Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Examinades 200 autoescoles de 18 ciutats del nostre país : El mateix permís de conduir pot costar cinc vegades més segons l'autoescola

En dues de cada tres ciutats la competència en preus és escassa. El cost mitjà, 950 euros, a penes s'ha encarit en cinc anys però es mantenen les enormes diferències entre les ciutats

Com es va fer

/imgs/20070901/img.tema-portada.03.jpgTècnics d’aquesta revista, fent-se passar per clients interessats a aconseguir el permís de conduir B1, van anar a demanar informació a 200 autoescoles repartides per 18 capitals del país: 15 autoescoles a Barcelona i Madrid; 12 a Màlaga, Sevilla, València, Saragossa i Bilbao; i 10 autoescoles a Alacant, Còrdova, Múrcia, Valladolid, la Corunya, Granada, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Vitòria i Logronyo. La pregunta principal que van plantejar aquests clients en totes les autoescoles incloses en l’informe va ser la despesa que suposaria obtenir un permís B1 amb 20 classes pràctiques i aprovant a la primera.

Tot a la primera

La mitjana de les tarifes ofertes per les 200 autoescoles ascendeix a 950 euros, però les diferències entre les unes i les altres són més que cridaneres. Les ciutats amb els preus més cars són Bilbao, Pamplona, Sant Sebastià i Logronyo. En aquestes capitals, el desemborsament mitjà necessari es mou en quantitats que voregen els 1.300 euros.

Notablement per sobre de la mitjana se situen també Vitòria (1.217 euros de mitjana) i Barcelona, Múrcia i Saragossa, les tres amb un preu mitjà superior als 1.000 euros. En l’extrem contrari, destaquen sobremanera els baixos preus de Granada (505 euros de mitjana) i la Corunya (513 euros), i a continuació se situen, per bé que a gran distància, Madrid (694 euros) i Màlaga (714 euros).

A les autoescoles de Valladolid (827 euros de mitjana), València, Sevilla, Alacant, Còrdova i Oviedo també regien preus mitjans inferiors a la mitjana de les 18 ciutats estudiades. El preu mitjà de la ciutat més cara (Bilbao: 1.358 euros) gairebé triplica el de la ciutat més barata (Granada: 505 euros).

I el reclam dels preus s’engrandeix encara més quan es comparen l’autoescola més cara i la més econòmica de tot l’estudi. El centre amb una tarifa més alta (1.677 euros), trobat a Barcelona, cobrava cinc vegades més que el més barat (333 euros), localitzat a Granada. Cal matisar, però, que la classe pràctica en aquesta autoescola barcelonina durava hora i mitja, mentre que la de l’establiment granadí era de només 45 minuts, és a dir, la meitat.

Deu recomanacions per a escollir la millor autoescola

  • /imgs/20070901/img.tema-portada.04.jpgComparem preus. Val la pena invertir temps a preguntar preus en diverses autoescoles i comparar tarifes. El millor és demanar les despeses desglossades (matrícula, preu per classe pràctica i teòrica, per gestió de documents…). Sumem tots els conceptes per poder veure les diferències entre els costos d’unes i altres. Tampoc ve mal preguntar a amics o antics alumnes de l’autoescola sobre la qualitat didàctica, els resultats de l’examen i el tracte rebut.
  • Alerta amb les ofertes. Sol·licitem informació detallada sobre les seues condicions. Atenció amb les promocions tipus 2×1 o les classes gratuïtes: cal llegir sempre la lletra menuda, perquè al final es pot acabar pagant més del que s’esperava. I no ens oblidem de guardar la publicitat, té caràcter contractual.
  • Professors. Tenim dret a exigir l’acreditació dels professors, expedida per la Direcció General de Trànsit. Les autoescoles situades en poblacions petites poden tenir un sol professor, però les que estan en ciutats han de tenir almenys dos professors i un director.
  • Preguntem pels horaris. Consultem els horaris de l’autoescola per saber si s’adapten a les nostres necessitats i si podem triar entre diverses opcions.
  • Percentatge d’aprovats. Demanem la proporció d’aprovats dels alumnes de l’autoescola: aquesta dada és un dels indicadors, encara que no l’únic, de la qualitat de l’ensenyament del centre. Si no ens ho proporcionen a l’autoescola, podem consultar-ho a la Confederació Nacional d’Autoescoles (CNAE).
  • Contracte. Les autoescoles estan obligades a subscriure un contracte d’ensenyament amb cada alumne, en el qual s’especifiquen els drets i els deures de les dues parts. Cal llegir-lo amb deteniment abans de firmar.
  • Justificant de pagaments. Fixem-nos que les tarifes i els conceptes que cobren siguen els especificats en el contracte. Demanem justificant de tots els pagaments.
  • Validesa de la matrícula. En algunes autoescoles la matrícula té un període de validesa limitat. Informem-nos i no deixem passar el temps, ja que una vegada transcorregut aquest termini l’autoescola podria rescindir el contracte i quedar-se amb els diners, excepte amb els de les taxes de trànsit.
  • Classes. Les classes teòriques no poden basar-se únicament en la realització de tests. Tenim dret que un professor ens ensenye el codi de circulació. Les classes pràctiques no han de durar menys de 45 minuts ni més de dues hores seguides. Han d’impartir-se en ciutat i no es consideren com a tals les desenvolupades en circuits tancats. El professor de les pràctiques ha d’acompanyar l’alumne el dia de l’examen, i la prova la farà en el mateix vehicle en què ha après a conduir, excepte causa justificada.
  • Reclamacions. Les escoles de conductors estan obligades a tenir fulls de reclamacions. Si no quedem satisfets amb la manera com han atès la nostra reclamació, podem recórrer a la DGT i a la Federació Nacional d’Autoescoles.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions