sense cap tipus d’obstacles (com ara arbres, fanals, edificis, pendents…)
  • Senyals: lletres grans i clares, que avisen amb antelació suficient i que es repetisquen de forma constant al llarg del recorregut; en cas contrari poden distreure el conductor que busca una sortida i causar accidents.
  • Carrils d’incorporació: que no siguen tancats i que permeten accedir a l’autopista de la manera més suau, sense que ens trobem de sobte dins de la via.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions